Bona tarda,

En primer lloc, felicitar els equips guanyadors en les diferents categories, felicitar també el millor jugador del torneig, l’Isidre Marsiñach l’Isi, però, sobretot, felicitar tots els participants perquè ens heu permès gaudir de quatre dies de futbol i d’esport de veritat.

I, seguidament, vull felicitar i agrair a la Penya Barcelonista de Calaf i comarca la feina enorme i excel·lent que heu fet una edició més, i ja en són catorze, que aviat són dites.

En nom de l’Ajuntament, que vol dir en nom de tot el poble de Calaf, us agraïm l’organització d’aquest torneig que durant quatre dies ens aplega a la plaça de Barcelona ’92.

Aquest 3×3 és un torneig entranyable per múltiples raons.

Personalment, ja ho sabeu, durant uns quants anys vaig ser a l’altre cantó, amb els organitzadors, com a membre de la Penya. Des de en fa dos, hi participo com a alcalde –sense deixar de ser pare de jugadors, aquest any dels dos–.

Tanmateix, més enllà dels sentiments que cadascú pugui experimentar envers d’aquest torneig, a mi em sembla que n’hi ha uns quants de col·lectius, que probablement tothom comparteix, que el fan entranyable per a tothom.

Perquè el que hi vivim, en aquesta mena d’inauguració de l’estiu a Calaf, és un acte d’agermanament i d’amistat comuna que ens explica com a poble i que ens fa créixer com a vila.

Miraré d’explicar-ho amb un exemple. Al llarg de tots aquests anys, hem vist com els nens s’han anat fent grans, com a futbolistes i com a persones. D’un any a l’altre els veiem créixer i evolucionar.

Després hi ha equips que veus que cada any es fan amb la intenció de guanyar el torneig, en la categoria que sigui, però n’hi ha d’altres, i no són pas pocs, que un any rere l’altre els formen els mateixos jugadors; i això vol dir que són amics de veritat.

[L’any que ve, en motiu de la quinzena edició, potser aquesta fidelitat al torneig i als valors de l’esport es podria reconèixer d’alguna manera. És una idea que llanço als organitzadors.]

És entranyable també pel que té de record de Jordi Borràs, el memorial del qual compleix a l’edició present el desè aniversari. És un gest que us honora i que us converteix en una entitat modèlica.

I, finalment, també ho és per l’emplaçament, la plaça de Barcelona ’92. Sigui per la construcció tancada en forma d’U, o bé sigui pels tres bars que hi ha, és un punt neuràlgic de la vila que ens convida al recolliment i la trobada amb els amics i convilatans.

En aquest sentit, vull remarcar que aquest any es compleix el 25 aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92 i, per tant, també el 25è aniversari d’aquesta plaça.

Aquells jocs també van acabar sent entranyables per tots els qui vam tenir el privilegi de poder participar-hi.

Encara que no ho podrem arribar a saber mai, a mi em sembla que la clau de l’èxit del 3×3 rau també, en molt bona part, en l’emplaçament, en el fet que es faci a la plaça de Barcelona ’92.

Dels jocs se’n recorden els rècords, les victòries, les medalles… però, dels Jocs Olímpics de Barcelona ens n’han quedat també moments inoblidables com la cançó Amics per sempre o els atletes ballant al damunt de l’escenari en la cerimònia de clausura.

És a dir, que el que ens en queda d’una manera més intensa és l’esperit olímpic que es va viure durant la celebració dels Jocs.

L’esperit olímpic vol dir prendre’s l’esport com a vehicle de superació personal i col·lectiva; allò del més de pressa, més alt, més fort. Però també com a expressió d’amistat i cooperació; allò de que el més important és participar.

Salvant totes les distàncies i sense cap intenció de fer una comparació que no tindria sentit, crec que aquest esperit olímpic també el vivim cada any durant la celebració del 3×3 i és una altra de les raons de l’acceptació que té aquest torneig.

Qui sap si perquè es fa en aquesta plaça que porta el nom de Barcelona ’92 l’hi ha empeltat.

Per cert, anunciar-vos que el govern municipal tenim previst de fer els propers mesos un acte de reconeixement i celebració dels 25 anys de la plaça de Barcelona ’92.

Finalment, l’edició d’enguany ha comptat amb la participació de 76 equips. Més que el rècord, el que aquesta xifra vol dir és un repte i una feinada enorme que un any més la gent de la Penya ha superat amb una nota altíssima.

No sé si aquest torneig pot créixer gaire més i com ho ha de fer si és que ho ha de fer. En tot cas, sapigueu que des de l’Ajuntament us farem costat en tot el que puguem i en tot el que creiem que és raonable, tenint en compte tot el que hem dit abans i tenint en compte que es tracta de conviure entre tots els vilatans i totes les associacions de Calaf.

Moltes gràcies.

[Discurs pronunciat en el tancament del 14è torneig 3×3 i 10è memorial Jordi Borràs, el diumenge 9 de juliol de 2017]