Un agraïment en nom de tot el govern

Des del govern municipal de Junts per Calaf – Acord Municipal volem agrair el comportament que els veïns de Calaf han tingut durant els mesos tan durs i complexos que hem viscut a causa del Covid – 19, aquesta pandèmia que tant de mal ens ha fet i que encara no hem deixat enrere. No va ser fàcil mantenir una disciplina que ens obligava a deixar-nos de veure durant setmanes. Però, ho vam fer. Ens vam quedar a casa i vam tallar el contacte físic amb els nostres familiars i amics.

A Calaf hem patit amb cruesa els efectes del coronavirus, en nombre de morts i en nombre de contagiats. Acompanyem en el sentiment a totes les persones que han perdut familiars i amics i a totes aquelles que han patit el virus i que ho han passat malament. A la duresa de la mort, s’hi ha afegit el dolor de no poder-nos-en acomiadar com la nostra cultura ens demana de fer. A la duresa de l’absència, el dolor de la llunyania i la solitud.

Des de divendres dia 19 de juny que hem deixat enrere l’estat d’alarma i des del dia 25 de juny que hem entrat en una fase de represa, segons l’ha denominat el govern català. En general, es tracta de cedir la responsabilitat d’aturar l’expansió del coronavirus a cadascun de nosaltres. Per això, hem de mantenir la distància física d’un metre i mig, almenys, hem de rentar-nos les mans constantment, hem de posar-nos la mascareta quan aquella distància no sigui possible de mantenir i hem de dur-la posada sempre en els espais tancats. Distància, mans, mascareta. El mantra per cuidar-nos individualment i col·lectivment.

És clar que el virus es manté actiu i circula entre nosaltres. En el moment de publicar aquest article, a Calaf s’havien detectat 32 casos positius, 172 de sospitosos, la taxa estàndard d’infecció era de 87,33 per cada 10.000 habitants i la taxa crua de 90,52 per cada 10.000 habitants. Aquestes dades acumulades no s’han estabilitzat, encara. Segueixen augmentant setmana rere setmana. Vol dir que no podrem tornar a fer la vida que fèiem abans de l’inici de la pandèmia fins que no hi hagi un tractament efectiu i fins que no s’hagi descobert una vacuna i fins que aquesta vacuna no s’hagi produït de manera massiva. Distància, mans, mascareta.

Hem de ser conscients que si hem passat a aquesta fase de represa, en què una certa normalitat ens és permesa i encoratjada, no és pas perquè el virus hagi entrat en una fase de control i remissió. Els rebrots que aquestes setmanes estem veient a la Xina, l’Iran, Alemanya o Portugal, països que s’havien declarat nets, pràcticament, ens són una prova i ens haurien de servir d’advertiment seriós. O el cas de Corea del sud, un dels països que sempre s’ha posat d’exemple, que ja no parla de rebrot sinó d’una segona onada. És més, cada dia a Catalunya i Espanya el nombre de morts i d’encomanats es mantenen baixos, però constants, amb rebrots actius arreu. Hem d’entendre que és el descol·lapsament del sistema sanitari el que ha permès desconfinar-nos perquè puguem reprendre l’activitat econòmica. Per tant: distància, mans, mascareta. Per cuidar-nos individualment i col·lectivament.

Des del govern municipal som conscients de la responsabilitat que tenim envers la salut pública de les persones que viuen a Calaf. Per això, prendrem les decisions que considerem més prudents per garantir-la. Sabem que algunes d’aquestes decisions no seran gens populars. Hi haurà qui considerarà que ens excedim en el zel, que no n’hi ha per tant. Però, creiem que no podem propiciar activitats que generin aglomeracions o que facin inviable absolutament de mantenir les distàncies físiques requerides.

Hi ha encara una altra raó que des del govern ens hem de plantejar i que hem de tenir en compte. Em refereixo al respecte institucional que hem de mantenir com a vila cap les persones que ens han deixat i cap a les persones que han patit la malaltia de manera greu. Entenem que estem obligats, perquè el perill del coronavirus es manté viu i per aquest sentit institucional que dic, a mantenir una actitud de prudència i de respecte. És el que farem.

[Actualització de l’article publicat en l’Altiplà del mes de juny.]

Sponsored Post Learn from the experts: Create a successful blog with our brand new courseThe WordPress.com Blog

WordPress.com is excited to announce our newest offering: a course just for beginning bloggers where you’ll learn everything you need to know about blogging from the most trusted experts in the industry. We have helped millions of blogs get up and running, we know what works, and we want you to to know everything we know. This course provides all the fundamental skills and inspiration you need to get your blog started, an interactive community forum, and content updated annually.

No ens relaxem, sisplau

Aquest divendres no podrem pujar a Sant Sebastià. No ho podem fer. No ha estat una decisió agradable, però no teníem cap més alternativa. La realitat és que no ens podem relaxar.

El coronavirus que ens assola des de fa dos mesos no està sota control. Aquest dimecres 29 d’abril, hi ha hagut 2.652 persones contagiades més a Catalunya, la segona xifra més alta des de l’inici de la pandèmia, i el nombre de morts, encara que en els darrers dies hagin disminuït, es compten per centenars. Aquesta és la realitat d’avui i serà la realitat per a massa dies encara.

A Calaf ho estem patint amb la mateixa intensitat i la mateixa duresa que la resta de municipis de l’Anoia i el Bages, les dues comarques amb què ens relacionem a diari. El nombre de morts és insuportable.

Es comprèn el cansament acumulat durant aquestes vuit setmanes de confinament que ja portem i els perjudicis que aquest tancament comporta. També es comprèn la necessitat de reprendre l’activitat econòmica i de tornar a una certa normalitat, la que sigui possible, per més mínima que sigui.

A partir d’aquest cap de setmana, ens estaran permeses tot un seguit d’activitats que fins ara teníem prohibides. Podrem sortir a fer esport de manera individual i a passejar, per exemple.

Però, sisplau, no perdem la disciplina ni el rigor que cal per evitar d’infectar-nos i de propagar el virus. No ens podem relaxar. Rentar-nos les mans, mantenir una distància entre persones d’entre un metre i mig i dos metres, i dur mascareta quan entrem en els locals públics o bé estiguem envoltats d’altres persones, com és el cas del mercat de dissabte.

Aquest virus no es guanya amb proclames sinó amb comportaments individuals responsables.

Gaudim de les primeres mesures de desconfinament, però, sisplau, no ens relaxem.

Elogi de les entitats

Consellera de Salut, Diputada al Congrés, alcaldes i regidors dels municipis de l’Alta Segarra, regidors de l’equip de govern i membres de la corporació municipal de Calaf, representants de les entitats i totes les persones que us heu aplegat aquesta nit a la plaça dels Arbres,

Bona nit i sigueu benvingudes a l’acte d’inauguració de la Festa Major de Calaf.

Avui fem l’acte inaugural de la Festa Major tot i que, de fet, ja fa uns quants dies que la ballem.

Enguany la vam començar el dijous de la setmana passada amb la inauguració de l’exposició de ceràmiques de les germanes Prat, a les quals agraïm que hagin tornat després d’un any d’absència i en el qual les vam trobar a faltar.

Dimecres es va tancar amb un gran ambient una altra edició de les Sardanes a la fresca, amb la Cobla Contemporània.

Ahir vam inaugurar les exposicions dels pintors Ramon Puigpelat i una retrospectiva de Joan Tarragó (i, per cert, vam assajar la Metradansa).

I avui hem inaugurat l’Agro Alta Segarra, amb la presència de la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i la participació d’uns 500 pagesos.

Aquesta tarda s’ha celebrat la Festa Holi i hem inaugurat l’exposició de pintures i arranjaments florals de Maria Dolors Villadelprat.

I aquest vespre hem sopat plegats com cada any, amb nou format, però ha estat un sopar tant popular com ho ha estat sempre.

Per tant, inaugurem una festa major que ja ha agafat embranzida.

 

En els discursos de Festa Major precedents he mantingut una mateixa estructura. La d’enguany, però, serà diferent perquè aquests darrers dies, mentre anava pensant sobre el discurs que els faria, m’he fet la següent pregunta: quin sentit té, l’any 2019, celebrar una Festa Major? Per què hi hem d’esmerçar tants recursos i esforços?

Perquè, esclar, totes les festes majors tenen un origen religiós que avui a Calaf ja no és present en cap dels actes, llevat de la missa solemne del diumenge. De fet, sembla que la celebració de la nostra Festa Major al setembre aniria lligada al trasllat de les relíquies de la Santa Calamanda.

També tenien unes raons lligades al calendari pagès, per celebrar la finalització de les collites, que avui tampoc es donen. Tot i la celebració de l’Agro Alta Segarra que ens ratifica com a capital agrària de la nostra comarca natural, i en aquests dies de tota la Catalunya Central.

O bé servien, més antigament, per reunir a casa parents i amics que costava de veure al llarg de l’any, per iniciar festejos amb forasteres i consolidar parelles, o, més modernament, per gaudir de grups musicals o espectacles a què normalment no es tenia accés.

Avui, en l’era de les comunicacions i les relacions immediates i efímeres, en l’època de la societat líquida, totes aquestes raons s’han perdut i han deixat de ser excusa i de tenir sentit.

I, no obstant, després de pensar-hi, vaig arribar a la conclusió que la Festa Major segueix tenint tot el sentit del mon.

És més, pel fet d’haver perdut aquelles raons primigènies que les van generar, la Festa Major ha agafat més sentit que mai. Perquè n’ha extret la raó de ser que li era i que li continua sent essencial.

Vol dir que la Festa Major és un punt de trobada anual en els espais públics que ens són comuns en què es produeix una interacció entre la festa i la comunitat.

I aquesta interacció en la nostra àgora ens cohesiona i ens afirma com a vila alhora que ens en reforça l’autoestima.

Per això volem i estem satisfets quan venen persones de fora de la vila a participar de la nostra festa, perquè tenim a qui mostrar els nostres talents i capacitats, les nostres virtuts i la nostra manera de ser i de fer, en un exercici magnífic i honest d’autoafirmació col·lectiva i comunitària.

 

Aquesta reflexió em va servir per refermar que la vam encertar de ple quan fa quatre anys vam plantejar-nos una Festa Major participativa.

Atenció, participativa no vol dir només que en els actes hi participin un gran nombre de persones. Perquè una festa major pot ser molt participada i poc o gens participativa.

Junts per Calaf va ser una candidatura sorgida del poble per treballar per al poble des del poble.

Aquesta és una màxima que apliquem des del primer dia en totes les polítiques i iniciatives que posem en marxa.

Però potser és en la Festa Major on agafa la màxima expressió. Volem dir que aquesta és una festa feta pel poble per al poble, on l’Ajuntament actua com a col·laborador i impulsor necessari.

Per aquesta raó, perquè és una festa pensada i feta des del poble per al poble, el model de Festa Major que programem des de fa quatre anys és participatiu perquè se suporta amb la col·laboració de les entitats. Si s’hi fixen en el programa, la majoria d’actes estan organitzats per les associacions de Calaf.

I és que aquesta és una de les grans fortaleses de la vila, el seu teixit associatiu, format per més de quaranta associacions d’una diversitat sorprenent que ens enriqueix i ens completa.

És evident que quan parlem d’entitats parlem de les persones que les integren i que hi dediquen temps i esforç de manera altruista.

Els hem d’agrair la feina que fan durant tot l’any. Educativa i formativa, civilitzadora i cohesionadora.

I la millor manera d’agrair-los aquesta tasca des de l’Ajuntament és donant-los suport tothora, acompanyant-les, posant-los les coses fàcils i, esclar, propiciant que tinguin el finançament adequat i el que precisin, el que sigui just i el que sigui possible, des dels pressupostos públics i, també, a través d’altres mitjans com són les barraques.

Per tant, Unió Esportiva de Calaf, Club de Bàsquet de Calaf, Escola de Futbol Sala, Diables de l’Alta Segarra, la Polseguera i l’ARCA, moltes gràcies.

I a totes les altres associacions que col·laboreu en els actes de la Festa Major i durant tot l’any, Associació Calamanda, Sardanistes de Calaf, Agrupació de Teatre, Geganters i Grallers, Casino, Casal, Bitxets, Club de Tenis Taula, Club de tennis i frontó, Club d’Escacs, Casal de la Gent Gran, Jovent de Calaf i l’Alta Segarra i totes les demés que em deixo de dir… teniu tot el nostre respecte i admiració per la feina que feu. Moltíssimes gràcies!

 

El capítol d’agraïments hauria de ser extensíssim, perquè a banda de les associacions hi ha darrera d’aquesta Festa Major moltíssimes persones que hi treballen des de fa molts mesos i que col·laboren i ens ajuden de manera individual. També els ajuntaments veïns que ens han aportat material.

De fet, malgrat que els darrers mesos són els més intensos, la Festa Major la comencem a preparar d’un any per l’altre, així que l’acabem.

Per això podem mantenir cada any un programa divers, perquè tothom hi pugui trobar el seu espai, amb espectacles de qualitat i actuals, com són els concerts del dissabte, enguany amb Celtas Cortos i Oques Grasses.

I entre totes les persones que hi treballen he d’esmentar els treballadors de l’Ajuntament perquè es desviuen perquè tot estigui a punt i surti bé. Fan una feina ingrata, perquè només es nota quan hi ha algun error, i perquè no poden gaudir plenament del que han treballat durant tantes setmanes.

És la seva feina, d’acord, però és just que els la reconeguem i els l’agraïm públicament. Moltes gràcies, també.

 

I arribats aquí, ja només em queda fer el més important que em pertoca fer que és presentar-vos el pregoner d’aquesta Festa Major.

No en diré el nom, ja ho sabeu. Ja es presentarà ell mateix, tot i que tothom el coneixeu de sobres.

Ens mantenim fidels al propòsit de deixar l’honor de fer el pregó de la festa gran de la vila de Calaf a una persona de Calaf.

El pregoner d’enguany és una persona que ha dedicat molts anys de la seva vida a treballar per Calaf, que s’ha posat al servei de les persones des de l’associacionisme i des de l’Ajuntament.

Aquest any s’han complert 40 anys del restabliment dels ajuntaments democràtics. Ens va semblar que el pregó d’enguany ens l’havia de fer ell.

 

I acabo de la mateixa manera com vaig acabar fa un any.

Sigueu prudents i moderats en el consum d’alcohol.

I recordeu que no és no.

Bona Festa Major a tothom!!!