Carta de benvinguda als Reis d’Orient

Bona tarda tingueu i sigueu totes benvingudes a l’acte de recepció de ses majestats els Reis de l’Orient.

Estimats Reis de l’Orient, sigueu molt benvinguts a la vila de Calaf.

Ara rebreu de mans dels representants del Consell d’Infants, com a mostra d’hospitalitat i en senyal de benvinguda, la sal i el pa que han preparat expressament els tres forns que tenim a la vila, Cal Fidel, Ca La Florentina i el Forn de Cabrianes.

I jo us faré a mans la clau de la vila de Calaf que els seus veïns ens van confiar i que els membres del govern municipal guardem amb honor i responsabilitat.

Estimats Reis Mags,

En nom de tot el govern municipal, dels membres de la corporació i de les vilatanes de Calaf, tinc l’honor d’adreçar-me a vostès, en la que és la nit més màgica de l’any.

Majestats, se’ns fa difícil començar aquest discurs sense recordar l’hora greu que viu el país i prendre consciència que aquesta nit i demà al matí, en el moment d’obrir els regals que ens haureu deixat, en unes quantes cases –en massa cases!– hi faltarà el pare o la mare o bé perquè estan empresonats de manera injusta o bé perquè van decidir anar-se’n lluny per estalviar-se la presó i la venjança de què són víctimes els seus companys.

Mentrestant, nosaltres persistim i persistirem com ho fan  ells. Sense oblidar-los i sense perdonar qui tan de mal els han fet i ens han fet. Que sàpiguen que ens mantindrem sempre fidels al servei d’aquest poble.

Avui desitgem més que cap altra cosa que d’aquí un any, l’alcalde que hagi estat escollit en les eleccions del maig que ve, no hagi de fer cap referència a la presó o a l’exili.

I que no n’hagi de fer cap, no només perquè en el judici que tindran properament s’haurà fet evident la veritat i hauran estat absolts de qualsevol delicte, sinó perquè els polítics hauran comprès que les úniques tàctiques que ens podem permetre són la unitat i el diàleg amb tothom i en totes les circumstàncies.

Que les úniques línies vermelles que ens hem de traçar són les que fan referència a qüestions relatives a la democràcia i la defensa dels drets humans, qüestions com ara la defensa dels drets i la dignitat de les persones més vulnerables, sigui quina sigui la seva procedència, la seva cultura o la seva creença, la defensa de les llibertats individuals i col·lectives, o la lluita contra la violència de gènere; pel que fa aquesta qüestió de la violència masclista, dir-vos que, com a home, me n’avergonyeixo i en demano perdó.

Fa un any, els representants del Consell d’Infants us van fer una sèrie de demandes que som conscients que ens corresponia a nosaltres, el govern de Calaf, d’afrontar. Ens hi hem esmerçat i creiem que n’hem complert bona part.

Poso com exemple els passos de vianants que anem construint per millorar la seguretat viària o els diners que dediquem a renovar la xarxa de l’enllumenat públic i al manteniment de les voreres i els carrers. O la pista de pàdel que tenim a la zona poliesportiva gràcies al conveni que vam firmar amb la Penya Barcelonista i el Club de Tennis de Calaf, als quals dono les gràcies públicament per haver-la fet possible, i la pista poliesportiva que heu introduït com a proposta en els pressupostos participatius.

En la carta d’avui, heu tornat a demanar qüestions que l’any passat ja vau esmentar: el civisme, per exemple.

És un aspecte de la nostra vila que ens preocupa fins a l’obsessió.

Repetiré el que vaig dir fa un any i fa dos i que recordo cada cop que en tinc l’ocasió: no hi ha viles cíviques sinó veïnes que es comporten amb civisme.

Des de l’Ajuntament hem de posar tots els mitjans humans i tècnics de què disposem. I ho fem constantment, amb l’objectiu de ser més eficaços. Renovem la maquinària, optimitzem els horaris de treball de la brigada o contractem serveis externs perquè facin la feina a què nosaltres no arribem.

Però, per més que féssim, per més recursos humans i econòmics que hi esmercéssim, mai faríem prou sense la col·laboració de totes les persones que viuen a Calaf. És una qüestió cultural, gairebé, d’estimar-se la vila i de fer tot el que està a l’abast de cadascú per tenir la vila que voldríem tenir i que ens farà sentir-nos-en orgullosos.

Perquè de la mateixa manera que no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta, no hi ha viles cíviques sinó vilatanes que es captenen amb civisme.

Majestats, permeteu-me que us demani en nom del govern municipal el mateix que us demano cada any: que ens doneu coratge i encert per prendre les decisions que calen i que la situació ens reclama a cada moment, i clarividència per llegir correctament els desitjos i les  necessitats de les nostres vilatanes.

Per a tots plegats, demano un sac ben curull d’esperança. Que la vostra màgia ens impregni de proïsme, generositat i solidaritat.

I, finalment, per als infants de Calaf, que compliu els seus desitjos i els porteu allò que us han demanat en les seves cartes i que considereu que els serà útil i beneficiós.

Abans de donar-vos la paraula perquè tanqueu aquest acte i comenceu la cavalcada pels carrers de Calaf, deixeu-me agrair en nom de tota la corporació i de les vilatanes de Calaf la feina que han fet des de fa setmanes els col·laboradors de la Cavalcada de Reis perquè avui ho trobéssiu tot a punt.

Moltes gràcies i, ara sí, us cedeixo la paraula.

 

Anuncis

Orgullosos de la nostra Festa Major

Bona nit, sigueu molt benvinguts a la Festa Major de Calaf.

D’aquí a uns moments obrirem oficialment la Festa Major amb el pregó d’enguany a càrrec d’una persona estimada i entranyable per als veïns de Calaf. Però, la festa ja fa dies que rutlla a bon ritme.

La Festa Major la vam començar de manera no oficial dimecres amb el tancament de la tercera edició de les Sardanes a la fresca: l’ambient que s’hi va viure va ser el preludi dels quatre dies que de ben segur viurem, que han de ser de festa, de germanor, d’esperit de vila i, sobretot, de civisme. N’estem segurs que serà així.

Vull felicitar públicament els Sardanistes de Calaf per la tercera edició de les Sardanes a la fresca i, especialment, per l’encert d’haver convidat la Cobla Contemporània. Ens van oferir una vetllada rodona, per l’entusiasme i la participació que hi va haver, va ser un tancament magnífic de les Sardanes a la fresca i una obertura fantàstica de la nostra Festa Major. Moltes gràcies!

També vull fer esment a les exposicions dels artistes locals Ramon Puigpelat i les germanes Prat, inaugurades dijous a la Capella del Centre Cívic i a la plaça dels Arbres, i Lluís Selvas i Xavier Calvet, inaugurades aquesta tarda a la Sala Felip i al carrer de Sant Jaume, respectivament.

Us animo a anar-les a veure. Per moltes raons. La primera i més fonamental és perquè es tracta d’obres d’una qualitat excel·lent i reconeguda. Hem d’estar orgullosos de l’obra dels nostres veïns. No pas perquè siguin els nostres, sinó per la qualitat dels seus treballs.

La qualitat dels pobles també es defineix a partir del tracte que dispensen al seu patrimoni artístic.

I la millor manera de reconèixer i respectar l’obra artística és anant-la a veure.

I, finalment, he de fer menció de la segona edició de l’Agro Alta Segarra que aquest matí ha inaugurat la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret. Vull agrair a les empreses locals la seva aposta i la seva implicació. Aquesta fira, que va néixer l’any passat, té dues raons de ser: reivindicar la capitalitat i el caràcter agrícola de Calaf i l’Alta Segarra i servir a les empreses locals perquè es puguin donar a conèixer.

Fa setmanes i mesos que treballem en aquesta Festa Major, tant des de l’Ajuntament com des de les associacions. Només cal fer una ullada al programa per comprendre que al darrera hi ha una organització complexa, en què hi ha implicada moltes persones que hi esmercen hores i esforços i que posen el seu talent i la seva generositat al servei de tots vostès, amb el propòsit de confeccionar una programa que agradi tothom i vagi bé a tothom, i perquè tot giri rodó i tot vagi a l’hora i que vostès se’n sentin orgullosos. No és fàcil.

Des del govern municipal, volem agrair públicament als treballadors de l’Ajuntament i a les persones que treballen a través de les associacions la seva implicació i la seva dedicació perquè tothom pugui gaudir de la nostra festa més gran.

En aquest sentit, vull fer una menció especial i directa a les dones de l’ARCA i a tothom qui les ha ajudades, els Escoltes i els nois de la Casa d’Oficis, i a la Unió Esportiva de Calaf i l’Escola de Futbol Sala per haver preparat els prop de 2.000 entrepans que s’han repartit fa una estona.

Pel que fa el programa de la Festa Major, dir-vos que s’assembla força al de l’any passat, amb els canvis que hem considerat oportuns i que són lògics perquè serveixen per a renovar-nos. Això vol dir que mantenim els actes més consolidats i que més acceptació van tenir, i que renovem els qui ens han semblat més esgotats.

El que sí que hi ha, en general, és l’aposta per als espectacles de qualitat i la participació de les associacions de la vila en què venim insistint des de fa dos anys.

L’objectiu és ser una Festa Major de referència per al territori de la nostra influència i abast i donar sortida a les infraestructures i al talent de què disposem, que és molt i molt variat, tant pel que fa les infraestructures com pel que fa les persones.

I l’altre objectiu és gaudir d’una Festa Major el més participativa possible, per això mirem d’elaborar un programa en què tothom s’hi senti representat i en què tothom hi trobi el seu espai de festa i gaudi.

Dit això, em toca presentar-vos el pregoner de la Festa Major 2017.

Ja sabeu que el nostre govern s’ha volgut allunyar des de la primera edició dels pregoners mediàtics. Perquè no hi creiem i perquè creiem que el pregó de la vila és un privilegi i un honor que s’ha de reservar per a les persones que han dedicat la seva vida a treballar per Calaf i els calafins o bé que durant el darrer any transcorregut han destacat per algun fet notori i que serveix per enaltir-nos.

En el cas del pregoner d’enguany, es tracta d’una persona amb una trajectòria llarga i polifacètica, dedicada en cos i ànima a la formació dels calafins, una persona que com he dit a l’inici és estimada i és entranyable, una d’aquelles persones que sempre hi són quan fan falta i les crides.

Molt bona Festa Major a tothom!!!

Us deixo amb Don Miquel.