Escriure i llegir per aprendre a pensar

Bon dia,

Per molts anys a tots els Jordis i les Jorgines. Que tothom gaudeixi d’una Diada plena de llibres i roses i la visqui plenament amb els seus.

Moltes gràcies per la vostra assistència a la II edició dels Jocs Florals de Calaf 2017 i, especialment, a totes les persones que heu vingut de fora, sigueu benvinguts a Calaf.

Que Sant Jordi caigui en diumenge no acaba d’agradar, perquè sembla que no fem tanta festa. No obstant, a nosaltres ens ha permès de dedicar-hi quatre dies gairebé. Vam començar els actes de celebració de Sant Jordi divendres amb una vetllada dedicada a de l’escriptora Montserrat Roig, amb la presentació de la biografia que ha escrit Betsabé Garcia i amb un concert, va continuar dissabte al matí amb el dictat per a joves i adults, que enguany ha complert la sisena edició (aquest sí que és un gran dictat!), i els tancarem aquesta tarda amb el tradicional concert de la Coral Ressons cantant a Sant Jordi.

Com ja he dit en d’altres esdeveniments que hem celebrat aquest any, en què complim el nostre segon any de mandat, organitzar una segona edició no ens permet parlar de consolidació, això és obvi.

Tanmateix, sí que ensenya el camí que volem transitar i mostra la determinació que ens mou. Per tant, vull dir que aquests Jocs Florals tindran una tercera i una quarta edició, almenys.

La nostra aposta per la cultura és ferma. Hi creiem. I com que hi creiem, la cultura no ens fa gens de por. Al contrari. La cultura ens engresca. La cultura en tots els seus vessants, en totes les seves expressions i en tots els seus significats. La cultura en el sentit més ampli possible.

Per això, estem molt satisfets del ressò que han tingut els canvis que hem introduït a l’edició d’enguany i que anaven encaminats a implicar-hi l’escola i l’institut per al foment de la literatura entre els més joves.

Per escriure cal pensar i cal llegir. Pensar, llegir i escriure són actes que van inextricablement lligats.

Són actes solitaris, que requereixen d’una disciplina que en el món d’avui és fa difícil de mantenir. Ho dic pels entorns en què estem tots ficats i que ens conviden constantment i obsessiva a interconnectar-nos i compartir qualsevol cosa que fem o pensem, a exhibir sense cap mena de pudor la nostra quotidianitat, el nostre quefer diari i íntim, i sense gairebé cap mena de filtre.

Hi ha una segona dificultat i és que, a més de ser actes solitaris, o, precisament per això, són d’autoaprenentatge. És clar que hi ha l’escola i hi ha l’institut i hi ha les facultats de filologia a la universitat i, encara, hi ha ateneus i escoles que ensenyen a escriure. Segur que també hi ha mestres a qui val la pena seguir i de qui deixar-se aconsellar.

Però… em penso que els ensenyaments que totes aquestes institucions ens poden proporcionar, essent valuosíssimes i necessàries, són merament tècniques. I que, en tot cas, no treuen que l’aprenentatge més decisiu és el que neix d’un mateix, de l’experiència més personal i íntima, de l’enfrontament individual davant del llibre i del full en blanc.

Per tant, raó de més i raó fonamental per insistir en la convocatòria d’aquests Jocs Florals (em resisteixo a dir-ne premis), per fomentar en els nostres fills l’acte de llegir i escriure amb l’objectiu, no pas que siguin escriptors, sinó en un de molt més ambiciós: que aprenguin a pensar per ells mateixos.

Pensar per arribar a comprendre la realitat que ens envolta, les experiències que vivim… una societat que pensa i que comprèn és una societat que té criteri propi i que, per tant, no es deixarà manipular fàcilment.

Dit això, vull felicitar tots els guardonats i tots els participants pel coratge que heu tingut de posar-vos davant d’un full en blanc i posar-vos a pensar.

Escriure no ha de ser un acte competitiu. Per tant, els qui heu guanyat no heu de rebre el premi com la victòria davant dels altres concursants sinó com un reconeixement i com un estímul.

I animo als qui enguany hagin dubtat a fer-ho que s’hi posin avui mateix, que no cal que esperin tot un any, que això de llegir, escriure i pensar ha de ser un acte quotidià.

I, sobretot, us animo a tots a llegir. L’escriptor argentí Jorge Luís Borges va dir que no sabia si era un bon escriptor, però del que sí que estava segur era de ser un lector excel·lent.

També vull agrair la feina feta pel regidor de Cultura i els tècnics de l’Ajuntament de Calaf per la convocatòria i l’organització d’aquest acte. A ells també els encoratjo a pensar ja en la III edició d’aquests Jocs Florals, que com sempre diem, han de regir-se per la màxima de més i millor.

(Un aclariment: aquest més i millor no té un esperit competitiu, no vol dir més participants i més qualitat; de fet, aconseguir-ho seria relativament fàcil. Amb aquest més i millor ens referim al servei i la utilitat que pretenem que tinguin.)

I, finalment, hem d’agrair la feina que han fet els membres del jurat, la Pilar Duocastella, la Vanessa Grau i la Meritxell Sòria. Formar-ne part no és senzill, haver de destriar entre tantes obres i escollir-ne una de guanyadora és difícil, més encara si t’has de posar d’acord amb la resta de membres. Per fer-ho cal tenir formació i bagatge, criteri i, sobretot, un compromís amb la cultura i una gran dosi de generositat. Us estem molt agraïts i per això us volem fer obsequi del que avui pertoca: una rosa i un llibre.

Res més, us convidem a tancar aquest acte de lliurament dels Segons Jocs Florals de Calaf amb una copa de cava. I als premiats, al jurat i a l’equip de govern, els convido a fer-nos la fotografia de fi de festa. Moltes gràcies!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s