L’hora d’agrair-vos la Festa Major

2017-09-08-PHOTO-00000007

L’equip de govern ens vam reunir aquest dimarts i vam fer una valoració altament positiva de la Festa Major d’enguany. Com que el que pretenem és millorar diàriament, també vam analitzar quins actes i quins aspectes s’han de renovar i perfeccionar de cara a l’any que ve. I, òbviament, perquè no pot ser d’una altra manera, ja ens posat a treballar per a la Festa Major del 2018.

La valoració altament positiva respon a dues constatacions. La primera és que tots els actes van desenvolupar-se segons el que havíem previst. I, la segona, que tots els actes van comptar amb una participació massiva, cadascun d’ells amb el públic objectiu a què anava adreçat.

Des de l’equip de govern, volem agrair als treballadors de l’Ajuntament l’organització i l’execució excel·lents i a les associacions la seva col·laboració i predisposició. Especialment, volem fer esment a la UE Calaf, l’EFSAS i La Polseguera i els Diables de l’Alta Segarra que, a conseqüència del canvi d’escenari dels concerts de dissabte de Ramon Mirabet, Txarango i DJ Sendo, van haver de fer un sobreesforç i muntar les seves barraques en dos llocs diferents en un temps rècord.

Que tots els actes anessin a l’hora i el seu grau tan alt d’acceptació va ser gràcies a tots ells.

I, finalment, volem donar les gràcies a tots els calafins i a totes les persones vingudes d’arreu de Catalunya. Quan programem els actes de la Festa Major, ho fem pensant en els nostres veïns, bàsicament. Hi ha una voluntat de donar-nos a conèixer i de donar sortida i posar en valor tot el talent de què disposem, que és molt, tant l’humà com les infraestructures, i d’esdevenir una Festa Major de referència per al territori del nostre abast i influència, però, l’objectiu principal és oferir un catàleg d’actes perquè els calafins gaudeixin de la seva festa més gran i se’n sentin orgullosos. Per això, quan tots aquests propòsits s’assoleixen, com ha estat el cas de la Festa Major d’enguany, la nostra satisfacció és màxima i us ho volem agrair públicament.

Assumim la responsabilitat de tornar-hi l’any que ve sota la premissa que ens mou des del primer dia i que és el nostre lema de govern: més i millor, al servei de les persones.

Quanta gent a Txarango?”

“Quants som?”, “quanta gent hi havia?” Aquestes i d’altres preguntes semblants ens les vam fer i ens les van fer els calafins durant el concert de Txarango la nit de dissabte i les hores i els dies posteriors. El diari Regió 7 va aventurar en l’edició de dilluns la xifra de 10.000 espectadors. «Txarango i Mirabet fan un 10.000 a Calaf», van titular a la seva portada.

Establir una xifra concreta és complicat i, massa sovint, les dades d’assistència a les manifestacions o a un qualsevol altre esdeveniment s’usen com a instrument de propaganda o per a menystenir-ne el ressò. És complicat, certament, dir quantes persones van assistir al concert de Txarango, però no és impossible fer una aproximació.

A partir de les fotografies que es van fer, es pot acotar la superfície que es va ocupar. En total, els espectadors van cobrir una àrea de 5.350 metres quadrats.

PlanolPublicTxarango

PublicTxarango_01

PublicTxarango_02

Segons la normativa (Codi tècnica per a l’edificació) que s’agafa com a base per calcular els aforaments dels locals i per als espectacles a l’aire lliure, s’estipula un màxim de quatre persones per metre quadrat. Això ens donaria un aforament màxim de 21.400 espectadors, per a l’àrea coberta durant els concerts de Txarango i Mirabet.

És probable que des de l’escenari i fins a gairebé la meitat i a tota la part central de l’àrea ocupada aquest màxim de quatre persones s’hi encabissin —i potser alguna més i tot!—, però de la meitat cap enrere i, sobretot, a patir de la darrera carpa de les barraques de les associacions, la densitat era força menor.

Encertar la mitjana d’ocupació per metre quadrat és la clau per aproximar-nos a la xifra correcta d’espectadors. Dues persones per metre quadrat ens donarien 10.700 espectadors. Tres persones, 16.050 espectadors. Probablement, el nombre exacte d’assistents al concert de Txarango, cap de cartell de la Festa Major de Calaf 2017, estigui situat entre aquestes dues xifres, entre 10.000 i 16.000 espectadors.

Querella per l’aigua

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Igualada ha admès a tràmit una querella presentada per un veí de Calaf contra l’exalcaldessa Maria Antònia Trullàs Povedano, l’exsecretari municipal Jorge Espirindio Cuerda Mas i els Ajuntaments de Calaf i Manresa pel cas que es deriva del contracte – programa entre l’Ajuntament de Calaf i la companyia Aigües de Manresa. En l’escrit, que ens va ser notificat el dijous 15 de juny, s’especifica que la querella es podrà estendre a d’altres responsables, si així es determinés en les diligències d’investigació, atès que “es tracta de delictes que requereixen el concurs de col·laboradors necessaris”. La querella s’ha presentat pels presumptes delictes de prevaricació i malversació.

En la querella s’afirma que “les factures degudes per l’Ajuntament de Calaf a Aigües de Manresa, S.A. coincideixen amb les emeses i no cobrades per aquesta darrera, cosa que ve a corroborar la nostra tesi, per la que no existeix avançament de cànon, sinó un artifici entre ambdues parts per saldar el deute”.

També s’hi llegeix que “crida poderosament l’atenció que Aigües de Manresa, S.A. no hagi reclamat res durant els 8 anys en què realitzaven el servei integral d’aigües de Calaf. Però crida més l’atenció que s’hagin prestat a aquest contracte i a l’avançament del diner en concepte de cànon, quan en realitat el que s’està ocultant és un deute i se’n beneficien percebent uns interessos importants”.

La querella reclama que “l’Ajuntament reintegri als afectats tot el diner que han pagat per la part corresponent del rebut a l’amortització del deute”. També demana la “nul·litat del contracte o la seva inaplicació durant la fase d’investigació i fins a determinar la quota adequada”.

Dilluns vaig procedir al nomenament de l’advocat que m’assistirà en el judici a què hauré de comparèixer en qualitat de testimoni.

La nostra voluntat, expressada des del primer dia que vam tenir coneixement del contracte amb Aigües de Manresa i en múltiples ocasions, és defensar els interessos de l’Ajuntament de Calaf i els dels seus veïns.

El propòsit que perseguim és treure del càlcul de la taxa del servei d’aigua i clavegueram els 50.285,36 euros en concepte de cànon avançat que els abonats retornen des de l’any 2014 i que es destina a eixugar el deute acumulat des del 2004 al 2011 per l’anterior equip de govern de CiU amb Aigües de Manresa de 656.413,23 euros. Es va pactar un retorn a 20 anys amb un interès del 4,606 per cent, fet que va elevar el deute a 984.000 euros.

Hem demanat a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya que es pronunciï sobre el que entenem que pot ser una concessió nul·la de ple dret perquè entenem, a partir dels informes jurídics de què disposem, que Aigües de Manresa no podia rebre la consideració de mitjà propi de l’Ajuntament de Calaf.