Les Botigues de la Plaça Gran. Un tresor recuperat

Senyor Jordi Fàbregas, representant de la Diputació de Barcelona, senyor Jordi Vilalta, gerent del Leader, alcaldessa de Sant Martí Sesgueioles, senyora Rosa Narbona, presidenta del Consorci de Promoció de l’Alta Anoia, senyora Mireia Duran, membres del govern i la Corporació municipal de Calaf, propietaris de les Botigues, membres de l’Associació de Veïns del Casc Antic, veïns i veïnes,

Bon dia i benvinguts.

Moltes gràcies per assistir a l’acte d’obertura de les quatre primeres botigues del projecte Les botigues de la Plaça Gran. Un tresor recuperat. La merceria, L’Escola, La Impremta i La bodega.

Aquest és un projecte que ens fa una il·lusió que no em resulta fàcil de qualificar. És una il·lusió esperançada. En el sentit que avui no el culminem sinó que tot just l’encetem.

Que se m’entengui bé. Tampoc no el culminarem quan d’aquí a un parell de mesos a tot estirar en fem la inauguració oficial amb la incorporació de les tres botigues en què estem treballant, Cal Sala, Cal Feu i Cal Mestres.

Perquè aquest és un projecte que avui tot just neix i que el seu valor primordial és que ha de ser viu i dinàmic. Vol dir que l’hem de fer créixer constantment i a diari i entre tots. I, sí, amb això també vull dir que aspirem a afegir-hi nous establiments i a omplir les botigues amb més productes i a dotar-les de més contingut, encara.

L’objectiu que perseguim és doble.

En primer lloc, pretenem dinamitzar econòmicament i culturalment el casc antic. És un dels propòsits que ens vam fixar quan vam accedir al govern municipal l’any 2015 i en què treballem des del primer dia.

Per experiències conegudes en d’altres municipis, sabem que estratègies basades en la recuperació de l’activitat comercial a través d’ajudes i subvencions per a la instal·lació o la renovació de comerços no acaben de funcionar del tot bé.

Per tant, nosaltres hem optat per museïtzar les botigues que existien i anar per la via turística, com a pas previ i necessari per a la recuperació comercial del casc antic.

Que aquest és un objectiu, no ens n’amaguem. Al contrari, ho deixem ben palès.

Ara: ni és l’únic objectiu, ni és el principal, ni és el que més ens motiva.

Hi ha un segon objectiu, que és el que ens engresca i que dota de valor aquest projecte, i que l’explica en tota la seva dimensió: és la recuperació d’un patrimoni material i immaterial de Calaf, un patrimoni que és de tots els veïns de Calaf, no només dels veïns de Casc Antic, i és la preservació de la memòria col·lectiva de la vila.

El que volem és posar en valor la dimensió cultural d’aquest projecte. En aquesta plaça i en aquestes botigues hi ha els orígens, la identitat, la memòria, els costums, les formes de fer i de ser que els veïns de Calaf s’han anat transmetent de generació en generació.

És aquest complex entramat d’idees i d’identitats i de relacions personals el que volem preservar, posar en relleu i transmetre a les generacions futures.

És a dir. En aquestes botigues hi ha condensada la cultura de la vila de Calaf en el seu sentit més ampli i més precís.

 

Hem de fer un agraïment molt extens, perquè us podeu imaginar que un projecte d’aquest magnitud requereix de l’esforç i la complicitat de moltes persones.

En primer lloc, hi ha els propietaris actuals de les botigues, que a més del conveni per a la cessió del local, també han cedit materials. Els agraïm la confiança d’haver cregut en el projecte quan els el vam plantejar i que queda gràficament palès en el fet d’haver-nos donat les claus de casa seva. Són:

  • Salvador i Remedios Pérez. Cal Villorbina
  • Família Carrasco. Ca l’Oller
  • Família de Pere Mestres. Cal Mestres
  • Maria Dolors Garriga. Cal Garriga (escola)
  • Tomàs Lladó i Sra. Maite Solé. Cal Garriga (merceria)
  • Família Busquet Feu. Cal Feu
  • Família de Ramon Sala. Cal Sala

Hi ha els veïns de Calaf que han cedit o donat material o que hi han contribuït amb la seva feina. Són:

  • Jaume Oller
  • Josep Maria Oller
  • Cisco Estany
  • Tallers Bascompte
  • Família Riu, del Celler El Porró
  • La Senalla
  • Rosa Duocastella, de Cal Cisteller
  • Marisol Calafell, El Cosidor de Calaf
  • Carme Torra
  • Elvira Colell i Josep Latorre
  • Família Closa Farré, Casa Florentina
  • Miquel Cribillers
  • Jordi i Olga de Tot Punt
  • Teresina i Conxita Solà, de Cal Ferrer de Tall
  • Cal Mas de Calaf
  • Antonino Mestres
  • Meritxell Tardà
  • Marisa Sugrañes
  • Ferran Sala
  • Família Huguet
  • Maria Padullés, de Modes Maria
  • La pastisseria la Lionesa, que ens ha fet els pastissos que hi ha als aparadors de Cal Sala i Cal Mestres

Hi ha persones de fora de Calaf, que han cedit o donat material. Són:

  • Cal Casellas, de Sant Martí Sesgueioles
  • Cal Futre, d’Òdena
  • Marisol, de Jay & Jay’s, de La Bisbal d’Empordà
  • Anna Albin
  • Ramon Bassa

Després hi ha el suport institucional que hem rebut de la Diputació i del Leader.

Hi ha la feina que han fet el Pere i la Maite de Cat Patrimoni. A ells els hi devem no només la feinada d’adequar i museïtzar les botigues, perquè ells són a l’origen del projecte.

I també vull fer una agraïment públic a tot l’equip de govern, totes les regidories s’hi ha implicat perquè aquest és un projecte transversal, els serveis tècnics que estan sota la direcció de la regidora Teresa Torrijos, per exemple, hi ha dedicat moltes hores. No obstant, faig un esment especial de la regidora de l’àrea econòmica, Montserrat Mases, perquè s’ha fet seu el projecte i hi ha treballat de manera intensa i excel·lent des del primer dia.

 

 

Esperem que aquest projecte us generi la mateixa il·lusió que ens genera a nosaltres, que us el feu vostre i que us enorgulleixi. Suposo que a tots us vindran un munt de records que us transportaran a la vostra infantesa i joventut i us retornaran per uns instants persones i moments estimats.

Moltes gràcies!

 

Resolució del deute del castell

El ministeri de Foment ha estimat les al·legacions que li vam formular el desembre de 2015 i ha accedit a rebaixar els 261.151,21 euros que ens havia reclamat l’agost de 2015 i ha fixat la devolució en 133.286,66 euros.

Aquest és un cas que ens vam trobar damunt la taula a les poques setmanes d’haver entrat al govern municipal i del qual n’hem estat informant puntualment, cada cop que hi ha hagut una informació nova.

Els antecedents d’aquest cas són els següents:

El juliol del 2008, el ministeri de Foment va firmar un conveni amb l’Ajuntament de Calaf per finançar amb càrrec als fons de l’1 per cent cultural les obres de Rehabilitació del Castell. El ministeri hi aportava el 75 per cent del pressupost de contracte del projecte i l’Ajuntament cofinançava el 25 per cent restant.

L’octubre del 2013, el ministeri va demanar a l’Ajuntament la devolució de 135.632,44 euros, atès que el cost final de la rehabilitació havia estat menor del que s’havia pressupostat en un inici.

L’octubre del 2014, en el marc de la Comissió de Seguiment del conveni, el ministeri va comunicar a l’Ajuntament que havien detectat que l’aportació de l’INCASOL superava el percentatge permès en el conveni. Amb aquesta informació i les certificacions d’obres que trobava a faltar, van incrementar la liquidació fins als 261.151,21 euros.

El desembre del 2014, l’anterior govern municipal va al·legar contra aquesta proposta de liquidació; un dels arguments era que les obres no s’havien acabat del tot, malgrat que en l’expedient hi havia una acta de recepció amb data 1 de març de 2011.

L’abril del 2015, l’advocat de l’Estat va negar la continuïtat de les obres i el maig d’aquell any es va seguir amb l’expedient de devolució de l’excés de finançament. En el termini d’al·legacions, l’anterior equip de govern va remetre la mateixa documentació que havia aportat un any abans.

L’agost del 2015, el ministeri va resoldre l’expedient i va dictar la devolució de 261.151,21. El setembre d’aquell any, vam rebre l’ordre de pagament immediat.

El primer que vam fer, va ser demanar un aplaçament per poder estudiar tot el cas, atès que acabàvem d’entrar al govern i en desconeixíem l’entrellat.

Seguidament, vam reunir tota la documentació de les obres fetes efectivament i vam reclamar a l’INCASOL les certificacions que faltaven per justificar, i vam presentar una nova al·legació en què concloíem que el cost total de la rehabilitació havia pujat a 1.129.549,47 euros.

Amb data 10 de gener de 2017, el ministeri de Foment ens ha remès una resolució en què modifica la seva primera resolució “en el sentit de reduir la quantia de la quantitat de l’expedient de la devolució que passa a ser de 133.286,66 euros”.

D’aquesta manera tanquem de la millor manera possible un cas que ens tenia molt preocupats des que vam entrar al govern de Calaf.