En qüestions de salut pública, aquest govern sempre actuarà amb excés de zel. Preferim pecar de prudents que no pas haver de lamentar més endavant no haver pres una determinada mesura.
Som plenament conscients que la decisió de tornar a tancar parcialment els parcs públics causa enuig i incomoditat. Entenem les crítiques i la incomprensió que pot haver generat. Però és una decisió meditada des de fa dies, com a resposta a l’evolució de la pandèmia del covid – 19 al conjunt del país i a les poblacions del nostre entorn, més que no pas a la situació pròpia de Calaf.
Hem de ser conscients que el virus es manté actiu i que conserva tot el potencial d’encomanar-se. El degoteig de brots i contagis és constant. Des de fa setmanes, n’hi ha a diari. Ara aquí, ara allà. No volem que en sorgeixi cap a Calaf. Perquè si ens veiem forçats a prendre decisions més dràstiques, si ens obliguen a algun tipus de confinament o de tancament, per més parcial que sigui, les conseqüències econòmiques i socials serien devastadores.
Per això creiem que val més advertir i prevenir, actuar per recordar que no ens podem relaxar, que no pas haver de lamentar.
Les dades amb què ens movem són les oficials. Som conscients que varien d’una font a l’altra i que massa vegades no quadren. Vam exigir a l’inici de la pandèmia als diversos organismes competents que ens donessin les dades més precises possibles, per conèixer la realitat de la nostra vila i poder actuar en conseqüència, tant per mantenir informada la població, com per adoptar les mesures més ajustades. Però, se’ns van negar per una qüestió de protecció de dades que ni entenem, ni compartim, però que hem d’acatar.
La comunicació ha millorat darrerament. Però, encara som lluny del que seria òptim. Tenim les dades acumulades que, probablement, s’incrementen amb casos que són de setmanes o mesos enrere. I, des de fa uns dies, un còmput que sembla més actualitzat sobre les variacions setmanals i els índexs de transmissió. Les dades de Calaf, ho repetim, no són dolentes. Però Calaf és una vila dinàmica i oberta, amb contacte permanent amb poblacions amb situacions ben diferents.
És a partir d’aquestes dades oficials i del que observem arreu i als municipis propers que prenem decisions en el marc d’actuació de les nostres competències i amb els mitjans de què disposem. Les competències en consum i sanitat són de la Generalitat. Però, vetllem perquè les entitats, els bars i els establiments comercials compleixin les normes de seguretat que tenen estipulades i advertim (podem denunciar, però no podem sancionar) les persones que no respecten les distàncies de seguretat o no duen ben posada la mascareta.
No obstant, hi ha una part de responsabilitat individual i col·lectiva que per més competències i mitjans humans que tinguéssim, no podríem suplir.
Fa uns dies, vam identificar sis joves i vam advertir per carta els seus pares dels fets i de la sanció a què s’exposaven. Aquest dissabte a la matinada, a l’hora d’obertura del mercat, hi havia una dotzena de nois i noies d’edat adolescent que encara no havien anat a dormir. Cap d’ells duia mascareta, ni mantenia tampoc les distàncies de seguretat. Diumenge al matí, la llosa que cobreix el pou que hi ha en un solar del carrer de Laureà Figuerola va aparèixer trencada. Pel que vam poder saber, una colla d’adolescents havien fet caure els dos pilars d’obra. Però, no tenim manera de saber qui va ser.
Ni tenim capacitat humana, ni tenim prou recursos econòmics per cobrir la part de responsabilitat que correspon a les famílies, però tampoc li pertoca a l’Ajuntament assumir-les. Per això actuem en aquells punts i en aquells espais en què confirmem que no podem garantir ni podem controlar la seguretat sanitària de tothom.
En el moment de tancar aquest post, llegeixo una última hora del ministeri de Sanitat que informa de 224 brots actius a tota Espanya, 23 més que dilluns. No en volem cap a Calaf.
Jordi Badia Perea 