“Afany de justícia i llibertat, més que mai”

Estimats Reis Mags,

En nom de tot el govern municipal, dels membres de la corporació i dels vilatans de Calaf, tinc l’honor d’adreçar-me a vostès, en la que és la nit més màgica de l’any.
Majestats, no pretenem pas estalviar-vos els encàrrecs que us ha fet els el Consell d’infants, però pensem que bona part dels desitjos que us han exposat pertoca al govern de fer-los realitat.

Per això, de manera solemne, davant de la vostra reial presència, adquirim el compromís de treballar durant tot aquest 2018 per satisfer les peticions que ens han adreçat, per tenir el Calaf que tots volem, una vila més amable, més neta i més cívica, més orde-nada i més segura, que representi tothom i en què tothom s’hi senti representat, una vila que sigui acollidora i espai de convivència i de cohesió.

Avui fa un any just, l’anterior Consell d’Infants ja ens van fer un seguit de peticions que hem procurat de complir. No ho hem pogut fer tot, però deunidó.

Per exemple, ens vau demanar:

– que pintéssim els passos de vianants i en féssim més, i ho hem estat fent;

– que facilitéssim la mobilitat de les persones amb minusvalidesa i hi anem treballant per bé que som molt conscients que tenim massa espais públics i massa equipaments públics sense l’accessibilitat que haurien de tenir;

– que poséssim llums a la rotonda nova, i ja hi són;

– que poséssim més contenidors per a la recollida selectiva: des d’aquesta set-mana n’hi ha quatre de nous per a la re-collida de l’oli domèstic;

– que resolguéssim la circulació a l’avinguda de la Pau i ho hem fet;

– i que trobéssim un ús a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil i que féssim una biblioteca municipal més gran. En aquest sentit, dir-vos que estem a punt de formalitzar la compra de la caserna i que la nostra intenció és fer-hi la nova biblioteca, ja tenim l’acord de la Diputació i la Generalitat, i hem proposat que porti per nom 1 d’octubre.
Ens preocupa molt tot el que fa referència al civisme. En vau parlar l’any passat i aquest any ens ho torneu a recordar.

No hi pot haver convivència sense civisme. Estem completament d’acord amb vosaltres.
Ja tenim en vigor l’ordenança de civisme que us vam anunciar l’any passat, i aquest any treballarem tot el que fa l’aplicació i la conscienciació.

Les ordenances són necessàries. Però, repeteixo el que ja vaig dir: no hi ha viles cíviques sinó vilatans que es comporten amb civisme.

També heu insistit ens els passos de vianants. Ho farem. El model que hem escollit de fer passos elevats el mantindrem perquè hem vist que té bona acceptació i que allí on els hem posat han funcionat.

Estem d’acord que cal més llum a la zona del camp de futbol; de fet, n’hi cal al camp mateix i aquests dies ja s’hi està treballant. La setmana que ve començarà la instal·lació dels llums nous.

I pel que fa els llums de Nadal, enguany ha anat com ha anat, però de cara l’any que ve parlarem amb els comerços perquè n’hi hagi més i més boniques.
Finalment, informar-vos que molt aviat hi haurà a la zona del poliesportiu, entre les pistes de tennis i la del frontó, un pista de pàdel.

Estimats Reis d’Orient, el que goso demanar-vos en nom del govern municipal és el mateix que us vaig demanar l’any passat: que ens torneu a donar un bon sarpat de coratge i encert per prendre les decisions que calen i que la situació ens reclama, i un grapat ben generós de clarividència per llegir cor-rectament els desitjos i necessitats dels nostres vilatans.

Per a tots plegats, demano un sac ben ple d’esperança. Que la vostra màgia ens impregni de proïsme i fomenti en nosaltres l’afany de solidaritat.

I, finalment, per als infants de Calaf, que compliu els seus desitjos i els porteu tot allò que us han demanat en les seves cartes i que considereu que els serà beneficiós.

Ja sé que no us desvetllo res que no sapigueu. Torneu a una vila que no és exactament la mateixa que vau deixar ara fa un any. Hem hagut de viure episodis inimaginables, d’aquells que creiem eradicats de l’Estat espanyol per sempre més, aquells que ens havien explicat els avis i els pares i que no volíem per a nosaltres i, encara menys volíem que els nostres fills els haguessin de viure.

I, no obstant, ens mantenim ferms i serens, convençuts i determinats a seguir endavant, per sempre fidels al servei d’aquest poble. Sempre hem estat un poble amb afany de justícia i llibertat. Avui ho som més que mai. Persistirem, Oriol, persistirem.

D’aquí a uns moments, quan passegeu pels carrers de Calaf i més tard, quan entreu a les cases de la vila, trobareu en les cares dels infants i dels qui ja no ho són tant la mateixa il·lusió de cada any i la mateixa confiança en la vostra màgia i generositat, i hi trobareu també l’acolliment de sempre, que cadascú expressarà a la seva manera, deixant-vos la taula parada amb els productes que són típics de casa nostra, com els torrons, les calamandes i la mistela, al costat d’altres que us obsequiaran amb l’esperança que us recordin les terres d’on veniu, com papaies, litxis i d’altres fruits exòtics i misteriosos, més propis dels vos-tres vergers que no pas d’aquest secà.

Abans de donar-vos la paraula perquè tanqueu aquest acte i comenceu la cavalcada pels carrers de Calaf, deixeu-me agrair en nom de tota la corporació i dels vilatans de Calaf la feina que han fet des de fa setmanes els col·laboradors de la Cavalcada de Reis per-què avui ho trobéssiu tot a punt.

Moltes gràcies

Anuncis

Ja no tenen ni la vergonya de trucar de matinada

2017-09-24-PHOTO-00000011

Benvolguts convilatans, benvolguts compatriotes,

Moltes gràcies per la vostra assistència que és realment necessària en el moment tan greu en què vivim.

En aquesta mateix hora, de manera simultània, s’estan fent concentracions com aquesta en les places de les viles de Catalunya en una Marató per la democràcia.

És realment increïble que en ple segle XXI i en el si de l’Europa occidental i la Unió Europea, ens haguem de concentrar en defensa de la democràcia.

Aquests dies, tots plegats ens fems dues preguntes:

La primera, com estàs?

En el meu cas, dir-vos que estic bé i tranquil. Serè i decidit. I convençut.

Encara no he rebut la citació de la fiscalia. Divendres la va rebre l’alcalde de Capellades, que ha estat citat per al 4 d’octubre, ha estat el primer alcalde de l’Anoia a rebre-la. I també divendres, van citar per demà dilluns, a dos quarts de dotze, a l’Elliot Morales Solé, veí de Calaf, per un presumpte delicte de desobediència pel fet d’haver replicat la pàgina del referèndum. Demà l’acompanyaré a la comissaria de policia a Barcelona.

2017-09-24-PHOTO-00001776

Suposo que jo la rebré aquesta setmana que ve. Ja us avanço que no hi aniré voluntàriament i que m’hauran de venir a buscar. No he comès cap delicte, i no reconec la seva jurisdicció, em dec al meu Parlament i al meu govern, i actuo a partir de la Llei del referèndum aprovada de manera legítima i democràtica el dia 6 de setembre.

Però, si estic bé no és pas perquè sigui un inconscient i no percebi la gravetat del moment. Sé què m’hi jugo. La fiscalia està presentant denúncies contra els alcaldes que vam signar el decret de suport a la llei del referèndum per desobediència, prevaricació i malversació de fons. Això vol dir que podem ser condemnats a inhabilitació, multes i presó.

Aquest cap de setmana, a més, hi han afegit el delicte de sedició. Una bestiesa política i una aberració jurídica de proporcions colossals. Encara que els alcaldes, de moment, sembla que no som sediciosos. Però, vés a saber. Perquè tenim un govern del PP absolutament desbocat i embogit, que cavalca a lloms de la seva impotència i desesperació.

Però estic bé i estic tranquil. Per dues raons.

La primera, perquè no estic fent res de dolent. Intentar fer un referèndum, posar les urnes perquè pugueu anar a votar diumenge que ve, no és cap delicte.

I no ho dic només perquè l’any 2005 es tragués del Codi Penal l’organització de referèndums no autoritzats –que no il·legals, perquè un referèndum no pot ser mai il·legal, per definició!, no hi ha cap llei que digui que un referèndum és il·legal–, ho dic perquè el referèndum és l’exercici més democràtic que es pot fer. Empoderar la ciutadania perquè pugui decidir sobre tot, és el camí més dret i més just que podem transitar. I el referèndum és l’instrument més eficaç i democràtic.

La segona, perquè hi ha un fet que és transcendental per a mi. Una manera de fer que intento seguir en totes les meves accions. Jo vull mirar els ulls de la Laura, del Gerard, del Ton i de la Jorgina, els ulls dels meus amics, els ulls de tots vosaltres, i no haver de desviar la mirada.

I vull estar segur que, d’aquí a uns anys, quan ja sigui vell i els meus néts em preguntin, i tu avi, què vas fer aquells dies, jo els pugui dir que vaig fer tot el que era a les meves mans perquè ells poguessin viure en un país digne, en un país del que ens puguem sentir orgullosos. Un país per poder viure amb dignitat la llibertat guanyada.

Certament, vivim unes hores greus. Unes hores que maldem per convertir-les en l’hora gran de Catalunya.

L’Estat, el govern del Partit Popular, està perpetrant una agressió contra les institucions catalanes d’una virulència i un desvergonyiment inaudits, com feia anys que no es veien.

Ens pot causar indignació, però no ens pot causar pas cap sorpresa. Això és Espanya.

El seu objectiu primer és impedir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. El segon és el d’anorrear la nació catalana. És el bombardeig de cada 40 anys amb què ens han obsequiat des de ja no se sap quan: 1640, 1714…

I encara som aquí. Tossudament alçats!

Per tant, la nostra obligació primera és resistir com van fer els nostres pares, els nostres avis i els nostres rebesavis. Perquè sí som aquí és gràcies a tots ells. No podem malbaratar el seu somni, ni la seva lluita.

I el primer acte de resistència és fer el referèndum de l’1 d’octubre. En les circumstàncies i amb les garanties que ens deixin i amb les que puguem mantenir.

Pel que fa nosaltres, pel que fa el govern municipal de Calaf, diumenge que ve obrirem els dos col·legis de sempre, posarem les quatres meses de sempre amb les urnes de sempre perquè tots vosaltres pugueu votar com sempre!

Però què s’han pensat aquesta gent! Per qui ens han pres!!! Què volen aquesta gent que ja no tenen ni la vergonya de trucar de matinada!!!

L’Estat està disposat a tot i a pagar el preu que sigui, a saltar-se les seves pròpies lleis i a jugar-se el prestigi internacional que pugui tenir.

Ja hem vist aquest cap de setmana que l’agressió que va començar dimecres, el dia 20 de setembre, un dia que quedarà marcat al calendari d’aquest país, pot anar a més. Per tant, estiguem preparats i estiguem segurs que d’aquí a l’1 d’octubre, les agressions se succeiran cada cop de manera més virulenta, que seran cada cop més arbitràries i més desesperades i més desvergonyides.

Dissabte van ser els Mossos d’Esquadra. Avui pot ser TV3 i Catalunya Ràdio, i demà pot ser el president i el govern en ple.

Davant d’això, hem de ser conscients i hem de comprendre que tenim el país a les nostres mans. El futur del país depèn de nosaltres. Ningú ens el salvarà. El país que volem ens l’hem de guanyar nosaltres i en aquesta lluita. Serà diumenge o bé serà d’aquí a dos mesos o d’aquí a dos anys, però l’hora és aquesta, l’envit és aquest i, esteu-ne ben segurs i convençuts, l’estem guanyant.

Aquella màxima que diu que només el poble salva el poble és avui més certa que mai.

Hem de defensar les institucions catalanes i la democràcia a Catalunya com nosaltres ho sabem fer: amb determinació, amb fermesa, i de manera cívica i pacífica.

L’hora és greu. Però, ens en sortirem.

Passi el que passi els pròxims dies, siguin quines siguin les decisions que s’hagin de prendre, tinguem confiança en els nostres governants, saben el que es fan, i estiguem convençuts que cada dia que passa, que cada línia vermella que creua el govern del PP ens acosta més a l’hora gran de Catalunya.

Perquè tenim la raó i l’estem defensant i proclamant de manera admirable. Ens en sortirem. Tot anirà bé.

Mantinguem-nos ferms i determinats, cívics i pacífics. Tossudament alçats.

Visca Catalunya!

 

Calaf, en l’hora greu de Catalunya

Regidors, benvolguts convilatans, benvolguts compatriotes,

Hem pujat al Castell de Calaf en processó per a fer una ofrena floral en homenatge i memòria dels catalans que l’any 1714 van donar la seva vida en defensa dels drets i les llibertats nacionals de Catalunya.

És un gest de justícia i de dignitat que avui, en una hora greu que maldem per convertir en l’hora gran de Catalunya, té una significació especial, d’un simbolisme rotund.

Entre el 1710 i el 1711, aquest castell, així com els plans dels Prats de Rei i de Sant Martí Sesgueioles, van ser escenaris de batalles transcendentals per al futur del país.

Tenim el deure de servar la memòria d’aquells avantpassats nostres i fer-ne homenatge perquè la seva lluita en defensa dels drets i les llibertats nacionals de Catalunya, el ressò internacional que va tenir el seu sacrifici, l’admiració que encara avui ens causen el seu coratge i la seva determinació per existir com a nació, és el que explica que avui siguem aquí, 303 anys després, tossudament dempeus, amb el cap alt i la mirada serena i confiada i un somriure als llavis.

Som hereus d’aquella lluita i aquell sacrifici heroic i exemplar. Nosaltres, tampoc defallirem.

Que de la nostra principal derrota n’hàgim fet la nostra Diada Nacional demostra quin és el nostre esperit de resistència i superació i quin és el nostre afany de justícia i anhel de llibertat.

Aquesta setmana, el Parlament de Catalunya va aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat i fundacional i ha convocat el referèndum d’autodeterminació per al dia 1 d’octubre.

El diumenge 1 d’octubre, obrirem els col·legis electorals de sempre i posarem les urnes de sempre perquè puguem exercir el nostre dret a decidir i puguem votar com sempre.

Permeteu-me que us parli uns moments dels sentiments que em mouen i que em mouran el dia 1 d’octubre.

El 14 de juny de 2015, en el moment de prendre possessió del càrrec d’alcalde de Calaf, vaig fer conscientment i ferma una declaració solemne i plena de significat que vull reiterar avui, a les portes del referèndum d’autodeterminació, quan l’estat m’amenaça (ens amenaça) amb una querella que em pot comportar inhabilitació, multes i presó, i en aquest marc d’homenatge i memòria pels caiguts de 1714.

Ara i aquí, en el context en què ens trobem, reitero la promesa que vaig fer el 14 de juny de 2015:

“Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, anuncio que resto a disposició del nou Parlament, del president i del Govern de la Generalitat de Catalunya, per exercir l’autodeterminació del nostre poble i proclamar, juntament amb totes les nostres institucions, l’Estat català, lliure i sobirà.”

Jo, no m’arronsaré. Sé que vosaltres tampoc no us fareu enrere.

Permeteu-me també que us digui quin serà el signe del meu vot el dia 1 d’octubre i quines raons el menaran. Goso enumerar-les perquè sé que són compartides per tots vosaltres, amb el matís personal de cadascú.

Votaré sí en memòria de l’avi Joan i l’àvia Patro que van venir a Sabadell des de La Ñora i Santomera, dos pobles de Múrcia, fugint de la misèria i van convertir Catalunya en la seva pàtria d’acollida i van ensenyar les seves dues filles a estimar i ser agraïdes.

Votaré sí en memòria del meu pare, mort quan jo tenia 18 anys i que avui m’agradaria tenir al meu costat.

Votaré sí pel present de tots nosaltres. I pel futur dels nostres fills. I per la nostra dignitat personal i col·lectiva. Per una Catalunya culturalment rica, socialment justa i nacionalment lliure.

Visca Catalunya!