Regidors, benvolguts compatriotes,

Bona nit, sigueu molt benvinguts als actes de commemoració dels fets de l’Onze de Setembre que aquest vespre tenen lloc de manera simultània a Calaf i a d’altres pobles de l’Alta Segarra com Els Prats de Rei i Sant Martí Sesgueioles i als quals s’hi han adherit els municipis de Pujalt, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Sant Pere Sallavinera, Veciana i Copons.

Moltes gràcies per la vostra assistència i molt agraït a totes les persones que han organitzat aquesta commemoració de l’Onze de Setembre a l’Alta Segarra.

Calaf i Els Prats de Rei, per la seva situació estratègica, van ser les places de l’Alta Segarra que van jugar un paper més transcendental en el desenllaç de la Guerra de Successió.

Calaf va ser fortí dels austriacistes fins que el seu castell va ser malmès i els seus magatzems saquejats i destruïts per les tropes borbòniques pel maig de l’any 1710, en un episodi d’infaust record per la cruesa dels combats i la crueltat de les represàlies.

Els plans entre Calaf, els Prats de Rei i Sant Martí Sesgueioles van ser l’escenari de setembre a desembre de l’any 1711 d’una de les batalles més espectaculars, llargues i costoses en vides humanes de tot el conflicte.

Els historiadors Jordi Torner i Jaume Mas ens n’acaben de fer una crònica detallada.

Tenim el deure de servar la memòria d’aquells avantpassats nostres perquè la seva lluita en defensa dels drets i les llibertat nacionals de Catalunya, el ressò internacional del seu sacrifici, l’admiració que encara avui, més de tres-cents anys després, causen el seu coratge i la seva determinació per existir com a nació, la seva voluntat de ser, és la saba que nodreix les nostres reivindicacions d’avui.

Josep Suñol i Garriga, assassinat per les tropes franquistes el 6 d’agost de 1936, just ara ha fet vuitanta anys, va dir que “Catalunya és un poble amb afany de justícia i llibertat”.

Avui, justícia i llibertat volen dir República i independència.

Hem de ser dignes hereus del sacrifici dels herois del 1714, hem de fer que la seva lluita no fos debades.

Visca Catalunya!