Bona tarda,

Moltes gràcies per la seva assistència. Espero que hagin gaudit del dinar i de tots els actes que hem celebrat durant tota la setmana, des de diumenge passat de fet, dedicada a la Gent Gran de Calaf.

Vam començar diumenge a migdia amb l’homenatge merescudíssim que vam fer a Maria Àngels Pujol Bacardit i l’acabarem aquesta tarda amb el ball amb el quartet Pep i Maria José.

Entre mig, hi ha hagut una mica de tot. Una xerrada, una exposició, una excursió, una obra de teatre i la I Trobada d’havaneres de secà, una cantada d’havaneres que pretenem que tingui continuïtat cada any (la idea és que hi participin dos grups d’havaneres de poblacions d’interior i un grup d’una vila marinera).

Confiem que el programa els hagi agradat. La participació en tots els actes ha estat bona i n’estem satisfets.

Nosaltres l’hem preparada amb il·lusió i procurant de programar actes que els puguin interessar i agradar, i el més variats possibles perquè tothom hi pugui trobar el seu espai.

Per això també mirem d’anar canviant d’un any a l’altre els tipus d’actes, perquè hi hagi una mica de tot i tots els gustos hi acabin sent representats. L’any passat no vam fer ball el diumenge a la tarda, vam fer el concert de la Maria del Mar Bonet, aquest any sí que n’hem programat, per exemple.

I, evidentment, tota la programació la dissenyem i l’organitzem després de demanar opinions diferents per saber què ha agradat més, què s’ha trobat a faltar, què podríem introduir… perquè la nostra voluntat no és cap altra que la de fer una Setmana de la Gent Gran que el més participativa possible.

Aquí voldria fer un agraïment molt extens perquè hi ha moltes persones que s’hi impliquen durant molts mesos perquè tot surti bé. Sembla fàcil, però no ho és.

Hi ha tot el personal de l’Ajuntament, amb la regidora Montserrat Isern al capdavant.

Hi ha el Casal de la Gent Gran i l’ARCA que fan molt més que col·laborar perquè sense la seva ajuda i els seus consells, difícilment ens en podríem sortir. Moltes gràcies.

I, enguany, també hem d’agrair la col·laboració de la Unió Calafina, que ens ha cedit el seu local acabat de renovar, d’una manera magnífica, com vam poder comprovar ahir amb la trobada d’havaneres.

Ara bé. Dit tot això, havent expressat la satisfacció per haver celebrat aquesta Tercera Setmana de la Gent Gran, també em vull refermar que per al govern municipal no hi ha una setmana de la Gent Gran si no que cada dia de l’any és un dia en què pensem com podem servir la gent gran.

De fet, no fem aquest tipus de distincions.

M’explico (o ho intento).

Per a nosaltres, no hi ha col·lectius diferenciats i estancs. El que hi ha són persones que s’associen o s’organitzen a través de col·lectius diversos que es relacionen entre ells a partir d’afinitats o necessitats que en la majoria de casos són compartides.

El que vull dir és que nosaltres ens vam presentar a les eleccions amb la voluntat de servei a les persones de Calaf i que aquesta és la guia que tenim a l’hora de prendre decisions i buscar solucions als problemes que van sorgint.

I això vol dir escoltar tothom i aprofitar el que cadascú pot aportar-nos per a la millora de les decisions i solucions. I, en aquest sentit, vostès, per l’experiència que acumulen, són els qui millor ens poden aconsellar.

Crec sincerament que les administracions públiques més que cap altra institució hem d’establir canals i instruments per poder aprofitar millor la saviesa que atresoren pel benefici comú.

 

Bé, aquest és el meu tercer discurs com a alcalde.

L’any que ve, com que suposo que estarem en plena campanya electoral, em presenti o no em presenti a la reelecció, no els podré fer cap discurs, per mantenir la igualtat d’oportunitats entre els candidats.

Per tant, aprofito ara per donar-los les gràcies i dir-los que fer d’alcalde per a persones com vostès no només és un privilegi i un orgull, com s’acostuma a dir en aquest tipus de discursos, sinó que per a mi haurà estat, d’entre totes les feines que he fet, l’activitat més estimulant i que més satisfaccions m’ha aportat.

Moltíssimes gràcies, i els convido a gaudir del que ens queda d’aquesta Setmana de la Gent Gran i a seguir treballant cada dia i tot l’any pel benestar de totes les persones de Calaf.

Bona tarda,

Espero que hagin gaudit tant dels actes celebrats durant la setmana com del dinar.

Hem intentat millorar la programació de l’any passat, en què per primera vegada vam estendre els actes a tota una setmana i vam obrir-los a totes les persones que havíeu complert els 65 anys.

I hem treballat amb il·lusió perquè la programació d’enguany els fos la més atractiva possible.

En aquest sentit, vull agrair públicament la feina que s’ha fet des de la regidoria de Servei a les Persones, el personal tècnic de l’Ajuntament, la Casa d’Oficis i la col·laboració inestimable del Casal de la Gent Gran i l’ARCA.

Aquests dies es compleixen dos anys des que vam ser escollits. És a dir, que som a mig mandat. Per això és habitual que en els mitjans proliferin els reportatges i les notícies sobre balanços de govern, i que el propis governs municipals aprofitin per explicar què han fet fins ara.

De fet, nosaltres tenim pensat de fer un Alcalde respon el dia 8 de juny (un dijous, a les 20.00), en què presentarem el tancament econòmic de l’any 2016 i farem una mica de balanç de la feina feta fins ara.

No és una qüestió que m’interessi especialment. Perquè crec que els balanços s’han de fer cada quatre anys, en el moment d’anar a votar, i que l’han de fer vostès. En cas que decidíssim tornar-nos a presentar, seran vostès qui ens diran si ho hem fet prou bé i si ens mereixem de repetir.

El que ara els podem dir és que treballem amb molta il·lusió, que volem fer les coses bé, que procurem de fer-les bé, que la voluntat que ens mou és la de servei a les persones, de resoldre els problemes que van sorgint a diari, de solucionar les mancances que anem detectant… i que tot això ho fem obertament i atenent i escoltant tothom.

I no cal fer-hi cap més referència. Prefereixo parlar de la importància social que té la gent gran i de la qual em fa l’efecte que no en som prou conscients. O que, si en som, no acabem de trobar la manera de demostrar-ho a la pràctica.

Potser una part de l’error és la denominació gent gran. Aquest és un terme que s’ha acabat imposant perquè es considera que és més respectuós que el de vellesa, o que no és tan eufemístic com el de tercera edat, per exemple.

 

D’aquesta Setmana de la Gent Gran n’hauríem de dir la festa de l’experiència. Perquè veig que és d’això del que parlem, de l’experiència que atresoren i que no sé si en som prou conscients i si som capaços de posar-ho en valor.

Com a poble, els hem d’expressar agraïment per tota la feina que han fet i tota la que fan encara, pels valors que ens han transmès i ens transmeten, per ser un exemple, per la seva saviesa, per la lliçó de vida que ens donen cada dia.

Aquestes paraules no s’haurien de quedar en un simple agraïment, per més sincer i més sentit que sigui.

El repte que tenim plantejat, no només com a govern municipal, sobretot el tenim plantejat com a societat, és donar-hi visibilitat diària i que tots els valors que vostès representen, tota l’experiència i la saviesa que han acumulat amb el pas dels anys sapiguem acompanyar-la, respectar-la i revertir-la pel bé del conjunt de la vila.

 

Abans d’acabar i d’anar-nos-en cap al Casal a gaudir del concert de la Maria del Mar Bonet, vull fer entrar unes persones molt especials les quals també ens plategen un repte una mica semblant, el d’aprofitar com a govern i com a societat tot el que són capaços de donar-nos, malgrat que la seva edat sigui encara curta.

Endavant la pubilla i l’hereu i les dames i els fadrins de Calaf dels 2017. Són la Duna Masafret Busquet i el Jordi Solsona Bonastre, i la Júlia Sellés Giralt i la Ingrid Suñé Campo i el Martí Colom Tello i el Cesc Ripoll Salsench.

Moltes gràcies a tothom