Aquest divendres no podrem pujar a Sant Sebastià. No ho podem fer. No ha estat una decisió agradable, però no teníem cap més alternativa. La realitat és que no ens podem relaxar.

El coronavirus que ens assola des de fa dos mesos no està sota control. Aquest dimecres 29 d’abril, hi ha hagut 2.652 persones contagiades més a Catalunya, la segona xifra més alta des de l’inici de la pandèmia, i el nombre de morts, encara que en els darrers dies hagin disminuït, es compten per centenars. Aquesta és la realitat d’avui i serà la realitat per a massa dies encara.

A Calaf ho estem patint amb la mateixa intensitat i la mateixa duresa que la resta de municipis de l’Anoia i el Bages, les dues comarques amb què ens relacionem a diari. El nombre de morts és insuportable.

Es comprèn el cansament acumulat durant aquestes vuit setmanes de confinament que ja portem i els perjudicis que aquest tancament comporta. També es comprèn la necessitat de reprendre l’activitat econòmica i de tornar a una certa normalitat, la que sigui possible, per més mínima que sigui.

A partir d’aquest cap de setmana, ens estaran permeses tot un seguit d’activitats que fins ara teníem prohibides. Podrem sortir a fer esport de manera individual i a passejar, per exemple.

Però, sisplau, no perdem la disciplina ni el rigor que cal per evitar d’infectar-nos i de propagar el virus. No ens podem relaxar. Rentar-nos les mans, mantenir una distància entre persones d’entre un metre i mig i dos metres, i dur mascareta quan entrem en els locals públics o bé estiguem envoltats d’altres persones, com és el cas del mercat de dissabte.

Aquest virus no es guanya amb proclames sinó amb comportaments individuals responsables.

Gaudim de les primeres mesures de desconfinament, però, sisplau, no ens relaxem.