El deute financer de l’Ajuntament, al 50 per cent

En el ple ordinari de dilluns que ve donarem compte de la liquidació del pressupost de l’any 2017. Tots els resultats són positius. No obstant, el que entenem com a més destacable és que el deute financer de l’Ajuntament ha quedat situat en el 49,99 per cent dels ingressos (2.029.035,36 euros).

Quan vam agafar el govern municipal el juny del 2015, ens vam trobar un endeutament financer del 96,95 per cent (3.094.801,46 euros). Llavors, ens vam posar com a objectiu acabar el mandat amb el deute per sota del 50 per cent. Ho hem assolit un any abans.

A banda, ens queda sumar-hi el deute no financer. El deute total que vam heretar era d’un 129,56 per cent (4.136.023,59 euros). També l’hem reduït de manera substancial. A 31 de desembre del 2017 era del 64 per cent (2.597.565,46 euros). El deute no financer que ens queda (568.530,10 euros) és el que hi ha amb Aigües de Manresa i que, malgrat el paguin els abonats a la companyia a través del rebut d’aigua, el considerem propi de l’Ajuntament. No desistim a resoldre’l de manera satisfactòria per a tothom.

Estem satisfets, òbviament, de la gestió feta perquè alhora que hem reduït el deute hem recuperat la capacitat d’inversió, que l’any passat va ser de 655.042,52 euros. Però, entenem que aquest 50 per cent, aquests més de 2 milions d’euros, encara són un llast excessiu i que, per tant, hem de mantenir-nos ferms en la mateixa política de prudència i contenció.

Les altres dades positives de la liquidació del pressupost del 2017 són un romanent de tresoreria per a despeses generals (que reflecteix la situació financera real en què es troba l’Ajuntament a curt termini) de 740.046,69 euros, un estalvi net positius de 23.114,06 euros i una capacitat de finançament de 481.284,06 euros.

També destaquem el rigor pressupostari que s’expressa amb un grau de compliment del 80,89 per cent de la despesa prevista i un 82,36 per cent del ingressos previstos.

El tancament econòmic del 2016

En el ple de dilluns, vam donar compte de la liquidació del pressupost de l’any 2016. Tot i les dificultats d’haver hagut de treballar amb un pressupost prorrogat, el tancament de l’exercici, fet amb els tècnics de la Diputació de Barcelona, ofereix uns resultats positius en tots els seus vessants, cosa que ens manté en la línia de redreçament iniciada amb el nostre mandat.

El romanent de tresoreria és positiu de 807.362,86 euros; mostra la bona salut de l’Ajuntament i la bona dinàmica de treball de l’equip de govern. L’estalvi net és positiu de 389.779,59 euros, que representa el 10,05 per cent dels ingressos no financers. I, potser el resultat més significatiu per explicar el redreçament que hem iniciat, l’endeutament a 31 de desembre de 2016 era de 2.161.474,36 euros, quantitat que equival al 58,16 per cent.

Durant aquest any i mig, hem rebaixat el deute financer del 97,45 per cent que hi havia a 31 de desembre del 2014 al 58,16 per cent. El deute total, que ascendia al 130,24 per cent (4.136.023,59 euros) amb els deutes amb Aigües de Manresa, per la gespa artificial del camp de futbol i per la reclamació de Foment pel castell, també s’ha reduït: el préstec per a la gespa artificial s’acabarà de pagar aquest estiu i la reclamació del ministeri de Foment, per l’excés de finançament per les obres del castell, hem aconseguit de rebaixar-la de 261.151,25 euros a 133.286,66 euros i ja l’hem pagada; queda pendent el retorn del canon a Aigües de Manresa que es paga a través la factura de l’aigua i el clavegueram.

Aquests resultats són fruit del rigor i de la voluntat de corregir una situació heretada dolenta. Hem tret l’Ajuntament de la tutela financera i hem recuperat la capacitat d’inversió, però ni l’una ni l’altra ens faran canviar de manera de fer perquè els 2,1 milions d’euros de deute financer són un llast excessiu, perquè ens amoïna que el deute amb Aigües de Manresa el sufraguin els abonats i perquè considerem que el rigor pressupostari ha de ser la forma natural i normal de governar.

El deute de l’Ajuntament

L’Ajuntament de Calaf tenia un deute a 31 de desembre de 2014 de 4.136.023,59 euros, equivalent al 130,24 per cent dels ingressos liquidats, segons l’Informe Econòmic i Financer elaborat per l’auditora BDO per encàrrec de la Diputació de Barcelona a qui vam demanar el servei el setembre de l’any passat.

El resultat de l’auditoria augmenta en 1.041.222,13 euros el deute reconegut per l’anterior govern. La correcció s’explica, bàsicament, per tres deutes contrets per l’Ajuntament però no comptabilitzats com a tals: 635.933,51 euros amb Aigües de Manresa per haver deixat a deure les factures entre 2004 i 2011, 144.137,37 euros amb la UE Calaf per la instal·lació de la gespa artificial al camp de Les Garrigues i 261.151,25 euros amb el ministeri de Foment per les obres de rehabilitació del castell.

Divendres al vespre vam presentar el resultat de l’informe en una sessió de L’alcalde respon i vam contestar totes les preguntes que se’ns van fer. Vam explicar l’origen del deute a partir del que hem pogut esbrinar durant l’any que portem al govern municipal, fruit de l’anàlisi de la documentació oficial.

En resum, es pot concloure que entre els anys 2003 i 2011 es van acumular els dèficits que expliquen l’endeutament com a conseqüència, en primer lloc, d’una política pressupostària fictícia, en el sentit que es preveien ingressos per vendes de patrimoni que o bé no es realitzaven mai, o bé es realitzaven molt parcialment: 840.000 euros (per 1.125,91 euros) l’any 2003; 979.006 (503.411,95) el 2005; 570.000 (68.3888,08) el 2006; 2.670.184,51 (0) el 2007; 903.456 (0) el 2008; 320.195,42 (0) el 2009; 1.000.000 (0) el 2010; i 1.000.000 (0) el 2011.

Aquesta manera de procedir és incomprensible. Una previsió d’un ingrés tan elevat per l’alienació d’un bé pot fallar un any, o potser dos si és que les negociacions van de veres i hi ha una probabilitat alta de consumar-la, però si l’error es repeteix durant 8 anys, llavors, al nostre entendre, deixa de ser un error.

Una segona explicació del deute de 4,1 milions d’euros la trobem en una política imprudent pel que fa les inversions realitzades els darrers dotze anys, que en la majoria d’exercicis no es van poder cobrir amb el pressupost ordinari ni amb les subvencions. En aquest punt, hem detectat una pràctica sorprenent (és una manera de dir-ho, ja es deu entendre) consistent a demanar una subvenció per un projecte però, a l’hora de rebre la transferència, destinar els diners a una altra finalitat. Els dos casos més il·lustratius són el prèstec de 226.000 euros que es va demanar el 2007 per a comprar un camió d’escombraries nou i que, un cop ingressat, es va destinar a despesa corrent, i un préstec de 350.000 euros que es va demanar l’any 2014 a la Diputació a interès zero amb l’objectiu de disminuir el deute existent però que es va utilitzar per millorar la liquiditat.

El nostre propòsit, que hem començat a aplicar fa un any, és tot el contrari: tant els pressupostos com les inversions han de seguir un criteri de prudència. El nostre objectiu més immediat és reduir el deute per sota del 75 per cent, tant el financer com el total. La previsió de tancament de 2015 ens endreça el camí, però encara es devien 3.534.629,49 euros, un 100 per cent dels ingressos liquidats.