Dimarts, l’endemà de l’Onze de Setembre, vaig rebre com a alcalde la carta del Delegat de Catalunya, Enric Millo, en què se m’adverteix i se’m commina, per ordre del Tribunal Constitucional, del meu “deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió” de l’alt tribunal de la llei i les normes complementàries aprovades pel Parlament per a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Se’m comunica que, en particular m’he d’abstenir “d’iniciar, tramitar, informar o dictar”, en l’àmbit de les meves competències com a alcalde, “cap acord o actuació que permeti la preparació i/o celebració del referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya” i se’m commina “sobre les eventuals responsabilitats, inclosa la penal” en les que pogués “incórrer en cas de no atendre aquest requeriment”. Adjuntada a la carta hi ha la comunicació del Tribunal Constitucional d’impugnació del decret del Govern de la Generalitat en què s’adverteix i commina a més de mil càrrecs públics, des del president de la Generalitat als 947 alcaldes, passant pels directors dels mitjans de comunicació públics, TV3 i Catalunya Ràdio.

La carta ja l’havien rebut alguns alcaldes a finals de la setmana passada, hores després de la promulgació del decret de convocatòria del referèndum. Però jo i centenars d’altres alcaldes la vam rebre ahir, just el dia en què el jutge José Yusty Bastarreche, que el 2014 va firmar un manifest de Libres e Iguales en contra de la consulta del 9-N,va suspendre un acte a favor del dret a decidir que havia autoritzat l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, i el dia en què la Fiscalia va ordenar als Mossos d’Esquadra i a la resta de forces i cossos de seguretat a “requisar” urnes i tot el material per al referèndum.

La deriva repressiva en què ha entrat el govern espanyol del Partit Popular és clara i inequívoca. No és cap sorpresa. Sabem que no la frenaran i que no faran marxa enrere. Són hereus del seu passat i esclaus de les seves iniciatives, paraules i compromisos. Per tant, estan disposats a utilitzar tots els mitjans que tenen al seu abast per impedir la celebració del referèndum, encara que això afecti drets com el d’expressió o el de reunió.

En el moment de prendre possessió del càrrec d’alcalde vaig prometre posar-me a disposició del Parlament i el govern de la Generalitat  per exercir el dret a l’autodeterminació i diumenge, en l’ofrena als caiguts de 1714, vaig reiterar la prometença. Sé què m’hi jugo, sóc conscient del poder i la capacitat repressora de l’Estat, però no m’arronsaré. Això ja no va només del dret d’un poble a decidir lliurement el seu futur polític. L’1-O hi ha en joc la Democràcia. La desobediència és l’únic camí que ens deixen, és l’única resposta possible.