III Nit de l’Esport i la Cultura

Alcaldes, regidors, representants i membres de les entitats de Calaf i de l’Alta Segarra, i totes les persones que us aplegueu aquest vespre a la Sala Folch i Torras del Casal de Calaf sigueu molt benvingudes a la III edició de la Nit de l’Esport i la Cultura de Calaf i l’Alta Segarra.

 

En primer lloc, vull agrair tota la feina que han fet les persones de l’Ajuntament que des de fa setmanes han organitzat i coordinat la celebració d’aquesta III Nit de l’Esport i la Cultura, els tècnics dels departaments d’Esports, de Cultura i de Comunicació que es desviuen perquè tots sigui a punt.

Als presentadors Pilar Guardiola i Eloi Hernández i a la directora de l’acte Neus Quer, que ens acompanyen des de la primera edició i que ens garanteixen una conducció i una direcció excel·lents. Per a nosaltres, és un luxe tenir-vos de directors de la vetllada.

També vull agrair al conseller Lluís Puig i al pingponista Jordi Morales que hagin acceptat d’acompanyar-nos i que amb la seva participació i les seves paraules hagin donat gruix i solemnitat a la III Nit de l’Esport i la Cultura.

Per a nosaltres, és tot un honor tenir-te avui aquí, Jordi. Moltes gràcies per haver acceptat, perquè sabem de l’esforç que has hagut de fer.

El conseller Puig ha hagut d’intervenir amb un vídeo enregistrat des de Brussel·les on viu exiliat.

No hem de deixar passar cap ocasió per denunciar-ne la injustícia. Encara menys, en un acte de cultura com el que celebrem avui.

Defensarem tothora i arreu la llibertat d’expressió.

Denunciarem tothora i arreu la repressió de l’Estat espanyol i la farsa políticojudicial de què són víctimes els presos polítics i els exiliats. Eloi, ens tens al teu costat.

I recordarem tothora i arreu el dret que tenim com a nació que som a l’autodeterminació, que organitzar un referèndum no és cap delicte, i que l’autodeterminació és un dret inalienable i irrenunciable.

I a la Isabel i el Guillem, ara transformats en el duet La Clau, els agraïm que ens hagin amenitzat la vetllada amb les seves veus i el seu talent musical. Moltes gràcies i us desitgem èxits i continuïtat en aquest nou projecte.

 

Encara em queda un agraïment, però el deixo per d’aquí un moment.

 

Abans, vull felicitar tots els premiats i les trenta-nou persones i entitats que heu estat nominades i que també heu fet mèrits de sobres com per haver obtingut la distinció d’enguany.

I als qui aquest any no heu estat ni premiats ni nominats, no defalliu perquè l’admiració que ens desperteu és la mateixa. Edicions vindran per gaudir de l’aplaudiment públic que mereixeu.

Enhorabona pel reconeixement que us han atorgat i de què us heu fet mereixedors gràcies a la vostra trajectòria.

Una trajectòria que ha contribuït a la projecció de Calaf i l’Alta Segarra i que és vital per a la nostra cohesió i la nostra convivència.

Moltíssimes gràcies a tots.

 

I, finalment, el darrer agraïment és per la feina que han fet els membres dels dos jurats.

Formar part d’un qualsevol jurat és complicat sempre. Però, ser-ho d’uns premis com aquests ho deu ser força més. Perquè ens coneixem tots i perquè destriar els mèrits de cadascú no ha de ser senzill.

Per això hem de valorar i posar en relleu els seus veredictes que han estat raonats i que demostren el rigor i la seriositat amb què s’han pres l’encàrrec que els vam fer, i per l’encert que han tingut –una edició més– a l’hora d’interpretar el sentit d’aquests premis.

 

Fetes les felicitacions i els agraïments, enguany voldria fer una reflexió al voltant d’aquesta Nit de l’Esport i la Cultura i dels premis que hi atorguem.

 

Hem arribat a la tercera edició. Tres edicions són encara poques per donar per consolidada aquesta Nit.

Però, ens fa l’efecte que ha estat prou ben acollida i que ha estat prou ben valorada com perquè el govern que sorgeixi de les eleccions del 26 de maig n’organitzi quatre edicions més.

Si de nosaltres depèn, no només mantindrem aquesta Nit de l’Esport i la Cultura de Calaf i l’Alta Segarra sinó que tenim força idees per potenciar-la.

Aquests són uns premis que sorgeixen de la vila.

Els organitza l’Ajuntament i els atorga un jurat, però a partir de les propostes que els fan arribar les entitats i les persones de Calaf i la resta de pobles de l’Alta Segarra.

El que és més engrescador i que més ens omple és quan observem que una entitat nomina un esportista o un artista o un director d’una altra entitat.

O quan una persona qualsevol proposa de premiar un altre vilatà.

És en aquest moment quan aquests premis prenen tot el seu sentit: Quan som capaços de reconèixer en l’altre tots els mèrits que ha atresorat per ser distingit per la comunitat aplegada en aquesta Nit de la Cultura i l’Esport.

No és un només acte d’humilitat, sempre necessària i personalment enriquidora. No és només un acte de respecte cap als membres del jurat, cap als guanyadors i cap un mateix. Perquè és només des de la humilitat i el respecte que podem créixer individualment i col·lectiva. Reconèixer els mèrits de l’altre és sobretot un acte de generositat i de proïsme.

I aquest és l’esperit d’aquests premis. Aquesta és la seva raó de ser.

És clar que les entitats heu de promoure els vostres associats. Només faltaria. Vosaltres millor que ningú coneixen els mèrits contrets pels vostres esportistes, artistes, músics…

Però quan, a més, sou capaces de posar en valor els mereixements d’altres esportistes, artistes, músics o entitats, llavors us engrandiu.

I contribuïu de manera decisiva a omplir de sentit aquests premis i, amb ells, a posar de relleu els valors que defensem per a la vila de Calaf i els pobles de l’Alta Segarra.

Moltíssimes gràcies.

Anuncis

Carta de benvinguda als Reis d’Orient

Bona tarda tingueu i sigueu totes benvingudes a l’acte de recepció de ses majestats els Reis de l’Orient.

Estimats Reis de l’Orient, sigueu molt benvinguts a la vila de Calaf.

Ara rebreu de mans dels representants del Consell d’Infants, com a mostra d’hospitalitat i en senyal de benvinguda, la sal i el pa que han preparat expressament els tres forns que tenim a la vila, Cal Fidel, Ca La Florentina i el Forn de Cabrianes.

I jo us faré a mans la clau de la vila de Calaf que els seus veïns ens van confiar i que els membres del govern municipal guardem amb honor i responsabilitat.

Estimats Reis Mags,

En nom de tot el govern municipal, dels membres de la corporació i de les vilatanes de Calaf, tinc l’honor d’adreçar-me a vostès, en la que és la nit més màgica de l’any.

Majestats, se’ns fa difícil començar aquest discurs sense recordar l’hora greu que viu el país i prendre consciència que aquesta nit i demà al matí, en el moment d’obrir els regals que ens haureu deixat, en unes quantes cases –en massa cases!– hi faltarà el pare o la mare o bé perquè estan empresonats de manera injusta o bé perquè van decidir anar-se’n lluny per estalviar-se la presó i la venjança de què són víctimes els seus companys.

Mentrestant, nosaltres persistim i persistirem com ho fan  ells. Sense oblidar-los i sense perdonar qui tan de mal els han fet i ens han fet. Que sàpiguen que ens mantindrem sempre fidels al servei d’aquest poble.

Avui desitgem més que cap altra cosa que d’aquí un any, l’alcalde que hagi estat escollit en les eleccions del maig que ve, no hagi de fer cap referència a la presó o a l’exili.

I que no n’hagi de fer cap, no només perquè en el judici que tindran properament s’haurà fet evident la veritat i hauran estat absolts de qualsevol delicte, sinó perquè els polítics hauran comprès que les úniques tàctiques que ens podem permetre són la unitat i el diàleg amb tothom i en totes les circumstàncies.

Que les úniques línies vermelles que ens hem de traçar són les que fan referència a qüestions relatives a la democràcia i la defensa dels drets humans, qüestions com ara la defensa dels drets i la dignitat de les persones més vulnerables, sigui quina sigui la seva procedència, la seva cultura o la seva creença, la defensa de les llibertats individuals i col·lectives, o la lluita contra la violència de gènere; pel que fa aquesta qüestió de la violència masclista, dir-vos que, com a home, me n’avergonyeixo i en demano perdó.

Fa un any, els representants del Consell d’Infants us van fer una sèrie de demandes que som conscients que ens corresponia a nosaltres, el govern de Calaf, d’afrontar. Ens hi hem esmerçat i creiem que n’hem complert bona part.

Poso com exemple els passos de vianants que anem construint per millorar la seguretat viària o els diners que dediquem a renovar la xarxa de l’enllumenat públic i al manteniment de les voreres i els carrers. O la pista de pàdel que tenim a la zona poliesportiva gràcies al conveni que vam firmar amb la Penya Barcelonista i el Club de Tennis de Calaf, als quals dono les gràcies públicament per haver-la fet possible, i la pista poliesportiva que heu introduït com a proposta en els pressupostos participatius.

En la carta d’avui, heu tornat a demanar qüestions que l’any passat ja vau esmentar: el civisme, per exemple.

És un aspecte de la nostra vila que ens preocupa fins a l’obsessió.

Repetiré el que vaig dir fa un any i fa dos i que recordo cada cop que en tinc l’ocasió: no hi ha viles cíviques sinó veïnes que es comporten amb civisme.

Des de l’Ajuntament hem de posar tots els mitjans humans i tècnics de què disposem. I ho fem constantment, amb l’objectiu de ser més eficaços. Renovem la maquinària, optimitzem els horaris de treball de la brigada o contractem serveis externs perquè facin la feina a què nosaltres no arribem.

Però, per més que féssim, per més recursos humans i econòmics que hi esmercéssim, mai faríem prou sense la col·laboració de totes les persones que viuen a Calaf. És una qüestió cultural, gairebé, d’estimar-se la vila i de fer tot el que està a l’abast de cadascú per tenir la vila que voldríem tenir i que ens farà sentir-nos-en orgullosos.

Perquè de la mateixa manera que no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta, no hi ha viles cíviques sinó vilatanes que es captenen amb civisme.

Majestats, permeteu-me que us demani en nom del govern municipal el mateix que us demano cada any: que ens doneu coratge i encert per prendre les decisions que calen i que la situació ens reclama a cada moment, i clarividència per llegir correctament els desitjos i les  necessitats de les nostres vilatanes.

Per a tots plegats, demano un sac ben curull d’esperança. Que la vostra màgia ens impregni de proïsme, generositat i solidaritat.

I, finalment, per als infants de Calaf, que compliu els seus desitjos i els porteu allò que us han demanat en les seves cartes i que considereu que els serà útil i beneficiós.

Abans de donar-vos la paraula perquè tanqueu aquest acte i comenceu la cavalcada pels carrers de Calaf, deixeu-me agrair en nom de tota la corporació i de les vilatanes de Calaf la feina que han fet des de fa setmanes els col·laboradors de la Cavalcada de Reis perquè avui ho trobéssiu tot a punt.

Moltes gràcies i, ara sí, us cedeixo la paraula.

 

En la inauguració del nou Casino

Diputat, directora general, alcaldes  regidors, president de la Unió Calafina, representant de la Federació d’Ateneus, socis i sòcies, veïns i veïnes, bona tarda.

En primer lloc, deixeu-me que agraeixi a la Junta directiva de la Unió Calafina haver-nos convidat a l’acte d’inauguració de la remodelació del seu local.

Els he d’expressar, en el meu nom i en el nom de l’equip de govern,  una satisfacció enorme per l’acte que celebrem avui.

Expressar satisfacció  en aquest tipus de discursos s’ha convertit en un tòpic. Però, els garanteixo que, en aquest cas, no ho és.

Avui, ho podem explicar.

Quan vam entrar al govern municipal, ens vam trobar amb un fet inimaginable vist des de fora: ni el Casal de Calaf ni la Unió Calafina tenien llicència d’activitats (també hi havia més d’una empresa amb la mateixa situació).

Un cop ets dins el govern, pots arribar a comprendre com s’ha arribat a aquesta situació que des de fora es fa incomprensible. Perquè les normatives canvien i adaptar-s’hi no és ni fàcil, ni barat, ni ràpid.

No obstant, no val resignar-s’hi i no fer-hi res.

Per això, des del primer dia ens vam concentrar a resoldre-ho i avui podem dir que hem fet la feina i que ens hem posat al dia.

També vull expressar, en nom meu i de tot l’equip de govern, un agraïment profund per la feina que feu de dinamització cultural i social de Calaf.

Les associacions són el tresor més valuós que tenim a Calaf. Disposem d’un teixit social molt potent, que és divers i que compta amb molt de talent, tant individual com col·lectiu, i pel que fa les infraestructures. Aquest local remodelat de la Unió Calafina n’és un bon exemple.

(Per cert, deixeu-me introduir una anècdota.

Una vegada una persona em va dir que a Calaf no es feia mai res. Tot sovint hi penso. El que succeeix és que soc molt despistat i em costa moltíssim retenir els noms i les fesomies. Per això, no soc capaç de recordar qui va ser. M’agradaria trobar-me’l per preguntar-li si segueix pensant el mateix.)

Bé, esclar que en aquesta revifada que hi ha hagut de l’associacionisme a Calaf la Unió Calafina hi jugueu un paper destacadíssim:

Com a entitat que programa els seus propis actes, que té una agenda cultural amb espectacles de qualitat,

i com a entitat que doneu aixopluc a un nombre elevat d’associacions per a que puguin desenvolupar les seves activitats.

Moltes gràcies per aquesta doble tasca.

Podeu comptar amb el suport de l’Ajuntament per continuar exercint-les, bo i sabent que mai podrem arribar a satisfer ni les vostres necessitats, ni les vostres expectatives.

Però, aquest estira i arronsa és natural i forma part de la lògica de les relacions que forçosament hi ha d’haver entre l’Ajuntament i les entitats.

El que cal és que en les relacions hi hagi empatia (la capacitat de posar-se al lloc de l’altre) i cooperació i no pas competició. Creiem que entre nosaltres hi ha hagut empatia i cooperació. I us ho agraïm públicament.

També creiem que fins ara hem actuat amb transparència, explicant-vos tothora fins on podríem arribar amb un pressupost que per força és limitat.

Ens hem concentrat aquests darrers anys a ajudar-vos a la remodelació del local perquè poguéssiu obtenir la llicència d’activitats. Amb fons propis de l’Ajuntament i fent-vos valer davant d’altres institucions com la Diputació o la Generalitat ( i en aquest punt vull tenir un record especial per a al conseller Lluís Puig, que en la seva etapa de director general de Cultura Popular va tenir molt d’interès a visitar-vos).

Seguirem insistint en aquesta línia: per exemple, estem estudiant si us pot servir d’ajuda esgotar la partida que hi havia prevista a la Llei de barris.

Però, a l’hora, en el pressupost de l’any que ve, que pretenem portar a l’aprovació del ple el mes de novembre, farem un esforç per posar-nos al dia pel que fa la subvenció destinada a ajudar-vos a cobrir aquesta doble funció que jugueu, com a entitat i com a aixopluc d’associacions.

Enhorabona per la feina que heu fet fins ara, de la qual la remodelació del vostre local és el testimoni i la prova més reeixida, i us animem a seguir en la mateixa línia. Podeu comptar amb l’Ajuntament.

Moltes gràcies.