Resposta al Delegat del Govern espanyol a Catalunya

Senyor Delegat del Govern espanyol a Catalunya,

He rebut la seva carta, amb data 22 de maig de 2018, amb què em recorda l’article 103 de la Constitució espanyola que consagra el principi de neutralitat de totes les administracions públiques.

La carta que vostè m’adreça fa un seguit de consideracions que em permetré de respondre-li perquè considero que apel·len a un debat que es bo que els responsables públics tinguem de manera oberta i transparent.

Per cert, jo usaré el tractament de vostè perquè no ens coneixem de res, més enllà d’haver seguit jo la seva trajectòria política a través dels mitjans de comunicació, i perquè crec –i és el que em van ensenyar els pares– que és el més correcte i educat.

En la seva carta vostè afirma que, “en els darrers mesos, els carrers i places dels nostres municipis, i fins i tot façanes d’alguns edificis públics, estan essent ocupades per aquesta simbologia partidista”. Es refereix a “banderes, pancartes i símbols de caràcter partidista de diferents ideologies”. I que “els Ajuntaments han de mantenir aquesta neutralitat en la gestió dels espais públics”.

Al meu entendre, aquesta afirmació conté dues conclusions que són discutibles, si més no.

En primer lloc, la neutralitat no vol dir absència de debat sinó la no intervenció a favor d’un o altre bàndol. Per tant, i en segon lloc, és clar que l’espai públic, en tant que centre de la vida política, social i comercial, és l’àgora privilegiada i idònia per a l’expressió del debat públic.

Vull dir que la neutralitat que els Ajuntaments hem de mantenir –no pas perquè ho digui cap Constitució– ha de consistir, precisament, en permetre i garantir l’expressió de les diferents expressions amb total llibertat.

Pel que fa el cas de Calaf, l’informo que aquesta llibertat d’expressió s’està exercint de manera cívica i respectuosa envers l’espai públic i envers tothom.

Com vostè, també considero que el més important és vetllar per la convivència en els nostres municipis. Per això, aprofito l’avinentesa per informar-li que l’únic risc per a la convivència que hem tingut a Calaf ha estat provocat per unes persones que han vingut de fora amb l’única intenció d’atemptar contra la llibertat d’expressió dels nostres veïns, de la qual acció n’han fet ostentació a través de les xarxes socials.

Ja que em dona l’oportunitat de plantejar-li qüestions del nostre interès i que es diu disposat a ajudar-nos, li pregaria que actués en el sentit d’impedir que aquests grups organitzats puguin actuar amb la impunitat amb què ho estan fent i que són un risc flagrant i perillós per a la convivència de viles com Calaf.

Atentament,

Jordi Badia Perea

Alcalde de Calaf

Aigua: seguirem endavant

Els dos grups de l’oposició es van unir dilluns per votar en contra de la proposta de portar el contracte amb Aigües de Manresa al dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

El propòsit que perseguim, explicat a bastament des dels primers mesos de mandat, és treure del càlcul de la taxa del servei d’aigua i clavegueram els 50.285,36 euros de canon avançat que els abonats retornen des de l’any 2014 i que es destina a eixugar el deute acumulat des del 2004 al 2011 per l’anterior equip de govern de CiU amb Aigües de Manresa.

I ho pretenem dur a la Comissió Jurídica Assessora perquè tenim prou arguments jurídics per plantejar dubtes més que raonables sobre la nul·litat de la concessió dels serveis a Aigües de Manresa.

És una qüestió que ens ha preocupat des del primer dia que  vam tenir coneixement del deute que s’havia generat de 656.413,23 euros. Concretament, el govern de CiU va deixar de pagar 3.684,17 euros l’any 2004, 105.986,14 euros el 2006, 102.972,49 euros el 2008, 128.419,52 euros el 2009, 156,972,55 euros el 2010 i 158.396,36 euros el 2011. És a dir, que els diners recaptats amb la taxa no els van destinar a sufragar el servei:  van deixar de pagar canons, obres de manteniment, inversions, o els concerts amb Aigües de Manresa.

I també ens va causar alarma la solució que s’havia trobat a través del contracte programa, en vigor des de l’1 de gener de 2014. No ens sembla correcte per dues raons:

Primer, perquè el deute de 656.413,23 euros es torna a vint anys, amb un interès del 4,606 per cent, per tant, s’incrementa fins al milió d’euros (1.005.707,23 euros, exactament, dels quals 349.294 euros són d’interessos), amb un perjudici clar i evident.

I, segon, perquè qui el suporta és l’abonat a través d’un canon que es carrega en el capítol de despeses del pressupost per al servei de l’aigua (20.000 euros) i el clavegueram (30.285,36 euros). És a dir, que a la pràctica l’abonat torna a pagar per unes factures que ja va sufragar el seu dia amb la taxa, i ara ho fa amb interessos.

Nosaltres ja vam dir des d’aquell primer dia, i cada vegada que n’hem parlat, que buscàvem la millor solució possible, que passava per treure sí o sí el pagament d’aquest canon de la taxa.

En una de les primeres reunions tingudes amb Aigües de Manresa, ja vam plantejar aquesta voluntat. Els vam demanar que suggerissin una solució, però la que ens van aportar al cap d’uns mesos no ens va satisfer perquè no complia el requisit de treure el canon del calcul de la taxa.

El que ens proposaven era de rebaixar el tipus del 4,606 per cent, situar-lo a un 2 per cent més actual, i destinar els diners que s’alliberaven a inversió. Per tant, com que no complia la nostra demanda principal, la vam desestimar.

Dissabte, el director general d’Aigües de Manresa, Josep Alabern, deia a Regió 7 que “Calaf té un problema polític i no de servei”.

El servei d’Aigües de Manresa no hem entrat a valorar-lo. Ara: no som davant d’un problema polític, no es tracta d’una “lluita política entre partits” com afirmava Alabern.

És un problema de moralitat i un problema de legalitat.

De moralitat, perquè no ens sembla correcte carregar als abonats les factures que l’Ajuntament va deixar de pagar a Aigües de Manresa. I menys que el pacte es fes d’amagat i que no s’informés els veïns ni del deute generat ni de la solució adoptada.

I és un problema de legalitat perquè hi ha dubtes molt raonables que ens porten a considerar que el contracte amb Aigües de Manresa és nul de ple dret.

En aquest sentit, tenim dos informes que així permeten concloure-ho, un de l’Agència Catalana de la Competència (ACCO) i un altre de l’assessoria jurídica Nova Celona. Ambdós informes ens donen arguments suficients per plantejar-ne la nul·litat a la Comissió Jurídica Assessora. O per la resolució de la mateixa ACCO a l’informe sol·licitat per l’Ajuntament de Santa Maria d’Oló i que és similar al nostre.

En resum, la raó és que Aigües de Manresa no es pot considerar servei propi de l’Ajuntament de Calaf i que, en conseqüència, no se li podia adjudicar directament el contracte del servei d’aigua i clavegueram. No pot ser servei propi de l’Ajuntament de Calaf perquè, primer, no en tenim un control anàleg i, segon, perquè no representem el 80 per cent de la seva activitat.

En definitiva, dilluns vam plantejar al ple permís per iniciar un procés administratiu amb l’objectiu d’aconseguir que els abonats no carreguin amb unes factures que l’Ajuntament de Calaf va deixar a deure a Aigües de Manresa i que hauria d’haver pagat amb la taxa efectivament recaptada.

Als dos grups de l’oposició, el que havia firmat el contracte quan era al govern i el que constantment critica el deute i ens acusa de no fer res per explicar-lo ni resoldre’l, no els vam demanar ni que hi estiguessin d’acord ni que hi votessin a favor, tan sols els demanàvem una abstenció perquè ens deixessin tirar endavant amb aquest procés. No ho van voler fer. Tant se val, seguirem endavant tots sols en la recerca de la solució més justa per als veïns de Calaf.

En la inauguració de la nova pista del Poliesportiu

Alcalde de Calonge de Segarra, Diputat d’Esports, representants de la Federació Catalana de Futbol Sala, regidors, amics del Futbol Sala de Calaf,

Molt bona tarda, moltes gràcies per la vostra assistència i benvinguts a la inauguració de la remodelació de la pista del Poliesportiu.

Per a l’equip de govern que tinc l’honor de presidir, l’acte d’avui és una satisfacció molt plena.

Durant la campanya electoral vam prendre un seguit de compromisos de millora del funcionament del Poliesportiu que hem anat complint tan de pressa i tan bé com hem sabut i hem pogut.

I ara fa just un any, en un partit semblant al que assistirem d’aquí uns moments, per celebrar l’ascens del primer equip de l’EFSAS, vam comentar amb el president de la Federació Catalana de Futbol Sala la urgència de reformar la pista.

Ens hi vam posar a treballar des de l’endemà mateix. Avui culminem la feina, una feina que té al darrera molts responsables.

Hem d’agrair l’esforç i l’encert de les juntes directives de l’EFSAS i del Club de Bàsquet Calaf, del personal de l’Ajuntament que hi ha estat al darrera, des dels serveis tècnics a la tècnica d’esports, i, en darrer terme, a la Diputació de Barcelona que va comprendre’n la necessitat i ens ha finançat les obres que hem fet els darrers mesos i que no només han afectat la pista, sinó que ens ha permès posar al dia algunes de les instal·lacions com ara les cistelles de bàsquet, fet que ara permetrà al CB Calaf jugar en aquesta pista quan ho creguin convenient i organitzar campionats de nivell.

Moltes gràcies a tothom en nom de la vila de Calaf.

Som inconformistes i no creiem que hàgim acabat la feina, tot just ens hi hem posat.

Aquest Poliesportiu és de fa uns quants anys i això vol dir que precisa d’un seguit de reformes per posar-lo al dia, des de la teulada als vestidors, passant per tots els serveis.

Ara n’hi ha una que sabem que clama el cel: em refereixo a l’accessibilitat. No ens podem permetre que aquesta instal·lació no sigui accessible per a les persones amb discapacitats.

En som conscients. I farem tot el que estigui al nostre abast per resoldre-ho al més aviat possible, bo i sabent que es tractarà d’una inversió costosa.

Malgrat que ara mateix no la podem afrontar, per a nosaltres s’ha convertit en una prioritat.

A banda del Poliesportiu, em penso que no revelo res que no sapigueu ja: el nostre propòsit és repensar i posar al dia tota la zona esportiva que hi ha a l’entorn del Poliesportiu.

Hi estem treballant des de fa mesos.

Amb el suport tècnic de la Diputació estem estudiant la viabilitat de remodelar tot l’espai, vol dir integrar els vestidors de la piscina, revifar les pistes de tennis i la de frontó i afegir-hi unes pistes de pàdel, bàsicament. Potser un gimnàs.

Quan tinguem l’estudi acabat podrem concretar: què podem fer, com ho podem fer i en quins terminis.

Tot aquest esforç té una raó de ser: per a nosaltres, l’activitat esportiva és fonamental des de tots els punts de vista: Perquè l’esport ens fa ser millors com a persona i com a poble.

Per això, perquè la feina que feu les entitats esportives, l’EFSAS i el CB Calaf, en aquest cas, és impagable, des de l’Ajuntament farem tot el possible perquè la pugueu seguir fent en la millor de les condicions possibles.

A partir d’avui teniu una pista a l’alçada de la vostra excel·lència esportiva i social.

Per acabar, vull agrair la presència dels veterans del futbol sala de Calaf i dels Prats de Rei. Veient-los jugar fa una estona, he recordat una sentència de fa molts anys del Johan Cruyff que va dir que amb l’edat es perd la forma física, però no pas la tècnica.

Moltes gràcies per haver volgut participar d’aquesta festa i, sobretot, per tots els anys que vau dedicar a dur el nom de Calaf i Els Prats de Rei arreu del país.

També vull donar les gràcies a la Federació Catalana de Futbol Sala haver contribuït a donar gruix i entitat a l’acte d’avui amb la presència de la selecció catalana absoluta.

Recordar també que, a banda de la inauguració de la pista, els partits d’aquesta tarda serveixen per celebrar l’ascens de l’EFSAS a la Primera Categoria del futbol sala català.

I, finalment, vull fer esment d’una persona que avui tanca una trajectòria brillant en el futbol sala i que, a més, té molt a veure que avui hàgim pogut disputar aquest doble enfrontament.

Fa uns mesos va comunicar que deixava les banquetes definitivament, però li vaig demanar un darrer partit encara i n’ha muntat dos. Suposo que ja ho sabeu, però em refereixo al Jordi Muxí.

A tots ells, com a rècord d’aquest acte, els farem lliurament d’una placa commemorativa.

Moltes gràcies!