Discurs de presa de possessió

Alcaldessa de Sant Martí Sesgueioles, regidors, regidores, veïns i veïnes, companys i companyes, amics i familiars.

Bona tarda, benvingudes a l’acte de constitució del nou consistori de l’Ajuntament de Calaf.

 

Agraeixo a la meva família tot el suport que m’han donat aquests quatre anys, perquè no han estat fàcils de portar, i la força i l’empenta que m’han transmès per continuar la feina de servei a les persones de Calaf durant quatre anys més.

Agraeixo als companys del govern, especialment a la Teresa Torrijos i la Montserrat Isern que han decidit fer un pas el costat i començar noves etapes, i als companys de Junts per Calaf el seu treball i el seu esforç. Els encerts que hem tingut i els resultats que hem obtingut en les darreres eleccions són un mèrit col·lectiu i compartit.

I, finalment, agraïm a totes les persones que el 26 de maig van votar la candidatura de Junts per Calaf – Acord Municipal, i a totes les que no ho van fer i es van decantar per les opcions del Grup d’Independents per Calaf – Veïns amb Veu i de Junts per Catalunya.

Aprofitem per felicitar les dues formacions pels resultats obtinguts.

El nostre agraïment a tots els votants, no només als qui ens van votar, no és ni retòric ni un mer formulisme. És un agraïment  sincer i convençut. Per dues raons:

  • La primera, perquè la seva participació enforteix la democràcia. La democràcia és l’expressió i el respecte a les diversitats.
  • I la segona, perquè el seu vot ens ajuda a comprendre millor Calaf, totes les seves veus i totes les seves maneres de viure el poble.

Per això el nostre propòsit ferm de governar per tothom.

Partirem del nostre programa electoral, dels 21 compromisos que hem adquirit amb les persones de Calaf.

La construcció del tanatori municipal, de la Residència municipal per a la Gent Gran, de la Biblioteca municipal 1 d’Octubre, l’inici de la transformació de la carretera de Manresa en un passeig, polítiques i mesures i accions per a la transició energètica, la municipalització del servei d’abastament d’aigua i del clavegueram, treure el deute amb Aigües de Manresa de la factura de l’aigua i millorar-ne la qualitat, la recollida de les escombraries amb el sistema porta a porta, polítiques i accions que redueixin les desigualtats socials i econòmiques creixents i per a la cohesió i la convivència, i la inclusió de la perspectiva de gènere i contra la violència masclista, com a propòsits més destacats i com a guia per a la nostra acció de govern.

 

Als companys de govern i de la candidatura i del grup de Junts per Calaf els vull dir que tenim per davant molta feina, però una feina engrescadora.

No obstant, abans, per encarar-la de manera correcta, hem de llegir bé els resultats obtinguts.

El dia 26 de maig vam obtenir 1.046 vots que representaven el 60 per cent dels votants i que ens van donar 7 regidors. Un resultat excel·lent.

Però no ens podem confondre. No ens podem pensar que aquest resultat és només per la feina feta, com un aval o un premi. És clar que aquest aspecte hi deu ser. No podria ser d’una altra manera.

Tanmateix, la bona feina feta no l’explica del tot.

Sobretot, el resultat obtingut és un aval a la nostra manera de fer, és una mostra de confiança cap a la nostra capacitat de governar Calaf, expressa la voluntat de donar-nos els instruments i la majoria necessària perquè puguem tirar endavant el programa amb què ens hem presentat sense els obstacles absurds i estèrils, impropis de la política municipal, amb què ens hem trobat durant els darrers quatre anys.

És una mostra de confiança, doncs, i no pas un premi. Així l’entenem i així l’entomem.

 

Als quatre regidors de l’oposició els oferim diàleg i mà estesa per asseure’ns a negociar amb la voluntat d’arribar a acords.

Vostès representen gairebé el 40 per cent dels votants.

Tenen l’obligació de portar la seva veu al consistori, la de totes aquelles persones que els han votat.

De vostès n’esperem una oposició lleial, tan dura i crítica com vostès considerin convenient en cada cas.

Però sempre expressada dins de la correcció i el respecte institucional que tots nosaltres, i les persones de Calaf més que ningú, ens mereixem.

(Perquè el respecte personal l’hauríem de donar per descomptat.)

Sempre buscarem l’entesa amb vostès, amb l’objectiu d’aprovar el màxim de propostes possibles per unanimitat, perquè totes les veus de Calaf hi estiguin recollides i s’hi sentin representades.

Des del respecte personal i institucional, vostès trobaran en nosaltres mà estesa i diàleg constant i sincer.

Però, sense aquest respecte, de nosaltres només obtindran la correcció institucional que els devem. Res més.

 

Et recordo infatigable i pacient. Sempre has estat una dona valenta, amb una fortalesa que ningú et faria.

Jo no volia ser periodista. Jo volia fer INEF. Esport i literatura, però l’esport per damunt de tot i sempre. Amb un comentari en vas tenir prou perquè me’n desdigués. Potser perquè tampoc no ho volia prou. Potser perquè el moment emocional era dens i complicat. Tant se val, sabies com canviar-me la girada amb una simple observació.

Si hagués fet INEF, probablement, avui no seríem aquí.

Però, no me’n dolc, al contrari. Ens ha anat prou bé. Estic content i satisfet. Sóc feliç. Visc amb il·lusió.

De La Ñora i Santomera a Sabadell. De Sant Jaume de Frontanyà i Vic a Sabadell. I de Sabadell a Terrassa, Sant Quirze i La Guàrdia Pilosa i Calaf.

Ens n’hem sortit. Només ens ha faltat el pare perquè el trajecte fos complet.

Ho vull dir amb un somriure. Estigues tranquil·la, mare. Estarem bé. Tot anirà  bé.

 

Companys, tenim per davant una feinada de por. Però teniu talent de sobres i el compromís amb Calaf i les seves persones que fa falta perquè en els moments complicats, que de ben segur viurem, ens puguem mirar als ulls i dir-nos que tot anirà, que endavant, que seguim!!!

 

Moltes gràcies.

S’aixeca la sessió.

Dels primers dos mesos

Fa un parell de mesos que vam prendre possessió del govern municipal de Calaf. I el que podem dir és que les expectatives que ens havíem creat, en il·lusió i entusiasme, es van quedar curtes.

En aquests dos mesos, els cinc regidors de Junts per Calaf – Acord Municipal hem esmerçat totes les hores que hem pogut al govern de la vila. La impressió ha estat com la de pujar en un tren en marxa. Per això, malgrat haver-ne agafat el comandament amb fermesa des del primer dia, la inèrcia encara ens mena. No hi fa res, aviat serem nosaltres qui el conduirem.

Som conscients que la nostra acció de govern és a penes perceptible per a la majoria de vilatans. No podria ser d’una altra manera. Tanmateix, de feina ja n’hem fet i força.

Primerament, hem analitzat i hem avaluat l’organització interna. Hem arribat a dues conclusions: que, en general, el personal de què disposa l’Ajuntament és d’una vàlua enorme i que, no obstant, hem de procedir a reorganitzar l’estructura d’acord amb els nostres criteris els quals, per entendre’ns i dir-ho suaument, vindrien a ser força més cartesians. Ho estem fent.

També ben aviat vam aturar dos projectes que l’anterior equip de govern havia engegat i amb els quals no estem del tot d’acord. En un, la discrepància és de fons; en l’altre, és d’oportunitat i d’incompleció.

Discrepem amb el model de tanatori privat que el govern de CiU havia deixat a punt per a l’aprovació del departament d’Urbanisme. No creiem que un tanatori s’hagi de concedir a través d’una mera llicència d’activitats. Nosaltres pensem que es tracta d’un servei públic que s’ha d’atorgar a través d’una concessió administrativa després un concurs públic. I no creiem que hagi d’instal·lar-se en una parcel·la del polígon industrial si el podem ubicar a l’edifici dels antics bombers. Ja es veu que es tracta d’una discrepància ideològica de fons. Ens hem compromès amb el grup municipal de CiU a portar la qüestió a debat en el ple de setembre i així ho farem.

El segon projecte és el de la rotonda de l’estació. La farem. Les obres començaran passada la Festa Major. L’hem analitzat i hem conclòs que es tracta d’un bon projecte, malgrat que el de menys (fins i tot el de més) sigui la rotonda que hi incorpora i l’engega. No n’hi havia cap necessitat. Ara, l’obra ja estava encomanada i l’hem hagut de tirar endavant. Però, abans, l’hem parlada amb els serveis tècnics de la Diputació i hem pactat un pla d’actuació per als propers mesos amb l’objectiu de completar-la i donar-li sentit amb, primer, un estudi de mobilitat a la vila que haurà de servir per endreçar-hi el trànsit, les zones de vianants, les zones d’aparcament, etcètera, i, finalment, un projecte per convertir la carretera de Manresa en un passeig, és a dir, fer-la transitable per als vianants d’una punta a l’altra, des de la Colònia a la Pineda. Qui ho llegeixi correctament entendrà que nosaltres haguéssim fet el procés a la inversa: primer el pla de vila, després el passeig i, per acabar, el tram de l’estació: allò de tenir un projecte de poble darrere de cadascuna de les actuacions que es fan: construir un poble i no pas apedaçar-lo.

I, finalment, i per no estendre’m més i no ser exhaustiu, que temps i espai hi haurà, és clar que també hem avaluat la situació econòmica que ens hem trobat. La motxilla pesa força més del que ens havien dit. I això que ni tenim els resultats de l’auditoria que hem encomanat, ni hem acabat d’obrir tots els calaixos.

Quedem-nos amb l’entusiasme que dèiem en començar: El contacte amb els veïns, la sensació de servei a les persones és tan enriquidora i apassionant com ens havíem imaginat. És clar que això tot just comença. En som plenament conscients.