De cara a les eleccions municipals del 2019

Benvolguts veïns,

Fa quatre anys encara no, el febrer de 2015, se’m va oferir la possibilitat d’encapçalar una candidatura a les eleccions municipals. Mai fins aquell dia m’havia plantejat entrar en la política activa. Però compartia amb la colla de persones que m’ho van proposar la necessitat de revitalitzar la vila i engrescar-la en un nou projecte.

Vaig acceptar la proposta després de reflexionar-hi durant força setmanes amb la família i els amics més propers i que més bé em coneixen. Vaig concloure que la possibilitat d’esdevenir alcalde Calaf em feia il·lusió, que en tenia ganes i que me’n sentia capacitat. Perquè podia comptar amb una candidatura formada per persones representatives de Calaf, disposades a posar el seu talent al servei de la vila. I perquè teníem un projecte per oferir.

Els més de tres anys transcorreguts des de la presa de possessió han estat intensos. Treballar al servei de les persones de Calaf ha estat i està sent apassionant. Cap dificultat ni cap entrebanc ens ha fet defallir.

D’aquí a una mica més de mig any, hi haurà eleccions municipals i és hora que els partits i els grups municipals vagin definint les seves candidatures.

Aquell procés de reflexió personal i familiar que els deia l’he estat fent les darreres setmanes, enriquit aquesta vegada pels consells i les reflexions que força persones m’han fet arribar.

La decisió no ha estat fàcil. Soc del parer que els lideratges s’han de renovar periòdicament. I que tothom hauria de passar en un moment o altre pel govern municipal.

Personalment, la il·lusió i les ganes de seguir-los fent d’alcalde no només es mantenen intactes, sinó que s’han reforçat amb l’exercici de l’alcaldia. A Junts per Calaf creiem honestament que ens hem revelat amb capacitat per a governar la vila i gestionar els afers municipals.

Ara: crec que amb aquests arguments no n’hi ha prou. Cal tenir un projecte per oferir a la vila. D’aquí uns mesos, podrem presentar un balanç de govern positiu i un grau de compliment dels compromisos electorals més que notable. No obstant, el projecte de Junts per Calaf no s’haurà esgotat en aquest primer mandat.

És per això que ahir al vespre vaig comunicar als meus companys de Junts per Calaf la meva disposició a encapçalar la candidatura a les eleccions municipals del 26 de maig del 2019.

Treballar al servei de les persones de Calaf és un orgull i un honor. Mantenim el compromís adquirit amb tots vostès el juny del 2015 i pretenem renovar-lo per seguir avançant i millorant.

Moltes gràcies!

 

Jordi Badia Perea

Junts per Calaf – Acord Municipal

 

Anuncis

El deute financer de l’Ajuntament, al 50 per cent

En el ple ordinari de dilluns que ve donarem compte de la liquidació del pressupost de l’any 2017. Tots els resultats són positius. No obstant, el que entenem com a més destacable és que el deute financer de l’Ajuntament ha quedat situat en el 49,99 per cent dels ingressos (2.029.035,36 euros).

Quan vam agafar el govern municipal el juny del 2015, ens vam trobar un endeutament financer del 96,95 per cent (3.094.801,46 euros). Llavors, ens vam posar com a objectiu acabar el mandat amb el deute per sota del 50 per cent. Ho hem assolit un any abans.

A banda, ens queda sumar-hi el deute no financer. El deute total que vam heretar era d’un 129,56 per cent (4.136.023,59 euros). També l’hem reduït de manera substancial. A 31 de desembre del 2017 era del 64 per cent (2.597.565,46 euros). El deute no financer que ens queda (568.530,10 euros) és el que hi ha amb Aigües de Manresa i que, malgrat el paguin els abonats a la companyia a través del rebut d’aigua, el considerem propi de l’Ajuntament. No desistim a resoldre’l de manera satisfactòria per a tothom.

Estem satisfets, òbviament, de la gestió feta perquè alhora que hem reduït el deute hem recuperat la capacitat d’inversió, que l’any passat va ser de 655.042,52 euros. Però, entenem que aquest 50 per cent, aquests més de 2 milions d’euros, encara són un llast excessiu i que, per tant, hem de mantenir-nos ferms en la mateixa política de prudència i contenció.

Les altres dades positives de la liquidació del pressupost del 2017 són un romanent de tresoreria per a despeses generals (que reflecteix la situació financera real en què es troba l’Ajuntament a curt termini) de 740.046,69 euros, un estalvi net positius de 23.114,06 euros i una capacitat de finançament de 481.284,06 euros.

També destaquem el rigor pressupostari que s’expressa amb un grau de compliment del 80,89 per cent de la despesa prevista i un 82,36 per cent del ingressos previstos.

Casa nostra, casa vostra?

Aquest matí m’ha entrevistat TV3. Han vingut a Calaf a fer un reportatge sobre la família siriana que tenim acollida des del setembre. Han estat a la casa que els vam facilitar en règim de lloguer social, han seguit la mare en el moment d’acompanyar els seus fills a l’escola i, encabat, han estat amb el pare, a qui vam contractar per a la brigada municipal. Tant el contracte de lloguer com el contracte de treball tenen una durada de dos anys. La previsió és que l’emetin diumenge que ve, en els Telenotícies.

El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, va parlar de Calaf ahir en una roda de premsa com a model d’acollida d’èxit.

Agraeixo les paraules d’Amorós, però no em causen satisfacció. Més aviat em provoquen sorpresa i perplexitat i sí, també, un punt de decepció.

Acollir aquesta família va costar més del que seria raonable. Primer, per trobar-ne una que encaixés a Calaf i amb el que nosaltres podíem oferir. Fins a cert punt, és comprensible. Les garanties han de ser màximes. El que ja no ho és tant, o gens, és el temps i els entrebancs que hem trobat per poder contractar en Samer. La família és a Calaf des de començaments de setembre, però en Samer no va tenir tots els papers en regla fins a mitjans de desembre.

Entenem que la política no consisteix a fer proclames i escampar eslògans i adherir-se a campanyes, sinó a traduir-les en accions concretes. Si diem que volem acollir, acollim en la mesura de les nostres possibilitats. És el que hem fet a Calaf. No hi sé veure quin mèrit hi ha en haver-ho fet. Potser és que no tenim consciència d’estar fent política sinó de fer feina i de procurar de fer el que ens vam comprometre a fer.