El deute financer de l’Ajuntament, al 50 per cent

En el ple ordinari de dilluns que ve donarem compte de la liquidació del pressupost de l’any 2017. Tots els resultats són positius. No obstant, el que entenem com a més destacable és que el deute financer de l’Ajuntament ha quedat situat en el 49,99 per cent dels ingressos (2.029.035,36 euros).

Quan vam agafar el govern municipal el juny del 2015, ens vam trobar un endeutament financer del 96,95 per cent (3.094.801,46 euros). Llavors, ens vam posar com a objectiu acabar el mandat amb el deute per sota del 50 per cent. Ho hem assolit un any abans.

A banda, ens queda sumar-hi el deute no financer. El deute total que vam heretar era d’un 129,56 per cent (4.136.023,59 euros). També l’hem reduït de manera substancial. A 31 de desembre del 2017 era del 64 per cent (2.597.565,46 euros). El deute no financer que ens queda (568.530,10 euros) és el que hi ha amb Aigües de Manresa i que, malgrat el paguin els abonats a la companyia a través del rebut d’aigua, el considerem propi de l’Ajuntament. No desistim a resoldre’l de manera satisfactòria per a tothom.

Estem satisfets, òbviament, de la gestió feta perquè alhora que hem reduït el deute hem recuperat la capacitat d’inversió, que l’any passat va ser de 655.042,52 euros. Però, entenem que aquest 50 per cent, aquests més de 2 milions d’euros, encara són un llast excessiu i que, per tant, hem de mantenir-nos ferms en la mateixa política de prudència i contenció.

Les altres dades positives de la liquidació del pressupost del 2017 són un romanent de tresoreria per a despeses generals (que reflecteix la situació financera real en què es troba l’Ajuntament a curt termini) de 740.046,69 euros, un estalvi net positius de 23.114,06 euros i una capacitat de finançament de 481.284,06 euros.

També destaquem el rigor pressupostari que s’expressa amb un grau de compliment del 80,89 per cent de la despesa prevista i un 82,36 per cent del ingressos previstos.

Querella per l’aigua

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Igualada ha admès a tràmit una querella presentada per un veí de Calaf contra l’exalcaldessa Maria Antònia Trullàs Povedano, l’exsecretari municipal Jorge Espirindio Cuerda Mas i els Ajuntaments de Calaf i Manresa pel cas que es deriva del contracte – programa entre l’Ajuntament de Calaf i la companyia Aigües de Manresa. En l’escrit, que ens va ser notificat el dijous 15 de juny, s’especifica que la querella es podrà estendre a d’altres responsables, si així es determinés en les diligències d’investigació, atès que “es tracta de delictes que requereixen el concurs de col·laboradors necessaris”. La querella s’ha presentat pels presumptes delictes de prevaricació i malversació.

En la querella s’afirma que “les factures degudes per l’Ajuntament de Calaf a Aigües de Manresa, S.A. coincideixen amb les emeses i no cobrades per aquesta darrera, cosa que ve a corroborar la nostra tesi, per la que no existeix avançament de cànon, sinó un artifici entre ambdues parts per saldar el deute”.

També s’hi llegeix que “crida poderosament l’atenció que Aigües de Manresa, S.A. no hagi reclamat res durant els 8 anys en què realitzaven el servei integral d’aigües de Calaf. Però crida més l’atenció que s’hagin prestat a aquest contracte i a l’avançament del diner en concepte de cànon, quan en realitat el que s’està ocultant és un deute i se’n beneficien percebent uns interessos importants”.

La querella reclama que “l’Ajuntament reintegri als afectats tot el diner que han pagat per la part corresponent del rebut a l’amortització del deute”. També demana la “nul·litat del contracte o la seva inaplicació durant la fase d’investigació i fins a determinar la quota adequada”.

Dilluns vaig procedir al nomenament de l’advocat que m’assistirà en el judici a què hauré de comparèixer en qualitat de testimoni.

La nostra voluntat, expressada des del primer dia que vam tenir coneixement del contracte amb Aigües de Manresa i en múltiples ocasions, és defensar els interessos de l’Ajuntament de Calaf i els dels seus veïns.

El propòsit que perseguim és treure del càlcul de la taxa del servei d’aigua i clavegueram els 50.285,36 euros en concepte de cànon avançat que els abonats retornen des de l’any 2014 i que es destina a eixugar el deute acumulat des del 2004 al 2011 per l’anterior equip de govern de CiU amb Aigües de Manresa de 656.413,23 euros. Es va pactar un retorn a 20 anys amb un interès del 4,606 per cent, fet que va elevar el deute a 984.000 euros.

Hem demanat a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya que es pronunciï sobre el que entenem que pot ser una concessió nul·la de ple dret perquè entenem, a partir dels informes jurídics de què disposem, que Aigües de Manresa no podia rebre la consideració de mitjà propi de l’Ajuntament de Calaf.