XX Aniversari de l’Escola Municipal de Música

Bona tarda, benvingudes a la Cantata 50 milions de segons per commemorar el Vintè Aniversari de l’Escola Municipal de Música de Calaf.

Celebrar un vintè aniversari és una fita memorable en ella mateixa que mereix ser posada en el seu valor just.

Ara: fer-ho amb 275 cantaires dalt de l’escenari i amb l’aforament del Casal de Calaf completament ple vol dir que aquesta és una escola d’èxit, fortament arrelada a Calaf i els pobles veïns de l’Alta Segarra.

Per tant, el que primer em pertoca és fer una llista d’agraïments que ha de ser forçosament llarga.

En primer lloc, hem de agrair el govern municipal que fa vint anys va tenir el coratge de crear-la i els governs municipals successius que hi ha apostat i l’han fet créixer.

En segon lloc, l’agraïment s’ha de fer extensiu a tots els professors que hi han passat perquè ha estat la seva excel·lència i el seu mestratge el que l’han convertida en una Escola de Música d’alta qualitat que ha merescut la confiança del pares i mares de Calaf i l’Alta Segarra.

I, és clar, i sobretot, per la tasca tenaç, pacient i sàvia del seu director Isaac Fonoll. Em penso que tots tenim ben clar que l’Escola de Municipal de Música de Calaf avui és el que és gràcies a l’encertada direcció de l’Isaac.

I, en tercer lloc, l’agraïment ha d’anar dirigit també a tots vostès, els pares i les mares que al llarg d’aquests vint anys han confiat l’educació musical dels seus fills a l’Escola Municipal de Música de Calaf.

Sense la seva confiança, no haguéssim pogut arribar fins aquí amb aquesta fortalesa. Moltes gràcies en nom de l’Ajuntament.

I uns darrers agraïments, encara.

A la Montse Marsans i la Maribel Sibila i a tots els mestres de les dues escoles per la feinada que han fet des de fa setmanes.

I a la Lloll Beltran i l’Eloi Fonoll per haver acceptat de participar en la celebració d’avui. Un altre cop, demostreu l’estima per Calaf. Amb la vostra qualitat artística i humana contribuireu a engruixir l’espectacle d’avui.

Fets els agraïments, voldria fer una reflexió sobre el sentit de l’Escola Municipal de Música. I, concretament, del seu caràcter municipal.

És una evidència que la crisi econòmica que va esclatar l’any 2008 i que encara ens colpeja, malgrat que les autoritats econòmiques la donessin oficialment per acabada l’any 2014, ha donat peu a qüestionar la gestió pública i proposar la privatització de serveis qualificats de no essencials, com poden ser la Llar d’Infants o l’Escola de Música.

A nosaltres se’ns ha mig proposat. Amb la boca petita, certament, però de manera inequívoca.

Crec que el neoliberalisme econòmic que es va implantar a finals dels anys setanta del segle passat i que ha campat completament desbocat des de la caiguda del Mur de Berlin l’any 1989, entre els desastres que ha causat, hi ha el d’haver-nos inoculat la idea d’haver-ho d’analitzar tot a partir del compte de resultats.

I no, hi ha serveis la funció dels quals transcendeix els dèficits o els superàvits que pugui despendre la seva comptabilitat.

Això no invalida la necessitat ineludible de mantenir una gestió responsable i dimensionada a les nostres capacitats i les nostres necessitats. N’estem convençuts i ens hi hem aplicat des del primer dia amb resultats bons.

Però, hi ha determinats serveis bàsics que els governs municipals hem de garantir perquè tots els nostres veïns hi tinguin accés.

Un d’aquests serveis és l’ensenyament de la música.

Són molts els estudis que han demostrat els beneficis de la música per a la millora del rendiment educatiu i contra el fracàs i l’abandonament escolar.

Aquests estudis fets per universitats de tot el món i que estan avalats per la UNESCO, diuen que l’ensenyament de la música equipara el rendiment acadèmic entre alumnes de famílies riques i famílies pobres.

És a dir, que la música és un instrument tremendament eficaç per a lluitar contra la desigualtat econòmica i social, la qual té una de les seves arrels més profundes i sòlides en la diferència d’oportunitats a partir de l’educació.

Aquests estudis afirmen, entre d’altres conclusions, que «els alumnes que dediquen més temps a la formació musical obtenen millors resultats en les competències lingüística i matemàtica» o que l’ensenyament musical influeix en la capacitat d’aprenentatge, creativitat, desenvolupament motriu i socioafectiu i en la prevenció de la violència.

Volem una Escola Municipal de Música de qualitat oberta a tots els veïns de Calaf.

Volem,  des del respecte a la llibertat de cadascú, que cap família la vegi mai com una activitat extraescolar prescindible o inaccessible.

Això requereix de dues feines que ens autoimposem.

La primera: l’Escola ha de fer un esforç d’obertura encara més gran del que ja fa amb l’objectiu d’arribar a tothom i de ser accessible per a tothom.

La cantata d’avui, com les que es van fer els anys anteriors, n’és un exemple. Aquest és el camí que hem de seguir i aprofundir.

La segona: des del govern municipal, hem de donar eines i facilitats perquè cap nen o nena que ho desitgi es quedi sense la possibilitat d’accedir a l’Escola Municipal de Música.

En aquest sentit, l’any passat vam crear una línia de beques culturals. Lamentablement, no van tenir l’èxit d’acollida que tenen les beques esportives.

Però, les mantenim. I ens proposem de fer-les conèixer millor si aquest és el problema. Hi treballarem.

Durant aquests vint anys heu fet una feina admirable, d’un valor social incalculable i essencial.

Us encoratgem a prosseguir-la amb la mateixa tenacitat i la mateixa excel·lència. Nosaltres ens comprometem a fer-vos costat tothora.

Moltes gràcies!

Quanta gent a Txarango?”

“Quants som?”, “quanta gent hi havia?” Aquestes i d’altres preguntes semblants ens les vam fer i ens les van fer els calafins durant el concert de Txarango la nit de dissabte i les hores i els dies posteriors. El diari Regió 7 va aventurar en l’edició de dilluns la xifra de 10.000 espectadors. «Txarango i Mirabet fan un 10.000 a Calaf», van titular a la seva portada.

Establir una xifra concreta és complicat i, massa sovint, les dades d’assistència a les manifestacions o a un qualsevol altre esdeveniment s’usen com a instrument de propaganda o per a menystenir-ne el ressò. És complicat, certament, dir quantes persones van assistir al concert de Txarango, però no és impossible fer una aproximació.

A partir de les fotografies que es van fer, es pot acotar la superfície que es va ocupar. En total, els espectadors van cobrir una àrea de 5.350 metres quadrats.

PlanolPublicTxarango

PublicTxarango_01

PublicTxarango_02

Segons la normativa (Codi tècnica per a l’edificació) que s’agafa com a base per calcular els aforaments dels locals i per als espectacles a l’aire lliure, s’estipula un màxim de quatre persones per metre quadrat. Això ens donaria un aforament màxim de 21.400 espectadors, per a l’àrea coberta durant els concerts de Txarango i Mirabet.

És probable que des de l’escenari i fins a gairebé la meitat i a tota la part central de l’àrea ocupada aquest màxim de quatre persones s’hi encabissin —i potser alguna més i tot!—, però de la meitat cap enrere i, sobretot, a patir de la darrera carpa de les barraques de les associacions, la densitat era força menor.

Encertar la mitjana d’ocupació per metre quadrat és la clau per aproximar-nos a la xifra correcta d’espectadors. Dues persones per metre quadrat ens donarien 10.700 espectadors. Tres persones, 16.050 espectadors. Probablement, el nombre exacte d’assistents al concert de Txarango, cap de cartell de la Festa Major de Calaf 2017, estigui situat entre aquestes dues xifres, entre 10.000 i 16.000 espectadors.

Orgullosos de la nostra Festa Major

Bona nit, sigueu molt benvinguts a la Festa Major de Calaf.

D’aquí a uns moments obrirem oficialment la Festa Major amb el pregó d’enguany a càrrec d’una persona estimada i entranyable per als veïns de Calaf. Però, la festa ja fa dies que rutlla a bon ritme.

La Festa Major la vam començar de manera no oficial dimecres amb el tancament de la tercera edició de les Sardanes a la fresca: l’ambient que s’hi va viure va ser el preludi dels quatre dies que de ben segur viurem, que han de ser de festa, de germanor, d’esperit de vila i, sobretot, de civisme. N’estem segurs que serà així.

Vull felicitar públicament els Sardanistes de Calaf per la tercera edició de les Sardanes a la fresca i, especialment, per l’encert d’haver convidat la Cobla Contemporània. Ens van oferir una vetllada rodona, per l’entusiasme i la participació que hi va haver, va ser un tancament magnífic de les Sardanes a la fresca i una obertura fantàstica de la nostra Festa Major. Moltes gràcies!

També vull fer esment a les exposicions dels artistes locals Ramon Puigpelat i les germanes Prat, inaugurades dijous a la Capella del Centre Cívic i a la plaça dels Arbres, i Lluís Selvas i Xavier Calvet, inaugurades aquesta tarda a la Sala Felip i al carrer de Sant Jaume, respectivament.

Us animo a anar-les a veure. Per moltes raons. La primera i més fonamental és perquè es tracta d’obres d’una qualitat excel·lent i reconeguda. Hem d’estar orgullosos de l’obra dels nostres veïns. No pas perquè siguin els nostres, sinó per la qualitat dels seus treballs.

La qualitat dels pobles també es defineix a partir del tracte que dispensen al seu patrimoni artístic.

I la millor manera de reconèixer i respectar l’obra artística és anant-la a veure.

I, finalment, he de fer menció de la segona edició de l’Agro Alta Segarra que aquest matí ha inaugurat la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret. Vull agrair a les empreses locals la seva aposta i la seva implicació. Aquesta fira, que va néixer l’any passat, té dues raons de ser: reivindicar la capitalitat i el caràcter agrícola de Calaf i l’Alta Segarra i servir a les empreses locals perquè es puguin donar a conèixer.

Fa setmanes i mesos que treballem en aquesta Festa Major, tant des de l’Ajuntament com des de les associacions. Només cal fer una ullada al programa per comprendre que al darrera hi ha una organització complexa, en què hi ha implicada moltes persones que hi esmercen hores i esforços i que posen el seu talent i la seva generositat al servei de tots vostès, amb el propòsit de confeccionar una programa que agradi tothom i vagi bé a tothom, i perquè tot giri rodó i tot vagi a l’hora i que vostès se’n sentin orgullosos. No és fàcil.

Des del govern municipal, volem agrair públicament als treballadors de l’Ajuntament i a les persones que treballen a través de les associacions la seva implicació i la seva dedicació perquè tothom pugui gaudir de la nostra festa més gran.

En aquest sentit, vull fer una menció especial i directa a les dones de l’ARCA i a tothom qui les ha ajudades, els Escoltes i els nois de la Casa d’Oficis, i a la Unió Esportiva de Calaf i l’Escola de Futbol Sala per haver preparat els prop de 2.000 entrepans que s’han repartit fa una estona.

Pel que fa el programa de la Festa Major, dir-vos que s’assembla força al de l’any passat, amb els canvis que hem considerat oportuns i que són lògics perquè serveixen per a renovar-nos. Això vol dir que mantenim els actes més consolidats i que més acceptació van tenir, i que renovem els qui ens han semblat més esgotats.

El que sí que hi ha, en general, és l’aposta per als espectacles de qualitat i la participació de les associacions de la vila en què venim insistint des de fa dos anys.

L’objectiu és ser una Festa Major de referència per al territori de la nostra influència i abast i donar sortida a les infraestructures i al talent de què disposem, que és molt i molt variat, tant pel que fa les infraestructures com pel que fa les persones.

I l’altre objectiu és gaudir d’una Festa Major el més participativa possible, per això mirem d’elaborar un programa en què tothom s’hi senti representat i en què tothom hi trobi el seu espai de festa i gaudi.

Dit això, em toca presentar-vos el pregoner de la Festa Major 2017.

Ja sabeu que el nostre govern s’ha volgut allunyar des de la primera edició dels pregoners mediàtics. Perquè no hi creiem i perquè creiem que el pregó de la vila és un privilegi i un honor que s’ha de reservar per a les persones que han dedicat la seva vida a treballar per Calaf i els calafins o bé que durant el darrer any transcorregut han destacat per algun fet notori i que serveix per enaltir-nos.

En el cas del pregoner d’enguany, es tracta d’una persona amb una trajectòria llarga i polifacètica, dedicada en cos i ànima a la formació dels calafins, una persona que com he dit a l’inici és estimada i és entranyable, una d’aquelles persones que sempre hi són quan fan falta i les crides.

Molt bona Festa Major a tothom!!!

Us deixo amb Don Miquel.