Etiqueta: Economia

El deute financer de l’Ajuntament, al 50 per cent

On Per Jordi Badia PereaIn ArticlesDeixa un comentari

En el ple ordinari de dilluns que ve donarem compte de la liquidació del pressupost de l’any 2017. Tots els resultats són positius. No obstant, el que entenem com a més destacable és que el deute financer de l’Ajuntament ha quedat situat en el 49,99 per cent dels ingressos (2.029.035,36 euros).

Quan vam agafar el govern municipal el juny del 2015, ens vam trobar un endeutament financer del 96,95 per cent (3.094.801,46 euros). Llavors, ens vam posar com a objectiu acabar el mandat amb el deute per sota del 50 per cent. Ho hem assolit un any abans.

A banda, ens queda sumar-hi el deute no financer. El deute total que vam heretar era d’un 129,56 per cent (4.136.023,59 euros). També l’hem reduït de manera substancial. A 31 de desembre del 2017 era del 64 per cent (2.597.565,46 euros). El deute no financer que ens queda (568.530,10 euros) és el que hi ha amb Aigües de Manresa i que, malgrat el paguin els abonats a la companyia a través del rebut d’aigua, el considerem propi de l’Ajuntament. No desistim a resoldre’l de manera satisfactòria per a tothom.

Estem satisfets, òbviament, de la gestió feta perquè alhora que hem reduït el deute hem recuperat la capacitat d’inversió, que l’any passat va ser de 655.042,52 euros. Però, entenem que aquest 50 per cent, aquests més de 2 milions d’euros, encara són un llast excessiu i que, per tant, hem de mantenir-nos ferms en la mateixa política de prudència i contenció.

Les altres dades positives de la liquidació del pressupost del 2017 són un romanent de tresoreria per a despeses generals (que reflecteix la situació financera real en què es troba l’Ajuntament a curt termini) de 740.046,69 euros, un estalvi net positius de 23.114,06 euros i una capacitat de finançament de 481.284,06 euros.

També destaquem el rigor pressupostari que s’expressa amb un grau de compliment del 80,89 per cent de la despesa prevista i un 82,36 per cent del ingressos previstos.

L’aposta per l’Agro Alta Segarra

On Per Jordi Badia PereaIn DiscursosDeixa un comentari

Bon dia, benvinguts a Calaf, la capital de l’Alta Segarra, benvinguts a la segona edició de l’Agro Alta Segarra i moltes gràcies per la seva presència.

Com que fa dos anys que som al govern, m’estic fent un tip de repetir que dues edicions, com és el cas d’aquesta Agro Alta Segarra, no permeten parlar d’un esdeveniment consolidat.

Però sí que assenyala la voluntat inequívoca de fer camí.

I, en el cas de l’Agro Alta Segarra, el camí que pretenem fer és senzill d’explicar i fàcil de comprendre (això, és clar, si s’és honest i s’hi posa un mínim de voluntat).

Aquesta Agro Alta Segarra té un doble sentit i respon a un doble propòsit:

Primer, vol reivindicar i exposar el caràcter agrícola de Calaf i l’Alta Segarra, la comarca (no reconeguda però que existeix) de la qual som capital. Som a pagès, ens en sentim orgullosos i ho proclamem. Perquè, a més a més, creiem que el nostre futur econòmic i social, malgrat que ha de ser divers i que per això no podem desatendre cap sector, passa per mantenir aquest caràcter i aquest tarannà agrari.

I, segon, vol servir a les empreses locals, donar-los un marc perquè puguin explicar-se i es puguin donar a conèixer. L’Agro Alta Segarra es mantindrà i creixerà en la mesura que les empreses i les explotacions de Calaf i l’Alta Segarra vulguin que es mantingui. Des de l’Ajuntament farem tot el que estigui al nostre abast perquè així sigui.

Fixeu-vos que en cap moment parlem de fira agrícola. Perquè aquesta és una altra característica d’aquesta Agro Alta Segarra: nosaltres no pretenem competir amb cap fira agrícola de les moltes que es fan a Catalunya, ni tampoc pretenem fer-nos un lloc en el calendari de fires.

El propòsit és el que us he dit, les dues raons que us he exposat. No n’hi ha cap altra.

Una altra cosa és que hàgim volgut renovar, adequar, modernitzar o innovar el que ja fèiem des de fa molts anys durant la Festa Major de Calaf i que hàgim convertit aquella exposició estàtica de maquinària agrícola que es feia el dissabte de mercat en una mostra dinàmica perquè ens va semblar, va semblar a les empreses locals, de fet, que tenia molt més sentit i els havia de ser més útil.

L’Agro Alta Segarra ni va néixer ni va contra ningú, al contrari, va a favor de tothom, a favor de tot el sector agrícola; l’únic requisit, és clar, és voler-hi participar. A partir d’aquí, tothom hi és convidat i tothom hi és benvingut.

Vull agrair les empreses i les persones que s’hi han implicat i que han participat en la seva organització i celebració, i que han esmerçat recursos personals i materials, que han posat el seu talent i la seva generositat al servei del sector.

Al Departament d’Agricultura també li volem agrair que hagi cregut en aquesta Agro Alta Segarra des de la primera edició i que, enguany, s’ha fet palès amb la inauguració aquest matí a càrrec de la consellera Meritxell Serret, i amb la celebració de les Jornades sobre conreus extensius d’hivern.

I a tots els vostès els agraeixo haver-hi contribuït decisivament amb la seva assistència.

Moltes gràcies!

Querella per l’aigua

On Per Jordi Badia PereaIn ArticlesDeixa un comentari

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Igualada ha admès a tràmit una querella presentada per un veí de Calaf contra l’exalcaldessa Maria Antònia Trullàs Povedano, l’exsecretari municipal Jorge Espirindio Cuerda Mas i els Ajuntaments de Calaf i Manresa pel cas que es deriva del contracte – programa entre l’Ajuntament de Calaf i la companyia Aigües de Manresa. En l’escrit, que ens va ser notificat el dijous 15 de juny, s’especifica que la querella es podrà estendre a d’altres responsables, si així es determinés en les diligències d’investigació, atès que “es tracta de delictes que requereixen el concurs de col·laboradors necessaris”. La querella s’ha presentat pels presumptes delictes de prevaricació i malversació.

En la querella s’afirma que “les factures degudes per l’Ajuntament de Calaf a Aigües de Manresa, S.A. coincideixen amb les emeses i no cobrades per aquesta darrera, cosa que ve a corroborar la nostra tesi, per la que no existeix avançament de cànon, sinó un artifici entre ambdues parts per saldar el deute”.

També s’hi llegeix que “crida poderosament l’atenció que Aigües de Manresa, S.A. no hagi reclamat res durant els 8 anys en què realitzaven el servei integral d’aigües de Calaf. Però crida més l’atenció que s’hagin prestat a aquest contracte i a l’avançament del diner en concepte de cànon, quan en realitat el que s’està ocultant és un deute i se’n beneficien percebent uns interessos importants”.

La querella reclama que “l’Ajuntament reintegri als afectats tot el diner que han pagat per la part corresponent del rebut a l’amortització del deute”. També demana la “nul·litat del contracte o la seva inaplicació durant la fase d’investigació i fins a determinar la quota adequada”.

Dilluns vaig procedir al nomenament de l’advocat que m’assistirà en el judici a què hauré de comparèixer en qualitat de testimoni.

La nostra voluntat, expressada des del primer dia que vam tenir coneixement del contracte amb Aigües de Manresa i en múltiples ocasions, és defensar els interessos de l’Ajuntament de Calaf i els dels seus veïns.

El propòsit que perseguim és treure del càlcul de la taxa del servei d’aigua i clavegueram els 50.285,36 euros en concepte de cànon avançat que els abonats retornen des de l’any 2014 i que es destina a eixugar el deute acumulat des del 2004 al 2011 per l’anterior equip de govern de CiU amb Aigües de Manresa de 656.413,23 euros. Es va pactar un retorn a 20 anys amb un interès del 4,606 per cent, fet que va elevar el deute a 984.000 euros.

Hem demanat a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya que es pronunciï sobre el que entenem que pot ser una concessió nul·la de ple dret perquè entenem, a partir dels informes jurídics de què disposem, que Aigües de Manresa no podia rebre la consideració de mitjà propi de l’Ajuntament de Calaf.