En la inauguració del nou Casino

Diputat, directora general, alcaldes  regidors, president de la Unió Calafina, representant de la Federació d’Ateneus, socis i sòcies, veïns i veïnes, bona tarda.

En primer lloc, deixeu-me que agraeixi a la Junta directiva de la Unió Calafina haver-nos convidat a l’acte d’inauguració de la remodelació del seu local.

Els he d’expressar, en el meu nom i en el nom de l’equip de govern,  una satisfacció enorme per l’acte que celebrem avui.

Expressar satisfacció  en aquest tipus de discursos s’ha convertit en un tòpic. Però, els garanteixo que, en aquest cas, no ho és.

Avui, ho podem explicar.

Quan vam entrar al govern municipal, ens vam trobar amb un fet inimaginable vist des de fora: ni el Casal de Calaf ni la Unió Calafina tenien llicència d’activitats (també hi havia més d’una empresa amb la mateixa situació).

Un cop ets dins el govern, pots arribar a comprendre com s’ha arribat a aquesta situació que des de fora es fa incomprensible. Perquè les normatives canvien i adaptar-s’hi no és ni fàcil, ni barat, ni ràpid.

No obstant, no val resignar-s’hi i no fer-hi res.

Per això, des del primer dia ens vam concentrar a resoldre-ho i avui podem dir que hem fet la feina i que ens hem posat al dia.

També vull expressar, en nom meu i de tot l’equip de govern, un agraïment profund per la feina que feu de dinamització cultural i social de Calaf.

Les associacions són el tresor més valuós que tenim a Calaf. Disposem d’un teixit social molt potent, que és divers i que compta amb molt de talent, tant individual com col·lectiu, i pel que fa les infraestructures. Aquest local remodelat de la Unió Calafina n’és un bon exemple.

(Per cert, deixeu-me introduir una anècdota.

Una vegada una persona em va dir que a Calaf no es feia mai res. Tot sovint hi penso. El que succeeix és que soc molt despistat i em costa moltíssim retenir els noms i les fesomies. Per això, no soc capaç de recordar qui va ser. M’agradaria trobar-me’l per preguntar-li si segueix pensant el mateix.)

Bé, esclar que en aquesta revifada que hi ha hagut de l’associacionisme a Calaf la Unió Calafina hi jugueu un paper destacadíssim:

Com a entitat que programa els seus propis actes, que té una agenda cultural amb espectacles de qualitat,

i com a entitat que doneu aixopluc a un nombre elevat d’associacions per a que puguin desenvolupar les seves activitats.

Moltes gràcies per aquesta doble tasca.

Podeu comptar amb el suport de l’Ajuntament per continuar exercint-les, bo i sabent que mai podrem arribar a satisfer ni les vostres necessitats, ni les vostres expectatives.

Però, aquest estira i arronsa és natural i forma part de la lògica de les relacions que forçosament hi ha d’haver entre l’Ajuntament i les entitats.

El que cal és que en les relacions hi hagi empatia (la capacitat de posar-se al lloc de l’altre) i cooperació i no pas competició. Creiem que entre nosaltres hi ha hagut empatia i cooperació. I us ho agraïm públicament.

També creiem que fins ara hem actuat amb transparència, explicant-vos tothora fins on podríem arribar amb un pressupost que per força és limitat.

Ens hem concentrat aquests darrers anys a ajudar-vos a la remodelació del local perquè poguéssiu obtenir la llicència d’activitats. Amb fons propis de l’Ajuntament i fent-vos valer davant d’altres institucions com la Diputació o la Generalitat ( i en aquest punt vull tenir un record especial per a al conseller Lluís Puig, que en la seva etapa de director general de Cultura Popular va tenir molt d’interès a visitar-vos).

Seguirem insistint en aquesta línia: per exemple, estem estudiant si us pot servir d’ajuda esgotar la partida que hi havia prevista a la Llei de barris.

Però, a l’hora, en el pressupost de l’any que ve, que pretenem portar a l’aprovació del ple el mes de novembre, farem un esforç per posar-nos al dia pel que fa la subvenció destinada a ajudar-vos a cobrir aquesta doble funció que jugueu, com a entitat i com a aixopluc d’associacions.

Enhorabona per la feina que heu fet fins ara, de la qual la remodelació del vostre local és el testimoni i la prova més reeixida, i us animem a seguir en la mateixa línia. Podeu comptar amb l’Ajuntament.

Moltes gràcies.

 

Anuncis

Gaudeixin de la Festa Major!

Consellera de Sanitat, delegada del govern a la Catalunya central, alcaldes i regidors dels municipis de l’Alta Segarra, regidors de l’equip de govern i membres de la corporació municipal de Calaf, representants de les entitats i totes les persones que us heu aplegat aquesta nit a la plaça dels Arbres, bona nit i sigueu benvingudes a l’acte d’inauguració de la Festa Major de Calaf.

 

El discurs d’avui serà un punt atípic. Espero que m’ho sàpiguen disculpar.

A aquestes alçades del mandat, ja porto unes quantes desenes de discursos fets. Per tant, ja saben que no m’agrada barrejar les qüestions. Tanmateix, em sembla que enguany és diferent i que he de fer una excepció per dues raons.

La primera és per subratllar que no hi som tots.

L’estiu és temps de festes majors. Però enguany, en almenys setze viles del país no hi han estat totes les persones que hi haurien d’haver estat. I en les que hi som totes, unes quantes tenim al damunt nostre l’amenaça de l’Estat espanyol. En alguns casos, aquesta amenaça ha anat massa enllà; és el cas de l’alcalde de Fonollosa, l’Eloi Hernàndez, qui té una vinculació molt forta amb Calaf i a qui estimem. En d’altres, l’amenaça per als alcaldes es manté latent i l’Estat espanyol a través de la Fiscalia, aquesta que considera que la Constitució és generosa amb l’independentisme, la pot activar en qualsevol moment pel motiu que li sembli.

Tant se val. No ens farem enrere. Persistirem en la nostra lluita per les llibertats nacionals de Catalunya i per la instauració d’una República catalana que sigui socialment justa, econòmicament pròspera i culturalment rica i plena.

Per això, els convido a participar la setmana que ve en la manifestació de l’Onze de Setembre. Hauria de ser la demostració de fermesa cívica i pacífica més gran que hàgim fet fins ara.

I també els convido a commemorar amb solemnitat el primer aniversari de l’1 d’Octubre.

No oblidarem mai els fets de l’1 d’Octubre del 2017. I per perdonar les agressions perpetrades per l’Estat espanyol, primer els seus responsables ens haurien de demanar disculpes i, després, els seus governants haurien d’asseure’s a negociar el dret que tenim com a nació a autodeterminar-nos.

Mentrestant, ni oblit, ni perdó. Som República!

 

La segona raó és de caràcter local.

Cada any aprofito aquest discurs per fer una mica de balanç de com ha anat l’any. Enguany m’ho estalviaré perquè ja hi haurà temps els mesos que venen per retre comptes.

Aquest és el meu quart discurs de Festa Major. Vol dir que és el darrer d’aquest mandat. Ara mateix, no podem saber si n’hi haurà cap més.

Per això, el vull aprofitar per agrair-los la confiança que em van fer. I per dir-los que, passi el passi els pròxims mesos, fer d’alcalde haurà estat la feina més engrescadora i il·lusionant que hauré fet fins al moment.

Els agraeixo que m’hagin permès treballar al servei de totes les persones de Calaf. Els mesos que ens queden, seguirem amb la mateixa il·lusió i intensitat del primer dia.

 

Dit això, només em queda comentar breument el programa de la Festa Major d’enguany i donar pas a la persona que ens farà el pregó i que, de fet, és el que em pertoca fer.

El programa ofereix poques novetats. Respon al model de festa major amb què creiem i que hem procurat d’instaurar i de consolidar i millorar edició rere edició.

Hem pretès que Calaf, i això no només durant els quatre dies de la Festa Major, esdevingui una referència. Tenim infraestructures de prou qualitat i altes capacitats individuals i col·lectives com per ser-ho. Sempre tenint en compte quina és la nostra àrea d’influència i quines són les nostres dimensions i capacitats.

Per això apostem per portar espectacles de qualitat i, alhora, per mostrar els nostres talents locals.

Procurem que tothom hi trobi els seus espais. Hi ha espectacles i actes per a totes les edats i de gustos diversos. També hem procurat que sigui una festa major el màxim de participativa possible. Perquè crèiem que una festa major ha de ser una festa per al poble feta des del poble.

En aquest sentit, la llista d’agraïments que hem de fer és llarguíssima. En primer lloc, els treballadors de l’Ajuntament que aquestes setmanes prèvies i durant els quatre dies que dura la festa fan un esforç ingent perquè tot estigui a punt i tot rutlli. És una feina un punt ingrata perquè és d’aquelles feines que només es noten quan hi ha alguna errada o algun acte que no acaba de girar rodó. I perquè han de viure la festa amb nervis i des de l’altre cantó. Els en dono les gràcies públicament.

Després hi ha les entitats de Calaf, el gran tresor de la nostra vila. Sense la seva col·laboració i esforç, aquest model de festa major que hem implantat no seria possible. No les vull enumerar totes per no allargar-nos, n’hi ha prou en fer una llegida al programa per veure que al darrera de cada acte hi ha una associació o una altra. Tanmateix, sí que vull esmentar les dones de l’ARCA que un any més han preparat els 1.600 entrepans per al sopar popular, i a la Unió Esportiva, l’Escola de Futbol Sala i la Polseguera que ens han ajudat a repartir-los. Moltes gràcies.

 

Amb el pregó que d’aquí uns moments ens farà la pregonera d’enguany, donarem inici oficial a la Festa Major del 2018.

No obstant, la festa es pot dir que ha tingut un parell de preludis brillants.

Dimecres, amb la darrera convocatòria de les Sardanes a la Fresca, amb la Cobla Contemporània. Unes trobades que els Sardanistes de Calaf han consolidat i sense les quals els estius a Calaf ja no s’explicarien.

I aquest divendres, amb les inauguracions de les exposicions de pintura del Ramon Puigpelat i de fotografia del Xavier Calvet. Aneu-hi, sisplau. Però no perquè siguin autors locals, sinó perquè són artistes d’una qualitat excepcional.

I, res més. Ja només em queda donar entrada a la persona que ens ha de fer el pregó.

Ja saben que no és cap mediàtic, si no una persona veïna nostra que per la seva trajectòria s’ha fet mereixedora d’un dels privilegis i reconeixements més grans que la vila li pot retre, com és fer el pregó inaugural de la nostra festa més gran.

Mantindré el secret fins al darrer moment.

Només els diré que, personalment, és una persona que em mereix un respecte i una admiració extraordinàries per la seva manera d’afrontar la vida i les relacions humanes.

Ara els deixaré amb la pregonera d’enguany. Però, abans, vull fer un parell de consideracions finals. Ja sé que no és costum fer-les en aquest tipus de discursos, però no me’n puc estar.

Sigueu prudents i moderats en el consum d’alcohol.

I recordeu que no és no.

Bona Festa Major a tothom!!!

“Un tresor de tots vostès per a tots vostès”

Alcaldes i regidors de l’Alta Segarra, membres del Consistori, representants del Leader i  totes les persones que us heu aplegat a la Plaça Gran,

bon dia i benvingudes a l’acte d’inauguració de Les Botigues de la Plaça Gran.

Al mes de febrer, durant la Festa de Santa Calamanda, vam fer l’obertura de les primeres quatre botigues (La Bodega, L’Escola aula de repàs, La Impremta Juan Oller i La Merceria Cal Garriga) i avui fem la inauguració oficial del projecte Les Botigues de la Plaça. Un tresor recuperat, amb la incorporació dels tres darrers establiments que ens faltaven per museïtzar, la pastisseria Cal Mestres, l’ultramarinos Cal Feu i el colmado i l’estudi de pintura de Cal Sala.

Si fa quatre mesos els deia que aquest és un projecte que ens fa una il·lusió molt especial, ja es poden imaginar que avui, el dia que el culminem, la satisfacció és màxima.

Aquest és un projecte que ens ha costat molt de dur a terme. El vam començar a pensar i treballar cap a finals de l’any 2015. Calia convèncer la famílies propietàries i obtenir el finançament necessari.

Les famílies el van veure clar i s’hi van apuntar de seguida i amb elles tot han estat facilitats. Volem que tothom ho sàpiga i els ho volem agrair públicament, avui, que en fem la inauguració oficial.

Pel que fa el finançament, ja va costar més. Però també hi ha hagut bona comprensió i acollida i ha sigut un procés creixent. Vull dir que a mesura que el projecte ha anat prenent forma, que ha passat de la idea i el paper a la materialització física, les institucions l’han vist clar i també s’hi han engrescat.

Per tant, volem agrair al Leader i a la Diputació que hagin cregut en el projecte, que ens hagin fet confiança i que ens hagin ajudat de manera decisiva amb el seu finançament per recuperar aquest tresor dels calafins que ens havia quedat amagat.

Sé que hem explicat diverses vegades quin propòsit ens ha guiat i què és el que ens proposem, però em penso que paga la pena que hi insistim avui una altra vegada.

Aquest és un projecte que pretén revitalitzar el casc antic i projectar Calaf a partir d’una aposta que és turística i cultural alhora.

Creiem, per les experiències pròpies i per les experiències que coneixem d’altres municipis, que la recuperació comercial dels nuclis antics és complexa i que els estímuls econòmics per a la instal·lació de comerços nous, o per a la renovació dels existents, no acaben d’anar del tot bé. Quan la gent deixa d’anar-hi a comprar, per les raons que sigui, revertir-ne la tendència és molt difícil.

Per això, vam optar per museïtzar les botigues, per recuperar-les tal com eren quan es van tancar.

Per tant, en aquest sentit, aquest projecte és una aposta turística.

L’experiència que tenim fins ara és positiva. Pel poc temps que portem, tot ens indica que anirà bé. Deunidó del nombre de visitants que hem tingut des de febrer. I el ressò que hem obtingut als mitjans de comunicació és notable. Anirà bé.

Però, també és una aposta cultural. I aquest és el vessant més important del projecte, el que per a nosaltres té més sentit.

Aquest segon objectiu és el que ens va engrescar perquè és el que dota de valor aquest projecte, i que l’explica en tota la seva dimensió: volem dir la recuperació d’un patrimoni material i immaterial de Calaf, un patrimoni que és de tots els veïns de Calaf, no només dels veïns de Casc Antic, i és la preservació de la memòria col·lectiva de la vila.

En volem subratllar la dimensió cultural. En aquesta plaça i en aquestes botigues hi ha els orígens, la identitat, la memòria, els costums, les formes de fer i de ser que els veïns de Calaf s’han anat transmetent de generació en generació.

És aquest complex entramat d’idees i d’identitats i de relacions personals el que volem preservar, posar en relleu i transmetre a les generacions futures.

És a dir. En aquestes botigues hi ha condensada la cultura de la vila de Calaf en el sentit més ampli i més precís de la paraula.

Per tant, es tracta d’un projecte de vila que la vila s’ha de fer seu.

I és un projecte viu, que entre tots l’hem de fer créixer. No s’acaba ni en aquestes set botigues –de fet, ja tenim alguna proposta per afegir-hi algun altre establiment– ni ens els objectes i materials que hi ha exposats, ni tan sols en aquesta plaça. Voldríem estendre’l a la plaça de les Eres i al carrers de Sant Jaume, per exemple.

Abans he agraït la bona disposició de les famílies propietàries dels establiments, i el suport econòmic del Leader i la Diputació.

Hi ha més persones a qui els hem d’agrair el seu esforç per la culminació d’aquest projecte.

Hi ha totes les persones que han aportat objectes i materials per a ser exposats. Els ho agraïm moltíssim, perquè gràcies a la seva col·laboració fan que aquestes botigues tinguin vida. Vull dir que no són col·leccions d’època. Darrere de bona part dels objectes hi ha una història personal que podem relatar. I això té un valor de poble extraordinari, que el fa únic.

Hi ha la feina que han fet el Pere i la Maite de Cat Patrimoni. A ells els hi devem no només la feinada d’adequar i museïtzar les botigues, a ells els hem d’agrair que fossin a l’origen del projecte.

I també vull fer una agraïment públic a tot l’equip de govern, totes les regidories s’hi ha implicat perquè aquest és un projecte transversal, els serveis tècnics que estan sota la direcció de la regidora Teresa Torrijos, per exemple, hi han dedicat moltes hores.

No obstant, faig un esment especial de la regidora de l’àrea econòmica, Montserrat Mases, perquè es va fer seu el projecte des del primer dia, se’l va creure i hi ha treballat de manera intensa i excel·lent. I aquí darrera meu en tenen la millor prova.

Creiem que Les Botigues de la Plaça Gran. Un tresor recuperat és un projecte encertat, que ajudarà a la recuperació del casc antic de Calaf. Amb les botigues no n’hi ha prou. Vam arreglar el carrer de Xuriguera i ara ens hem posat amb el carrer de Sant Pere. I projectem fer un aparcament a l’entrada del poble, pel carrer de Xuriguera. Tot hi ha de contribuir.

En tot cas, aquest tresor que recuperem avui és de tots vostès i per a tots vostès.

Moltes gràcies.

[Discurs pronunciat el 17 de juny de 2018, en l’acte d’inauguració de Les botigues de la Plaça Gran. Un tresor recuperat.]