Ja no tenen ni la vergonya de trucar de matinada

2017-09-24-PHOTO-00000011

Benvolguts convilatans, benvolguts compatriotes,

Moltes gràcies per la vostra assistència que és realment necessària en el moment tan greu en què vivim.

En aquesta mateix hora, de manera simultània, s’estan fent concentracions com aquesta en les places de les viles de Catalunya en una Marató per la democràcia.

És realment increïble que en ple segle XXI i en el si de l’Europa occidental i la Unió Europea, ens haguem de concentrar en defensa de la democràcia.

Aquests dies, tots plegats ens fems dues preguntes:

La primera, com estàs?

En el meu cas, dir-vos que estic bé i tranquil. Serè i decidit. I convençut.

Encara no he rebut la citació de la fiscalia. Divendres la va rebre l’alcalde de Capellades, que ha estat citat per al 4 d’octubre, ha estat el primer alcalde de l’Anoia a rebre-la. I també divendres, van citar per demà dilluns, a dos quarts de dotze, a l’Elliot Morales Solé, veí de Calaf, per un presumpte delicte de desobediència pel fet d’haver replicat la pàgina del referèndum. Demà l’acompanyaré a la comissaria de policia a Barcelona.

2017-09-24-PHOTO-00001776

Suposo que jo la rebré aquesta setmana que ve. Ja us avanço que no hi aniré voluntàriament i que m’hauran de venir a buscar. No he comès cap delicte, i no reconec la seva jurisdicció, em dec al meu Parlament i al meu govern, i actuo a partir de la Llei del referèndum aprovada de manera legítima i democràtica el dia 6 de setembre.

Però, si estic bé no és pas perquè sigui un inconscient i no percebi la gravetat del moment. Sé què m’hi jugo. La fiscalia està presentant denúncies contra els alcaldes que vam signar el decret de suport a la llei del referèndum per desobediència, prevaricació i malversació de fons. Això vol dir que podem ser condemnats a inhabilitació, multes i presó.

Aquest cap de setmana, a més, hi han afegit el delicte de sedició. Una bestiesa política i una aberració jurídica de proporcions colossals. Encara que els alcaldes, de moment, sembla que no som sediciosos. Però, vés a saber. Perquè tenim un govern del PP absolutament desbocat i embogit, que cavalca a lloms de la seva impotència i desesperació.

Però estic bé i estic tranquil. Per dues raons.

La primera, perquè no estic fent res de dolent. Intentar fer un referèndum, posar les urnes perquè pugueu anar a votar diumenge que ve, no és cap delicte.

I no ho dic només perquè l’any 2005 es tragués del Codi Penal l’organització de referèndums no autoritzats –que no il·legals, perquè un referèndum no pot ser mai il·legal, per definició!, no hi ha cap llei que digui que un referèndum és il·legal–, ho dic perquè el referèndum és l’exercici més democràtic que es pot fer. Empoderar la ciutadania perquè pugui decidir sobre tot, és el camí més dret i més just que podem transitar. I el referèndum és l’instrument més eficaç i democràtic.

La segona, perquè hi ha un fet que és transcendental per a mi. Una manera de fer que intento seguir en totes les meves accions. Jo vull mirar els ulls de la Laura, del Gerard, del Ton i de la Jorgina, els ulls dels meus amics, els ulls de tots vosaltres, i no haver de desviar la mirada.

I vull estar segur que, d’aquí a uns anys, quan ja sigui vell i els meus néts em preguntin, i tu avi, què vas fer aquells dies, jo els pugui dir que vaig fer tot el que era a les meves mans perquè ells poguessin viure en un país digne, en un país del que ens puguem sentir orgullosos. Un país per poder viure amb dignitat la llibertat guanyada.

Certament, vivim unes hores greus. Unes hores que maldem per convertir-les en l’hora gran de Catalunya.

L’Estat, el govern del Partit Popular, està perpetrant una agressió contra les institucions catalanes d’una virulència i un desvergonyiment inaudits, com feia anys que no es veien.

Ens pot causar indignació, però no ens pot causar pas cap sorpresa. Això és Espanya.

El seu objectiu primer és impedir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. El segon és el d’anorrear la nació catalana. És el bombardeig de cada 40 anys amb què ens han obsequiat des de ja no se sap quan: 1640, 1714…

I encara som aquí. Tossudament alçats!

Per tant, la nostra obligació primera és resistir com van fer els nostres pares, els nostres avis i els nostres rebesavis. Perquè sí som aquí és gràcies a tots ells. No podem malbaratar el seu somni, ni la seva lluita.

I el primer acte de resistència és fer el referèndum de l’1 d’octubre. En les circumstàncies i amb les garanties que ens deixin i amb les que puguem mantenir.

Pel que fa nosaltres, pel que fa el govern municipal de Calaf, diumenge que ve obrirem els dos col·legis de sempre, posarem les quatres meses de sempre amb les urnes de sempre perquè tots vosaltres pugueu votar com sempre!

Però què s’han pensat aquesta gent! Per qui ens han pres!!! Què volen aquesta gent que ja no tenen ni la vergonya de trucar de matinada!!!

L’Estat està disposat a tot i a pagar el preu que sigui, a saltar-se les seves pròpies lleis i a jugar-se el prestigi internacional que pugui tenir.

Ja hem vist aquest cap de setmana que l’agressió que va començar dimecres, el dia 20 de setembre, un dia que quedarà marcat al calendari d’aquest país, pot anar a més. Per tant, estiguem preparats i estiguem segurs que d’aquí a l’1 d’octubre, les agressions se succeiran cada cop de manera més virulenta, que seran cada cop més arbitràries i més desesperades i més desvergonyides.

Dissabte van ser els Mossos d’Esquadra. Avui pot ser TV3 i Catalunya Ràdio, i demà pot ser el president i el govern en ple.

Davant d’això, hem de ser conscients i hem de comprendre que tenim el país a les nostres mans. El futur del país depèn de nosaltres. Ningú ens el salvarà. El país que volem ens l’hem de guanyar nosaltres i en aquesta lluita. Serà diumenge o bé serà d’aquí a dos mesos o d’aquí a dos anys, però l’hora és aquesta, l’envit és aquest i, esteu-ne ben segurs i convençuts, l’estem guanyant.

Aquella màxima que diu que només el poble salva el poble és avui més certa que mai.

Hem de defensar les institucions catalanes i la democràcia a Catalunya com nosaltres ho sabem fer: amb determinació, amb fermesa, i de manera cívica i pacífica.

L’hora és greu. Però, ens en sortirem.

Passi el que passi els pròxims dies, siguin quines siguin les decisions que s’hagin de prendre, tinguem confiança en els nostres governants, saben el que es fan, i estiguem convençuts que cada dia que passa, que cada línia vermella que creua el govern del PP ens acosta més a l’hora gran de Catalunya.

Perquè tenim la raó i l’estem defensant i proclamant de manera admirable. Ens en sortirem. Tot anirà bé.

Mantinguem-nos ferms i determinats, cívics i pacífics. Tossudament alçats.

Visca Catalunya!

 

Anuncis

Calaf, en l’hora greu de Catalunya

Regidors, benvolguts convilatans, benvolguts compatriotes,

Hem pujat al Castell de Calaf en processó per a fer una ofrena floral en homenatge i memòria dels catalans que l’any 1714 van donar la seva vida en defensa dels drets i les llibertats nacionals de Catalunya.

És un gest de justícia i de dignitat que avui, en una hora greu que maldem per convertir en l’hora gran de Catalunya, té una significació especial, d’un simbolisme rotund.

Entre el 1710 i el 1711, aquest castell, així com els plans dels Prats de Rei i de Sant Martí Sesgueioles, van ser escenaris de batalles transcendentals per al futur del país.

Tenim el deure de servar la memòria d’aquells avantpassats nostres i fer-ne homenatge perquè la seva lluita en defensa dels drets i les llibertats nacionals de Catalunya, el ressò internacional que va tenir el seu sacrifici, l’admiració que encara avui ens causen el seu coratge i la seva determinació per existir com a nació, és el que explica que avui siguem aquí, 303 anys després, tossudament dempeus, amb el cap alt i la mirada serena i confiada i un somriure als llavis.

Som hereus d’aquella lluita i aquell sacrifici heroic i exemplar. Nosaltres, tampoc defallirem.

Que de la nostra principal derrota n’hàgim fet la nostra Diada Nacional demostra quin és el nostre esperit de resistència i superació i quin és el nostre afany de justícia i anhel de llibertat.

Aquesta setmana, el Parlament de Catalunya va aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat i fundacional i ha convocat el referèndum d’autodeterminació per al dia 1 d’octubre.

El diumenge 1 d’octubre, obrirem els col·legis electorals de sempre i posarem les urnes de sempre perquè puguem exercir el nostre dret a decidir i puguem votar com sempre.

Permeteu-me que us parli uns moments dels sentiments que em mouen i que em mouran el dia 1 d’octubre.

El 14 de juny de 2015, en el moment de prendre possessió del càrrec d’alcalde de Calaf, vaig fer conscientment i ferma una declaració solemne i plena de significat que vull reiterar avui, a les portes del referèndum d’autodeterminació, quan l’estat m’amenaça (ens amenaça) amb una querella que em pot comportar inhabilitació, multes i presó, i en aquest marc d’homenatge i memòria pels caiguts de 1714.

Ara i aquí, en el context en què ens trobem, reitero la promesa que vaig fer el 14 de juny de 2015:

“Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, anuncio que resto a disposició del nou Parlament, del president i del Govern de la Generalitat de Catalunya, per exercir l’autodeterminació del nostre poble i proclamar, juntament amb totes les nostres institucions, l’Estat català, lliure i sobirà.”

Jo, no m’arronsaré. Sé que vosaltres tampoc no us fareu enrere.

Permeteu-me també que us digui quin serà el signe del meu vot el dia 1 d’octubre i quines raons el menaran. Goso enumerar-les perquè sé que són compartides per tots vosaltres, amb el matís personal de cadascú.

Votaré sí en memòria de l’avi Joan i l’àvia Patro que van venir a Sabadell des de La Ñora i Santomera, dos pobles de Múrcia, fugint de la misèria i van convertir Catalunya en la seva pàtria d’acollida i van ensenyar les seves dues filles a estimar i ser agraïdes.

Votaré sí en memòria del meu pare, mort quan jo tenia 18 anys i que avui m’agradaria tenir al meu costat.

Votaré sí pel present de tots nosaltres. I pel futur dels nostres fills. I per la nostra dignitat personal i col·lectiva. Per una Catalunya culturalment rica, socialment justa i nacionalment lliure.

Visca Catalunya!

 

El gegantó Laureà Figuerola

Bon dia,

En primer lloc, vull agrair als Geganters i Grallers de Calaf la feina que han fet durant tot aquest any, les hores que han dedicat als assajos i la participació en les diverses trobades a que han anat i la que es va fer aquí a Calaf, i la col·laboració que han tingut amb l’Ajuntament cada cop que els ho hem requerit.

En segon lloc, vull felicitar-los per la cercavila que ens han ofert fa una estona i que contribueix a fer més lluïda la Festa Major. De fet, i aquesta és una cosa que vam tenir clara des del primer dia, cap festa major ho acaba de ser del tot si no té en el seu programa una cercavila amb els seus gegants, gegantons, capgrossos i grallers.

I, finament, els vull donar l’enhorabona perquè avui incorporen un nou membre: el gegantó Laureà Figuerola.

L’any que vam dedicar al nostre fill il·lustre va acabar el 4 de juliol. Però, si tots els sants tenen cap vuitada, els anys commemoratius també en deuen poder tenir.

De fet, ja ho teníem previst així. Per una raó de coherència amb el que vam dir en el tancament de l’any Figuerola: la voluntat de recordar el nostre fill il·lustre d’una manera quotidiana i permanent.

Perquè creiem que la identitat dels pobles, la identitat d’una vila com la de Calaf s’enforteix i es defineix a partir del tractament que dispensa al seu patrimoni, tant el material com l’immaterial. El nostre patrimoni és un dels valors més preuats que tenim, perquè és el resultat de la nostra història i el llegat dels nostres avantpassats.

Vol dir que no només l’hem de recuperar i preservar, també l’hem de posar en valor i fer-lo conèixer.

Ens va semblar que crear aquest gegantó era una bona manera de preservar i promocionar la figura de Laureà Figuerola.

També perquè així contribuíem a enriquir l’imaginari col·lectiu de Calaf i perquè fer-ho a través dels Gegants de Calaf hi lligava perfectament a partir del moment en què els gegants són una expressió genuïna de la identitat local dels pobles.

Enhorabona, doncs, per aquesta nova incorporació, felicitacions per la trajectòria que porteu i un agraïment perquè amb el vostre esforç heu contribuït decisivament a dinamitzar la vida associativa de Calaf.

Molts gràcies!