Sobre la suspensió de la Festa Major

La decisió de suspendre la Festa Major no ha estat gens fàcil. De fet, ens hi hem resistit fins que l’evidència ha estat incontestable. Ens sentim frustrats i tristos, però també estem convençuts que hem pres l’única decisió possible. Perquè, com vam dir el dia 22 en anunciar el tancament dels parcs públics, en qüestions de salut pública, aquest govern sempre actuarà amb excés de zel. Preferim pecar de prudents que no pas haver de lamentar més endavant no haver pres una determinada mesura.

Al darrere de la Festa Major de Calaf hi ha moltes persones que hi treballen i molta feina que es comença a fer just l’endemà. El programa de la Festa Major d’enguany el teníem completament tancat a primers d’aquest any. Com totes les edicions precedents.

Quan al mes de març va arribar a casa nostra la pandèmia del covid – 19, la regidoria de Cultura es va posar a treballar en un programa alternatiu. Sabíem que, per bé que estiguéssim al setembre, no podríem fer com si res no hagués passat. Massa veïns no hi serien. I el virus seguiria ben actiu. Per tant, ni podria ser gaire major, ni podríem fer gaire festa. Per prudència i per respecte.

Havíem tancat un programa més reduït amb l’esperança de poder-lo dur a terme. Menys actes i menys atractius per a les persones de fora del municipi. A més, els havíem disposat en tres escenaris, per a edats i gustos diferents, i de manera simultània per evitar aglomeracions. Però, la situació en què ens trobem ens obliga a ser prudents i a estalviar-nos qualsevol mena de risc. A més, tampoc no concebem celebrar una Festa Major amb actes amb aforaments limitats, en què tothom que ho desitgi no hi pugui assistir.

També hi havia un acte d’homenatge a tots els sanitaris i les persones que durant aquests mesos ho han passat malament i de reconeixement a tots els veïns i veïnes que s’han desviscut per ajudar i col·laborar en totes les tasques que es van posar en marxa des del primer dia a través del Bon Veïnatge.

De fet, en una primera decisió, vam mantenir aquest homenatge com a únic acte de la Festa Major d’enguany, el dilluns a la nit. No obstant, després de reflexionar-hi, ens vam adonar que tampoc no podria ser perquè, lògicament, hagués estat un acte que hagués aplegat uns quants centenars de veïns. I no ens podem permetre córrer cap risc. No podem propiciar aglomeracions. Malauradament, no som al final d’aquesta pandèmia. Ens queden molts mesos encara de patiment. Ja trobarem el moment idoni per fer l’acte i la inauguració de l’espai de memòria que teníem previst.

La distància física, l’ús de la mascareta i la neteja de mans i la desinfecció són essencials. La millor prevenció. L’única que tenim ara mateix. Però, la realitat ens demostra que no n’hi ha prou. Que el virus s’escampa igualment. Que l’única manera efectiva d’aturar-lo i trencar les cadenes de contagi és reduir dràsticament els contactes socials. De moment, no n’hi ha cap altra.

Quan el dia 22 de juliol vam anunciar el tancament dels parcs públics, a Espanya hi havia 224 brots actius a tot Espanya. Ahir, dia 30 de juliol, el ministeri de Sanitat va informar que a Espanya hi havia 412 brots actius, amb 4.800 casos associats, i que des de la fi de l’Estat d’alarma n’hi havia hagut 527. És a dir, que en divuit dies, els brots s’han duplicat.

La situació a Calaf i a tota la Catalunya central no és alarmant, a hores d’ara. Estem per sota de les mitjanes que hi ha a Catalunya. Tanmateix, que no sigui alarmant, no vol dir que no haguem d’estar preocupats o que puguem fer com si a nosaltres no ens hagués de passar o no ens pogués succeir el que ocorre a d’altres zones del país. No vivim en una bombolla. Ens movem contínuament. El risc, malauradament, existeix i l’hem de tenir ben present. Perdre’n consciència és el primer pas per caure-hi.

Elogi de les entitats

Consellera de Salut, Diputada al Congrés, alcaldes i regidors dels municipis de l’Alta Segarra, regidors de l’equip de govern i membres de la corporació municipal de Calaf, representants de les entitats i totes les persones que us heu aplegat aquesta nit a la plaça dels Arbres,

Bona nit i sigueu benvingudes a l’acte d’inauguració de la Festa Major de Calaf.

Avui fem l’acte inaugural de la Festa Major tot i que, de fet, ja fa uns quants dies que la ballem.

Enguany la vam començar el dijous de la setmana passada amb la inauguració de l’exposició de ceràmiques de les germanes Prat, a les quals agraïm que hagin tornat després d’un any d’absència i en el qual les vam trobar a faltar.

Dimecres es va tancar amb un gran ambient una altra edició de les Sardanes a la fresca, amb la Cobla Contemporània.

Ahir vam inaugurar les exposicions dels pintors Ramon Puigpelat i una retrospectiva de Joan Tarragó (i, per cert, vam assajar la Metradansa).

I avui hem inaugurat l’Agro Alta Segarra, amb la presència de la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i la participació d’uns 500 pagesos.

Aquesta tarda s’ha celebrat la Festa Holi i hem inaugurat l’exposició de pintures i arranjaments florals de Maria Dolors Villadelprat.

I aquest vespre hem sopat plegats com cada any, amb nou format, però ha estat un sopar tant popular com ho ha estat sempre.

Per tant, inaugurem una festa major que ja ha agafat embranzida.

 

En els discursos de Festa Major precedents he mantingut una mateixa estructura. La d’enguany, però, serà diferent perquè aquests darrers dies, mentre anava pensant sobre el discurs que els faria, m’he fet la següent pregunta: quin sentit té, l’any 2019, celebrar una Festa Major? Per què hi hem d’esmerçar tants recursos i esforços?

Perquè, esclar, totes les festes majors tenen un origen religiós que avui a Calaf ja no és present en cap dels actes, llevat de la missa solemne del diumenge. De fet, sembla que la celebració de la nostra Festa Major al setembre aniria lligada al trasllat de les relíquies de la Santa Calamanda.

També tenien unes raons lligades al calendari pagès, per celebrar la finalització de les collites, que avui tampoc es donen. Tot i la celebració de l’Agro Alta Segarra que ens ratifica com a capital agrària de la nostra comarca natural, i en aquests dies de tota la Catalunya Central.

O bé servien, més antigament, per reunir a casa parents i amics que costava de veure al llarg de l’any, per iniciar festejos amb forasteres i consolidar parelles, o, més modernament, per gaudir de grups musicals o espectacles a què normalment no es tenia accés.

Avui, en l’era de les comunicacions i les relacions immediates i efímeres, en l’època de la societat líquida, totes aquestes raons s’han perdut i han deixat de ser excusa i de tenir sentit.

I, no obstant, després de pensar-hi, vaig arribar a la conclusió que la Festa Major segueix tenint tot el sentit del mon.

És més, pel fet d’haver perdut aquelles raons primigènies que les van generar, la Festa Major ha agafat més sentit que mai. Perquè n’ha extret la raó de ser que li era i que li continua sent essencial.

Vol dir que la Festa Major és un punt de trobada anual en els espais públics que ens són comuns en què es produeix una interacció entre la festa i la comunitat.

I aquesta interacció en la nostra àgora ens cohesiona i ens afirma com a vila alhora que ens en reforça l’autoestima.

Per això volem i estem satisfets quan venen persones de fora de la vila a participar de la nostra festa, perquè tenim a qui mostrar els nostres talents i capacitats, les nostres virtuts i la nostra manera de ser i de fer, en un exercici magnífic i honest d’autoafirmació col·lectiva i comunitària.

 

Aquesta reflexió em va servir per refermar que la vam encertar de ple quan fa quatre anys vam plantejar-nos una Festa Major participativa.

Atenció, participativa no vol dir només que en els actes hi participin un gran nombre de persones. Perquè una festa major pot ser molt participada i poc o gens participativa.

Junts per Calaf va ser una candidatura sorgida del poble per treballar per al poble des del poble.

Aquesta és una màxima que apliquem des del primer dia en totes les polítiques i iniciatives que posem en marxa.

Però potser és en la Festa Major on agafa la màxima expressió. Volem dir que aquesta és una festa feta pel poble per al poble, on l’Ajuntament actua com a col·laborador i impulsor necessari.

Per aquesta raó, perquè és una festa pensada i feta des del poble per al poble, el model de Festa Major que programem des de fa quatre anys és participatiu perquè se suporta amb la col·laboració de les entitats. Si s’hi fixen en el programa, la majoria d’actes estan organitzats per les associacions de Calaf.

I és que aquesta és una de les grans fortaleses de la vila, el seu teixit associatiu, format per més de quaranta associacions d’una diversitat sorprenent que ens enriqueix i ens completa.

És evident que quan parlem d’entitats parlem de les persones que les integren i que hi dediquen temps i esforç de manera altruista.

Els hem d’agrair la feina que fan durant tot l’any. Educativa i formativa, civilitzadora i cohesionadora.

I la millor manera d’agrair-los aquesta tasca des de l’Ajuntament és donant-los suport tothora, acompanyant-les, posant-los les coses fàcils i, esclar, propiciant que tinguin el finançament adequat i el que precisin, el que sigui just i el que sigui possible, des dels pressupostos públics i, també, a través d’altres mitjans com són les barraques.

Per tant, Unió Esportiva de Calaf, Club de Bàsquet de Calaf, Escola de Futbol Sala, Diables de l’Alta Segarra, la Polseguera i l’ARCA, moltes gràcies.

I a totes les altres associacions que col·laboreu en els actes de la Festa Major i durant tot l’any, Associació Calamanda, Sardanistes de Calaf, Agrupació de Teatre, Geganters i Grallers, Casino, Casal, Bitxets, Club de Tenis Taula, Club de tennis i frontó, Club d’Escacs, Casal de la Gent Gran, Jovent de Calaf i l’Alta Segarra i totes les demés que em deixo de dir… teniu tot el nostre respecte i admiració per la feina que feu. Moltíssimes gràcies!

 

El capítol d’agraïments hauria de ser extensíssim, perquè a banda de les associacions hi ha darrera d’aquesta Festa Major moltíssimes persones que hi treballen des de fa molts mesos i que col·laboren i ens ajuden de manera individual. També els ajuntaments veïns que ens han aportat material.

De fet, malgrat que els darrers mesos són els més intensos, la Festa Major la comencem a preparar d’un any per l’altre, així que l’acabem.

Per això podem mantenir cada any un programa divers, perquè tothom hi pugui trobar el seu espai, amb espectacles de qualitat i actuals, com són els concerts del dissabte, enguany amb Celtas Cortos i Oques Grasses.

I entre totes les persones que hi treballen he d’esmentar els treballadors de l’Ajuntament perquè es desviuen perquè tot estigui a punt i surti bé. Fan una feina ingrata, perquè només es nota quan hi ha algun error, i perquè no poden gaudir plenament del que han treballat durant tantes setmanes.

És la seva feina, d’acord, però és just que els la reconeguem i els l’agraïm públicament. Moltes gràcies, també.

 

I arribats aquí, ja només em queda fer el més important que em pertoca fer que és presentar-vos el pregoner d’aquesta Festa Major.

No en diré el nom, ja ho sabeu. Ja es presentarà ell mateix, tot i que tothom el coneixeu de sobres.

Ens mantenim fidels al propòsit de deixar l’honor de fer el pregó de la festa gran de la vila de Calaf a una persona de Calaf.

El pregoner d’enguany és una persona que ha dedicat molts anys de la seva vida a treballar per Calaf, que s’ha posat al servei de les persones des de l’associacionisme i des de l’Ajuntament.

Aquest any s’han complert 40 anys del restabliment dels ajuntaments democràtics. Ens va semblar que el pregó d’enguany ens l’havia de fer ell.

 

I acabo de la mateixa manera com vaig acabar fa un any.

Sigueu prudents i moderats en el consum d’alcohol.

I recordeu que no és no.

Bona Festa Major a tothom!!!

Gaudeixin de la Festa Major!

Consellera de Sanitat, delegada del govern a la Catalunya central, alcaldes i regidors dels municipis de l’Alta Segarra, regidors de l’equip de govern i membres de la corporació municipal de Calaf, representants de les entitats i totes les persones que us heu aplegat aquesta nit a la plaça dels Arbres, bona nit i sigueu benvingudes a l’acte d’inauguració de la Festa Major de Calaf.

 

El discurs d’avui serà un punt atípic. Espero que m’ho sàpiguen disculpar.

A aquestes alçades del mandat, ja porto unes quantes desenes de discursos fets. Per tant, ja saben que no m’agrada barrejar les qüestions. Tanmateix, em sembla que enguany és diferent i que he de fer una excepció per dues raons.

La primera és per subratllar que no hi som tots.

L’estiu és temps de festes majors. Però enguany, en almenys setze viles del país no hi han estat totes les persones que hi haurien d’haver estat. I en les que hi som totes, unes quantes tenim al damunt nostre l’amenaça de l’Estat espanyol. En alguns casos, aquesta amenaça ha anat massa enllà; és el cas de l’alcalde de Fonollosa, l’Eloi Hernàndez, qui té una vinculació molt forta amb Calaf i a qui estimem. En d’altres, l’amenaça per als alcaldes es manté latent i l’Estat espanyol a través de la Fiscalia, aquesta que considera que la Constitució és generosa amb l’independentisme, la pot activar en qualsevol moment pel motiu que li sembli.

Tant se val. No ens farem enrere. Persistirem en la nostra lluita per les llibertats nacionals de Catalunya i per la instauració d’una República catalana que sigui socialment justa, econòmicament pròspera i culturalment rica i plena.

Per això, els convido a participar la setmana que ve en la manifestació de l’Onze de Setembre. Hauria de ser la demostració de fermesa cívica i pacífica més gran que hàgim fet fins ara.

I també els convido a commemorar amb solemnitat el primer aniversari de l’1 d’Octubre.

No oblidarem mai els fets de l’1 d’Octubre del 2017. I per perdonar les agressions perpetrades per l’Estat espanyol, primer els seus responsables ens haurien de demanar disculpes i, després, els seus governants haurien d’asseure’s a negociar el dret que tenim com a nació a autodeterminar-nos.

Mentrestant, ni oblit, ni perdó. Som República!

 

La segona raó és de caràcter local.

Cada any aprofito aquest discurs per fer una mica de balanç de com ha anat l’any. Enguany m’ho estalviaré perquè ja hi haurà temps els mesos que venen per retre comptes.

Aquest és el meu quart discurs de Festa Major. Vol dir que és el darrer d’aquest mandat. Ara mateix, no podem saber si n’hi haurà cap més.

Per això, el vull aprofitar per agrair-los la confiança que em van fer. I per dir-los que, passi el passi els pròxims mesos, fer d’alcalde haurà estat la feina més engrescadora i il·lusionant que hauré fet fins al moment.

Els agraeixo que m’hagin permès treballar al servei de totes les persones de Calaf. Els mesos que ens queden, seguirem amb la mateixa il·lusió i intensitat del primer dia.

 

Dit això, només em queda comentar breument el programa de la Festa Major d’enguany i donar pas a la persona que ens farà el pregó i que, de fet, és el que em pertoca fer.

El programa ofereix poques novetats. Respon al model de festa major amb què creiem i que hem procurat d’instaurar i de consolidar i millorar edició rere edició.

Hem pretès que Calaf, i això no només durant els quatre dies de la Festa Major, esdevingui una referència. Tenim infraestructures de prou qualitat i altes capacitats individuals i col·lectives com per ser-ho. Sempre tenint en compte quina és la nostra àrea d’influència i quines són les nostres dimensions i capacitats.

Per això apostem per portar espectacles de qualitat i, alhora, per mostrar els nostres talents locals.

Procurem que tothom hi trobi els seus espais. Hi ha espectacles i actes per a totes les edats i de gustos diversos. També hem procurat que sigui una festa major el màxim de participativa possible. Perquè crèiem que una festa major ha de ser una festa per al poble feta des del poble.

En aquest sentit, la llista d’agraïments que hem de fer és llarguíssima. En primer lloc, els treballadors de l’Ajuntament que aquestes setmanes prèvies i durant els quatre dies que dura la festa fan un esforç ingent perquè tot estigui a punt i tot rutlli. És una feina un punt ingrata perquè és d’aquelles feines que només es noten quan hi ha alguna errada o algun acte que no acaba de girar rodó. I perquè han de viure la festa amb nervis i des de l’altre cantó. Els en dono les gràcies públicament.

Després hi ha les entitats de Calaf, el gran tresor de la nostra vila. Sense la seva col·laboració i esforç, aquest model de festa major que hem implantat no seria possible. No les vull enumerar totes per no allargar-nos, n’hi ha prou en fer una llegida al programa per veure que al darrera de cada acte hi ha una associació o una altra. Tanmateix, sí que vull esmentar les dones de l’ARCA que un any més han preparat els 1.600 entrepans per al sopar popular, i a la Unió Esportiva, l’Escola de Futbol Sala i la Polseguera que ens han ajudat a repartir-los. Moltes gràcies.

 

Amb el pregó que d’aquí uns moments ens farà la pregonera d’enguany, donarem inici oficial a la Festa Major del 2018.

No obstant, la festa es pot dir que ha tingut un parell de preludis brillants.

Dimecres, amb la darrera convocatòria de les Sardanes a la Fresca, amb la Cobla Contemporània. Unes trobades que els Sardanistes de Calaf han consolidat i sense les quals els estius a Calaf ja no s’explicarien.

I aquest divendres, amb les inauguracions de les exposicions de pintura del Ramon Puigpelat i de fotografia del Xavier Calvet. Aneu-hi, sisplau. Però no perquè siguin autors locals, sinó perquè són artistes d’una qualitat excepcional.

I, res més. Ja només em queda donar entrada a la persona que ens ha de fer el pregó.

Ja saben que no és cap mediàtic, si no una persona veïna nostra que per la seva trajectòria s’ha fet mereixedora d’un dels privilegis i reconeixements més grans que la vila li pot retre, com és fer el pregó inaugural de la nostra festa més gran.

Mantindré el secret fins al darrer moment.

Només els diré que, personalment, és una persona que em mereix un respecte i una admiració extraordinàries per la seva manera d’afrontar la vida i les relacions humanes.

Ara els deixaré amb la pregonera d’enguany. Però, abans, vull fer un parell de consideracions finals. Ja sé que no és costum fer-les en aquest tipus de discursos, però no me’n puc estar.

Sigueu prudents i moderats en el consum d’alcohol.

I recordeu que no és no.

Bona Festa Major a tothom!!!