Benvolguts convilatans, benvolguts compatriotes,

Moltes gràcies per la vostra assistència que és realment necessària en el moment tan greu en què vivim.

En aquesta mateix hora, de manera simultània, s’estan fent concentracions com aquesta en les places de les viles de Catalunya en una Marató per la democràcia.

És realment increïble que en ple segle XXI i en el si de l’Europa occidental i la Unió Europea, ens haguem de concentrar en defensa de la democràcia.

Aquests dies, tots plegats ens fems dues preguntes:

La primera, com estàs?

En el meu cas, dir-vos que estic bé i tranquil. Serè i decidit. I convençut.

Encara no he rebut la citació de la fiscalia. Divendres la va rebre l’alcalde de Capellades, que ha estat citat per al 4 d’octubre, ha estat el primer alcalde de l’Anoia a rebre-la. I també divendres, van citar per demà dilluns, a dos quarts de dotze, a l’Elliot Morales Solé, veí de Calaf, per un presumpte delicte de desobediència pel fet d’haver replicat la pàgina del referèndum. Demà l’acompanyaré a la comissaria de policia a Barcelona.

Suposo que jo la rebré aquesta setmana que ve. Ja us avanço que no hi aniré voluntàriament i que m’hauran de venir a buscar. No he comès cap delicte, i no reconec la seva jurisdicció, em dec al meu Parlament i al meu govern, i actuo a partir de la Llei del referèndum aprovada de manera legítima i democràtica el dia 6 de setembre.

Però, si estic bé no és pas perquè sigui un inconscient i no percebi la gravetat del moment. Sé què m’hi jugo. La fiscalia està presentant denúncies contra els alcaldes que vam signar el decret de suport a la llei del referèndum per desobediència, prevaricació i malversació de fons. Això vol dir que podem ser condemnats a inhabilitació, multes i presó.

Aquest cap de setmana, a més, hi han afegit el delicte de sedició. Una bestiesa política i una aberració jurídica de proporcions colossals. Encara que els alcaldes, de moment, sembla que no som sediciosos. Però, vés a saber. Perquè tenim un govern del PP absolutament desbocat i embogit, que cavalca a lloms de la seva impotència i desesperació.

Però estic bé i estic tranquil. Per dues raons.

La primera, perquè no estic fent res de dolent. Intentar fer un referèndum, posar les urnes perquè pugueu anar a votar diumenge que ve, no és cap delicte.

I no ho dic només perquè l’any 2005 es tragués del Codi Penal l’organització de referèndums no autoritzats –que no il·legals, perquè un referèndum no pot ser mai il·legal, per definició!, no hi ha cap llei que digui que un referèndum és il·legal–, ho dic perquè el referèndum és l’exercici més democràtic que es pot fer. Empoderar la ciutadania perquè pugui decidir sobre tot, és el camí més dret i més just que podem transitar. I el referèndum és l’instrument més eficaç i democràtic.

La segona, perquè hi ha un fet que és transcendental per a mi. Una manera de fer que intento seguir en totes les meves accions. Jo vull mirar els ulls de la Laura, del Gerard, del Ton i de la Jorgina, els ulls dels meus amics, els ulls de tots vosaltres, i no haver de desviar la mirada.

I vull estar segur que, d’aquí a uns anys, quan ja sigui vell i els meus néts em preguntin, i tu avi, què vas fer aquells dies, jo els pugui dir que vaig fer tot el que era a les meves mans perquè ells poguessin viure en un país digne, en un país del que ens puguem sentir orgullosos. Un país per poder viure amb dignitat la llibertat guanyada.

Certament, vivim unes hores greus. Unes hores que maldem per convertir-les en l’hora gran de Catalunya.

L’Estat, el govern del Partit Popular, està perpetrant una agressió contra les institucions catalanes d’una virulència i un desvergonyiment inaudits, com feia anys que no es veien.

Ens pot causar indignació, però no ens pot causar pas cap sorpresa. Això és Espanya.

El seu objectiu primer és impedir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. El segon és el d’anorrear la nació catalana. És el bombardeig de cada 40 anys amb què ens han obsequiat des de ja no se sap quan: 1640, 1714…

I encara som aquí. Tossudament alçats!

Per tant, la nostra obligació primera és resistir com van fer els nostres pares, els nostres avis i els nostres rebesavis. Perquè sí som aquí és gràcies a tots ells. No podem malbaratar el seu somni, ni la seva lluita.

I el primer acte de resistència és fer el referèndum de l’1 d’octubre. En les circumstàncies i amb les garanties que ens deixin i amb les que puguem mantenir.

Pel que fa nosaltres, pel que fa el govern municipal de Calaf, diumenge que ve obrirem els dos col·legis de sempre, posarem les quatres meses de sempre amb les urnes de sempre perquè tots vosaltres pugueu votar com sempre!

Però què s’han pensat aquesta gent! Per qui ens han pres!!! Què volen aquesta gent que ja no tenen ni la vergonya de trucar de matinada!!!

L’Estat està disposat a tot i a pagar el preu que sigui, a saltar-se les seves pròpies lleis i a jugar-se el prestigi internacional que pugui tenir.

Ja hem vist aquest cap de setmana que l’agressió que va començar dimecres, el dia 20 de setembre, un dia que quedarà marcat al calendari d’aquest país, pot anar a més. Per tant, estiguem preparats i estiguem segurs que d’aquí a l’1 d’octubre, les agressions se succeiran cada cop de manera més virulenta, que seran cada cop més arbitràries i més desesperades i més desvergonyides.

Dissabte van ser els Mossos d’Esquadra. Avui pot ser TV3 i Catalunya Ràdio, i demà pot ser el president i el govern en ple.

Davant d’això, hem de ser conscients i hem de comprendre que tenim el país a les nostres mans. El futur del país depèn de nosaltres. Ningú ens el salvarà. El país que volem ens l’hem de guanyar nosaltres i en aquesta lluita. Serà diumenge o bé serà d’aquí a dos mesos o d’aquí a dos anys, però l’hora és aquesta, l’envit és aquest i, esteu-ne ben segurs i convençuts, l’estem guanyant.

Aquella màxima que diu que només el poble salva el poble és avui més certa que mai.

Hem de defensar les institucions catalanes i la democràcia a Catalunya com nosaltres ho sabem fer: amb determinació, amb fermesa, i de manera cívica i pacífica.

L’hora és greu. Però, ens en sortirem.

Passi el que passi els pròxims dies, siguin quines siguin les decisions que s’hagin de prendre, tinguem confiança en els nostres governants, saben el que es fan, i estiguem convençuts que cada dia que passa, que cada línia vermella que creua el govern del PP ens acosta més a l’hora gran de Catalunya.

Perquè tenim la raó i l’estem defensant i proclamant de manera admirable. Ens en sortirem. Tot anirà bé.

Mantinguem-nos ferms i determinats, cívics i pacífics. Tossudament alçats.

Visca Catalunya!