El 3×3, un torneig entranyable

Bona tarda,

En primer lloc, felicitar els equips guanyadors en les diferents categories, felicitar també el millor jugador del torneig, l’Isidre Marsiñach l’Isi, però, sobretot, felicitar tots els participants perquè ens heu permès gaudir de quatre dies de futbol i d’esport de veritat.

I, seguidament, vull felicitar i agrair a la Penya Barcelonista de Calaf i comarca la feina enorme i excel·lent que heu fet una edició més, i ja en són catorze, que aviat són dites.

En nom de l’Ajuntament, que vol dir en nom de tot el poble de Calaf, us agraïm l’organització d’aquest torneig que durant quatre dies ens aplega a la plaça de Barcelona ’92.

Aquest 3×3 és un torneig entranyable per múltiples raons.

Personalment, ja ho sabeu, durant uns quants anys vaig ser a l’altre cantó, amb els organitzadors, com a membre de la Penya. Des de en fa dos, hi participo com a alcalde –sense deixar de ser pare de jugadors, aquest any dels dos–.

Tanmateix, més enllà dels sentiments que cadascú pugui experimentar envers d’aquest torneig, a mi em sembla que n’hi ha uns quants de col·lectius, que probablement tothom comparteix, que el fan entranyable per a tothom.

Perquè el que hi vivim, en aquesta mena d’inauguració de l’estiu a Calaf, és un acte d’agermanament i d’amistat comuna que ens explica com a poble i que ens fa créixer com a vila.

Miraré d’explicar-ho amb un exemple. Al llarg de tots aquests anys, hem vist com els nens s’han anat fent grans, com a futbolistes i com a persones. D’un any a l’altre els veiem créixer i evolucionar.

Després hi ha equips que veus que cada any es fan amb la intenció de guanyar el torneig, en la categoria que sigui, però n’hi ha d’altres, i no són pas pocs, que un any rere l’altre els formen els mateixos jugadors; i això vol dir que són amics de veritat.

[L’any que ve, en motiu de la quinzena edició, potser aquesta fidelitat al torneig i als valors de l’esport es podria reconèixer d’alguna manera. És una idea que llanço als organitzadors.]

És entranyable també pel que té de record de Jordi Borràs, el memorial del qual compleix a l’edició present el desè aniversari. És un gest que us honora i que us converteix en una entitat modèlica.

I, finalment, també ho és per l’emplaçament, la plaça de Barcelona ’92. Sigui per la construcció tancada en forma d’U, o bé sigui pels tres bars que hi ha, és un punt neuràlgic de la vila que ens convida al recolliment i la trobada amb els amics i convilatans.

En aquest sentit, vull remarcar que aquest any es compleix el 25 aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92 i, per tant, també el 25è aniversari d’aquesta plaça.

Aquells jocs també van acabar sent entranyables per tots els qui vam tenir el privilegi de poder participar-hi.

Encara que no ho podrem arribar a saber mai, a mi em sembla que la clau de l’èxit del 3×3 rau també, en molt bona part, en l’emplaçament, en el fet que es faci a la plaça de Barcelona ’92.

Dels jocs se’n recorden els rècords, les victòries, les medalles… però, dels Jocs Olímpics de Barcelona ens n’han quedat també moments inoblidables com la cançó Amics per sempre o els atletes ballant al damunt de l’escenari en la cerimònia de clausura.

És a dir, que el que ens en queda d’una manera més intensa és l’esperit olímpic que es va viure durant la celebració dels Jocs.

L’esperit olímpic vol dir prendre’s l’esport com a vehicle de superació personal i col·lectiva; allò del més de pressa, més alt, més fort. Però també com a expressió d’amistat i cooperació; allò de que el més important és participar.

Salvant totes les distàncies i sense cap intenció de fer una comparació que no tindria sentit, crec que aquest esperit olímpic també el vivim cada any durant la celebració del 3×3 i és una altra de les raons de l’acceptació que té aquest torneig.

Qui sap si perquè es fa en aquesta plaça que porta el nom de Barcelona ’92 l’hi ha empeltat.

Per cert, anunciar-vos que el govern municipal tenim previst de fer els propers mesos un acte de reconeixement i celebració dels 25 anys de la plaça de Barcelona ’92.

Finalment, l’edició d’enguany ha comptat amb la participació de 76 equips. Més que el rècord, el que aquesta xifra vol dir és un repte i una feinada enorme que un any més la gent de la Penya ha superat amb una nota altíssima.

No sé si aquest torneig pot créixer gaire més i com ho ha de fer si és que ho ha de fer. En tot cas, sapigueu que des de l’Ajuntament us farem costat en tot el que puguem i en tot el que creiem que és raonable, tenint en compte tot el que hem dit abans i tenint en compte que es tracta de conviure entre tots els vilatans i totes les associacions de Calaf.

Moltes gràcies.

[Discurs pronunciat en el tancament del 14è torneig 3×3 i 10è memorial Jordi Borràs, el diumenge 9 de juliol de 2017]

“El més important és passar-ho bé”

Bona tarda a tothom Suposo que no estranyarà a ningú que digui que aquest és un moment especial per a mi perquè durant molts anys jo era en aquell cantó d’allà i en el marcador. A més a més, a banda de la família, dels fills sobretot, el 3×3 i la Penya Barcelonista han estat les vies per les quals m’he integrat a Calaf. Es comprèn, doncs, que aquest sigui un esdeveniment especial per a mi. Dit això, el que em toca i em ve molt de gust fer és donar l’enhorabona a tots els futbolistes que des de dijous han competit en aquesta pista, no només als que han guanyat. Tots us mereixeu els aplaudiments i l’agraïment per l’esforç que heu fet i l’excel·lent comportament que heu tingut. Massa sovint es diu que en l’esport el més important és guanyar. No us ho cregueu. Això, no és veritat. D’altres diuen que no, que el més important és participar. Jo no m’he cregut mai ni una cosa, ni l’altra. Jo crec que el més important és passar-ho bé: si no us divertiu jugant, si l’esport no és un joc, no paga la pena la suor i el patiment que requereix. El torneig ha estat un èxit perquè tots us heu esforçat i tots us ho heu passat bé. Per això, la majoria de vosaltres (per no dir tots) repetiu any rere any i cada any convideu amics vostres, segur que els parleu del torneig i els engresqueu a venir amb l’entusiasme que despreneu explicant els gols que heu marcat. 3x3 de futbol de CalafUn parell de consell als més petits: no us escolteu els pares, jugueu com vosaltres sabeu i us vingui de gust, jugueu per passar-vos-ho bé; i l’any que ve, quan us poseu a fer un equip, no penseu en quins jugadors puc agafar per guanyar, feu l’equip amb els vostres amics, penseu amb qui us bé de gust jugar perquè us ho passareu millor. L’enhorabona, doncs, a tots els futbolistes i un agraïment també perquè amb el vostre esforç contribuïu a que aquest 3×3 sigui cada vegada més important. I, sobretot, l’enhorabona i l’agraïment en nom de l’Ajuntament de Calaf als membres de la Penya Barcelonista de Calaf i comarca. Aquest torneig s’ha convertit en una cita obligada de l’estiu de Calaf, com si fos la inauguració oficial de l’estiu. Si de cas, el que vull fer, és animar-vos a no defallir i a no espantar-vos davant el repte de créixer. Aquest any l’heu feta grossa: 76 equips aviat són dits. Sé de la complexitat que representa i comprenc que dubteu de si heu d’anar gaire més enllà. I tant que sí! Ja trobarem la fórmula i les persones que us ajudaran a fer-ho possible. No us heu de posar límits. Demà farà un mes just que vam prendre possessió del govern municipal de Calaf. En aquestes quatre setmanes, hem comprovat una cosa que ja intuíem: la celebració de la revetlla de Sant Joan, el Desfolcat, el 3×3 del bàsquet, la festa major de la Pineda i aquest cap de setmana el 3×3 de futbol ens han demostrat que a Calaf hi ha un poble que té moltes ganes de fer poble per ser poble. Allò de Vincent Andrés Estellés: allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. En nom de l’equip de govern i dels treballadors de l’Ajuntament us dic que també hi haurà un Ajuntament que estarà a la vostra alçada per poder estar al vostre costat. Moltes gràcies.