III Setmana de la Gent Gran

Bona tarda,

Moltes gràcies per la seva assistència. Espero que hagin gaudit del dinar i de tots els actes que hem celebrat durant tota la setmana, des de diumenge passat de fet, dedicada a la Gent Gran de Calaf.

Vam començar diumenge a migdia amb l’homenatge merescudíssim que vam fer a Maria Àngels Pujol Bacardit i l’acabarem aquesta tarda amb el ball amb el quartet Pep i Maria José.

Entre mig, hi ha hagut una mica de tot. Una xerrada, una exposició, una excursió, una obra de teatre i la I Trobada d’havaneres de secà, una cantada d’havaneres que pretenem que tingui continuïtat cada any (la idea és que hi participin dos grups d’havaneres de poblacions d’interior i un grup d’una vila marinera).

Confiem que el programa els hagi agradat. La participació en tots els actes ha estat bona i n’estem satisfets.

Nosaltres l’hem preparada amb il·lusió i procurant de programar actes que els puguin interessar i agradar, i el més variats possibles perquè tothom hi pugui trobar el seu espai.

Per això també mirem d’anar canviant d’un any a l’altre els tipus d’actes, perquè hi hagi una mica de tot i tots els gustos hi acabin sent representats. L’any passat no vam fer ball el diumenge a la tarda, vam fer el concert de la Maria del Mar Bonet, aquest any sí que n’hem programat, per exemple.

I, evidentment, tota la programació la dissenyem i l’organitzem després de demanar opinions diferents per saber què ha agradat més, què s’ha trobat a faltar, què podríem introduir… perquè la nostra voluntat no és cap altra que la de fer una Setmana de la Gent Gran que el més participativa possible.

Aquí voldria fer un agraïment molt extens perquè hi ha moltes persones que s’hi impliquen durant molts mesos perquè tot surti bé. Sembla fàcil, però no ho és.

Hi ha tot el personal de l’Ajuntament, amb la regidora Montserrat Isern al capdavant.

Hi ha el Casal de la Gent Gran i l’ARCA que fan molt més que col·laborar perquè sense la seva ajuda i els seus consells, difícilment ens en podríem sortir. Moltes gràcies.

I, enguany, també hem d’agrair la col·laboració de la Unió Calafina, que ens ha cedit el seu local acabat de renovar, d’una manera magnífica, com vam poder comprovar ahir amb la trobada d’havaneres.

Ara bé. Dit tot això, havent expressat la satisfacció per haver celebrat aquesta Tercera Setmana de la Gent Gran, també em vull refermar que per al govern municipal no hi ha una setmana de la Gent Gran si no que cada dia de l’any és un dia en què pensem com podem servir la gent gran.

De fet, no fem aquest tipus de distincions.

M’explico (o ho intento).

Per a nosaltres, no hi ha col·lectius diferenciats i estancs. El que hi ha són persones que s’associen o s’organitzen a través de col·lectius diversos que es relacionen entre ells a partir d’afinitats o necessitats que en la majoria de casos són compartides.

El que vull dir és que nosaltres ens vam presentar a les eleccions amb la voluntat de servei a les persones de Calaf i que aquesta és la guia que tenim a l’hora de prendre decisions i buscar solucions als problemes que van sorgint.

I això vol dir escoltar tothom i aprofitar el que cadascú pot aportar-nos per a la millora de les decisions i solucions. I, en aquest sentit, vostès, per l’experiència que acumulen, són els qui millor ens poden aconsellar.

Crec sincerament que les administracions públiques més que cap altra institució hem d’establir canals i instruments per poder aprofitar millor la saviesa que atresoren pel benefici comú.

 

Bé, aquest és el meu tercer discurs com a alcalde.

L’any que ve, com que suposo que estarem en plena campanya electoral, em presenti o no em presenti a la reelecció, no els podré fer cap discurs, per mantenir la igualtat d’oportunitats entre els candidats.

Per tant, aprofito ara per donar-los les gràcies i dir-los que fer d’alcalde per a persones com vostès no només és un privilegi i un orgull, com s’acostuma a dir en aquest tipus de discursos, sinó que per a mi haurà estat, d’entre totes les feines que he fet, l’activitat més estimulant i que més satisfaccions m’ha aportat.

Moltíssimes gràcies, i els convido a gaudir del que ens queda d’aquesta Setmana de la Gent Gran i a seguir treballant cada dia i tot l’any pel benestar de totes les persones de Calaf.

XX Aniversari de l’Escola Municipal de Música

Bona tarda, benvingudes a la Cantata 50 milions de segons per commemorar el Vintè Aniversari de l’Escola Municipal de Música de Calaf.

Celebrar un vintè aniversari és una fita memorable en ella mateixa que mereix ser posada en el seu valor just.

Ara: fer-ho amb 275 cantaires dalt de l’escenari i amb l’aforament del Casal de Calaf completament ple vol dir que aquesta és una escola d’èxit, fortament arrelada a Calaf i els pobles veïns de l’Alta Segarra.

Per tant, el que primer em pertoca és fer una llista d’agraïments que ha de ser forçosament llarga.

En primer lloc, hem de agrair el govern municipal que fa vint anys va tenir el coratge de crear-la i els governs municipals successius que hi ha apostat i l’han fet créixer.

En segon lloc, l’agraïment s’ha de fer extensiu a tots els professors que hi han passat perquè ha estat la seva excel·lència i el seu mestratge el que l’han convertida en una Escola de Música d’alta qualitat que ha merescut la confiança del pares i mares de Calaf i l’Alta Segarra.

I, és clar, i sobretot, per la tasca tenaç, pacient i sàvia del seu director Isaac Fonoll. Em penso que tots tenim ben clar que l’Escola de Municipal de Música de Calaf avui és el que és gràcies a l’encertada direcció de l’Isaac.

I, en tercer lloc, l’agraïment ha d’anar dirigit també a tots vostès, els pares i les mares que al llarg d’aquests vint anys han confiat l’educació musical dels seus fills a l’Escola Municipal de Música de Calaf.

Sense la seva confiança, no haguéssim pogut arribar fins aquí amb aquesta fortalesa. Moltes gràcies en nom de l’Ajuntament.

I uns darrers agraïments, encara.

A la Montse Marsans i la Maribel Sibila i a tots els mestres de les dues escoles per la feinada que han fet des de fa setmanes.

I a la Lloll Beltran i l’Eloi Fonoll per haver acceptat de participar en la celebració d’avui. Un altre cop, demostreu l’estima per Calaf. Amb la vostra qualitat artística i humana contribuireu a engruixir l’espectacle d’avui.

Fets els agraïments, voldria fer una reflexió sobre el sentit de l’Escola Municipal de Música. I, concretament, del seu caràcter municipal.

És una evidència que la crisi econòmica que va esclatar l’any 2008 i que encara ens colpeja, malgrat que les autoritats econòmiques la donessin oficialment per acabada l’any 2014, ha donat peu a qüestionar la gestió pública i proposar la privatització de serveis qualificats de no essencials, com poden ser la Llar d’Infants o l’Escola de Música.

A nosaltres se’ns ha mig proposat. Amb la boca petita, certament, però de manera inequívoca.

Crec que el neoliberalisme econòmic que es va implantar a finals dels anys setanta del segle passat i que ha campat completament desbocat des de la caiguda del Mur de Berlin l’any 1989, entre els desastres que ha causat, hi ha el d’haver-nos inoculat la idea d’haver-ho d’analitzar tot a partir del compte de resultats.

I no, hi ha serveis la funció dels quals transcendeix els dèficits o els superàvits que pugui despendre la seva comptabilitat.

Això no invalida la necessitat ineludible de mantenir una gestió responsable i dimensionada a les nostres capacitats i les nostres necessitats. N’estem convençuts i ens hi hem aplicat des del primer dia amb resultats bons.

Però, hi ha determinats serveis bàsics que els governs municipals hem de garantir perquè tots els nostres veïns hi tinguin accés.

Un d’aquests serveis és l’ensenyament de la música.

Són molts els estudis que han demostrat els beneficis de la música per a la millora del rendiment educatiu i contra el fracàs i l’abandonament escolar.

Aquests estudis fets per universitats de tot el món i que estan avalats per la UNESCO, diuen que l’ensenyament de la música equipara el rendiment acadèmic entre alumnes de famílies riques i famílies pobres.

És a dir, que la música és un instrument tremendament eficaç per a lluitar contra la desigualtat econòmica i social, la qual té una de les seves arrels més profundes i sòlides en la diferència d’oportunitats a partir de l’educació.

Aquests estudis afirmen, entre d’altres conclusions, que «els alumnes que dediquen més temps a la formació musical obtenen millors resultats en les competències lingüística i matemàtica» o que l’ensenyament musical influeix en la capacitat d’aprenentatge, creativitat, desenvolupament motriu i socioafectiu i en la prevenció de la violència.

Volem una Escola Municipal de Música de qualitat oberta a tots els veïns de Calaf.

Volem,  des del respecte a la llibertat de cadascú, que cap família la vegi mai com una activitat extraescolar prescindible o inaccessible.

Això requereix de dues feines que ens autoimposem.

La primera: l’Escola ha de fer un esforç d’obertura encara més gran del que ja fa amb l’objectiu d’arribar a tothom i de ser accessible per a tothom.

La cantata d’avui, com les que es van fer els anys anteriors, n’és un exemple. Aquest és el camí que hem de seguir i aprofundir.

La segona: des del govern municipal, hem de donar eines i facilitats perquè cap nen o nena que ho desitgi es quedi sense la possibilitat d’accedir a l’Escola Municipal de Música.

En aquest sentit, l’any passat vam crear una línia de beques culturals. Lamentablement, no van tenir l’èxit d’acollida que tenen les beques esportives.

Però, les mantenim. I ens proposem de fer-les conèixer millor si aquest és el problema. Hi treballarem.

Durant aquests vint anys heu fet una feina admirable, d’un valor social incalculable i essencial.

Us encoratgem a prosseguir-la amb la mateixa tenacitat i la mateixa excel·lència. Nosaltres ens comprometem a fer-vos costat tothora.

Moltes gràcies!

Casa nostra, casa vostra?

Aquest matí m’ha entrevistat TV3. Han vingut a Calaf a fer un reportatge sobre la família siriana que tenim acollida des del setembre. Han estat a la casa que els vam facilitar en règim de lloguer social, han seguit la mare en el moment d’acompanyar els seus fills a l’escola i, encabat, han estat amb el pare, a qui vam contractar per a la brigada municipal. Tant el contracte de lloguer com el contracte de treball tenen una durada de dos anys. La previsió és que l’emetin diumenge que ve, en els Telenotícies.

El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, va parlar de Calaf ahir en una roda de premsa com a model d’acollida d’èxit.

Agraeixo les paraules d’Amorós, però no em causen satisfacció. Més aviat em provoquen sorpresa i perplexitat i sí, també, un punt de decepció.

Acollir aquesta família va costar més del que seria raonable. Primer, per trobar-ne una que encaixés a Calaf i amb el que nosaltres podíem oferir. Fins a cert punt, és comprensible. Les garanties han de ser màximes. El que ja no ho és tant, o gens, és el temps i els entrebancs que hem trobat per poder contractar en Samer. La família és a Calaf des de començaments de setembre, però en Samer no va tenir tots els papers en regla fins a mitjans de desembre.

Entenem que la política no consisteix a fer proclames i escampar eslògans i adherir-se a campanyes, sinó a traduir-les en accions concretes. Si diem que volem acollir, acollim en la mesura de les nostres possibilitats. És el que hem fet a Calaf. No hi sé veure quin mèrit hi ha en haver-ho fet. Potser és que no tenim consciència d’estar fent política sinó de fer feina i de procurar de fer el que ens vam comprometre a fer.