Bona tarda, benvingudes a la Cantata 50 milions de segons per commemorar el Vintè Aniversari de l’Escola Municipal de Música de Calaf.

Celebrar un vintè aniversari és una fita memorable en ella mateixa que mereix ser posada en el seu valor just.

Ara: fer-ho amb 275 cantaires dalt de l’escenari i amb l’aforament del Casal de Calaf completament ple vol dir que aquesta és una escola d’èxit, fortament arrelada a Calaf i els pobles veïns de l’Alta Segarra.

Per tant, el que primer em pertoca és fer una llista d’agraïments que ha de ser forçosament llarga.

En primer lloc, hem de agrair el govern municipal que fa vint anys va tenir el coratge de crear-la i els governs municipals successius que hi ha apostat i l’han fet créixer.

En segon lloc, l’agraïment s’ha de fer extensiu a tots els professors que hi han passat perquè ha estat la seva excel·lència i el seu mestratge el que l’han convertida en una Escola de Música d’alta qualitat que ha merescut la confiança del pares i mares de Calaf i l’Alta Segarra.

I, és clar, i sobretot, per la tasca tenaç, pacient i sàvia del seu director Isaac Fonoll. Em penso que tots tenim ben clar que l’Escola de Municipal de Música de Calaf avui és el que és gràcies a l’encertada direcció de l’Isaac.

I, en tercer lloc, l’agraïment ha d’anar dirigit també a tots vostès, els pares i les mares que al llarg d’aquests vint anys han confiat l’educació musical dels seus fills a l’Escola Municipal de Música de Calaf.

Sense la seva confiança, no haguéssim pogut arribar fins aquí amb aquesta fortalesa. Moltes gràcies en nom de l’Ajuntament.

I uns darrers agraïments, encara.

A la Montse Marsans i la Maribel Sibila i a tots els mestres de les dues escoles per la feinada que han fet des de fa setmanes.

I a la Lloll Beltran i l’Eloi Fonoll per haver acceptat de participar en la celebració d’avui. Un altre cop, demostreu l’estima per Calaf. Amb la vostra qualitat artística i humana contribuireu a engruixir l’espectacle d’avui.

Fets els agraïments, voldria fer una reflexió sobre el sentit de l’Escola Municipal de Música. I, concretament, del seu caràcter municipal.

És una evidència que la crisi econòmica que va esclatar l’any 2008 i que encara ens colpeja, malgrat que les autoritats econòmiques la donessin oficialment per acabada l’any 2014, ha donat peu a qüestionar la gestió pública i proposar la privatització de serveis qualificats de no essencials, com poden ser la Llar d’Infants o l’Escola de Música.

A nosaltres se’ns ha mig proposat. Amb la boca petita, certament, però de manera inequívoca.

Crec que el neoliberalisme econòmic que es va implantar a finals dels anys setanta del segle passat i que ha campat completament desbocat des de la caiguda del Mur de Berlin l’any 1989, entre els desastres que ha causat, hi ha el d’haver-nos inoculat la idea d’haver-ho d’analitzar tot a partir del compte de resultats.

I no, hi ha serveis la funció dels quals transcendeix els dèficits o els superàvits que pugui despendre la seva comptabilitat.

Això no invalida la necessitat ineludible de mantenir una gestió responsable i dimensionada a les nostres capacitats i les nostres necessitats. N’estem convençuts i ens hi hem aplicat des del primer dia amb resultats bons.

Però, hi ha determinats serveis bàsics que els governs municipals hem de garantir perquè tots els nostres veïns hi tinguin accés.

Un d’aquests serveis és l’ensenyament de la música.

Són molts els estudis que han demostrat els beneficis de la música per a la millora del rendiment educatiu i contra el fracàs i l’abandonament escolar.

Aquests estudis fets per universitats de tot el món i que estan avalats per la UNESCO, diuen que l’ensenyament de la música equipara el rendiment acadèmic entre alumnes de famílies riques i famílies pobres.

És a dir, que la música és un instrument tremendament eficaç per a lluitar contra la desigualtat econòmica i social, la qual té una de les seves arrels més profundes i sòlides en la diferència d’oportunitats a partir de l’educació.

Aquests estudis afirmen, entre d’altres conclusions, que «els alumnes que dediquen més temps a la formació musical obtenen millors resultats en les competències lingüística i matemàtica» o que l’ensenyament musical influeix en la capacitat d’aprenentatge, creativitat, desenvolupament motriu i socioafectiu i en la prevenció de la violència.

Volem una Escola Municipal de Música de qualitat oberta a tots els veïns de Calaf.

Volem,  des del respecte a la llibertat de cadascú, que cap família la vegi mai com una activitat extraescolar prescindible o inaccessible.

Això requereix de dues feines que ens autoimposem.

La primera: l’Escola ha de fer un esforç d’obertura encara més gran del que ja fa amb l’objectiu d’arribar a tothom i de ser accessible per a tothom.

La cantata d’avui, com les que es van fer els anys anteriors, n’és un exemple. Aquest és el camí que hem de seguir i aprofundir.

La segona: des del govern municipal, hem de donar eines i facilitats perquè cap nen o nena que ho desitgi es quedi sense la possibilitat d’accedir a l’Escola Municipal de Música.

En aquest sentit, l’any passat vam crear una línia de beques culturals. Lamentablement, no van tenir l’èxit d’acollida que tenen les beques esportives.

Però, les mantenim. I ens proposem de fer-les conèixer millor si aquest és el problema. Hi treballarem.

Durant aquests vint anys heu fet una feina admirable, d’un valor social incalculable i essencial.

Us encoratgem a prosseguir-la amb la mateixa tenacitat i la mateixa excel·lència. Nosaltres ens comprometem a fer-vos costat tothora.

Moltes gràcies!