III Nit de l’Esport i la Cultura

Alcaldes, regidors, representants i membres de les entitats de Calaf i de l’Alta Segarra, i totes les persones que us aplegueu aquest vespre a la Sala Folch i Torras del Casal de Calaf sigueu molt benvingudes a la III edició de la Nit de l’Esport i la Cultura de Calaf i l’Alta Segarra.

 

En primer lloc, vull agrair tota la feina que han fet les persones de l’Ajuntament que des de fa setmanes han organitzat i coordinat la celebració d’aquesta III Nit de l’Esport i la Cultura, els tècnics dels departaments d’Esports, de Cultura i de Comunicació que es desviuen perquè tots sigui a punt.

Als presentadors Pilar Guardiola i Eloi Hernández i a la directora de l’acte Neus Quer, que ens acompanyen des de la primera edició i que ens garanteixen una conducció i una direcció excel·lents. Per a nosaltres, és un luxe tenir-vos de directors de la vetllada.

També vull agrair al conseller Lluís Puig i al pingponista Jordi Morales que hagin acceptat d’acompanyar-nos i que amb la seva participació i les seves paraules hagin donat gruix i solemnitat a la III Nit de l’Esport i la Cultura.

Per a nosaltres, és tot un honor tenir-te avui aquí, Jordi. Moltes gràcies per haver acceptat, perquè sabem de l’esforç que has hagut de fer.

El conseller Puig ha hagut d’intervenir amb un vídeo enregistrat des de Brussel·les on viu exiliat.

No hem de deixar passar cap ocasió per denunciar-ne la injustícia. Encara menys, en un acte de cultura com el que celebrem avui.

Defensarem tothora i arreu la llibertat d’expressió.

Denunciarem tothora i arreu la repressió de l’Estat espanyol i la farsa políticojudicial de què són víctimes els presos polítics i els exiliats. Eloi, ens tens al teu costat.

I recordarem tothora i arreu el dret que tenim com a nació que som a l’autodeterminació, que organitzar un referèndum no és cap delicte, i que l’autodeterminació és un dret inalienable i irrenunciable.

I a la Isabel i el Guillem, ara transformats en el duet La Clau, els agraïm que ens hagin amenitzat la vetllada amb les seves veus i el seu talent musical. Moltes gràcies i us desitgem èxits i continuïtat en aquest nou projecte.

 

Encara em queda un agraïment, però el deixo per d’aquí un moment.

 

Abans, vull felicitar tots els premiats i les trenta-nou persones i entitats que heu estat nominades i que també heu fet mèrits de sobres com per haver obtingut la distinció d’enguany.

I als qui aquest any no heu estat ni premiats ni nominats, no defalliu perquè l’admiració que ens desperteu és la mateixa. Edicions vindran per gaudir de l’aplaudiment públic que mereixeu.

Enhorabona pel reconeixement que us han atorgat i de què us heu fet mereixedors gràcies a la vostra trajectòria.

Una trajectòria que ha contribuït a la projecció de Calaf i l’Alta Segarra i que és vital per a la nostra cohesió i la nostra convivència.

Moltíssimes gràcies a tots.

 

I, finalment, el darrer agraïment és per la feina que han fet els membres dels dos jurats.

Formar part d’un qualsevol jurat és complicat sempre. Però, ser-ho d’uns premis com aquests ho deu ser força més. Perquè ens coneixem tots i perquè destriar els mèrits de cadascú no ha de ser senzill.

Per això hem de valorar i posar en relleu els seus veredictes que han estat raonats i que demostren el rigor i la seriositat amb què s’han pres l’encàrrec que els vam fer, i per l’encert que han tingut –una edició més– a l’hora d’interpretar el sentit d’aquests premis.

 

Fetes les felicitacions i els agraïments, enguany voldria fer una reflexió al voltant d’aquesta Nit de l’Esport i la Cultura i dels premis que hi atorguem.

 

Hem arribat a la tercera edició. Tres edicions són encara poques per donar per consolidada aquesta Nit.

Però, ens fa l’efecte que ha estat prou ben acollida i que ha estat prou ben valorada com perquè el govern que sorgeixi de les eleccions del 26 de maig n’organitzi quatre edicions més.

Si de nosaltres depèn, no només mantindrem aquesta Nit de l’Esport i la Cultura de Calaf i l’Alta Segarra sinó que tenim força idees per potenciar-la.

Aquests són uns premis que sorgeixen de la vila.

Els organitza l’Ajuntament i els atorga un jurat, però a partir de les propostes que els fan arribar les entitats i les persones de Calaf i la resta de pobles de l’Alta Segarra.

El que és més engrescador i que més ens omple és quan observem que una entitat nomina un esportista o un artista o un director d’una altra entitat.

O quan una persona qualsevol proposa de premiar un altre vilatà.

És en aquest moment quan aquests premis prenen tot el seu sentit: Quan som capaços de reconèixer en l’altre tots els mèrits que ha atresorat per ser distingit per la comunitat aplegada en aquesta Nit de la Cultura i l’Esport.

No és un només acte d’humilitat, sempre necessària i personalment enriquidora. No és només un acte de respecte cap als membres del jurat, cap als guanyadors i cap un mateix. Perquè és només des de la humilitat i el respecte que podem créixer individualment i col·lectiva. Reconèixer els mèrits de l’altre és sobretot un acte de generositat i de proïsme.

I aquest és l’esperit d’aquests premis. Aquesta és la seva raó de ser.

És clar que les entitats heu de promoure els vostres associats. Només faltaria. Vosaltres millor que ningú coneixen els mèrits contrets pels vostres esportistes, artistes, músics…

Però quan, a més, sou capaces de posar en valor els mereixements d’altres esportistes, artistes, músics o entitats, llavors us engrandiu.

I contribuïu de manera decisiva a omplir de sentit aquests premis i, amb ells, a posar de relleu els valors que defensem per a la vila de Calaf i els pobles de l’Alta Segarra.

Moltíssimes gràcies.

II Nit de l’Esport i la Cultura

Alcaldes, regidors, membres de les entitats de Calaf i de l’Alta Segarra, benvolguts veïns i veïnes,

Bona nit i moltes gràcies per la vostra assistència a la II edició de la Nit de l’Esport i la Cultura de Calaf i l’Alta Segarra.

En primer lloc, vull agrair tota la feina que han fet les persones de l’Ajuntament que des de fa setmanes han organitzat i coordinat la celebració d’aquesta II Nit de l’Esport i la Cultura. Fan una feina que, com que no es veu, sembla que no s’hagi fet, però elles són la garantia que tot vagi a l’hora.

Als presentadors Pilar Guardiola i l’Eloi Hernández i a la directora de l’acte Neus Quer, l’excel·lent conducció i direcció. Ja ho vaig dir l’any passat, i ho torno a repetir, ens sentim molt orgullosos de poder comptar amb la vostra excel·lència i talent; és un luxe tenir-vos de col·laboradors.

També vull agrair a Cesk Freixas la seva bona disposició i les facilitats que ens va posar per acompanyar-nos, amb un canvi de data inclòs, les seves cançons i les seves paraules, perquè amb la seva qualitat ha contribuït a donar gruix a aquesta II Nit de l’Esport i la Cultura.

I, finalment, vull agrair als membres dels dos jurats la feina feta. Si formar part d’un qualsevol jurat ja és complicat sempre, ser-ne d’un d’una vila com la de Calaf i d’una comarca com l’Alta Segarra, en què ens coneixem tots, encara ho és més. Per tant, hem de posar en valor els seus veredictes raonats i rigorosos que han sabut ponderar els mèrits de cadascun dels nominats i, sobretot, i ho vull subratllar, perquè han sabut interpretar el sentit d’aquesta festa, de reconeixement d’una trajectòria més que no pas de la confrontació de palmaresos.

En segon lloc, vull felicitar tots els premiats i les més de cinquanta persones i entitats que heu estat nominades i que també us heu fet mereixedors de la distinció d’enguany.

Us felicitem i us donem les gràcies perquè amb el vostre esforç i el vostre talent heu contribuït a engrandir el nom de Calaf i de l’Alta Segarra i feu que ens en sentim orgullosos.

De tota manera, com ja vaig dir l’any passat com a presentació d’aquesta vetllada, el més important no són els premis que donem sinó el reconeixement que pretenem fer a totes les entitats i a totes les persones que durant l’any anterior han treballat i han posat les seves habilitats i els seus coneixements al servei de l’esport, la cultura, l’educació, el lleure, l’activitat social o la veïnal.

Enguany se celebra l’any Manuel de Pedrolo, per commemorar el centenari del seu naixement a l’Aranyó. L’Ajuntament de Calaf ens hi hem adherit, i això vol dir anar tenyint tots els esdeveniments de l’any d’espais dedicats a Pedrolo.

És el cas d’aquesta II Nit de l’Esport i la Cultura. Per això vam convidar Cesk Freixas perquè, a banda de les seves qualitats i els seus posicionaments, també és un bon coneixedor de l’obra de Pedrolo.

Dos exemples:

El primer, és autor del pròleg de la darrera edició de la novel·la Acte de violència, obra d’una actualitat esborronadora; només cal desvelar el lema que la travessa i que greixa l’acció dels seus protagonistes: És molt senzill: quedeu-vos tots a casa. Una lliçó de desobediència passiva contra la que l’autoritat no hi pot res.

I el segon, que durant tot aquest any girarà un espectacle d’homenatge a Pedrolo i del qual avui ens n’ha fet un tast.

Diu Freixas en el pròleg que “la creació cultural ha d’estar connectada amb el seu temps, les seves lluites i la seva gent.”

Pedrolo va portar aquesta idea fins a l’extenuació. La seva obra és ingent. Va tocar tots els pals de la literatura perquè el que pretenia era la normalització de la cultura dels Països Catalans. I amb això volia dir que hi havia d’haver literatura de tota mena, tant pel que fa els gèneres, com pel que fa la qualitat. Aquesta era una idea que anava en contra del pensament de la seva època que privilegiava la literatura culta i menystenia la popular.

Ell s’hi va posar i va escriure de tot i, és clar, té llibres molts bons i d’altres de no tan bons. Però, en conjunt, la seva obra és memorable.

Crec que aquesta idea que Pedrolo defensava a nivell de país, de Països Catalans, de fet, d’abastar tant d’espai com sigui possible, és aplicable igualment per a les ciutats i les viles, sempre d’acord amb les seves capacitats i dimensions.

Només a Calaf tenim més de 40 entitats, d’una varietat i una diversitat admirables i positives. És una demostració de la vitalitat associativa de l’Alta Segarra.

És exactament això el que pretenem reconèixer amb aquesta Nit de l’Esport i la Cultura, volem que sigui una trobada entre totes les persones que al llarg de l’any dediqueu unes quantes hores del dia a treballar per tots nosaltres. Un reconeixement que ja sabem que és senzill, però que pretenem fer públic i solemne.

Com que la voluntat de continuïtat que vam dir l’any passat es manté, l’any que ve hi tornarem amb la III edició, també en el marc de la Festa Major d’hivern de Santa Calamanda. Des de l’Ajuntament, estarem pendents de les vostres trajectòries durant tot l’any 2018 i disposats a ajudar-vos en tot allò que pugueu menester.

Abans d’acabar, dues qüestions només.

Demano a tots els premiats que pugin un altre cop a l’escenari perquè puguem fer la fotografia de grup.

I al Cesk Freixas goso demanar-li que per tancar la vetllada i abans d’anar fer tots plegats la copa de cava i escoltar l’Escola de Música, ens en canti una altra. Una que sapiguem tots perquè et puguem acompanyar.

Som-hi! Moltes gràcies.

El 3×3, un torneig entranyable

Bona tarda,

En primer lloc, felicitar els equips guanyadors en les diferents categories, felicitar també el millor jugador del torneig, l’Isidre Marsiñach l’Isi, però, sobretot, felicitar tots els participants perquè ens heu permès gaudir de quatre dies de futbol i d’esport de veritat.

I, seguidament, vull felicitar i agrair a la Penya Barcelonista de Calaf i comarca la feina enorme i excel·lent que heu fet una edició més, i ja en són catorze, que aviat són dites.

En nom de l’Ajuntament, que vol dir en nom de tot el poble de Calaf, us agraïm l’organització d’aquest torneig que durant quatre dies ens aplega a la plaça de Barcelona ’92.

Aquest 3×3 és un torneig entranyable per múltiples raons.

Personalment, ja ho sabeu, durant uns quants anys vaig ser a l’altre cantó, amb els organitzadors, com a membre de la Penya. Des de en fa dos, hi participo com a alcalde –sense deixar de ser pare de jugadors, aquest any dels dos–.

Tanmateix, més enllà dels sentiments que cadascú pugui experimentar envers d’aquest torneig, a mi em sembla que n’hi ha uns quants de col·lectius, que probablement tothom comparteix, que el fan entranyable per a tothom.

Perquè el que hi vivim, en aquesta mena d’inauguració de l’estiu a Calaf, és un acte d’agermanament i d’amistat comuna que ens explica com a poble i que ens fa créixer com a vila.

Miraré d’explicar-ho amb un exemple. Al llarg de tots aquests anys, hem vist com els nens s’han anat fent grans, com a futbolistes i com a persones. D’un any a l’altre els veiem créixer i evolucionar.

Després hi ha equips que veus que cada any es fan amb la intenció de guanyar el torneig, en la categoria que sigui, però n’hi ha d’altres, i no són pas pocs, que un any rere l’altre els formen els mateixos jugadors; i això vol dir que són amics de veritat.

[L’any que ve, en motiu de la quinzena edició, potser aquesta fidelitat al torneig i als valors de l’esport es podria reconèixer d’alguna manera. És una idea que llanço als organitzadors.]

És entranyable també pel que té de record de Jordi Borràs, el memorial del qual compleix a l’edició present el desè aniversari. És un gest que us honora i que us converteix en una entitat modèlica.

I, finalment, també ho és per l’emplaçament, la plaça de Barcelona ’92. Sigui per la construcció tancada en forma d’U, o bé sigui pels tres bars que hi ha, és un punt neuràlgic de la vila que ens convida al recolliment i la trobada amb els amics i convilatans.

En aquest sentit, vull remarcar que aquest any es compleix el 25 aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92 i, per tant, també el 25è aniversari d’aquesta plaça.

Aquells jocs també van acabar sent entranyables per tots els qui vam tenir el privilegi de poder participar-hi.

Encara que no ho podrem arribar a saber mai, a mi em sembla que la clau de l’èxit del 3×3 rau també, en molt bona part, en l’emplaçament, en el fet que es faci a la plaça de Barcelona ’92.

Dels jocs se’n recorden els rècords, les victòries, les medalles… però, dels Jocs Olímpics de Barcelona ens n’han quedat també moments inoblidables com la cançó Amics per sempre o els atletes ballant al damunt de l’escenari en la cerimònia de clausura.

És a dir, que el que ens en queda d’una manera més intensa és l’esperit olímpic que es va viure durant la celebració dels Jocs.

L’esperit olímpic vol dir prendre’s l’esport com a vehicle de superació personal i col·lectiva; allò del més de pressa, més alt, més fort. Però també com a expressió d’amistat i cooperació; allò de que el més important és participar.

Salvant totes les distàncies i sense cap intenció de fer una comparació que no tindria sentit, crec que aquest esperit olímpic també el vivim cada any durant la celebració del 3×3 i és una altra de les raons de l’acceptació que té aquest torneig.

Qui sap si perquè es fa en aquesta plaça que porta el nom de Barcelona ’92 l’hi ha empeltat.

Per cert, anunciar-vos que el govern municipal tenim previst de fer els propers mesos un acte de reconeixement i celebració dels 25 anys de la plaça de Barcelona ’92.

Finalment, l’edició d’enguany ha comptat amb la participació de 76 equips. Més que el rècord, el que aquesta xifra vol dir és un repte i una feinada enorme que un any més la gent de la Penya ha superat amb una nota altíssima.

No sé si aquest torneig pot créixer gaire més i com ho ha de fer si és que ho ha de fer. En tot cas, sapigueu que des de l’Ajuntament us farem costat en tot el que puguem i en tot el que creiem que és raonable, tenint en compte tot el que hem dit abans i tenint en compte que es tracta de conviure entre tots els vilatans i totes les associacions de Calaf.

Moltes gràcies.

[Discurs pronunciat en el tancament del 14è torneig 3×3 i 10è memorial Jordi Borràs, el diumenge 9 de juliol de 2017]