Consellera de Salut, Diputada al Congrés, alcaldes i regidors dels municipis de l’Alta Segarra, regidors de l’equip de govern i membres de la corporació municipal de Calaf, representants de les entitats i totes les persones que us heu aplegat aquesta nit a la plaça dels Arbres,

Bona nit i sigueu benvingudes a l’acte d’inauguració de la Festa Major de Calaf.

Avui fem l’acte inaugural de la Festa Major tot i que, de fet, ja fa uns quants dies que la ballem.

Enguany la vam començar el dijous de la setmana passada amb la inauguració de l’exposició de ceràmiques de les germanes Prat, a les quals agraïm que hagin tornat després d’un any d’absència i en el qual les vam trobar a faltar.

Dimecres es va tancar amb un gran ambient una altra edició de les Sardanes a la fresca, amb la Cobla Contemporània.

Ahir vam inaugurar les exposicions dels pintors Ramon Puigpelat i una retrospectiva de Joan Tarragó (i, per cert, vam assajar la Metradansa).

I avui hem inaugurat l’Agro Alta Segarra, amb la presència de la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i la participació d’uns 500 pagesos.

Aquesta tarda s’ha celebrat la Festa Holi i hem inaugurat l’exposició de pintures i arranjaments florals de Maria Dolors Villadelprat.

I aquest vespre hem sopat plegats com cada any, amb nou format, però ha estat un sopar tant popular com ho ha estat sempre.

Per tant, inaugurem una festa major que ja ha agafat embranzida.

 

En els discursos de Festa Major precedents he mantingut una mateixa estructura. La d’enguany, però, serà diferent perquè aquests darrers dies, mentre anava pensant sobre el discurs que els faria, m’he fet la següent pregunta: quin sentit té, l’any 2019, celebrar una Festa Major? Per què hi hem d’esmerçar tants recursos i esforços?

Perquè, esclar, totes les festes majors tenen un origen religiós que avui a Calaf ja no és present en cap dels actes, llevat de la missa solemne del diumenge. De fet, sembla que la celebració de la nostra Festa Major al setembre aniria lligada al trasllat de les relíquies de la Santa Calamanda.

També tenien unes raons lligades al calendari pagès, per celebrar la finalització de les collites, que avui tampoc es donen. Tot i la celebració de l’Agro Alta Segarra que ens ratifica com a capital agrària de la nostra comarca natural, i en aquests dies de tota la Catalunya Central.

O bé servien, més antigament, per reunir a casa parents i amics que costava de veure al llarg de l’any, per iniciar festejos amb forasteres i consolidar parelles, o, més modernament, per gaudir de grups musicals o espectacles a què normalment no es tenia accés.

Avui, en l’era de les comunicacions i les relacions immediates i efímeres, en l’època de la societat líquida, totes aquestes raons s’han perdut i han deixat de ser excusa i de tenir sentit.

I, no obstant, després de pensar-hi, vaig arribar a la conclusió que la Festa Major segueix tenint tot el sentit del mon.

És més, pel fet d’haver perdut aquelles raons primigènies que les van generar, la Festa Major ha agafat més sentit que mai. Perquè n’ha extret la raó de ser que li era i que li continua sent essencial.

Vol dir que la Festa Major és un punt de trobada anual en els espais públics que ens són comuns en què es produeix una interacció entre la festa i la comunitat.

I aquesta interacció en la nostra àgora ens cohesiona i ens afirma com a vila alhora que ens en reforça l’autoestima.

Per això volem i estem satisfets quan venen persones de fora de la vila a participar de la nostra festa, perquè tenim a qui mostrar els nostres talents i capacitats, les nostres virtuts i la nostra manera de ser i de fer, en un exercici magnífic i honest d’autoafirmació col·lectiva i comunitària.

 

Aquesta reflexió em va servir per refermar que la vam encertar de ple quan fa quatre anys vam plantejar-nos una Festa Major participativa.

Atenció, participativa no vol dir només que en els actes hi participin un gran nombre de persones. Perquè una festa major pot ser molt participada i poc o gens participativa.

Junts per Calaf va ser una candidatura sorgida del poble per treballar per al poble des del poble.

Aquesta és una màxima que apliquem des del primer dia en totes les polítiques i iniciatives que posem en marxa.

Però potser és en la Festa Major on agafa la màxima expressió. Volem dir que aquesta és una festa feta pel poble per al poble, on l’Ajuntament actua com a col·laborador i impulsor necessari.

Per aquesta raó, perquè és una festa pensada i feta des del poble per al poble, el model de Festa Major que programem des de fa quatre anys és participatiu perquè se suporta amb la col·laboració de les entitats. Si s’hi fixen en el programa, la majoria d’actes estan organitzats per les associacions de Calaf.

I és que aquesta és una de les grans fortaleses de la vila, el seu teixit associatiu, format per més de quaranta associacions d’una diversitat sorprenent que ens enriqueix i ens completa.

És evident que quan parlem d’entitats parlem de les persones que les integren i que hi dediquen temps i esforç de manera altruista.

Els hem d’agrair la feina que fan durant tot l’any. Educativa i formativa, civilitzadora i cohesionadora.

I la millor manera d’agrair-los aquesta tasca des de l’Ajuntament és donant-los suport tothora, acompanyant-les, posant-los les coses fàcils i, esclar, propiciant que tinguin el finançament adequat i el que precisin, el que sigui just i el que sigui possible, des dels pressupostos públics i, també, a través d’altres mitjans com són les barraques.

Per tant, Unió Esportiva de Calaf, Club de Bàsquet de Calaf, Escola de Futbol Sala, Diables de l’Alta Segarra, la Polseguera i l’ARCA, moltes gràcies.

I a totes les altres associacions que col·laboreu en els actes de la Festa Major i durant tot l’any, Associació Calamanda, Sardanistes de Calaf, Agrupació de Teatre, Geganters i Grallers, Casino, Casal, Bitxets, Club de Tenis Taula, Club de tennis i frontó, Club d’Escacs, Casal de la Gent Gran, Jovent de Calaf i l’Alta Segarra i totes les demés que em deixo de dir… teniu tot el nostre respecte i admiració per la feina que feu. Moltíssimes gràcies!

 

El capítol d’agraïments hauria de ser extensíssim, perquè a banda de les associacions hi ha darrera d’aquesta Festa Major moltíssimes persones que hi treballen des de fa molts mesos i que col·laboren i ens ajuden de manera individual. També els ajuntaments veïns que ens han aportat material.

De fet, malgrat que els darrers mesos són els més intensos, la Festa Major la comencem a preparar d’un any per l’altre, així que l’acabem.

Per això podem mantenir cada any un programa divers, perquè tothom hi pugui trobar el seu espai, amb espectacles de qualitat i actuals, com són els concerts del dissabte, enguany amb Celtas Cortos i Oques Grasses.

I entre totes les persones que hi treballen he d’esmentar els treballadors de l’Ajuntament perquè es desviuen perquè tot estigui a punt i surti bé. Fan una feina ingrata, perquè només es nota quan hi ha algun error, i perquè no poden gaudir plenament del que han treballat durant tantes setmanes.

És la seva feina, d’acord, però és just que els la reconeguem i els l’agraïm públicament. Moltes gràcies, també.

 

I arribats aquí, ja només em queda fer el més important que em pertoca fer que és presentar-vos el pregoner d’aquesta Festa Major.

No en diré el nom, ja ho sabeu. Ja es presentarà ell mateix, tot i que tothom el coneixeu de sobres.

Ens mantenim fidels al propòsit de deixar l’honor de fer el pregó de la festa gran de la vila de Calaf a una persona de Calaf.

El pregoner d’enguany és una persona que ha dedicat molts anys de la seva vida a treballar per Calaf, que s’ha posat al servei de les persones des de l’associacionisme i des de l’Ajuntament.

Aquest any s’han complert 40 anys del restabliment dels ajuntaments democràtics. Ens va semblar que el pregó d’enguany ens l’havia de fer ell.

 

I acabo de la mateixa manera com vaig acabar fa un any.

Sigueu prudents i moderats en el consum d’alcohol.

I recordeu que no és no.

Bona Festa Major a tothom!!!