El deute financer de l’Ajuntament, al 50 per cent

En el ple ordinari de dilluns que ve donarem compte de la liquidació del pressupost de l’any 2017. Tots els resultats són positius. No obstant, el que entenem com a més destacable és que el deute financer de l’Ajuntament ha quedat situat en el 49,99 per cent dels ingressos (2.029.035,36 euros).

Quan vam agafar el govern municipal el juny del 2015, ens vam trobar un endeutament financer del 96,95 per cent (3.094.801,46 euros). Llavors, ens vam posar com a objectiu acabar el mandat amb el deute per sota del 50 per cent. Ho hem assolit un any abans.

A banda, ens queda sumar-hi el deute no financer. El deute total que vam heretar era d’un 129,56 per cent (4.136.023,59 euros). També l’hem reduït de manera substancial. A 31 de desembre del 2017 era del 64 per cent (2.597.565,46 euros). El deute no financer que ens queda (568.530,10 euros) és el que hi ha amb Aigües de Manresa i que, malgrat el paguin els abonats a la companyia a través del rebut d’aigua, el considerem propi de l’Ajuntament. No desistim a resoldre’l de manera satisfactòria per a tothom.

Estem satisfets, òbviament, de la gestió feta perquè alhora que hem reduït el deute hem recuperat la capacitat d’inversió, que l’any passat va ser de 655.042,52 euros. Però, entenem que aquest 50 per cent, aquests més de 2 milions d’euros, encara són un llast excessiu i que, per tant, hem de mantenir-nos ferms en la mateixa política de prudència i contenció.

Les altres dades positives de la liquidació del pressupost del 2017 són un romanent de tresoreria per a despeses generals (que reflecteix la situació financera real en què es troba l’Ajuntament a curt termini) de 740.046,69 euros, un estalvi net positius de 23.114,06 euros i una capacitat de finançament de 481.284,06 euros.

També destaquem el rigor pressupostari que s’expressa amb un grau de compliment del 80,89 per cent de la despesa prevista i un 82,36 per cent del ingressos previstos.

Anuncis

Casa nostra, casa vostra?

Aquest matí m’ha entrevistat TV3. Han vingut a Calaf a fer un reportatge sobre la família siriana que tenim acollida des del setembre. Han estat a la casa que els vam facilitar en règim de lloguer social, han seguit la mare en el moment d’acompanyar els seus fills a l’escola i, encabat, han estat amb el pare, a qui vam contractar per a la brigada municipal. Tant el contracte de lloguer com el contracte de treball tenen una durada de dos anys. La previsió és que l’emetin diumenge que ve, en els Telenotícies.

El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, va parlar de Calaf ahir en una roda de premsa com a model d’acollida d’èxit.

Agraeixo les paraules d’Amorós, però no em causen satisfacció. Més aviat em provoquen sorpresa i perplexitat i sí, també, un punt de decepció.

Acollir aquesta família va costar més del que seria raonable. Primer, per trobar-ne una que encaixés a Calaf i amb el que nosaltres podíem oferir. Fins a cert punt, és comprensible. Les garanties han de ser màximes. El que ja no ho és tant, o gens, és el temps i els entrebancs que hem trobat per poder contractar en Samer. La família és a Calaf des de començaments de setembre, però en Samer no va tenir tots els papers en regla fins a mitjans de desembre.

Entenem que la política no consisteix a fer proclames i escampar eslògans i adherir-se a campanyes, sinó a traduir-les en accions concretes. Si diem que volem acollir, acollim en la mesura de les nostres possibilitats. És el que hem fet a Calaf. No hi sé veure quin mèrit hi ha en haver-ho fet. Potser és que no tenim consciència d’estar fent política sinó de fer feina i de procurar de fer el que ens vam comprometre a fer.

Nosaltres som la garantia

2017-09-24-PHOTO-00000011Benvolguts convilatans,

Aquesta mitjanit s’acaba la campanya electoral pel referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya de diumenge, 1 d’octubre. No ha estat la campanya que hauríem volgut ni la que ens mereixíem per tant anys com fa que reclamem poder decidir el futur polític de Catalunya. Ha estat la campanya que el govern del PP, amb el suport i la complicitat del PSOE, el PSC i Ciutadans, ha permès i propiciat.

I tot i els seus impediments, amenaces i joc brut, ha estat una campanya en què s’ha fet palesa la fermesa i la determinació dels catalans per exercir el seu dret a l’autodeterminació com a nació, cívicament i pacífica, en què la il·lusió i l’esperança han vençut la por que ens volien fer. “Feu que la vostra tria reflecteixi la vostra esperança i no la vostra por”, va deixar dit Nelson Mandela.

El ressò que se n’ha fet la premsa estrangera, n’és la prova més neutra i certa. Les reaccions i posicionaments de les darreres hores de cancelleries i organismes internacionals, com el de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides en què demana a Espanya que respecti els drets fonamentals, ho corroboren.

De cara a diumenge, hem de tenir clares dues certeses.

La primera és que ningú dels que hi participarà, com a votant o com a membre de les meses o com a coordinadors del dispositiu, cometrà cap delicte ni cap il·legalitat. I que, en tot cas, els responsables únics i últims en són el govern i, pel que fa Calaf, jo com a alcalde n’assumeixo la responsabilitat.

La segona fa referència a les garanties i la representativitat del referèndum. És clar que les garanties, com la campanya electoral que dèiem, no són les que volíem i les que s’havien previst en la llei del referèndum, i que el resultat de la votació potser no serà tan representatiu com caldria i desitjaríem. L’Estat ho ha fet tot per garantir que no es voti, per tant, les garanties són les que s’han pogut defensar i mantenir.

Ara bé, dit això, tothom ha de tenir clar que l’acció repressiva de l’Estat, totes les traves que ha posat, no només no ha invalidat la legalitat del referèndum que li atorga la llei aprovada pel Parlament, sinó que n’ha subratllat la legitimitat i n’ha reforçat l’empara internacional.

En un discurs memorable, la malaguanyada presidenta d’Òmnium Cultural Muriel Casals va dir que “no som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni”. D’una manera semblant, siguem conscients que diumenge no anem a buscar les garanties que ens han furtat perquè cadascun de nosaltres som la garantia. Serà el nostre comportament escrupolosament democràtic el que revestirà de garanties i validesa el referèndum.

Des de fa dies, hi ha un grup d’experts internacionals observant-nos. El seu informe serà el que n’avaluarà les garanties i en validarà el resultat. Omplim de vots les urnes. Anem a votar a la catalana manera. Cívicament i pacífica. Amb esperança i sense por.