Només podem desobeir

Dimarts, l’endemà de l’Onze de Setembre, vaig rebre com a alcalde la carta del Delegat de Catalunya, Enric Millo, en què se m’adverteix i se’m commina, per ordre del Tribunal Constitucional, del meu “deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió” de l’alt tribunal de la llei i les normes complementàries aprovades pel Parlament per a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Se’m comunica que, en particular m’he d’abstenir “d’iniciar, tramitar, informar o dictar”, en l’àmbit de les meves competències com a alcalde, “cap acord o actuació que permeti la preparació i/o celebració del referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya” i se’m commina “sobre les eventuals responsabilitats, inclosa la penal” en les que pogués “incórrer en cas de no atendre aquest requeriment”. Adjuntada a la carta hi ha la comunicació del Tribunal Constitucional d’impugnació del decret del Govern de la Generalitat en què s’adverteix i commina a més de mil càrrecs públics, des del president de la Generalitat als 947 alcaldes, passant pels directors dels mitjans de comunicació públics, TV3 i Catalunya Ràdio.

Carta Millo

La carta ja l’havien rebut alguns alcaldes a finals de la setmana passada, hores després de la promulgació del decret de convocatòria del referèndum. Però jo i centenars d’altres alcaldes la vam rebre ahir, just el dia en què el jutge José Yusty Bastarreche, que el 2014 va firmar un manifest de Libres e Iguales en contra de la consulta del 9-N,va suspendre un acte a favor del dret a decidir que havia autoritzat l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, i el dia en què la Fiscalia va ordenar als Mossos d’Esquadra i a la resta de forces i cossos de seguretat a “requisar” urnes i tot el material per al referèndum.

La deriva repressiva en què ha entrat el govern espanyol del Partit Popular és clara i inequívoca. No és cap sorpresa. Sabem que no la frenaran i que no faran marxa enrere. Són hereus del seu passat i esclaus de les seves iniciatives, paraules i compromisos. Per tant, estan disposats a utilitzar tots els mitjans que tenen al seu abast per impedir la celebració del referèndum, encara que això afecti drets com el d’expressió o el de reunió.

En el moment de prendre possessió del càrrec d’alcalde vaig prometre posar-me a disposició del Parlament i el govern de la Generalitat  per exercir el dret a l’autodeterminació i diumenge, en l’ofrena als caiguts de 1714, vaig reiterar la prometença. Sé què m’hi jugo, sóc conscient del poder i la capacitat repressora de l’Estat, però no m’arronsaré. Això ja no va només del dret d’un poble a decidir lliurement el seu futur polític. L’1-O hi ha en joc la Democràcia. La desobediència és l’únic camí que ens deixen, és l’única resposta possible.

L’hora d’agrair-vos la Festa Major

2017-09-08-PHOTO-00000007

L’equip de govern ens vam reunir aquest dimarts i vam fer una valoració altament positiva de la Festa Major d’enguany. Com que el que pretenem és millorar diàriament, també vam analitzar quins actes i quins aspectes s’han de renovar i perfeccionar de cara a l’any que ve. I, òbviament, perquè no pot ser d’una altra manera, ja ens posat a treballar per a la Festa Major del 2018.

La valoració altament positiva respon a dues constatacions. La primera és que tots els actes van desenvolupar-se segons el que havíem previst. I, la segona, que tots els actes van comptar amb una participació massiva, cadascun d’ells amb el públic objectiu a què anava adreçat.

Des de l’equip de govern, volem agrair als treballadors de l’Ajuntament l’organització i l’execució excel·lents i a les associacions la seva col·laboració i predisposició. Especialment, volem fer esment a la UE Calaf, l’EFSAS i La Polseguera i els Diables de l’Alta Segarra que, a conseqüència del canvi d’escenari dels concerts de dissabte de Ramon Mirabet, Txarango i DJ Sendo, van haver de fer un sobreesforç i muntar les seves barraques en dos llocs diferents en un temps rècord.

Que tots els actes anessin a l’hora i el seu grau tan alt d’acceptació va ser gràcies a tots ells.

I, finalment, volem donar les gràcies a tots els calafins i a totes les persones vingudes d’arreu de Catalunya. Quan programem els actes de la Festa Major, ho fem pensant en els nostres veïns, bàsicament. Hi ha una voluntat de donar-nos a conèixer i de donar sortida i posar en valor tot el talent de què disposem, que és molt, tant l’humà com les infraestructures, i d’esdevenir una Festa Major de referència per al territori del nostre abast i influència, però, l’objectiu principal és oferir un catàleg d’actes perquè els calafins gaudeixin de la seva festa més gran i se’n sentin orgullosos. Per això, quan tots aquests propòsits s’assoleixen, com ha estat el cas de la Festa Major d’enguany, la nostra satisfacció és màxima i us ho volem agrair públicament.

Assumim la responsabilitat de tornar-hi l’any que ve sota la premissa que ens mou des del primer dia i que és el nostre lema de govern: més i millor, al servei de les persones.

Quanta gent a Txarango?”

“Quants som?”, “quanta gent hi havia?” Aquestes i d’altres preguntes semblants ens les vam fer i ens les van fer els calafins durant el concert de Txarango la nit de dissabte i les hores i els dies posteriors. El diari Regió 7 va aventurar en l’edició de dilluns la xifra de 10.000 espectadors. «Txarango i Mirabet fan un 10.000 a Calaf», van titular a la seva portada.

Establir una xifra concreta és complicat i, massa sovint, les dades d’assistència a les manifestacions o a un qualsevol altre esdeveniment s’usen com a instrument de propaganda o per a menystenir-ne el ressò. És complicat, certament, dir quantes persones van assistir al concert de Txarango, però no és impossible fer una aproximació.

A partir de les fotografies que es van fer, es pot acotar la superfície que es va ocupar. En total, els espectadors van cobrir una àrea de 5.350 metres quadrats.

PlanolPublicTxarango

PublicTxarango_01

PublicTxarango_02

Segons la normativa (Codi tècnica per a l’edificació) que s’agafa com a base per calcular els aforaments dels locals i per als espectacles a l’aire lliure, s’estipula un màxim de quatre persones per metre quadrat. Això ens donaria un aforament màxim de 21.400 espectadors, per a l’àrea coberta durant els concerts de Txarango i Mirabet.

És probable que des de l’escenari i fins a gairebé la meitat i a tota la part central de l’àrea ocupada aquest màxim de quatre persones s’hi encabissin —i potser alguna més i tot!—, però de la meitat cap enrere i, sobretot, a patir de la darrera carpa de les barraques de les associacions, la densitat era força menor.

Encertar la mitjana d’ocupació per metre quadrat és la clau per aproximar-nos a la xifra correcta d’espectadors. Dues persones per metre quadrat ens donarien 10.700 espectadors. Tres persones, 16.050 espectadors. Probablement, el nombre exacte d’assistents al concert de Txarango, cap de cartell de la Festa Major de Calaf 2017, estigui situat entre aquestes dues xifres, entre 10.000 i 16.000 espectadors.