El deute financer de l’Ajuntament, al 50 per cent

En el ple ordinari de dilluns que ve donarem compte de la liquidació del pressupost de l’any 2017. Tots els resultats són positius. No obstant, el que entenem com a més destacable és que el deute financer de l’Ajuntament ha quedat situat en el 49,99 per cent dels ingressos (2.029.035,36 euros).

Quan vam agafar el govern municipal el juny del 2015, ens vam trobar un endeutament financer del 96,95 per cent (3.094.801,46 euros). Llavors, ens vam posar com a objectiu acabar el mandat amb el deute per sota del 50 per cent. Ho hem assolit un any abans.

A banda, ens queda sumar-hi el deute no financer. El deute total que vam heretar era d’un 129,56 per cent (4.136.023,59 euros). També l’hem reduït de manera substancial. A 31 de desembre del 2017 era del 64 per cent (2.597.565,46 euros). El deute no financer que ens queda (568.530,10 euros) és el que hi ha amb Aigües de Manresa i que, malgrat el paguin els abonats a la companyia a través del rebut d’aigua, el considerem propi de l’Ajuntament. No desistim a resoldre’l de manera satisfactòria per a tothom.

Estem satisfets, òbviament, de la gestió feta perquè alhora que hem reduït el deute hem recuperat la capacitat d’inversió, que l’any passat va ser de 655.042,52 euros. Però, entenem que aquest 50 per cent, aquests més de 2 milions d’euros, encara són un llast excessiu i que, per tant, hem de mantenir-nos ferms en la mateixa política de prudència i contenció.

Les altres dades positives de la liquidació del pressupost del 2017 són un romanent de tresoreria per a despeses generals (que reflecteix la situació financera real en què es troba l’Ajuntament a curt termini) de 740.046,69 euros, un estalvi net positius de 23.114,06 euros i una capacitat de finançament de 481.284,06 euros.

També destaquem el rigor pressupostari que s’expressa amb un grau de compliment del 80,89 per cent de la despesa prevista i un 82,36 per cent del ingressos previstos.

Pressupost 2017: entre el realisme i l’ambició

Diumenge vam celebrar una nova sessió de L’alcalde respon a la Sala d’actes municipal. L’assistència, en la línia de les tres anteriors, va ser notable. És un format en què ens sentim còmodes perquè ens permet, d’una banda, conèixer les preocupacions dels veïns i, d’una altra banda, explicar-nos directament. Una i altra raons són imprescindibles per poder ajustar les nostres decisions i polítiques i complir amb la nostra voluntat de servei a les persones.

A la sessió de diumenge vam presentar el pressupost per a l’any 2017 que vam aprovar en el ple de desembre gràcies a l’acord a què havíem arribat amb el grup municipal de CiU. Vam agrair i ens vam felicitar de la voluntat de diàleg i la capacitat d’entesa que hem tingut els dos grups, alhora que vam convidar al GIC a canviar d’actitud i sumar-se a la feina.

El pressupost per aquest any se situa entre la realitat de la situació econòmica i financera en què ens movem i l’ambició de fer un esforç inversor notori.

El primer tret destacable del pressupost és la congelació dels impostos i les taxes; tan sols s’han modificat aquelles que fan referència a l’ús del sol per adaptar-les al seu valor actual. El coeficient de l’IBI es manté en el 0,99, després de que l’any passat l’abaixéssim de l’1,11. En concepte d’IBI, l’Ajuntament de Calaf recapta 1,2 milions d’euros, aproximadament. Aquest import representa el 28 per cent dels ingressos ordinaris.

L’esforç inversor és notable. Les inversions creixen d’un 600 per cent, gairebé. Hi destaquen els 350.000 euros del projecte de la Llei de barris, els 200.000 euros acordats amb la Diputació per a l’adequació de la Sala d’actes, la reversió de solars en desús en zones comunes i el projecte dels horts, i els 50.000 euros que es destinaran als set projectes aprovats en el procés de participació ciutadana del qual n’estem satisfets i profundament agraïts.

D’altres partides que creixen de manera destacable són les destinades a la promoció econòmica, d’un 60 per cent, i a l’ajuda a les famílies, d’un 100 per cent.

Alhora, aquest esforç i aquesta ambició de servei, s’acorda amb la insistència d’anar redreçant la situació financera. Efectivament, del deute financer del 97 per cent que vam trobar al tancament del 2014, hem passat a una previsió de tancament del 2017 del 68 per cent. Això vol dir per sota del llindar del 75 per cent que marca la tutela financera. Les claus són tres: retornar el deute en major mesura del que estava pressupostat, no incórrer en més endeutament i contenció de la despesa.

Encabada la presentació del pressupost, ens vam sotmetre a les preguntes que els veïns assistents van voler formular-nos. Vam tornar a explicar la qüestió del contracte amb Aigües de Manresa, de la que no hi ha encara cap novetat i això vol dir que totes les opcions es mantenen obertes (val a dir que durant aquests mesos hem avançat força de cara a una resolució final satisfactòria), i vam poder donar detalls sobre el projecte de recollida porta a porta que estem treballant amb els municipis membres de la Mancomunitat de l’Alta Segarra.

I pressupost 2016: les entitats

L’última discrepància de fons que va sorgir durant el debat del pressupost del 2016 van ser les subvencions previstes per a les entitats. Hi hem consignat 63.000 euros, una quantitat semblant a la destinada durant l’any 2015.

La qüestió la va treure el GIC-VV d’una manera que nosaltres considerem improcedent perquè malgrat referir-se clarament al Casal, el seu portaveu va parlar en tot moment de “l’entitat”, sense anomenar-la directament, i nociva perquè atia la divisió i fomenta l’enfrontament entre entitats. Per a nosaltres, totes les entitats de Calaf tenen la mateixa importància i rebran un tracte equitatiu i adequat a les seves necessitats i a la funció que fan.

El fons de la crítica del GIC-VV tindria tot el sentit del món si fos veritat. Denunciava que dels 63.000 euros que es destinen a les entitats, 26.000 fossin per al Casal. La seva mala fe s’observa quan torna a fer la denúncia en el ple malgrat que en la Comissió informativa se’ls havia donat resposta i se’ls n’havia explicat la distribució.

Els 26.000 euros que rebrà el Casal de Calaf durant l’any 2016 es distribueixen de la següent manera: 3.000 euros de subvenció anual, en què s’inclou tant l’ajuda a les activitats que programen com al dret d’ús dels seus espais per a les activitats de l’Ajuntament i per a les d’altres entitats de Calaf, 5.000 euros d’ajuda extraordinària amb motiu de la celebració del 90è aniversari dels Pastorets i 18.000 euros destinats a eixugar el deute contret per l’Ajuntament des de l’any 2006.

És clar, aquest deute, s’ha d’explicar.

L’any 2006, l’Ajuntament de Calaf va firmar un conveni amb el Casal pel qual li concedia una subvenció de 30.000 euros anuals: 12.000 euros per a subvencionar l’ús de l’equipament, tant per part de l’Ajuntament com per d’altres entitats, 9.000 euros per a la promoció i realització d’activitats culturals i socials, i 9.000 euros destinats a l’execució d’obres i a l’adquisició de béns d’inversió per adequar les instal·lacions a la normativa vigent i a les noves tecnologies. Aquell conveni es va incomplir a partir del segon semestre del 2009.

L’any 2011, es va firmar un altre conveni en què la quantitat compromesa per l’Ajuntament era de 21.000 euros. S’havia suprimit el segon grup de subvencions.

Ara: aquell segon conveni tampoc no es va complir, ni des del primer dia. L’any 2011, se’ls van donar 300 euros i el 2012, 1.500 euros. Llavors, es va arribar a un acord per a no fer més grossa la pilota i eixugar el deute acumulat. Així, l’any 2013 es van pagar a compte 6.000 euros i des de l’any 2014 s’està saldant a raó de 18.000 euros anuals.

Aquesta és l’explicació del que ens hem trobat.

A partir d’aquí, el nostre propòsit és doble. El primer, ordenar i regular les subvencions que es concedeixen a les entitats. Per això hem elaborat i hem aprovat en ple (amb l’abstenció de CiU i el vot en contra de GIC-VV) un reglament de convenis i subvencions, i firmarem amb totes les entitats que ens ho sol·licitin i que compleixin els requisits establerts en el reglament un conveni en què es fixarà la relació de suport mutu, la quantitat de la subvenció atorgada i per quina activitat.

Ultra la voluntat d’aquest govern municipal de posar ordre i rigor en la concessió d’ajudes, hi ha a més l’obligatorietat de complir una normativa que data de l’any 2007, malgrat que s’ha anat incomplint de manera reiterada i general. Això vol dir que sense conveni no hi haurà subvenció i que una subvenció no justificada s’haurà de retornar. També vol dir que s’hauran de donar explicacions de les subvencions donades des de l’any 2007 i que vés a saber amb què ens trobarem.

I el segon, és la voluntat de transparència amb què volem tenyir el nostre mandat. És clar que la transparència requereix clarificació. Dit d’una altra manera: l’ús gratuït que els clubs de bàsquet i de futbol sala fan del Poliesportiu i el que el club de futbol fa de les instal·lacions de Les Garrigues, per exemple, s’han de considerar una subvenció? Nosaltres creiem que sí i que ha de ser quantificada (lloguer o cànon, manteniment, despesa corrent…) i regulada a través d’un conveni.

La transparència no pas com un objectiu en ella mateixa, ni estadístic, ni virtual, sinó com una forma de govern, l’única que és possible. O sigui, que si una subvenció no la podem explicar, no la concedirem. I les que concedim, les explicarem.