Elogi de les entitats

Consellera de Salut, Diputada al Congrés, alcaldes i regidors dels municipis de l’Alta Segarra, regidors de l’equip de govern i membres de la corporació municipal de Calaf, representants de les entitats i totes les persones que us heu aplegat aquesta nit a la plaça dels Arbres,

Bona nit i sigueu benvingudes a l’acte d’inauguració de la Festa Major de Calaf.

Avui fem l’acte inaugural de la Festa Major tot i que, de fet, ja fa uns quants dies que la ballem.

Enguany la vam començar el dijous de la setmana passada amb la inauguració de l’exposició de ceràmiques de les germanes Prat, a les quals agraïm que hagin tornat després d’un any d’absència i en el qual les vam trobar a faltar.

Dimecres es va tancar amb un gran ambient una altra edició de les Sardanes a la fresca, amb la Cobla Contemporània.

Ahir vam inaugurar les exposicions dels pintors Ramon Puigpelat i una retrospectiva de Joan Tarragó (i, per cert, vam assajar la Metradansa).

I avui hem inaugurat l’Agro Alta Segarra, amb la presència de la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i la participació d’uns 500 pagesos.

Aquesta tarda s’ha celebrat la Festa Holi i hem inaugurat l’exposició de pintures i arranjaments florals de Maria Dolors Villadelprat.

I aquest vespre hem sopat plegats com cada any, amb nou format, però ha estat un sopar tant popular com ho ha estat sempre.

Per tant, inaugurem una festa major que ja ha agafat embranzida.

 

En els discursos de Festa Major precedents he mantingut una mateixa estructura. La d’enguany, però, serà diferent perquè aquests darrers dies, mentre anava pensant sobre el discurs que els faria, m’he fet la següent pregunta: quin sentit té, l’any 2019, celebrar una Festa Major? Per què hi hem d’esmerçar tants recursos i esforços?

Perquè, esclar, totes les festes majors tenen un origen religiós que avui a Calaf ja no és present en cap dels actes, llevat de la missa solemne del diumenge. De fet, sembla que la celebració de la nostra Festa Major al setembre aniria lligada al trasllat de les relíquies de la Santa Calamanda.

També tenien unes raons lligades al calendari pagès, per celebrar la finalització de les collites, que avui tampoc es donen. Tot i la celebració de l’Agro Alta Segarra que ens ratifica com a capital agrària de la nostra comarca natural, i en aquests dies de tota la Catalunya Central.

O bé servien, més antigament, per reunir a casa parents i amics que costava de veure al llarg de l’any, per iniciar festejos amb forasteres i consolidar parelles, o, més modernament, per gaudir de grups musicals o espectacles a què normalment no es tenia accés.

Avui, en l’era de les comunicacions i les relacions immediates i efímeres, en l’època de la societat líquida, totes aquestes raons s’han perdut i han deixat de ser excusa i de tenir sentit.

I, no obstant, després de pensar-hi, vaig arribar a la conclusió que la Festa Major segueix tenint tot el sentit del mon.

És més, pel fet d’haver perdut aquelles raons primigènies que les van generar, la Festa Major ha agafat més sentit que mai. Perquè n’ha extret la raó de ser que li era i que li continua sent essencial.

Vol dir que la Festa Major és un punt de trobada anual en els espais públics que ens són comuns en què es produeix una interacció entre la festa i la comunitat.

I aquesta interacció en la nostra àgora ens cohesiona i ens afirma com a vila alhora que ens en reforça l’autoestima.

Per això volem i estem satisfets quan venen persones de fora de la vila a participar de la nostra festa, perquè tenim a qui mostrar els nostres talents i capacitats, les nostres virtuts i la nostra manera de ser i de fer, en un exercici magnífic i honest d’autoafirmació col·lectiva i comunitària.

 

Aquesta reflexió em va servir per refermar que la vam encertar de ple quan fa quatre anys vam plantejar-nos una Festa Major participativa.

Atenció, participativa no vol dir només que en els actes hi participin un gran nombre de persones. Perquè una festa major pot ser molt participada i poc o gens participativa.

Junts per Calaf va ser una candidatura sorgida del poble per treballar per al poble des del poble.

Aquesta és una màxima que apliquem des del primer dia en totes les polítiques i iniciatives que posem en marxa.

Però potser és en la Festa Major on agafa la màxima expressió. Volem dir que aquesta és una festa feta pel poble per al poble, on l’Ajuntament actua com a col·laborador i impulsor necessari.

Per aquesta raó, perquè és una festa pensada i feta des del poble per al poble, el model de Festa Major que programem des de fa quatre anys és participatiu perquè se suporta amb la col·laboració de les entitats. Si s’hi fixen en el programa, la majoria d’actes estan organitzats per les associacions de Calaf.

I és que aquesta és una de les grans fortaleses de la vila, el seu teixit associatiu, format per més de quaranta associacions d’una diversitat sorprenent que ens enriqueix i ens completa.

És evident que quan parlem d’entitats parlem de les persones que les integren i que hi dediquen temps i esforç de manera altruista.

Els hem d’agrair la feina que fan durant tot l’any. Educativa i formativa, civilitzadora i cohesionadora.

I la millor manera d’agrair-los aquesta tasca des de l’Ajuntament és donant-los suport tothora, acompanyant-les, posant-los les coses fàcils i, esclar, propiciant que tinguin el finançament adequat i el que precisin, el que sigui just i el que sigui possible, des dels pressupostos públics i, també, a través d’altres mitjans com són les barraques.

Per tant, Unió Esportiva de Calaf, Club de Bàsquet de Calaf, Escola de Futbol Sala, Diables de l’Alta Segarra, la Polseguera i l’ARCA, moltes gràcies.

I a totes les altres associacions que col·laboreu en els actes de la Festa Major i durant tot l’any, Associació Calamanda, Sardanistes de Calaf, Agrupació de Teatre, Geganters i Grallers, Casino, Casal, Bitxets, Club de Tenis Taula, Club de tennis i frontó, Club d’Escacs, Casal de la Gent Gran, Jovent de Calaf i l’Alta Segarra i totes les demés que em deixo de dir… teniu tot el nostre respecte i admiració per la feina que feu. Moltíssimes gràcies!

 

El capítol d’agraïments hauria de ser extensíssim, perquè a banda de les associacions hi ha darrera d’aquesta Festa Major moltíssimes persones que hi treballen des de fa molts mesos i que col·laboren i ens ajuden de manera individual. També els ajuntaments veïns que ens han aportat material.

De fet, malgrat que els darrers mesos són els més intensos, la Festa Major la comencem a preparar d’un any per l’altre, així que l’acabem.

Per això podem mantenir cada any un programa divers, perquè tothom hi pugui trobar el seu espai, amb espectacles de qualitat i actuals, com són els concerts del dissabte, enguany amb Celtas Cortos i Oques Grasses.

I entre totes les persones que hi treballen he d’esmentar els treballadors de l’Ajuntament perquè es desviuen perquè tot estigui a punt i surti bé. Fan una feina ingrata, perquè només es nota quan hi ha algun error, i perquè no poden gaudir plenament del que han treballat durant tantes setmanes.

És la seva feina, d’acord, però és just que els la reconeguem i els l’agraïm públicament. Moltes gràcies, també.

 

I arribats aquí, ja només em queda fer el més important que em pertoca fer que és presentar-vos el pregoner d’aquesta Festa Major.

No en diré el nom, ja ho sabeu. Ja es presentarà ell mateix, tot i que tothom el coneixeu de sobres.

Ens mantenim fidels al propòsit de deixar l’honor de fer el pregó de la festa gran de la vila de Calaf a una persona de Calaf.

El pregoner d’enguany és una persona que ha dedicat molts anys de la seva vida a treballar per Calaf, que s’ha posat al servei de les persones des de l’associacionisme i des de l’Ajuntament.

Aquest any s’han complert 40 anys del restabliment dels ajuntaments democràtics. Ens va semblar que el pregó d’enguany ens l’havia de fer ell.

 

I acabo de la mateixa manera com vaig acabar fa un any.

Sigueu prudents i moderats en el consum d’alcohol.

I recordeu que no és no.

Bona Festa Major a tothom!!!

Anuncis

I pressupost 2016: les entitats

L’última discrepància de fons que va sorgir durant el debat del pressupost del 2016 van ser les subvencions previstes per a les entitats. Hi hem consignat 63.000 euros, una quantitat semblant a la destinada durant l’any 2015.

La qüestió la va treure el GIC-VV d’una manera que nosaltres considerem improcedent perquè malgrat referir-se clarament al Casal, el seu portaveu va parlar en tot moment de “l’entitat”, sense anomenar-la directament, i nociva perquè atia la divisió i fomenta l’enfrontament entre entitats. Per a nosaltres, totes les entitats de Calaf tenen la mateixa importància i rebran un tracte equitatiu i adequat a les seves necessitats i a la funció que fan.

El fons de la crítica del GIC-VV tindria tot el sentit del món si fos veritat. Denunciava que dels 63.000 euros que es destinen a les entitats, 26.000 fossin per al Casal. La seva mala fe s’observa quan torna a fer la denúncia en el ple malgrat que en la Comissió informativa se’ls havia donat resposta i se’ls n’havia explicat la distribució.

Els 26.000 euros que rebrà el Casal de Calaf durant l’any 2016 es distribueixen de la següent manera: 3.000 euros de subvenció anual, en què s’inclou tant l’ajuda a les activitats que programen com al dret d’ús dels seus espais per a les activitats de l’Ajuntament i per a les d’altres entitats de Calaf, 5.000 euros d’ajuda extraordinària amb motiu de la celebració del 90è aniversari dels Pastorets i 18.000 euros destinats a eixugar el deute contret per l’Ajuntament des de l’any 2006.

És clar, aquest deute, s’ha d’explicar.

L’any 2006, l’Ajuntament de Calaf va firmar un conveni amb el Casal pel qual li concedia una subvenció de 30.000 euros anuals: 12.000 euros per a subvencionar l’ús de l’equipament, tant per part de l’Ajuntament com per d’altres entitats, 9.000 euros per a la promoció i realització d’activitats culturals i socials, i 9.000 euros destinats a l’execució d’obres i a l’adquisició de béns d’inversió per adequar les instal·lacions a la normativa vigent i a les noves tecnologies. Aquell conveni es va incomplir a partir del segon semestre del 2009.

L’any 2011, es va firmar un altre conveni en què la quantitat compromesa per l’Ajuntament era de 21.000 euros. S’havia suprimit el segon grup de subvencions.

Ara: aquell segon conveni tampoc no es va complir, ni des del primer dia. L’any 2011, se’ls van donar 300 euros i el 2012, 1.500 euros. Llavors, es va arribar a un acord per a no fer més grossa la pilota i eixugar el deute acumulat. Així, l’any 2013 es van pagar a compte 6.000 euros i des de l’any 2014 s’està saldant a raó de 18.000 euros anuals.

Aquesta és l’explicació del que ens hem trobat.

A partir d’aquí, el nostre propòsit és doble. El primer, ordenar i regular les subvencions que es concedeixen a les entitats. Per això hem elaborat i hem aprovat en ple (amb l’abstenció de CiU i el vot en contra de GIC-VV) un reglament de convenis i subvencions, i firmarem amb totes les entitats que ens ho sol·licitin i que compleixin els requisits establerts en el reglament un conveni en què es fixarà la relació de suport mutu, la quantitat de la subvenció atorgada i per quina activitat.

Ultra la voluntat d’aquest govern municipal de posar ordre i rigor en la concessió d’ajudes, hi ha a més l’obligatorietat de complir una normativa que data de l’any 2007, malgrat que s’ha anat incomplint de manera reiterada i general. Això vol dir que sense conveni no hi haurà subvenció i que una subvenció no justificada s’haurà de retornar. També vol dir que s’hauran de donar explicacions de les subvencions donades des de l’any 2007 i que vés a saber amb què ens trobarem.

I el segon, és la voluntat de transparència amb què volem tenyir el nostre mandat. És clar que la transparència requereix clarificació. Dit d’una altra manera: l’ús gratuït que els clubs de bàsquet i de futbol sala fan del Poliesportiu i el que el club de futbol fa de les instal·lacions de Les Garrigues, per exemple, s’han de considerar una subvenció? Nosaltres creiem que sí i que ha de ser quantificada (lloguer o cànon, manteniment, despesa corrent…) i regulada a través d’un conveni.

La transparència no pas com un objectiu en ella mateixa, ni estadístic, ni virtual, sinó com una forma de govern, l’única que és possible. O sigui, que si una subvenció no la podem explicar, no la concedirem. I les que concedim, les explicarem.

Un reglament per a les entitats

En el Ple municipal d’aquest dimarts al vespre vam aprovar el Reglament de subvencions i convenis amb què volem ordenar i regular d’una manera transparent la relació i les ajudes que des de l’Ajuntament es té i es concedeixen a les entitats. CDC es va abstenir i el GIC – VV hi va votar en contra.

Era una irregularitat que coneixíem pels anys que fa que els membres de Junts per Calaf – Acord Municipal ens movem en el teixit associatiu de Calaf i una mancança que, com vam constatar durant la campanya electoral, generava angoixa i desconfiança en les entitats.

El dia 29 de setembre vam enviar la proposta de Reglament als portaveus dels grups municipals de CDC, Maria Antònia Trullàs, i del GIC – VV, Josep Casulleras. També els vam enviar una proposta de Reglament de Participació Ciutadana que, a banda de regular la intervenció dels vilatans en la política municipal de Calaf, incorpora la creació del Consell de la Vila.

El dia 4 d’octubre vam rebre una primera resposta per part de la portaveu de CDC. En relació al Reglament de Participació Ciutadana ens deia que no estava “prou madur” per ser aprovat i que s’havia de treballar més, i en relació al Reglament de subvencions i convenis ens feia un seguit de preguntes. Les hi vam respondre el dia 6 d’octubre, al matí.

El dia 7 d’octubre vam celebrar Junta de Portaveus. El representant del GIC – VV va dir que no podia formular cap opinió sobre cap dels dos reglaments perquè les ocupacions professionals seves i les dels dos altres membres del grup els havien impedit llegir-se’ls. La portaveu de CDC va repetir els arguments primers, de falta de maduresa i de que “se n’havia de parlar més”, però va avançar un parell o tres d’esmenes al projecte de Reglament que vam acceptar d’estudiar i que vam contemplar en part.

És clar que és difícil “parlar més” de cap projecte si abans no n’has començat a parlar. Però, tant se val. Vam acceptar de retirar el Reglament de Participació Ciutadana, menys urgent que el de subvencions i convenis, amb el compromís que a la darrera setmana de mes en tindrien una posició fixada. Deixeu-me explicar que per a elaborar aquests dos reglaments ens hem basat en els que estan vigents en una desena de municipis d’uns 10.000 habitants, adaptant-los tant com hem sabut a la realitat associativa de Calaf. Si vas tard, no pretenguis ser pioner.

La matinada del dia 10 vam rebre un correu de CDC firmat per Joan Caballol. Havien treballat el Reglament i ens hi feien 18 observacions o esmenes. Les vam analitzar i les vam valorar durant tot el cap de setmana amb l’ajuda de la secretària de l’Ajuntament, Encarna Ferrando, i el dimarts al matí, deu hores i mitja abans del Ple, les vam respondre de manera argumentada. N’acceptàvem 11 i justificàvem perquè no veiem convenient fer cas a les altres 7. Val a dir que no hi havia cap aspecte de fons i que les 18 observacions o esmenes eren de caràcter tècnic i que les que refusàvem era perquè no les consideràvem imprescindibles (com per exemple, afegir uns documents de sol·licitud, acceptació i justificació que ja incorporarem més endavant i que la pràctica ens ensenyarà com han de ser).

Abans de començar el Ple, CDC ens va dir que no ens el votaria a favor i que s’abstindria. Almenys, quedaria aprovat inicialment. Però, ens va saber greu perquè malgrat l’esforç fet, malgrat la voluntat de diàleg per aconseguir un text que tingués el màxim consens possible, perquè ha de ser un Reglament (com el de Participació Ciutadana i del Consell de la Vila) que satisfaci tots els grups i totes les entitats que hi han de treballar, es va haver d’aprovar amb “només” els vots a favor de Junts per Calaf – Acord Municipal. Què hi farem! El que comptarà és que Calaf, volem dir les seves entitats i els seus vilatans, tindran per fi un Reglament a partir del qual teixir una relació transparent i ordenada amb el seu Ajuntament.

(La intervenció de la cap de llista del GIC – VV, Neus Aparicio, va ser insignificant; en el sentit que no aporta res de positiu per a la comprensió o millora del Reglament. Però, si algú hi té interès, es pot escoltar en aquest enllaç.)

Aquest relat només té una intenció: sense caure en la imprudència, complir amb la promesa electoral de no fer res que no puguem explicar i d’explicar tot el que fem. Creiem que és la millor manera de fer-nos entendre, i també la més honesta.

Després de l’aprovació d’ahir, el Reglament de subvencions i convenis estarà un mes a exposició pública perquè tothom qui ho cregui oportú el pugui estudiar i, si ho considera adient, fer-hi al·legacions. Animem totes les entitats i totes les persones que es poden sentir incumbides per aquest Reglament a llegir-se’l amb deteniment perquè el que pretenem és que sigui l’eina de relació i de treball més útil i profitosa possible.