No ens relaxem, sisplau

Aquest divendres no podrem pujar a Sant Sebastià. No ho podem fer. No ha estat una decisió agradable, però no teníem cap més alternativa. La realitat és que no ens podem relaxar.

El coronavirus que ens assola des de fa dos mesos no està sota control. Aquest dimecres 29 d’abril, hi ha hagut 2.652 persones contagiades més a Catalunya, la segona xifra més alta des de l’inici de la pandèmia, i el nombre de morts, encara que en els darrers dies hagin disminuït, es compten per centenars. Aquesta és la realitat d’avui i serà la realitat per a massa dies encara.

A Calaf ho estem patint amb la mateixa intensitat i la mateixa duresa que la resta de municipis de l’Anoia i el Bages, les dues comarques amb què ens relacionem a diari. El nombre de morts és insuportable.

Es comprèn el cansament acumulat durant aquestes vuit setmanes de confinament que ja portem i els perjudicis que aquest tancament comporta. També es comprèn la necessitat de reprendre l’activitat econòmica i de tornar a una certa normalitat, la que sigui possible, per més mínima que sigui.

A partir d’aquest cap de setmana, ens estaran permeses tot un seguit d’activitats que fins ara teníem prohibides. Podrem sortir a fer esport de manera individual i a passejar, per exemple.

Però, sisplau, no perdem la disciplina ni el rigor que cal per evitar d’infectar-nos i de propagar el virus. No ens podem relaxar. Rentar-nos les mans, mantenir una distància entre persones d’entre un metre i mig i dos metres, i dur mascareta quan entrem en els locals públics o bé estiguem envoltats d’altres persones, com és el cas del mercat de dissabte.

Aquest virus no es guanya amb proclames sinó amb comportaments individuals responsables.

Gaudim de les primeres mesures de desconfinament, però, sisplau, no ens relaxem.

Elogi de les entitats

Consellera de Salut, Diputada al Congrés, alcaldes i regidors dels municipis de l’Alta Segarra, regidors de l’equip de govern i membres de la corporació municipal de Calaf, representants de les entitats i totes les persones que us heu aplegat aquesta nit a la plaça dels Arbres,

Bona nit i sigueu benvingudes a l’acte d’inauguració de la Festa Major de Calaf.

Avui fem l’acte inaugural de la Festa Major tot i que, de fet, ja fa uns quants dies que la ballem.

Enguany la vam començar el dijous de la setmana passada amb la inauguració de l’exposició de ceràmiques de les germanes Prat, a les quals agraïm que hagin tornat després d’un any d’absència i en el qual les vam trobar a faltar.

Dimecres es va tancar amb un gran ambient una altra edició de les Sardanes a la fresca, amb la Cobla Contemporània.

Ahir vam inaugurar les exposicions dels pintors Ramon Puigpelat i una retrospectiva de Joan Tarragó (i, per cert, vam assajar la Metradansa).

I avui hem inaugurat l’Agro Alta Segarra, amb la presència de la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i la participació d’uns 500 pagesos.

Aquesta tarda s’ha celebrat la Festa Holi i hem inaugurat l’exposició de pintures i arranjaments florals de Maria Dolors Villadelprat.

I aquest vespre hem sopat plegats com cada any, amb nou format, però ha estat un sopar tant popular com ho ha estat sempre.

Per tant, inaugurem una festa major que ja ha agafat embranzida.

 

En els discursos de Festa Major precedents he mantingut una mateixa estructura. La d’enguany, però, serà diferent perquè aquests darrers dies, mentre anava pensant sobre el discurs que els faria, m’he fet la següent pregunta: quin sentit té, l’any 2019, celebrar una Festa Major? Per què hi hem d’esmerçar tants recursos i esforços?

Perquè, esclar, totes les festes majors tenen un origen religiós que avui a Calaf ja no és present en cap dels actes, llevat de la missa solemne del diumenge. De fet, sembla que la celebració de la nostra Festa Major al setembre aniria lligada al trasllat de les relíquies de la Santa Calamanda.

També tenien unes raons lligades al calendari pagès, per celebrar la finalització de les collites, que avui tampoc es donen. Tot i la celebració de l’Agro Alta Segarra que ens ratifica com a capital agrària de la nostra comarca natural, i en aquests dies de tota la Catalunya Central.

O bé servien, més antigament, per reunir a casa parents i amics que costava de veure al llarg de l’any, per iniciar festejos amb forasteres i consolidar parelles, o, més modernament, per gaudir de grups musicals o espectacles a què normalment no es tenia accés.

Avui, en l’era de les comunicacions i les relacions immediates i efímeres, en l’època de la societat líquida, totes aquestes raons s’han perdut i han deixat de ser excusa i de tenir sentit.

I, no obstant, després de pensar-hi, vaig arribar a la conclusió que la Festa Major segueix tenint tot el sentit del mon.

És més, pel fet d’haver perdut aquelles raons primigènies que les van generar, la Festa Major ha agafat més sentit que mai. Perquè n’ha extret la raó de ser que li era i que li continua sent essencial.

Vol dir que la Festa Major és un punt de trobada anual en els espais públics que ens són comuns en què es produeix una interacció entre la festa i la comunitat.

I aquesta interacció en la nostra àgora ens cohesiona i ens afirma com a vila alhora que ens en reforça l’autoestima.

Per això volem i estem satisfets quan venen persones de fora de la vila a participar de la nostra festa, perquè tenim a qui mostrar els nostres talents i capacitats, les nostres virtuts i la nostra manera de ser i de fer, en un exercici magnífic i honest d’autoafirmació col·lectiva i comunitària.

 

Aquesta reflexió em va servir per refermar que la vam encertar de ple quan fa quatre anys vam plantejar-nos una Festa Major participativa.

Atenció, participativa no vol dir només que en els actes hi participin un gran nombre de persones. Perquè una festa major pot ser molt participada i poc o gens participativa.

Junts per Calaf va ser una candidatura sorgida del poble per treballar per al poble des del poble.

Aquesta és una màxima que apliquem des del primer dia en totes les polítiques i iniciatives que posem en marxa.

Però potser és en la Festa Major on agafa la màxima expressió. Volem dir que aquesta és una festa feta pel poble per al poble, on l’Ajuntament actua com a col·laborador i impulsor necessari.

Per aquesta raó, perquè és una festa pensada i feta des del poble per al poble, el model de Festa Major que programem des de fa quatre anys és participatiu perquè se suporta amb la col·laboració de les entitats. Si s’hi fixen en el programa, la majoria d’actes estan organitzats per les associacions de Calaf.

I és que aquesta és una de les grans fortaleses de la vila, el seu teixit associatiu, format per més de quaranta associacions d’una diversitat sorprenent que ens enriqueix i ens completa.

És evident que quan parlem d’entitats parlem de les persones que les integren i que hi dediquen temps i esforç de manera altruista.

Els hem d’agrair la feina que fan durant tot l’any. Educativa i formativa, civilitzadora i cohesionadora.

I la millor manera d’agrair-los aquesta tasca des de l’Ajuntament és donant-los suport tothora, acompanyant-les, posant-los les coses fàcils i, esclar, propiciant que tinguin el finançament adequat i el que precisin, el que sigui just i el que sigui possible, des dels pressupostos públics i, també, a través d’altres mitjans com són les barraques.

Per tant, Unió Esportiva de Calaf, Club de Bàsquet de Calaf, Escola de Futbol Sala, Diables de l’Alta Segarra, la Polseguera i l’ARCA, moltes gràcies.

I a totes les altres associacions que col·laboreu en els actes de la Festa Major i durant tot l’any, Associació Calamanda, Sardanistes de Calaf, Agrupació de Teatre, Geganters i Grallers, Casino, Casal, Bitxets, Club de Tenis Taula, Club de tennis i frontó, Club d’Escacs, Casal de la Gent Gran, Jovent de Calaf i l’Alta Segarra i totes les demés que em deixo de dir… teniu tot el nostre respecte i admiració per la feina que feu. Moltíssimes gràcies!

 

El capítol d’agraïments hauria de ser extensíssim, perquè a banda de les associacions hi ha darrera d’aquesta Festa Major moltíssimes persones que hi treballen des de fa molts mesos i que col·laboren i ens ajuden de manera individual. També els ajuntaments veïns que ens han aportat material.

De fet, malgrat que els darrers mesos són els més intensos, la Festa Major la comencem a preparar d’un any per l’altre, així que l’acabem.

Per això podem mantenir cada any un programa divers, perquè tothom hi pugui trobar el seu espai, amb espectacles de qualitat i actuals, com són els concerts del dissabte, enguany amb Celtas Cortos i Oques Grasses.

I entre totes les persones que hi treballen he d’esmentar els treballadors de l’Ajuntament perquè es desviuen perquè tot estigui a punt i surti bé. Fan una feina ingrata, perquè només es nota quan hi ha algun error, i perquè no poden gaudir plenament del que han treballat durant tantes setmanes.

És la seva feina, d’acord, però és just que els la reconeguem i els l’agraïm públicament. Moltes gràcies, també.

 

I arribats aquí, ja només em queda fer el més important que em pertoca fer que és presentar-vos el pregoner d’aquesta Festa Major.

No en diré el nom, ja ho sabeu. Ja es presentarà ell mateix, tot i que tothom el coneixeu de sobres.

Ens mantenim fidels al propòsit de deixar l’honor de fer el pregó de la festa gran de la vila de Calaf a una persona de Calaf.

El pregoner d’enguany és una persona que ha dedicat molts anys de la seva vida a treballar per Calaf, que s’ha posat al servei de les persones des de l’associacionisme i des de l’Ajuntament.

Aquest any s’han complert 40 anys del restabliment dels ajuntaments democràtics. Ens va semblar que el pregó d’enguany ens l’havia de fer ell.

 

I acabo de la mateixa manera com vaig acabar fa un any.

Sigueu prudents i moderats en el consum d’alcohol.

I recordeu que no és no.

Bona Festa Major a tothom!!!

Discurs de presa de possessió

Alcaldessa de Sant Martí Sesgueioles, regidors, regidores, veïns i veïnes, companys i companyes, amics i familiars.

Bona tarda, benvingudes a l’acte de constitució del nou consistori de l’Ajuntament de Calaf.

 

Agraeixo a la meva família tot el suport que m’han donat aquests quatre anys, perquè no han estat fàcils de portar, i la força i l’empenta que m’han transmès per continuar la feina de servei a les persones de Calaf durant quatre anys més.

Agraeixo als companys del govern, especialment a la Teresa Torrijos i la Montserrat Isern que han decidit fer un pas el costat i començar noves etapes, i als companys de Junts per Calaf el seu treball i el seu esforç. Els encerts que hem tingut i els resultats que hem obtingut en les darreres eleccions són un mèrit col·lectiu i compartit.

I, finalment, agraïm a totes les persones que el 26 de maig van votar la candidatura de Junts per Calaf – Acord Municipal, i a totes les que no ho van fer i es van decantar per les opcions del Grup d’Independents per Calaf – Veïns amb Veu i de Junts per Catalunya.

Aprofitem per felicitar les dues formacions pels resultats obtinguts.

El nostre agraïment a tots els votants, no només als qui ens van votar, no és ni retòric ni un mer formulisme. És un agraïment  sincer i convençut. Per dues raons:

  • La primera, perquè la seva participació enforteix la democràcia. La democràcia és l’expressió i el respecte a les diversitats.
  • I la segona, perquè el seu vot ens ajuda a comprendre millor Calaf, totes les seves veus i totes les seves maneres de viure el poble.

Per això el nostre propòsit ferm de governar per tothom.

Partirem del nostre programa electoral, dels 21 compromisos que hem adquirit amb les persones de Calaf.

La construcció del tanatori municipal, de la Residència municipal per a la Gent Gran, de la Biblioteca municipal 1 d’Octubre, l’inici de la transformació de la carretera de Manresa en un passeig, polítiques i mesures i accions per a la transició energètica, la municipalització del servei d’abastament d’aigua i del clavegueram, treure el deute amb Aigües de Manresa de la factura de l’aigua i millorar-ne la qualitat, la recollida de les escombraries amb el sistema porta a porta, polítiques i accions que redueixin les desigualtats socials i econòmiques creixents i per a la cohesió i la convivència, i la inclusió de la perspectiva de gènere i contra la violència masclista, com a propòsits més destacats i com a guia per a la nostra acció de govern.

 

Als companys de govern i de la candidatura i del grup de Junts per Calaf els vull dir que tenim per davant molta feina, però una feina engrescadora.

No obstant, abans, per encarar-la de manera correcta, hem de llegir bé els resultats obtinguts.

El dia 26 de maig vam obtenir 1.046 vots que representaven el 60 per cent dels votants i que ens van donar 7 regidors. Un resultat excel·lent.

Però no ens podem confondre. No ens podem pensar que aquest resultat és només per la feina feta, com un aval o un premi. És clar que aquest aspecte hi deu ser. No podria ser d’una altra manera.

Tanmateix, la bona feina feta no l’explica del tot.

Sobretot, el resultat obtingut és un aval a la nostra manera de fer, és una mostra de confiança cap a la nostra capacitat de governar Calaf, expressa la voluntat de donar-nos els instruments i la majoria necessària perquè puguem tirar endavant el programa amb què ens hem presentat sense els obstacles absurds i estèrils, impropis de la política municipal, amb què ens hem trobat durant els darrers quatre anys.

És una mostra de confiança, doncs, i no pas un premi. Així l’entenem i així l’entomem.

 

Als quatre regidors de l’oposició els oferim diàleg i mà estesa per asseure’ns a negociar amb la voluntat d’arribar a acords.

Vostès representen gairebé el 40 per cent dels votants.

Tenen l’obligació de portar la seva veu al consistori, la de totes aquelles persones que els han votat.

De vostès n’esperem una oposició lleial, tan dura i crítica com vostès considerin convenient en cada cas.

Però sempre expressada dins de la correcció i el respecte institucional que tots nosaltres, i les persones de Calaf més que ningú, ens mereixem.

(Perquè el respecte personal l’hauríem de donar per descomptat.)

Sempre buscarem l’entesa amb vostès, amb l’objectiu d’aprovar el màxim de propostes possibles per unanimitat, perquè totes les veus de Calaf hi estiguin recollides i s’hi sentin representades.

Des del respecte personal i institucional, vostès trobaran en nosaltres mà estesa i diàleg constant i sincer.

Però, sense aquest respecte, de nosaltres només obtindran la correcció institucional que els devem. Res més.

 

Et recordo infatigable i pacient. Sempre has estat una dona valenta, amb una fortalesa que ningú et faria.

Jo no volia ser periodista. Jo volia fer INEF. Esport i literatura, però l’esport per damunt de tot i sempre. Amb un comentari en vas tenir prou perquè me’n desdigués. Potser perquè tampoc no ho volia prou. Potser perquè el moment emocional era dens i complicat. Tant se val, sabies com canviar-me la girada amb una simple observació.

Si hagués fet INEF, probablement, avui no seríem aquí.

Però, no me’n dolc, al contrari. Ens ha anat prou bé. Estic content i satisfet. Sóc feliç. Visc amb il·lusió.

De La Ñora i Santomera a Sabadell. De Sant Jaume de Frontanyà i Vic a Sabadell. I de Sabadell a Terrassa, Sant Quirze i La Guàrdia Pilosa i Calaf.

Ens n’hem sortit. Només ens ha faltat el pare perquè el trajecte fos complet.

Ho vull dir amb un somriure. Estigues tranquil·la, mare. Estarem bé. Tot anirà  bé.

 

Companys, tenim per davant una feinada de por. Però teniu talent de sobres i el compromís amb Calaf i les seves persones que fa falta perquè en els moments complicats, que de ben segur viurem, ens puguem mirar als ulls i dir-nos que tot anirà, que endavant, que seguim!!!

 

Moltes gràcies.

S’aixeca la sessió.