Bona tarda,

Espero que hagin gaudit tant dels actes celebrats durant la setmana com del dinar.

Hem intentat millorar la programació de l’any passat, en què per primera vegada vam estendre els actes a tota una setmana i vam obrir-los a totes les persones que havíeu complert els 65 anys.

I hem treballat amb il·lusió perquè la programació d’enguany els fos la més atractiva possible.

En aquest sentit, vull agrair públicament la feina que s’ha fet des de la regidoria de Servei a les Persones, el personal tècnic de l’Ajuntament, la Casa d’Oficis i la col·laboració inestimable del Casal de la Gent Gran i l’ARCA.

Aquests dies es compleixen dos anys des que vam ser escollits. És a dir, que som a mig mandat. Per això és habitual que en els mitjans proliferin els reportatges i les notícies sobre balanços de govern, i que el propis governs municipals aprofitin per explicar què han fet fins ara.

De fet, nosaltres tenim pensat de fer un Alcalde respon el dia 8 de juny (un dijous, a les 20.00), en què presentarem el tancament econòmic de l’any 2016 i farem una mica de balanç de la feina feta fins ara.

No és una qüestió que m’interessi especialment. Perquè crec que els balanços s’han de fer cada quatre anys, en el moment d’anar a votar, i que l’han de fer vostès. En cas que decidíssim tornar-nos a presentar, seran vostès qui ens diran si ho hem fet prou bé i si ens mereixem de repetir.

El que ara els podem dir és que treballem amb molta il·lusió, que volem fer les coses bé, que procurem de fer-les bé, que la voluntat que ens mou és la de servei a les persones, de resoldre els problemes que van sorgint a diari, de solucionar les mancances que anem detectant… i que tot això ho fem obertament i atenent i escoltant tothom.

I no cal fer-hi cap més referència. Prefereixo parlar de la importància social que té la gent gran i de la qual em fa l’efecte que no en som prou conscients. O que, si en som, no acabem de trobar la manera de demostrar-ho a la pràctica.

Potser una part de l’error és la denominació gent gran. Aquest és un terme que s’ha acabat imposant perquè es considera que és més respectuós que el de vellesa, o que no és tan eufemístic com el de tercera edat, per exemple.

 

D’aquesta Setmana de la Gent Gran n’hauríem de dir la festa de l’experiència. Perquè veig que és d’això del que parlem, de l’experiència que atresoren i que no sé si en som prou conscients i si som capaços de posar-ho en valor.

Com a poble, els hem d’expressar agraïment per tota la feina que han fet i tota la que fan encara, pels valors que ens han transmès i ens transmeten, per ser un exemple, per la seva saviesa, per la lliçó de vida que ens donen cada dia.

Aquestes paraules no s’haurien de quedar en un simple agraïment, per més sincer i més sentit que sigui.

El repte que tenim plantejat, no només com a govern municipal, sobretot el tenim plantejat com a societat, és donar-hi visibilitat diària i que tots els valors que vostès representen, tota l’experiència i la saviesa que han acumulat amb el pas dels anys sapiguem acompanyar-la, respectar-la i revertir-la pel bé del conjunt de la vila.

 

Abans d’acabar i d’anar-nos-en cap al Casal a gaudir del concert de la Maria del Mar Bonet, vull fer entrar unes persones molt especials les quals també ens plategen un repte una mica semblant, el d’aprofitar com a govern i com a societat tot el que són capaços de donar-nos, malgrat que la seva edat sigui encara curta.

Endavant la pubilla i l’hereu i les dames i els fadrins de Calaf dels 2017. Són la Duna Masafret Busquet i el Jordi Solsona Bonastre, i la Júlia Sellés Giralt i la Ingrid Suñé Campo i el Martí Colom Tello i el Cesc Ripoll Salsench.

Moltes gràcies a tothom