Etiqueta: Cultura

Elogi de les entitats

On Per Jordi Badia PereaIn DiscursosDeixa un comentari

Consellera de Salut, Diputada al Congrés, alcaldes i regidors dels municipis de l’Alta Segarra, regidors de l’equip de govern i membres de la corporació municipal de Calaf, representants de les entitats i totes les persones que us heu aplegat aquesta nit a la plaça dels Arbres,

Bona nit i sigueu benvingudes a l’acte d’inauguració de la Festa Major de Calaf.

Avui fem l’acte inaugural de la Festa Major tot i que, de fet, ja fa uns quants dies que la ballem.

Enguany la vam començar el dijous de la setmana passada amb la inauguració de l’exposició de ceràmiques de les germanes Prat, a les quals agraïm que hagin tornat després d’un any d’absència i en el qual les vam trobar a faltar.

Dimecres es va tancar amb un gran ambient una altra edició de les Sardanes a la fresca, amb la Cobla Contemporània.

Ahir vam inaugurar les exposicions dels pintors Ramon Puigpelat i una retrospectiva de Joan Tarragó (i, per cert, vam assajar la Metradansa).

I avui hem inaugurat l’Agro Alta Segarra, amb la presència de la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i la participació d’uns 500 pagesos.

Aquesta tarda s’ha celebrat la Festa Holi i hem inaugurat l’exposició de pintures i arranjaments florals de Maria Dolors Villadelprat.

I aquest vespre hem sopat plegats com cada any, amb nou format, però ha estat un sopar tant popular com ho ha estat sempre.

Per tant, inaugurem una festa major que ja ha agafat embranzida.

 

En els discursos de Festa Major precedents he mantingut una mateixa estructura. La d’enguany, però, serà diferent perquè aquests darrers dies, mentre anava pensant sobre el discurs que els faria, m’he fet la següent pregunta: quin sentit té, l’any 2019, celebrar una Festa Major? Per què hi hem d’esmerçar tants recursos i esforços?

Perquè, esclar, totes les festes majors tenen un origen religiós que avui a Calaf ja no és present en cap dels actes, llevat de la missa solemne del diumenge. De fet, sembla que la celebració de la nostra Festa Major al setembre aniria lligada al trasllat de les relíquies de la Santa Calamanda.

També tenien unes raons lligades al calendari pagès, per celebrar la finalització de les collites, que avui tampoc es donen. Tot i la celebració de l’Agro Alta Segarra que ens ratifica com a capital agrària de la nostra comarca natural, i en aquests dies de tota la Catalunya Central.

O bé servien, més antigament, per reunir a casa parents i amics que costava de veure al llarg de l’any, per iniciar festejos amb forasteres i consolidar parelles, o, més modernament, per gaudir de grups musicals o espectacles a què normalment no es tenia accés.

Avui, en l’era de les comunicacions i les relacions immediates i efímeres, en l’època de la societat líquida, totes aquestes raons s’han perdut i han deixat de ser excusa i de tenir sentit.

I, no obstant, després de pensar-hi, vaig arribar a la conclusió que la Festa Major segueix tenint tot el sentit del mon.

És més, pel fet d’haver perdut aquelles raons primigènies que les van generar, la Festa Major ha agafat més sentit que mai. Perquè n’ha extret la raó de ser que li era i que li continua sent essencial.

Vol dir que la Festa Major és un punt de trobada anual en els espais públics que ens són comuns en què es produeix una interacció entre la festa i la comunitat.

I aquesta interacció en la nostra àgora ens cohesiona i ens afirma com a vila alhora que ens en reforça l’autoestima.

Per això volem i estem satisfets quan venen persones de fora de la vila a participar de la nostra festa, perquè tenim a qui mostrar els nostres talents i capacitats, les nostres virtuts i la nostra manera de ser i de fer, en un exercici magnífic i honest d’autoafirmació col·lectiva i comunitària.

 

Aquesta reflexió em va servir per refermar que la vam encertar de ple quan fa quatre anys vam plantejar-nos una Festa Major participativa.

Atenció, participativa no vol dir només que en els actes hi participin un gran nombre de persones. Perquè una festa major pot ser molt participada i poc o gens participativa.

Junts per Calaf va ser una candidatura sorgida del poble per treballar per al poble des del poble.

Aquesta és una màxima que apliquem des del primer dia en totes les polítiques i iniciatives que posem en marxa.

Però potser és en la Festa Major on agafa la màxima expressió. Volem dir que aquesta és una festa feta pel poble per al poble, on l’Ajuntament actua com a col·laborador i impulsor necessari.

Per aquesta raó, perquè és una festa pensada i feta des del poble per al poble, el model de Festa Major que programem des de fa quatre anys és participatiu perquè se suporta amb la col·laboració de les entitats. Si s’hi fixen en el programa, la majoria d’actes estan organitzats per les associacions de Calaf.

I és que aquesta és una de les grans fortaleses de la vila, el seu teixit associatiu, format per més de quaranta associacions d’una diversitat sorprenent que ens enriqueix i ens completa.

És evident que quan parlem d’entitats parlem de les persones que les integren i que hi dediquen temps i esforç de manera altruista.

Els hem d’agrair la feina que fan durant tot l’any. Educativa i formativa, civilitzadora i cohesionadora.

I la millor manera d’agrair-los aquesta tasca des de l’Ajuntament és donant-los suport tothora, acompanyant-les, posant-los les coses fàcils i, esclar, propiciant que tinguin el finançament adequat i el que precisin, el que sigui just i el que sigui possible, des dels pressupostos públics i, també, a través d’altres mitjans com són les barraques.

Per tant, Unió Esportiva de Calaf, Club de Bàsquet de Calaf, Escola de Futbol Sala, Diables de l’Alta Segarra, la Polseguera i l’ARCA, moltes gràcies.

I a totes les altres associacions que col·laboreu en els actes de la Festa Major i durant tot l’any, Associació Calamanda, Sardanistes de Calaf, Agrupació de Teatre, Geganters i Grallers, Casino, Casal, Bitxets, Club de Tenis Taula, Club de tennis i frontó, Club d’Escacs, Casal de la Gent Gran, Jovent de Calaf i l’Alta Segarra i totes les demés que em deixo de dir… teniu tot el nostre respecte i admiració per la feina que feu. Moltíssimes gràcies!

 

El capítol d’agraïments hauria de ser extensíssim, perquè a banda de les associacions hi ha darrera d’aquesta Festa Major moltíssimes persones que hi treballen des de fa molts mesos i que col·laboren i ens ajuden de manera individual. També els ajuntaments veïns que ens han aportat material.

De fet, malgrat que els darrers mesos són els més intensos, la Festa Major la comencem a preparar d’un any per l’altre, així que l’acabem.

Per això podem mantenir cada any un programa divers, perquè tothom hi pugui trobar el seu espai, amb espectacles de qualitat i actuals, com són els concerts del dissabte, enguany amb Celtas Cortos i Oques Grasses.

I entre totes les persones que hi treballen he d’esmentar els treballadors de l’Ajuntament perquè es desviuen perquè tot estigui a punt i surti bé. Fan una feina ingrata, perquè només es nota quan hi ha algun error, i perquè no poden gaudir plenament del que han treballat durant tantes setmanes.

És la seva feina, d’acord, però és just que els la reconeguem i els l’agraïm públicament. Moltes gràcies, també.

 

I arribats aquí, ja només em queda fer el més important que em pertoca fer que és presentar-vos el pregoner d’aquesta Festa Major.

No en diré el nom, ja ho sabeu. Ja es presentarà ell mateix, tot i que tothom el coneixeu de sobres.

Ens mantenim fidels al propòsit de deixar l’honor de fer el pregó de la festa gran de la vila de Calaf a una persona de Calaf.

El pregoner d’enguany és una persona que ha dedicat molts anys de la seva vida a treballar per Calaf, que s’ha posat al servei de les persones des de l’associacionisme i des de l’Ajuntament.

Aquest any s’han complert 40 anys del restabliment dels ajuntaments democràtics. Ens va semblar que el pregó d’enguany ens l’havia de fer ell.

 

I acabo de la mateixa manera com vaig acabar fa un any.

Sigueu prudents i moderats en el consum d’alcohol.

I recordeu que no és no.

Bona Festa Major a tothom!!!

III Nit de l’Esport i la Cultura

On Per Jordi Badia PereaIn DiscursosDeixa un comentari

Alcaldes, regidors, representants i membres de les entitats de Calaf i de l’Alta Segarra, i totes les persones que us aplegueu aquest vespre a la Sala Folch i Torras del Casal de Calaf sigueu molt benvingudes a la III edició de la Nit de l’Esport i la Cultura de Calaf i l’Alta Segarra.

 

En primer lloc, vull agrair tota la feina que han fet les persones de l’Ajuntament que des de fa setmanes han organitzat i coordinat la celebració d’aquesta III Nit de l’Esport i la Cultura, els tècnics dels departaments d’Esports, de Cultura i de Comunicació que es desviuen perquè tots sigui a punt.

Als presentadors Pilar Guardiola i Eloi Hernández i a la directora de l’acte Neus Quer, que ens acompanyen des de la primera edició i que ens garanteixen una conducció i una direcció excel·lents. Per a nosaltres, és un luxe tenir-vos de directors de la vetllada.

També vull agrair al conseller Lluís Puig i al pingponista Jordi Morales que hagin acceptat d’acompanyar-nos i que amb la seva participació i les seves paraules hagin donat gruix i solemnitat a la III Nit de l’Esport i la Cultura.

Per a nosaltres, és tot un honor tenir-te avui aquí, Jordi. Moltes gràcies per haver acceptat, perquè sabem de l’esforç que has hagut de fer.

El conseller Puig ha hagut d’intervenir amb un vídeo enregistrat des de Brussel·les on viu exiliat.

No hem de deixar passar cap ocasió per denunciar-ne la injustícia. Encara menys, en un acte de cultura com el que celebrem avui.

Defensarem tothora i arreu la llibertat d’expressió.

Denunciarem tothora i arreu la repressió de l’Estat espanyol i la farsa políticojudicial de què són víctimes els presos polítics i els exiliats. Eloi, ens tens al teu costat.

I recordarem tothora i arreu el dret que tenim com a nació que som a l’autodeterminació, que organitzar un referèndum no és cap delicte, i que l’autodeterminació és un dret inalienable i irrenunciable.

I a la Isabel i el Guillem, ara transformats en el duet La Clau, els agraïm que ens hagin amenitzat la vetllada amb les seves veus i el seu talent musical. Moltes gràcies i us desitgem èxits i continuïtat en aquest nou projecte.

 

Encara em queda un agraïment, però el deixo per d’aquí un moment.

 

Abans, vull felicitar tots els premiats i les trenta-nou persones i entitats que heu estat nominades i que també heu fet mèrits de sobres com per haver obtingut la distinció d’enguany.

I als qui aquest any no heu estat ni premiats ni nominats, no defalliu perquè l’admiració que ens desperteu és la mateixa. Edicions vindran per gaudir de l’aplaudiment públic que mereixeu.

Enhorabona pel reconeixement que us han atorgat i de què us heu fet mereixedors gràcies a la vostra trajectòria.

Una trajectòria que ha contribuït a la projecció de Calaf i l’Alta Segarra i que és vital per a la nostra cohesió i la nostra convivència.

Moltíssimes gràcies a tots.

 

I, finalment, el darrer agraïment és per la feina que han fet els membres dels dos jurats.

Formar part d’un qualsevol jurat és complicat sempre. Però, ser-ho d’uns premis com aquests ho deu ser força més. Perquè ens coneixem tots i perquè destriar els mèrits de cadascú no ha de ser senzill.

Per això hem de valorar i posar en relleu els seus veredictes que han estat raonats i que demostren el rigor i la seriositat amb què s’han pres l’encàrrec que els vam fer, i per l’encert que han tingut –una edició més– a l’hora d’interpretar el sentit d’aquests premis.

 

Fetes les felicitacions i els agraïments, enguany voldria fer una reflexió al voltant d’aquesta Nit de l’Esport i la Cultura i dels premis que hi atorguem.

 

Hem arribat a la tercera edició. Tres edicions són encara poques per donar per consolidada aquesta Nit.

Però, ens fa l’efecte que ha estat prou ben acollida i que ha estat prou ben valorada com perquè el govern que sorgeixi de les eleccions del 26 de maig n’organitzi quatre edicions més.

Si de nosaltres depèn, no només mantindrem aquesta Nit de l’Esport i la Cultura de Calaf i l’Alta Segarra sinó que tenim força idees per potenciar-la.

Aquests són uns premis que sorgeixen de la vila.

Els organitza l’Ajuntament i els atorga un jurat, però a partir de les propostes que els fan arribar les entitats i les persones de Calaf i la resta de pobles de l’Alta Segarra.

El que és més engrescador i que més ens omple és quan observem que una entitat nomina un esportista o un artista o un director d’una altra entitat.

O quan una persona qualsevol proposa de premiar un altre vilatà.

És en aquest moment quan aquests premis prenen tot el seu sentit: Quan som capaços de reconèixer en l’altre tots els mèrits que ha atresorat per ser distingit per la comunitat aplegada en aquesta Nit de la Cultura i l’Esport.

No és un només acte d’humilitat, sempre necessària i personalment enriquidora. No és només un acte de respecte cap als membres del jurat, cap als guanyadors i cap un mateix. Perquè és només des de la humilitat i el respecte que podem créixer individualment i col·lectiva. Reconèixer els mèrits de l’altre és sobretot un acte de generositat i de proïsme.

I aquest és l’esperit d’aquests premis. Aquesta és la seva raó de ser.

És clar que les entitats heu de promoure els vostres associats. Només faltaria. Vosaltres millor que ningú coneixen els mèrits contrets pels vostres esportistes, artistes, músics…

Però quan, a més, sou capaces de posar en valor els mereixements d’altres esportistes, artistes, músics o entitats, llavors us engrandiu.

I contribuïu de manera decisiva a omplir de sentit aquests premis i, amb ells, a posar de relleu els valors que defensem per a la vila de Calaf i els pobles de l’Alta Segarra.

Moltíssimes gràcies.

Carta de benvinguda als Reis d’Orient

On Per Jordi Badia PereaIn DiscursosDeixa un comentari

Bona tarda tingueu i sigueu totes benvingudes a l’acte de recepció de ses majestats els Reis de l’Orient.

Estimats Reis de l’Orient, sigueu molt benvinguts a la vila de Calaf.

Ara rebreu de mans dels representants del Consell d’Infants, com a mostra d’hospitalitat i en senyal de benvinguda, la sal i el pa que han preparat expressament els tres forns que tenim a la vila, Cal Fidel, Ca La Florentina i el Forn de Cabrianes.

I jo us faré a mans la clau de la vila de Calaf que els seus veïns ens van confiar i que els membres del govern municipal guardem amb honor i responsabilitat.

Estimats Reis Mags,

En nom de tot el govern municipal, dels membres de la corporació i de les vilatanes de Calaf, tinc l’honor d’adreçar-me a vostès, en la que és la nit més màgica de l’any.

Majestats, se’ns fa difícil començar aquest discurs sense recordar l’hora greu que viu el país i prendre consciència que aquesta nit i demà al matí, en el moment d’obrir els regals que ens haureu deixat, en unes quantes cases –en massa cases!– hi faltarà el pare o la mare o bé perquè estan empresonats de manera injusta o bé perquè van decidir anar-se’n lluny per estalviar-se la presó i la venjança de què són víctimes els seus companys.

Mentrestant, nosaltres persistim i persistirem com ho fan  ells. Sense oblidar-los i sense perdonar qui tan de mal els han fet i ens han fet. Que sàpiguen que ens mantindrem sempre fidels al servei d’aquest poble.

Avui desitgem més que cap altra cosa que d’aquí un any, l’alcalde que hagi estat escollit en les eleccions del maig que ve, no hagi de fer cap referència a la presó o a l’exili.

I que no n’hagi de fer cap, no només perquè en el judici que tindran properament s’haurà fet evident la veritat i hauran estat absolts de qualsevol delicte, sinó perquè els polítics hauran comprès que les úniques tàctiques que ens podem permetre són la unitat i el diàleg amb tothom i en totes les circumstàncies.

Que les úniques línies vermelles que ens hem de traçar són les que fan referència a qüestions relatives a la democràcia i la defensa dels drets humans, qüestions com ara la defensa dels drets i la dignitat de les persones més vulnerables, sigui quina sigui la seva procedència, la seva cultura o la seva creença, la defensa de les llibertats individuals i col·lectives, o la lluita contra la violència de gènere; pel que fa aquesta qüestió de la violència masclista, dir-vos que, com a home, me n’avergonyeixo i en demano perdó.

Fa un any, els representants del Consell d’Infants us van fer una sèrie de demandes que som conscients que ens corresponia a nosaltres, el govern de Calaf, d’afrontar. Ens hi hem esmerçat i creiem que n’hem complert bona part.

Poso com exemple els passos de vianants que anem construint per millorar la seguretat viària o els diners que dediquem a renovar la xarxa de l’enllumenat públic i al manteniment de les voreres i els carrers. O la pista de pàdel que tenim a la zona poliesportiva gràcies al conveni que vam firmar amb la Penya Barcelonista i el Club de Tennis de Calaf, als quals dono les gràcies públicament per haver-la fet possible, i la pista poliesportiva que heu introduït com a proposta en els pressupostos participatius.

En la carta d’avui, heu tornat a demanar qüestions que l’any passat ja vau esmentar: el civisme, per exemple.

És un aspecte de la nostra vila que ens preocupa fins a l’obsessió.

Repetiré el que vaig dir fa un any i fa dos i que recordo cada cop que en tinc l’ocasió: no hi ha viles cíviques sinó veïnes que es comporten amb civisme.

Des de l’Ajuntament hem de posar tots els mitjans humans i tècnics de què disposem. I ho fem constantment, amb l’objectiu de ser més eficaços. Renovem la maquinària, optimitzem els horaris de treball de la brigada o contractem serveis externs perquè facin la feina a què nosaltres no arribem.

Però, per més que féssim, per més recursos humans i econòmics que hi esmercéssim, mai faríem prou sense la col·laboració de totes les persones que viuen a Calaf. És una qüestió cultural, gairebé, d’estimar-se la vila i de fer tot el que està a l’abast de cadascú per tenir la vila que voldríem tenir i que ens farà sentir-nos-en orgullosos.

Perquè de la mateixa manera que no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta, no hi ha viles cíviques sinó vilatanes que es captenen amb civisme.

Majestats, permeteu-me que us demani en nom del govern municipal el mateix que us demano cada any: que ens doneu coratge i encert per prendre les decisions que calen i que la situació ens reclama a cada moment, i clarividència per llegir correctament els desitjos i les  necessitats de les nostres vilatanes.

Per a tots plegats, demano un sac ben curull d’esperança. Que la vostra màgia ens impregni de proïsme, generositat i solidaritat.

I, finalment, per als infants de Calaf, que compliu els seus desitjos i els porteu allò que us han demanat en les seves cartes i que considereu que els serà útil i beneficiós.

Abans de donar-vos la paraula perquè tanqueu aquest acte i comenceu la cavalcada pels carrers de Calaf, deixeu-me agrair en nom de tota la corporació i de les vilatanes de Calaf la feina que han fet des de fa setmanes els col·laboradors de la Cavalcada de Reis perquè avui ho trobéssiu tot a punt.

Moltes gràcies i, ara sí, us cedeixo la paraula.