La setena edició del Calaf canta Sant Jordi va tancar els actes de celebració de la Diada, que en enguany, pel fet de caure en diumenge, ha constat de quatre dies d’actes al voltant de la cultura.

El concert de diumenge a la tarda va ser especial perquè va servir per homenatjar la figura de la Teresa Escolà, en una iniciativa de la Coral Ressons.

Jo no sóc ningú per glossar la figura de la Teresa Escolà, i no ho faré. L’he coneguda de gran i les referències que en tinc, per més directes que siguin, no em donen l’autoritat que seria necessària.

La reflexió que vull compartir va en un altre sentit.

L’acte de diumenge va ser, sobretot, un exercici de generositat envers una persona que ha dedicat la seva vida a la música i a l’ensenyament de la música. Em penso que és així com cal veure’l i com cal analitzar-lo.

La generositat sempre va acompanyada d’una bona dosi de coratge.

Sempre he cregut que una vila que sap valorar la seva gent i reconèixer-li públicament els mèrits contrets, que sap mostrar-se generosa, és una vila que està viva i és una vila en què paga la pena viure-hi.