Bona tarda, benvinguts a l’acte de tancament de l’Any que hem dedicat a commemorar la figura de Laureà Figuerola amb motiu del bicentenari del seu naixement.

El vam iniciar amb molta il·lusió i el tanquem amb la satisfacció d’haver fet la feina que ens havíem proposat, malgrat que quan s’arriba al final sempre creus que podies haver fet algun acte més, haver convidat algun ponent més, etcètera.

Però, globalment estem satisfets i agraïts a tothom qui hi ha col·laborat i s’hi ha implicat:

• el personal tècnic de l’Ajuntament amb els regidors Jordi Fitó i Montserrat Mases al capdavant,
• les persones que han estat part activa de la commemoració i que han tingut la generositat de compartir el seu talent i els seus coneixements sobre Laureà Figuerola i la seva obra
• i, finalment, a la seva família per la bona predisposició i facilitats donades des del primer dia que els vam anunciar la voluntat de destinar tot un any a commemorar la figura del seu avantpassat, i pel seu compromís amb Calaf.

Quan s’arriba al final d’una commemoració com aquesta, la pregunta que ens hem de fer és què ens quedarà? Bé, de fet, és la pregunta que cal fer-se abans de començar perquè surti bé: què volem que en quedi?

La regidora Montserrat Mases ha fet un resum prou extens de tot el que hem fet durant aquest any.

Fent-ne una síntesi, hem de concloure que des d’un punt de vista del que és tangible, d’aquest any ens quedarà la placa a la casa dels Figuerola, l’escultura que acabem d’inaugurar o la declaració de fill il·lustre… o el cuplet dels Pastorets… i, des del punt de vista dels intangibles, ens enduem un coneixement més profund de la figura i l’obra de Figuerola gràcies a les conferències dels professors Jaume Mas i l’Anton Costas o l’exposició sobre la pesseta, magnífica per cert.

Ara: crec que hi ha un altre valor, intangible també, potser menys evident: aquest any Figuerola ha estat per a Calaf una mostra pública d’estimació i d’assumpció inequívoca de la figura de Figuerola.

Això comporta una obligació i una responsabilitat municipal. I és que si bé la commemoració de l’any Figuerola acaba avui, aquesta mostra d’estimació i d’assumpció de la seva figura i de transmissió de la seva obra i el seu pensament s’han de mantenir ben presents i ben vius en el nostre dia a dia.

És el nostre propòsit i, de fet, si tot va bé, per la Festa Major hi haurà alguna sorpresa relativa a Laureà Figuerola. I fins aquí estic autoritzat a parlar.

Reitero els agraïments a tot el personal de l’Ajuntament que hi ha intervingut, els col·laboradors sense els quals no haguéssim pogut muntar els actes que hem fet i, per descomptat a la família Figuerola per la predisposició absoluta i la col·laboració excel·lent que hem trobat.

Abans d’acabar i donar pas al següent acte, voldríem fer el lliurament a la família Figuerola del certificat de la declaració oficial de Laureà Figuerola com a fill il·lustre de la vila de Calaf.

Moltes gràcies!

[Discurs pronunciat el dimarts, 4 de juliol de 2017, amb motiu del tancament de l’Any Figuerola.]