“Que l’alzina s’enlairi ben amunt i ben forta”

Bon dia i benvingudes a una nova edició de la festa de l’Arrela’t, a Calaf, amb què celebrem els naixements de l’any 2017.

En primer lloc, deixeu-me expressar l’agraïment a tot el personal de l’Ajuntament que ha treballat durant mesos perquè aquesta festa sortís ben rodona: protocol, comunicació i la brigada, bàsicament.

A més tenint en compte que el temps no els ho ha posat fàcil, més ben dit, els ho ha fet ben difícil, amb un canvi d’escenari dimarts mateix.

Agrair també la col·laboració de l’Escola de Música i dels Geganters i Grallers de Calaf.

Nosaltres hem planteja’t aquesta festa com un acte en què també donem la benvinguda a un nou espai per a la vila. Va ser el cas d’aquest bosquet del Rentador i enguany havia de ser el voltant del Castell.

Però, les pluges d’aquests dies, a banda de fer anar malament les obres que s’hi estan fent, també van deixar el terreny massa enfangat. No ens hi haguéssim trobat bé i, per tant, el millor era tornar al bosquet.

Bé, celebrem l’arribada dels nadons del 2017 amb la plantada col·lectiva d’una alzina.

L’alzina és un dels nostres arbres autòctons. I això vol dir que ens representa perfectament en les seves característiques més clares.

Aquest és un acte carregat de simbologia.

Hi ha els significats que són mes evidents: l’arbre simbolitza el cicle de la vida; i l’alzina és un arbre que es caracteritza per la seva fortalesa i la seva longevitat, això és un esperit robust i resistent per afrontar els rigors de la terra i la meteorologia d’aquest país.

Però, també hi ha significats que no són tan visibles i que paga la pena posar en valor perquè, probablement, són els més decisius.

El primer, que us afecta a vosaltres, és que amb aquesta plantada feu un acte de compromís envers Calaf, us declareu arrelats per sempre més. Potser la vida us porta lluny de Calaf.

Però, si mai torneu, a banda de poder recordar la casa on vau viure els primers anys, també us podreu acostar en aquest bosquet i davant de l’alzina que avui heu plantat recordar que a Calaf és on teniu les vostres arrels.

I hi ha un segon significat que interpel·la el govern municipal de Calaf.

I és que ens correspon a nosaltres, i a tots els futurs governs que ens succeiran, vetllar perquè aquesta alzina creixi i vagi enfonsant les seves arrels i s’enlairi ben amunt i ben sòlida –com les dues altres que hi ha al seu costat i el roure que vam plantar l’any passat com a símbol de l’agermanament amb Soual.

Això és també el que hem de fer com a govern envers tots els veïns, treballar per al seu benestar i el seu progrés. I és el que procurem de fer.

Hem plantat l’alzina. Hem plantat arrels. Ara ens cal fer que aquesta alzina s’enlairi ben amunt i ben forta.

Moltes gràcies.

[Discurs pronunciat el 3 de juny de 2018]

Anuncis

Resposta al Delegat del Govern espanyol a Catalunya

Senyor Delegat del Govern espanyol a Catalunya,

He rebut la seva carta, amb data 22 de maig de 2018, amb què em recorda l’article 103 de la Constitució espanyola que consagra el principi de neutralitat de totes les administracions públiques.

La carta que vostè m’adreça fa un seguit de consideracions que em permetré de respondre-li perquè considero que apel·len a un debat que es bo que els responsables públics tinguem de manera oberta i transparent.

Per cert, jo usaré el tractament de vostè perquè no ens coneixem de res, més enllà d’haver seguit jo la seva trajectòria política a través dels mitjans de comunicació, i perquè crec –i és el que em van ensenyar els pares– que és el més correcte i educat.

En la seva carta vostè afirma que, “en els darrers mesos, els carrers i places dels nostres municipis, i fins i tot façanes d’alguns edificis públics, estan essent ocupades per aquesta simbologia partidista”. Es refereix a “banderes, pancartes i símbols de caràcter partidista de diferents ideologies”. I que “els Ajuntaments han de mantenir aquesta neutralitat en la gestió dels espais públics”.

Al meu entendre, aquesta afirmació conté dues conclusions que són discutibles, si més no.

En primer lloc, la neutralitat no vol dir absència de debat sinó la no intervenció a favor d’un o altre bàndol. Per tant, i en segon lloc, és clar que l’espai públic, en tant que centre de la vida política, social i comercial, és l’àgora privilegiada i idònia per a l’expressió del debat públic.

Vull dir que la neutralitat que els Ajuntaments hem de mantenir –no pas perquè ho digui cap Constitució– ha de consistir, precisament, en permetre i garantir l’expressió de les diferents expressions amb total llibertat.

Pel que fa el cas de Calaf, l’informo que aquesta llibertat d’expressió s’està exercint de manera cívica i respectuosa envers l’espai públic i envers tothom.

Com vostè, també considero que el més important és vetllar per la convivència en els nostres municipis. Per això, aprofito l’avinentesa per informar-li que l’únic risc per a la convivència que hem tingut a Calaf ha estat provocat per unes persones que han vingut de fora amb l’única intenció d’atemptar contra la llibertat d’expressió dels nostres veïns, de la qual acció n’han fet ostentació a través de les xarxes socials.

Ja que em dona l’oportunitat de plantejar-li qüestions del nostre interès i que es diu disposat a ajudar-nos, li pregaria que actués en el sentit d’impedir que aquests grups organitzats puguin actuar amb la impunitat amb què ho estan fent i que són un risc flagrant i perillós per a la convivència de viles com Calaf.

Atentament,

Jordi Badia Perea

Alcalde de Calaf

III Setmana de la Gent Gran

Bona tarda,

Moltes gràcies per la seva assistència. Espero que hagin gaudit del dinar i de tots els actes que hem celebrat durant tota la setmana, des de diumenge passat de fet, dedicada a la Gent Gran de Calaf.

Vam començar diumenge a migdia amb l’homenatge merescudíssim que vam fer a Maria Àngels Pujol Bacardit i l’acabarem aquesta tarda amb el ball amb el quartet Pep i Maria José.

Entre mig, hi ha hagut una mica de tot. Una xerrada, una exposició, una excursió, una obra de teatre i la I Trobada d’havaneres de secà, una cantada d’havaneres que pretenem que tingui continuïtat cada any (la idea és que hi participin dos grups d’havaneres de poblacions d’interior i un grup d’una vila marinera).

Confiem que el programa els hagi agradat. La participació en tots els actes ha estat bona i n’estem satisfets.

Nosaltres l’hem preparada amb il·lusió i procurant de programar actes que els puguin interessar i agradar, i el més variats possibles perquè tothom hi pugui trobar el seu espai.

Per això també mirem d’anar canviant d’un any a l’altre els tipus d’actes, perquè hi hagi una mica de tot i tots els gustos hi acabin sent representats. L’any passat no vam fer ball el diumenge a la tarda, vam fer el concert de la Maria del Mar Bonet, aquest any sí que n’hem programat, per exemple.

I, evidentment, tota la programació la dissenyem i l’organitzem després de demanar opinions diferents per saber què ha agradat més, què s’ha trobat a faltar, què podríem introduir… perquè la nostra voluntat no és cap altra que la de fer una Setmana de la Gent Gran que el més participativa possible.

Aquí voldria fer un agraïment molt extens perquè hi ha moltes persones que s’hi impliquen durant molts mesos perquè tot surti bé. Sembla fàcil, però no ho és.

Hi ha tot el personal de l’Ajuntament, amb la regidora Montserrat Isern al capdavant.

Hi ha el Casal de la Gent Gran i l’ARCA que fan molt més que col·laborar perquè sense la seva ajuda i els seus consells, difícilment ens en podríem sortir. Moltes gràcies.

I, enguany, també hem d’agrair la col·laboració de la Unió Calafina, que ens ha cedit el seu local acabat de renovar, d’una manera magnífica, com vam poder comprovar ahir amb la trobada d’havaneres.

Ara bé. Dit tot això, havent expressat la satisfacció per haver celebrat aquesta Tercera Setmana de la Gent Gran, també em vull refermar que per al govern municipal no hi ha una setmana de la Gent Gran si no que cada dia de l’any és un dia en què pensem com podem servir la gent gran.

De fet, no fem aquest tipus de distincions.

M’explico (o ho intento).

Per a nosaltres, no hi ha col·lectius diferenciats i estancs. El que hi ha són persones que s’associen o s’organitzen a través de col·lectius diversos que es relacionen entre ells a partir d’afinitats o necessitats que en la majoria de casos són compartides.

El que vull dir és que nosaltres ens vam presentar a les eleccions amb la voluntat de servei a les persones de Calaf i que aquesta és la guia que tenim a l’hora de prendre decisions i buscar solucions als problemes que van sorgint.

I això vol dir escoltar tothom i aprofitar el que cadascú pot aportar-nos per a la millora de les decisions i solucions. I, en aquest sentit, vostès, per l’experiència que acumulen, són els qui millor ens poden aconsellar.

Crec sincerament que les administracions públiques més que cap altra institució hem d’establir canals i instruments per poder aprofitar millor la saviesa que atresoren pel benefici comú.

 

Bé, aquest és el meu tercer discurs com a alcalde.

L’any que ve, com que suposo que estarem en plena campanya electoral, em presenti o no em presenti a la reelecció, no els podré fer cap discurs, per mantenir la igualtat d’oportunitats entre els candidats.

Per tant, aprofito ara per donar-los les gràcies i dir-los que fer d’alcalde per a persones com vostès no només és un privilegi i un orgull, com s’acostuma a dir en aquest tipus de discursos, sinó que per a mi haurà estat, d’entre totes les feines que he fet, l’activitat més estimulant i que més satisfaccions m’ha aportat.

Moltíssimes gràcies, i els convido a gaudir del que ens queda d’aquesta Setmana de la Gent Gran i a seguir treballant cada dia i tot l’any pel benestar de totes les persones de Calaf.