Consellera de Sanitat, delegada del govern a la Catalunya central, alcaldes i regidors dels municipis de l’Alta Segarra, regidors de l’equip de govern i membres de la corporació municipal de Calaf, representants de les entitats i totes les persones que us heu aplegat aquesta nit a la plaça dels Arbres, bona nit i sigueu benvingudes a l’acte d’inauguració de la Festa Major de Calaf.

 

El discurs d’avui serà un punt atípic. Espero que m’ho sàpiguen disculpar.

A aquestes alçades del mandat, ja porto unes quantes desenes de discursos fets. Per tant, ja saben que no m’agrada barrejar les qüestions. Tanmateix, em sembla que enguany és diferent i que he de fer una excepció per dues raons.

La primera és per subratllar que no hi som tots.

L’estiu és temps de festes majors. Però enguany, en almenys setze viles del país no hi han estat totes les persones que hi haurien d’haver estat. I en les que hi som totes, unes quantes tenim al damunt nostre l’amenaça de l’Estat espanyol. En alguns casos, aquesta amenaça ha anat massa enllà; és el cas de l’alcalde de Fonollosa, l’Eloi Hernàndez, qui té una vinculació molt forta amb Calaf i a qui estimem. En d’altres, l’amenaça per als alcaldes es manté latent i l’Estat espanyol a través de la Fiscalia, aquesta que considera que la Constitució és generosa amb l’independentisme, la pot activar en qualsevol moment pel motiu que li sembli.

Tant se val. No ens farem enrere. Persistirem en la nostra lluita per les llibertats nacionals de Catalunya i per la instauració d’una República catalana que sigui socialment justa, econòmicament pròspera i culturalment rica i plena.

Per això, els convido a participar la setmana que ve en la manifestació de l’Onze de Setembre. Hauria de ser la demostració de fermesa cívica i pacífica més gran que hàgim fet fins ara.

I també els convido a commemorar amb solemnitat el primer aniversari de l’1 d’Octubre.

No oblidarem mai els fets de l’1 d’Octubre del 2017. I per perdonar les agressions perpetrades per l’Estat espanyol, primer els seus responsables ens haurien de demanar disculpes i, després, els seus governants haurien d’asseure’s a negociar el dret que tenim com a nació a autodeterminar-nos.

Mentrestant, ni oblit, ni perdó. Som República!

 

La segona raó és de caràcter local.

Cada any aprofito aquest discurs per fer una mica de balanç de com ha anat l’any. Enguany m’ho estalviaré perquè ja hi haurà temps els mesos que venen per retre comptes.

Aquest és el meu quart discurs de Festa Major. Vol dir que és el darrer d’aquest mandat. Ara mateix, no podem saber si n’hi haurà cap més.

Per això, el vull aprofitar per agrair-los la confiança que em van fer. I per dir-los que, passi el passi els pròxims mesos, fer d’alcalde haurà estat la feina més engrescadora i il·lusionant que hauré fet fins al moment.

Els agraeixo que m’hagin permès treballar al servei de totes les persones de Calaf. Els mesos que ens queden, seguirem amb la mateixa il·lusió i intensitat del primer dia.

 

Dit això, només em queda comentar breument el programa de la Festa Major d’enguany i donar pas a la persona que ens farà el pregó i que, de fet, és el que em pertoca fer.

El programa ofereix poques novetats. Respon al model de festa major amb què creiem i que hem procurat d’instaurar i de consolidar i millorar edició rere edició.

Hem pretès que Calaf, i això no només durant els quatre dies de la Festa Major, esdevingui una referència. Tenim infraestructures de prou qualitat i altes capacitats individuals i col·lectives com per ser-ho. Sempre tenint en compte quina és la nostra àrea d’influència i quines són les nostres dimensions i capacitats.

Per això apostem per portar espectacles de qualitat i, alhora, per mostrar els nostres talents locals.

Procurem que tothom hi trobi els seus espais. Hi ha espectacles i actes per a totes les edats i de gustos diversos. També hem procurat que sigui una festa major el màxim de participativa possible. Perquè crèiem que una festa major ha de ser una festa per al poble feta des del poble.

En aquest sentit, la llista d’agraïments que hem de fer és llarguíssima. En primer lloc, els treballadors de l’Ajuntament que aquestes setmanes prèvies i durant els quatre dies que dura la festa fan un esforç ingent perquè tot estigui a punt i tot rutlli. És una feina un punt ingrata perquè és d’aquelles feines que només es noten quan hi ha alguna errada o algun acte que no acaba de girar rodó. I perquè han de viure la festa amb nervis i des de l’altre cantó. Els en dono les gràcies públicament.

Després hi ha les entitats de Calaf, el gran tresor de la nostra vila. Sense la seva col·laboració i esforç, aquest model de festa major que hem implantat no seria possible. No les vull enumerar totes per no allargar-nos, n’hi ha prou en fer una llegida al programa per veure que al darrera de cada acte hi ha una associació o una altra. Tanmateix, sí que vull esmentar les dones de l’ARCA que un any més han preparat els 1.600 entrepans per al sopar popular, i a la Unió Esportiva, l’Escola de Futbol Sala i la Polseguera que ens han ajudat a repartir-los. Moltes gràcies.

 

Amb el pregó que d’aquí uns moments ens farà la pregonera d’enguany, donarem inici oficial a la Festa Major del 2018.

No obstant, la festa es pot dir que ha tingut un parell de preludis brillants.

Dimecres, amb la darrera convocatòria de les Sardanes a la Fresca, amb la Cobla Contemporània. Unes trobades que els Sardanistes de Calaf han consolidat i sense les quals els estius a Calaf ja no s’explicarien.

I aquest divendres, amb les inauguracions de les exposicions de pintura del Ramon Puigpelat i de fotografia del Xavier Calvet. Aneu-hi, sisplau. Però no perquè siguin autors locals, sinó perquè són artistes d’una qualitat excepcional.

I, res més. Ja només em queda donar entrada a la persona que ens ha de fer el pregó.

Ja saben que no és cap mediàtic, si no una persona veïna nostra que per la seva trajectòria s’ha fet mereixedora d’un dels privilegis i reconeixements més grans que la vila li pot retre, com és fer el pregó inaugural de la nostra festa més gran.

Mantindré el secret fins al darrer moment.

Només els diré que, personalment, és una persona que em mereix un respecte i una admiració extraordinàries per la seva manera d’afrontar la vida i les relacions humanes.

Ara els deixaré amb la pregonera d’enguany. Però, abans, vull fer un parell de consideracions finals. Ja sé que no és costum fer-les en aquest tipus de discursos, però no me’n puc estar.

Sigueu prudents i moderats en el consum d’alcohol.

I recordeu que no és no.

Bona Festa Major a tothom!!!