Calaf, en l’hora greu de Catalunya

Regidors, benvolguts convilatans, benvolguts compatriotes,

Hem pujat al Castell de Calaf en processó per a fer una ofrena floral en homenatge i memòria dels catalans que l’any 1714 van donar la seva vida en defensa dels drets i les llibertats nacionals de Catalunya.

És un gest de justícia i de dignitat que avui, en una hora greu que maldem per convertir en l’hora gran de Catalunya, té una significació especial, d’un simbolisme rotund.

Entre el 1710 i el 1711, aquest castell, així com els plans dels Prats de Rei i de Sant Martí Sesgueioles, van ser escenaris de batalles transcendentals per al futur del país.

Tenim el deure de servar la memòria d’aquells avantpassats nostres i fer-ne homenatge perquè la seva lluita en defensa dels drets i les llibertats nacionals de Catalunya, el ressò internacional que va tenir el seu sacrifici, l’admiració que encara avui ens causen el seu coratge i la seva determinació per existir com a nació, és el que explica que avui siguem aquí, 303 anys després, tossudament dempeus, amb el cap alt i la mirada serena i confiada i un somriure als llavis.

Som hereus d’aquella lluita i aquell sacrifici heroic i exemplar. Nosaltres, tampoc defallirem.

Que de la nostra principal derrota n’hàgim fet la nostra Diada Nacional demostra quin és el nostre esperit de resistència i superació i quin és el nostre afany de justícia i anhel de llibertat.

Aquesta setmana, el Parlament de Catalunya va aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat i fundacional i ha convocat el referèndum d’autodeterminació per al dia 1 d’octubre.

El diumenge 1 d’octubre, obrirem els col·legis electorals de sempre i posarem les urnes de sempre perquè puguem exercir el nostre dret a decidir i puguem votar com sempre.

Permeteu-me que us parli uns moments dels sentiments que em mouen i que em mouran el dia 1 d’octubre.

El 14 de juny de 2015, en el moment de prendre possessió del càrrec d’alcalde de Calaf, vaig fer conscientment i ferma una declaració solemne i plena de significat que vull reiterar avui, a les portes del referèndum d’autodeterminació, quan l’estat m’amenaça (ens amenaça) amb una querella que em pot comportar inhabilitació, multes i presó, i en aquest marc d’homenatge i memòria pels caiguts de 1714.

Ara i aquí, en el context en què ens trobem, reitero la promesa que vaig fer el 14 de juny de 2015:

“Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, anuncio que resto a disposició del nou Parlament, del president i del Govern de la Generalitat de Catalunya, per exercir l’autodeterminació del nostre poble i proclamar, juntament amb totes les nostres institucions, l’Estat català, lliure i sobirà.”

Jo, no m’arronsaré. Sé que vosaltres tampoc no us fareu enrere.

Permeteu-me també que us digui quin serà el signe del meu vot el dia 1 d’octubre i quines raons el menaran. Goso enumerar-les perquè sé que són compartides per tots vosaltres, amb el matís personal de cadascú.

Votaré sí en memòria de l’avi Joan i l’àvia Patro que van venir a Sabadell des de La Ñora i Santomera, dos pobles de Múrcia, fugint de la misèria i van convertir Catalunya en la seva pàtria d’acollida i van ensenyar les seves dues filles a estimar i ser agraïdes.

Votaré sí en memòria del meu pare, mort quan jo tenia 18 anys i que avui m’agradaria tenir al meu costat.

Votaré sí pel present de tots nosaltres. I pel futur dels nostres fills. I per la nostra dignitat personal i col·lectiva. Per una Catalunya culturalment rica, socialment justa i nacionalment lliure.

Visca Catalunya!

 

En la commemoració de l’Onze de Setembre

Regidors, benvolguts compatriotes,

Bona nit, sigueu molt benvinguts als actes de commemoració dels fets de l’Onze de Setembre que aquest vespre tenen lloc de manera simultània a Calaf i a d’altres pobles de l’Alta Segarra com Els Prats de Rei i Sant Martí Sesgueioles i als quals s’hi han adherit els municipis de Pujalt, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Sant Pere Sallavinera, Veciana i Copons.

Moltes gràcies per la vostra assistència i molt agraït a totes les persones que han organitzat aquesta commemoració de l’Onze de Setembre a l’Alta Segarra.

Calaf i Els Prats de Rei, per la seva situació estratègica, van ser les places de l’Alta Segarra que van jugar un paper més transcendental en el desenllaç de la Guerra de Successió.

Calaf va ser fortí dels austriacistes fins que el seu castell va ser malmès i els seus magatzems saquejats i destruïts per les tropes borbòniques pel maig de l’any 1710, en un episodi d’infaust record per la cruesa dels combats i la crueltat de les represàlies.

Els plans entre Calaf, els Prats de Rei i Sant Martí Sesgueioles van ser l’escenari de setembre a desembre de l’any 1711 d’una de les batalles més espectaculars, llargues i costoses en vides humanes de tot el conflicte.

Els historiadors Jordi Torner i Jaume Mas ens n’acaben de fer una crònica detallada.

Tenim el deure de servar la memòria d’aquells avantpassats nostres perquè la seva lluita en defensa dels drets i les llibertat nacionals de Catalunya, el ressò internacional del seu sacrifici, l’admiració que encara avui, més de tres-cents anys després, causen el seu coratge i la seva determinació per existir com a nació, la seva voluntat de ser, és la saba que nodreix les nostres reivindicacions d’avui.

Josep Suñol i Garriga, assassinat per les tropes franquistes el 6 d’agost de 1936, just ara ha fet vuitanta anys, va dir que “Catalunya és un poble amb afany de justícia i llibertat”.

Avui, justícia i llibertat volen dir República i independència.

Hem de ser dignes hereus del sacrifici dels herois del 1714, hem de fer que la seva lluita no fos debades.

Visca Catalunya!