Carta de benvinguda als Reis d’Orient

Bona tarda tingueu i sigueu totes benvingudes a l’acte de recepció de ses majestats els Reis de l’Orient.

Estimats Reis de l’Orient, sigueu molt benvinguts a la vila de Calaf.

Ara rebreu de mans dels representants del Consell d’Infants, com a mostra d’hospitalitat i en senyal de benvinguda, la sal i el pa que han preparat expressament els tres forns que tenim a la vila, Cal Fidel, Ca La Florentina i el Forn de Cabrianes.

I jo us faré a mans la clau de la vila de Calaf que els seus veïns ens van confiar i que els membres del govern municipal guardem amb honor i responsabilitat.

Estimats Reis Mags,

En nom de tot el govern municipal, dels membres de la corporació i de les vilatanes de Calaf, tinc l’honor d’adreçar-me a vostès, en la que és la nit més màgica de l’any.

Majestats, se’ns fa difícil començar aquest discurs sense recordar l’hora greu que viu el país i prendre consciència que aquesta nit i demà al matí, en el moment d’obrir els regals que ens haureu deixat, en unes quantes cases –en massa cases!– hi faltarà el pare o la mare o bé perquè estan empresonats de manera injusta o bé perquè van decidir anar-se’n lluny per estalviar-se la presó i la venjança de què són víctimes els seus companys.

Mentrestant, nosaltres persistim i persistirem com ho fan  ells. Sense oblidar-los i sense perdonar qui tan de mal els han fet i ens han fet. Que sàpiguen que ens mantindrem sempre fidels al servei d’aquest poble.

Avui desitgem més que cap altra cosa que d’aquí un any, l’alcalde que hagi estat escollit en les eleccions del maig que ve, no hagi de fer cap referència a la presó o a l’exili.

I que no n’hagi de fer cap, no només perquè en el judici que tindran properament s’haurà fet evident la veritat i hauran estat absolts de qualsevol delicte, sinó perquè els polítics hauran comprès que les úniques tàctiques que ens podem permetre són la unitat i el diàleg amb tothom i en totes les circumstàncies.

Que les úniques línies vermelles que ens hem de traçar són les que fan referència a qüestions relatives a la democràcia i la defensa dels drets humans, qüestions com ara la defensa dels drets i la dignitat de les persones més vulnerables, sigui quina sigui la seva procedència, la seva cultura o la seva creença, la defensa de les llibertats individuals i col·lectives, o la lluita contra la violència de gènere; pel que fa aquesta qüestió de la violència masclista, dir-vos que, com a home, me n’avergonyeixo i en demano perdó.

Fa un any, els representants del Consell d’Infants us van fer una sèrie de demandes que som conscients que ens corresponia a nosaltres, el govern de Calaf, d’afrontar. Ens hi hem esmerçat i creiem que n’hem complert bona part.

Poso com exemple els passos de vianants que anem construint per millorar la seguretat viària o els diners que dediquem a renovar la xarxa de l’enllumenat públic i al manteniment de les voreres i els carrers. O la pista de pàdel que tenim a la zona poliesportiva gràcies al conveni que vam firmar amb la Penya Barcelonista i el Club de Tennis de Calaf, als quals dono les gràcies públicament per haver-la fet possible, i la pista poliesportiva que heu introduït com a proposta en els pressupostos participatius.

En la carta d’avui, heu tornat a demanar qüestions que l’any passat ja vau esmentar: el civisme, per exemple.

És un aspecte de la nostra vila que ens preocupa fins a l’obsessió.

Repetiré el que vaig dir fa un any i fa dos i que recordo cada cop que en tinc l’ocasió: no hi ha viles cíviques sinó veïnes que es comporten amb civisme.

Des de l’Ajuntament hem de posar tots els mitjans humans i tècnics de què disposem. I ho fem constantment, amb l’objectiu de ser més eficaços. Renovem la maquinària, optimitzem els horaris de treball de la brigada o contractem serveis externs perquè facin la feina a què nosaltres no arribem.

Però, per més que féssim, per més recursos humans i econòmics que hi esmercéssim, mai faríem prou sense la col·laboració de totes les persones que viuen a Calaf. És una qüestió cultural, gairebé, d’estimar-se la vila i de fer tot el que està a l’abast de cadascú per tenir la vila que voldríem tenir i que ens farà sentir-nos-en orgullosos.

Perquè de la mateixa manera que no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta, no hi ha viles cíviques sinó vilatanes que es captenen amb civisme.

Majestats, permeteu-me que us demani en nom del govern municipal el mateix que us demano cada any: que ens doneu coratge i encert per prendre les decisions que calen i que la situació ens reclama a cada moment, i clarividència per llegir correctament els desitjos i les  necessitats de les nostres vilatanes.

Per a tots plegats, demano un sac ben curull d’esperança. Que la vostra màgia ens impregni de proïsme, generositat i solidaritat.

I, finalment, per als infants de Calaf, que compliu els seus desitjos i els porteu allò que us han demanat en les seves cartes i que considereu que els serà útil i beneficiós.

Abans de donar-vos la paraula perquè tanqueu aquest acte i comenceu la cavalcada pels carrers de Calaf, deixeu-me agrair en nom de tota la corporació i de les vilatanes de Calaf la feina que han fet des de fa setmanes els col·laboradors de la Cavalcada de Reis perquè avui ho trobéssiu tot a punt.

Moltes gràcies i, ara sí, us cedeixo la paraula.

 

En la inauguració del nou Casino

Diputat, directora general, alcaldes  regidors, president de la Unió Calafina, representant de la Federació d’Ateneus, socis i sòcies, veïns i veïnes, bona tarda.

En primer lloc, deixeu-me que agraeixi a la Junta directiva de la Unió Calafina haver-nos convidat a l’acte d’inauguració de la remodelació del seu local.

Els he d’expressar, en el meu nom i en el nom de l’equip de govern,  una satisfacció enorme per l’acte que celebrem avui.

Expressar satisfacció  en aquest tipus de discursos s’ha convertit en un tòpic. Però, els garanteixo que, en aquest cas, no ho és.

Avui, ho podem explicar.

Quan vam entrar al govern municipal, ens vam trobar amb un fet inimaginable vist des de fora: ni el Casal de Calaf ni la Unió Calafina tenien llicència d’activitats (també hi havia més d’una empresa amb la mateixa situació).

Un cop ets dins el govern, pots arribar a comprendre com s’ha arribat a aquesta situació que des de fora es fa incomprensible. Perquè les normatives canvien i adaptar-s’hi no és ni fàcil, ni barat, ni ràpid.

No obstant, no val resignar-s’hi i no fer-hi res.

Per això, des del primer dia ens vam concentrar a resoldre-ho i avui podem dir que hem fet la feina i que ens hem posat al dia.

També vull expressar, en nom meu i de tot l’equip de govern, un agraïment profund per la feina que feu de dinamització cultural i social de Calaf.

Les associacions són el tresor més valuós que tenim a Calaf. Disposem d’un teixit social molt potent, que és divers i que compta amb molt de talent, tant individual com col·lectiu, i pel que fa les infraestructures. Aquest local remodelat de la Unió Calafina n’és un bon exemple.

(Per cert, deixeu-me introduir una anècdota.

Una vegada una persona em va dir que a Calaf no es feia mai res. Tot sovint hi penso. El que succeeix és que soc molt despistat i em costa moltíssim retenir els noms i les fesomies. Per això, no soc capaç de recordar qui va ser. M’agradaria trobar-me’l per preguntar-li si segueix pensant el mateix.)

Bé, esclar que en aquesta revifada que hi ha hagut de l’associacionisme a Calaf la Unió Calafina hi jugueu un paper destacadíssim:

Com a entitat que programa els seus propis actes, que té una agenda cultural amb espectacles de qualitat,

i com a entitat que doneu aixopluc a un nombre elevat d’associacions per a que puguin desenvolupar les seves activitats.

Moltes gràcies per aquesta doble tasca.

Podeu comptar amb el suport de l’Ajuntament per continuar exercint-les, bo i sabent que mai podrem arribar a satisfer ni les vostres necessitats, ni les vostres expectatives.

Però, aquest estira i arronsa és natural i forma part de la lògica de les relacions que forçosament hi ha d’haver entre l’Ajuntament i les entitats.

El que cal és que en les relacions hi hagi empatia (la capacitat de posar-se al lloc de l’altre) i cooperació i no pas competició. Creiem que entre nosaltres hi ha hagut empatia i cooperació. I us ho agraïm públicament.

També creiem que fins ara hem actuat amb transparència, explicant-vos tothora fins on podríem arribar amb un pressupost que per força és limitat.

Ens hem concentrat aquests darrers anys a ajudar-vos a la remodelació del local perquè poguéssiu obtenir la llicència d’activitats. Amb fons propis de l’Ajuntament i fent-vos valer davant d’altres institucions com la Diputació o la Generalitat ( i en aquest punt vull tenir un record especial per a al conseller Lluís Puig, que en la seva etapa de director general de Cultura Popular va tenir molt d’interès a visitar-vos).

Seguirem insistint en aquesta línia: per exemple, estem estudiant si us pot servir d’ajuda esgotar la partida que hi havia prevista a la Llei de barris.

Però, a l’hora, en el pressupost de l’any que ve, que pretenem portar a l’aprovació del ple el mes de novembre, farem un esforç per posar-nos al dia pel que fa la subvenció destinada a ajudar-vos a cobrir aquesta doble funció que jugueu, com a entitat i com a aixopluc d’associacions.

Enhorabona per la feina que heu fet fins ara, de la qual la remodelació del vostre local és el testimoni i la prova més reeixida, i us animem a seguir en la mateixa línia. Podeu comptar amb l’Ajuntament.

Moltes gràcies.

 

Gaudeixin de la Festa Major!

Consellera de Sanitat, delegada del govern a la Catalunya central, alcaldes i regidors dels municipis de l’Alta Segarra, regidors de l’equip de govern i membres de la corporació municipal de Calaf, representants de les entitats i totes les persones que us heu aplegat aquesta nit a la plaça dels Arbres, bona nit i sigueu benvingudes a l’acte d’inauguració de la Festa Major de Calaf.

 

El discurs d’avui serà un punt atípic. Espero que m’ho sàpiguen disculpar.

A aquestes alçades del mandat, ja porto unes quantes desenes de discursos fets. Per tant, ja saben que no m’agrada barrejar les qüestions. Tanmateix, em sembla que enguany és diferent i que he de fer una excepció per dues raons.

La primera és per subratllar que no hi som tots.

L’estiu és temps de festes majors. Però enguany, en almenys setze viles del país no hi han estat totes les persones que hi haurien d’haver estat. I en les que hi som totes, unes quantes tenim al damunt nostre l’amenaça de l’Estat espanyol. En alguns casos, aquesta amenaça ha anat massa enllà; és el cas de l’alcalde de Fonollosa, l’Eloi Hernàndez, qui té una vinculació molt forta amb Calaf i a qui estimem. En d’altres, l’amenaça per als alcaldes es manté latent i l’Estat espanyol a través de la Fiscalia, aquesta que considera que la Constitució és generosa amb l’independentisme, la pot activar en qualsevol moment pel motiu que li sembli.

Tant se val. No ens farem enrere. Persistirem en la nostra lluita per les llibertats nacionals de Catalunya i per la instauració d’una República catalana que sigui socialment justa, econòmicament pròspera i culturalment rica i plena.

Per això, els convido a participar la setmana que ve en la manifestació de l’Onze de Setembre. Hauria de ser la demostració de fermesa cívica i pacífica més gran que hàgim fet fins ara.

I també els convido a commemorar amb solemnitat el primer aniversari de l’1 d’Octubre.

No oblidarem mai els fets de l’1 d’Octubre del 2017. I per perdonar les agressions perpetrades per l’Estat espanyol, primer els seus responsables ens haurien de demanar disculpes i, després, els seus governants haurien d’asseure’s a negociar el dret que tenim com a nació a autodeterminar-nos.

Mentrestant, ni oblit, ni perdó. Som República!

 

La segona raó és de caràcter local.

Cada any aprofito aquest discurs per fer una mica de balanç de com ha anat l’any. Enguany m’ho estalviaré perquè ja hi haurà temps els mesos que venen per retre comptes.

Aquest és el meu quart discurs de Festa Major. Vol dir que és el darrer d’aquest mandat. Ara mateix, no podem saber si n’hi haurà cap més.

Per això, el vull aprofitar per agrair-los la confiança que em van fer. I per dir-los que, passi el passi els pròxims mesos, fer d’alcalde haurà estat la feina més engrescadora i il·lusionant que hauré fet fins al moment.

Els agraeixo que m’hagin permès treballar al servei de totes les persones de Calaf. Els mesos que ens queden, seguirem amb la mateixa il·lusió i intensitat del primer dia.

 

Dit això, només em queda comentar breument el programa de la Festa Major d’enguany i donar pas a la persona que ens farà el pregó i que, de fet, és el que em pertoca fer.

El programa ofereix poques novetats. Respon al model de festa major amb què creiem i que hem procurat d’instaurar i de consolidar i millorar edició rere edició.

Hem pretès que Calaf, i això no només durant els quatre dies de la Festa Major, esdevingui una referència. Tenim infraestructures de prou qualitat i altes capacitats individuals i col·lectives com per ser-ho. Sempre tenint en compte quina és la nostra àrea d’influència i quines són les nostres dimensions i capacitats.

Per això apostem per portar espectacles de qualitat i, alhora, per mostrar els nostres talents locals.

Procurem que tothom hi trobi els seus espais. Hi ha espectacles i actes per a totes les edats i de gustos diversos. També hem procurat que sigui una festa major el màxim de participativa possible. Perquè crèiem que una festa major ha de ser una festa per al poble feta des del poble.

En aquest sentit, la llista d’agraïments que hem de fer és llarguíssima. En primer lloc, els treballadors de l’Ajuntament que aquestes setmanes prèvies i durant els quatre dies que dura la festa fan un esforç ingent perquè tot estigui a punt i tot rutlli. És una feina un punt ingrata perquè és d’aquelles feines que només es noten quan hi ha alguna errada o algun acte que no acaba de girar rodó. I perquè han de viure la festa amb nervis i des de l’altre cantó. Els en dono les gràcies públicament.

Després hi ha les entitats de Calaf, el gran tresor de la nostra vila. Sense la seva col·laboració i esforç, aquest model de festa major que hem implantat no seria possible. No les vull enumerar totes per no allargar-nos, n’hi ha prou en fer una llegida al programa per veure que al darrera de cada acte hi ha una associació o una altra. Tanmateix, sí que vull esmentar les dones de l’ARCA que un any més han preparat els 1.600 entrepans per al sopar popular, i a la Unió Esportiva, l’Escola de Futbol Sala i la Polseguera que ens han ajudat a repartir-los. Moltes gràcies.

 

Amb el pregó que d’aquí uns moments ens farà la pregonera d’enguany, donarem inici oficial a la Festa Major del 2018.

No obstant, la festa es pot dir que ha tingut un parell de preludis brillants.

Dimecres, amb la darrera convocatòria de les Sardanes a la Fresca, amb la Cobla Contemporània. Unes trobades que els Sardanistes de Calaf han consolidat i sense les quals els estius a Calaf ja no s’explicarien.

I aquest divendres, amb les inauguracions de les exposicions de pintura del Ramon Puigpelat i de fotografia del Xavier Calvet. Aneu-hi, sisplau. Però no perquè siguin autors locals, sinó perquè són artistes d’una qualitat excepcional.

I, res més. Ja només em queda donar entrada a la persona que ens ha de fer el pregó.

Ja saben que no és cap mediàtic, si no una persona veïna nostra que per la seva trajectòria s’ha fet mereixedora d’un dels privilegis i reconeixements més grans que la vila li pot retre, com és fer el pregó inaugural de la nostra festa més gran.

Mantindré el secret fins al darrer moment.

Només els diré que, personalment, és una persona que em mereix un respecte i una admiració extraordinàries per la seva manera d’afrontar la vida i les relacions humanes.

Ara els deixaré amb la pregonera d’enguany. Però, abans, vull fer un parell de consideracions finals. Ja sé que no és costum fer-les en aquest tipus de discursos, però no me’n puc estar.

Sigueu prudents i moderats en el consum d’alcohol.

I recordeu que no és no.

Bona Festa Major a tothom!!!