Discurs de presa de possessió

Alcaldessa de Sant Martí Sesgueioles, regidors, regidores, veïns i veïnes, companys i companyes, amics i familiars.

Bona tarda, benvingudes a l’acte de constitució del nou consistori de l’Ajuntament de Calaf.

 

Agraeixo a la meva família tot el suport que m’han donat aquests quatre anys, perquè no han estat fàcils de portar, i la força i l’empenta que m’han transmès per continuar la feina de servei a les persones de Calaf durant quatre anys més.

Agraeixo als companys del govern, especialment a la Teresa Torrijos i la Montserrat Isern que han decidit fer un pas el costat i començar noves etapes, i als companys de Junts per Calaf el seu treball i el seu esforç. Els encerts que hem tingut i els resultats que hem obtingut en les darreres eleccions són un mèrit col·lectiu i compartit.

I, finalment, agraïm a totes les persones que el 26 de maig van votar la candidatura de Junts per Calaf – Acord Municipal, i a totes les que no ho van fer i es van decantar per les opcions del Grup d’Independents per Calaf – Veïns amb Veu i de Junts per Catalunya.

Aprofitem per felicitar les dues formacions pels resultats obtinguts.

El nostre agraïment a tots els votants, no només als qui ens van votar, no és ni retòric ni un mer formulisme. És un agraïment  sincer i convençut. Per dues raons:

  • La primera, perquè la seva participació enforteix la democràcia. La democràcia és l’expressió i el respecte a les diversitats.
  • I la segona, perquè el seu vot ens ajuda a comprendre millor Calaf, totes les seves veus i totes les seves maneres de viure el poble.

Per això el nostre propòsit ferm de governar per tothom.

Partirem del nostre programa electoral, dels 21 compromisos que hem adquirit amb les persones de Calaf.

La construcció del tanatori municipal, de la Residència municipal per a la Gent Gran, de la Biblioteca municipal 1 d’Octubre, l’inici de la transformació de la carretera de Manresa en un passeig, polítiques i mesures i accions per a la transició energètica, la municipalització del servei d’abastament d’aigua i del clavegueram, treure el deute amb Aigües de Manresa de la factura de l’aigua i millorar-ne la qualitat, la recollida de les escombraries amb el sistema porta a porta, polítiques i accions que redueixin les desigualtats socials i econòmiques creixents i per a la cohesió i la convivència, i la inclusió de la perspectiva de gènere i contra la violència masclista, com a propòsits més destacats i com a guia per a la nostra acció de govern.

 

Als companys de govern i de la candidatura i del grup de Junts per Calaf els vull dir que tenim per davant molta feina, però una feina engrescadora.

No obstant, abans, per encarar-la de manera correcta, hem de llegir bé els resultats obtinguts.

El dia 26 de maig vam obtenir 1.046 vots que representaven el 60 per cent dels votants i que ens van donar 7 regidors. Un resultat excel·lent.

Però no ens podem confondre. No ens podem pensar que aquest resultat és només per la feina feta, com un aval o un premi. És clar que aquest aspecte hi deu ser. No podria ser d’una altra manera.

Tanmateix, la bona feina feta no l’explica del tot.

Sobretot, el resultat obtingut és un aval a la nostra manera de fer, és una mostra de confiança cap a la nostra capacitat de governar Calaf, expressa la voluntat de donar-nos els instruments i la majoria necessària perquè puguem tirar endavant el programa amb què ens hem presentat sense els obstacles absurds i estèrils, impropis de la política municipal, amb què ens hem trobat durant els darrers quatre anys.

És una mostra de confiança, doncs, i no pas un premi. Així l’entenem i així l’entomem.

 

Als quatre regidors de l’oposició els oferim diàleg i mà estesa per asseure’ns a negociar amb la voluntat d’arribar a acords.

Vostès representen gairebé el 40 per cent dels votants.

Tenen l’obligació de portar la seva veu al consistori, la de totes aquelles persones que els han votat.

De vostès n’esperem una oposició lleial, tan dura i crítica com vostès considerin convenient en cada cas.

Però sempre expressada dins de la correcció i el respecte institucional que tots nosaltres, i les persones de Calaf més que ningú, ens mereixem.

(Perquè el respecte personal l’hauríem de donar per descomptat.)

Sempre buscarem l’entesa amb vostès, amb l’objectiu d’aprovar el màxim de propostes possibles per unanimitat, perquè totes les veus de Calaf hi estiguin recollides i s’hi sentin representades.

Des del respecte personal i institucional, vostès trobaran en nosaltres mà estesa i diàleg constant i sincer.

Però, sense aquest respecte, de nosaltres només obtindran la correcció institucional que els devem. Res més.

 

Et recordo infatigable i pacient. Sempre has estat una dona valenta, amb una fortalesa que ningú et faria.

Jo no volia ser periodista. Jo volia fer INEF. Esport i literatura, però l’esport per damunt de tot i sempre. Amb un comentari en vas tenir prou perquè me’n desdigués. Potser perquè tampoc no ho volia prou. Potser perquè el moment emocional era dens i complicat. Tant se val, sabies com canviar-me la girada amb una simple observació.

Si hagués fet INEF, probablement, avui no seríem aquí.

Però, no me’n dolc, al contrari. Ens ha anat prou bé. Estic content i satisfet. Sóc feliç. Visc amb il·lusió.

De La Ñora i Santomera a Sabadell. De Sant Jaume de Frontanyà i Vic a Sabadell. I de Sabadell a Terrassa, Sant Quirze i La Guàrdia Pilosa i Calaf.

Ens n’hem sortit. Només ens ha faltat el pare perquè el trajecte fos complet.

Ho vull dir amb un somriure. Estigues tranquil·la, mare. Estarem bé. Tot anirà  bé.

 

Companys, tenim per davant una feinada de por. Però teniu talent de sobres i el compromís amb Calaf i les seves persones que fa falta perquè en els moments complicats, que de ben segur viurem, ens puguem mirar als ulls i dir-nos que tot anirà, que endavant, que seguim!!!

 

Moltes gràcies.

S’aixeca la sessió.

Anuncis

III Nit de l’Esport i la Cultura

Alcaldes, regidors, representants i membres de les entitats de Calaf i de l’Alta Segarra, i totes les persones que us aplegueu aquest vespre a la Sala Folch i Torras del Casal de Calaf sigueu molt benvingudes a la III edició de la Nit de l’Esport i la Cultura de Calaf i l’Alta Segarra.

 

En primer lloc, vull agrair tota la feina que han fet les persones de l’Ajuntament que des de fa setmanes han organitzat i coordinat la celebració d’aquesta III Nit de l’Esport i la Cultura, els tècnics dels departaments d’Esports, de Cultura i de Comunicació que es desviuen perquè tots sigui a punt.

Als presentadors Pilar Guardiola i Eloi Hernández i a la directora de l’acte Neus Quer, que ens acompanyen des de la primera edició i que ens garanteixen una conducció i una direcció excel·lents. Per a nosaltres, és un luxe tenir-vos de directors de la vetllada.

També vull agrair al conseller Lluís Puig i al pingponista Jordi Morales que hagin acceptat d’acompanyar-nos i que amb la seva participació i les seves paraules hagin donat gruix i solemnitat a la III Nit de l’Esport i la Cultura.

Per a nosaltres, és tot un honor tenir-te avui aquí, Jordi. Moltes gràcies per haver acceptat, perquè sabem de l’esforç que has hagut de fer.

El conseller Puig ha hagut d’intervenir amb un vídeo enregistrat des de Brussel·les on viu exiliat.

No hem de deixar passar cap ocasió per denunciar-ne la injustícia. Encara menys, en un acte de cultura com el que celebrem avui.

Defensarem tothora i arreu la llibertat d’expressió.

Denunciarem tothora i arreu la repressió de l’Estat espanyol i la farsa políticojudicial de què són víctimes els presos polítics i els exiliats. Eloi, ens tens al teu costat.

I recordarem tothora i arreu el dret que tenim com a nació que som a l’autodeterminació, que organitzar un referèndum no és cap delicte, i que l’autodeterminació és un dret inalienable i irrenunciable.

I a la Isabel i el Guillem, ara transformats en el duet La Clau, els agraïm que ens hagin amenitzat la vetllada amb les seves veus i el seu talent musical. Moltes gràcies i us desitgem èxits i continuïtat en aquest nou projecte.

 

Encara em queda un agraïment, però el deixo per d’aquí un moment.

 

Abans, vull felicitar tots els premiats i les trenta-nou persones i entitats que heu estat nominades i que també heu fet mèrits de sobres com per haver obtingut la distinció d’enguany.

I als qui aquest any no heu estat ni premiats ni nominats, no defalliu perquè l’admiració que ens desperteu és la mateixa. Edicions vindran per gaudir de l’aplaudiment públic que mereixeu.

Enhorabona pel reconeixement que us han atorgat i de què us heu fet mereixedors gràcies a la vostra trajectòria.

Una trajectòria que ha contribuït a la projecció de Calaf i l’Alta Segarra i que és vital per a la nostra cohesió i la nostra convivència.

Moltíssimes gràcies a tots.

 

I, finalment, el darrer agraïment és per la feina que han fet els membres dels dos jurats.

Formar part d’un qualsevol jurat és complicat sempre. Però, ser-ho d’uns premis com aquests ho deu ser força més. Perquè ens coneixem tots i perquè destriar els mèrits de cadascú no ha de ser senzill.

Per això hem de valorar i posar en relleu els seus veredictes que han estat raonats i que demostren el rigor i la seriositat amb què s’han pres l’encàrrec que els vam fer, i per l’encert que han tingut –una edició més– a l’hora d’interpretar el sentit d’aquests premis.

 

Fetes les felicitacions i els agraïments, enguany voldria fer una reflexió al voltant d’aquesta Nit de l’Esport i la Cultura i dels premis que hi atorguem.

 

Hem arribat a la tercera edició. Tres edicions són encara poques per donar per consolidada aquesta Nit.

Però, ens fa l’efecte que ha estat prou ben acollida i que ha estat prou ben valorada com perquè el govern que sorgeixi de les eleccions del 26 de maig n’organitzi quatre edicions més.

Si de nosaltres depèn, no només mantindrem aquesta Nit de l’Esport i la Cultura de Calaf i l’Alta Segarra sinó que tenim força idees per potenciar-la.

Aquests són uns premis que sorgeixen de la vila.

Els organitza l’Ajuntament i els atorga un jurat, però a partir de les propostes que els fan arribar les entitats i les persones de Calaf i la resta de pobles de l’Alta Segarra.

El que és més engrescador i que més ens omple és quan observem que una entitat nomina un esportista o un artista o un director d’una altra entitat.

O quan una persona qualsevol proposa de premiar un altre vilatà.

És en aquest moment quan aquests premis prenen tot el seu sentit: Quan som capaços de reconèixer en l’altre tots els mèrits que ha atresorat per ser distingit per la comunitat aplegada en aquesta Nit de la Cultura i l’Esport.

No és un només acte d’humilitat, sempre necessària i personalment enriquidora. No és només un acte de respecte cap als membres del jurat, cap als guanyadors i cap un mateix. Perquè és només des de la humilitat i el respecte que podem créixer individualment i col·lectiva. Reconèixer els mèrits de l’altre és sobretot un acte de generositat i de proïsme.

I aquest és l’esperit d’aquests premis. Aquesta és la seva raó de ser.

És clar que les entitats heu de promoure els vostres associats. Només faltaria. Vosaltres millor que ningú coneixen els mèrits contrets pels vostres esportistes, artistes, músics…

Però quan, a més, sou capaces de posar en valor els mereixements d’altres esportistes, artistes, músics o entitats, llavors us engrandiu.

I contribuïu de manera decisiva a omplir de sentit aquests premis i, amb ells, a posar de relleu els valors que defensem per a la vila de Calaf i els pobles de l’Alta Segarra.

Moltíssimes gràcies.

Carta de benvinguda als Reis d’Orient

Bona tarda tingueu i sigueu totes benvingudes a l’acte de recepció de ses majestats els Reis de l’Orient.

Estimats Reis de l’Orient, sigueu molt benvinguts a la vila de Calaf.

Ara rebreu de mans dels representants del Consell d’Infants, com a mostra d’hospitalitat i en senyal de benvinguda, la sal i el pa que han preparat expressament els tres forns que tenim a la vila, Cal Fidel, Ca La Florentina i el Forn de Cabrianes.

I jo us faré a mans la clau de la vila de Calaf que els seus veïns ens van confiar i que els membres del govern municipal guardem amb honor i responsabilitat.

Estimats Reis Mags,

En nom de tot el govern municipal, dels membres de la corporació i de les vilatanes de Calaf, tinc l’honor d’adreçar-me a vostès, en la que és la nit més màgica de l’any.

Majestats, se’ns fa difícil començar aquest discurs sense recordar l’hora greu que viu el país i prendre consciència que aquesta nit i demà al matí, en el moment d’obrir els regals que ens haureu deixat, en unes quantes cases –en massa cases!– hi faltarà el pare o la mare o bé perquè estan empresonats de manera injusta o bé perquè van decidir anar-se’n lluny per estalviar-se la presó i la venjança de què són víctimes els seus companys.

Mentrestant, nosaltres persistim i persistirem com ho fan  ells. Sense oblidar-los i sense perdonar qui tan de mal els han fet i ens han fet. Que sàpiguen que ens mantindrem sempre fidels al servei d’aquest poble.

Avui desitgem més que cap altra cosa que d’aquí un any, l’alcalde que hagi estat escollit en les eleccions del maig que ve, no hagi de fer cap referència a la presó o a l’exili.

I que no n’hagi de fer cap, no només perquè en el judici que tindran properament s’haurà fet evident la veritat i hauran estat absolts de qualsevol delicte, sinó perquè els polítics hauran comprès que les úniques tàctiques que ens podem permetre són la unitat i el diàleg amb tothom i en totes les circumstàncies.

Que les úniques línies vermelles que ens hem de traçar són les que fan referència a qüestions relatives a la democràcia i la defensa dels drets humans, qüestions com ara la defensa dels drets i la dignitat de les persones més vulnerables, sigui quina sigui la seva procedència, la seva cultura o la seva creença, la defensa de les llibertats individuals i col·lectives, o la lluita contra la violència de gènere; pel que fa aquesta qüestió de la violència masclista, dir-vos que, com a home, me n’avergonyeixo i en demano perdó.

Fa un any, els representants del Consell d’Infants us van fer una sèrie de demandes que som conscients que ens corresponia a nosaltres, el govern de Calaf, d’afrontar. Ens hi hem esmerçat i creiem que n’hem complert bona part.

Poso com exemple els passos de vianants que anem construint per millorar la seguretat viària o els diners que dediquem a renovar la xarxa de l’enllumenat públic i al manteniment de les voreres i els carrers. O la pista de pàdel que tenim a la zona poliesportiva gràcies al conveni que vam firmar amb la Penya Barcelonista i el Club de Tennis de Calaf, als quals dono les gràcies públicament per haver-la fet possible, i la pista poliesportiva que heu introduït com a proposta en els pressupostos participatius.

En la carta d’avui, heu tornat a demanar qüestions que l’any passat ja vau esmentar: el civisme, per exemple.

És un aspecte de la nostra vila que ens preocupa fins a l’obsessió.

Repetiré el que vaig dir fa un any i fa dos i que recordo cada cop que en tinc l’ocasió: no hi ha viles cíviques sinó veïnes que es comporten amb civisme.

Des de l’Ajuntament hem de posar tots els mitjans humans i tècnics de què disposem. I ho fem constantment, amb l’objectiu de ser més eficaços. Renovem la maquinària, optimitzem els horaris de treball de la brigada o contractem serveis externs perquè facin la feina a què nosaltres no arribem.

Però, per més que féssim, per més recursos humans i econòmics que hi esmercéssim, mai faríem prou sense la col·laboració de totes les persones que viuen a Calaf. És una qüestió cultural, gairebé, d’estimar-se la vila i de fer tot el que està a l’abast de cadascú per tenir la vila que voldríem tenir i que ens farà sentir-nos-en orgullosos.

Perquè de la mateixa manera que no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta, no hi ha viles cíviques sinó vilatanes que es captenen amb civisme.

Majestats, permeteu-me que us demani en nom del govern municipal el mateix que us demano cada any: que ens doneu coratge i encert per prendre les decisions que calen i que la situació ens reclama a cada moment, i clarividència per llegir correctament els desitjos i les  necessitats de les nostres vilatanes.

Per a tots plegats, demano un sac ben curull d’esperança. Que la vostra màgia ens impregni de proïsme, generositat i solidaritat.

I, finalment, per als infants de Calaf, que compliu els seus desitjos i els porteu allò que us han demanat en les seves cartes i que considereu que els serà útil i beneficiós.

Abans de donar-vos la paraula perquè tanqueu aquest acte i comenceu la cavalcada pels carrers de Calaf, deixeu-me agrair en nom de tota la corporació i de les vilatanes de Calaf la feina que han fet des de fa setmanes els col·laboradors de la Cavalcada de Reis perquè avui ho trobéssiu tot a punt.

Moltes gràcies i, ara sí, us cedeixo la paraula.