Bona tarda,

Demà es complirà el primer any de mandat. Un dels primers actes en què vaig participar com a alcalde va ser, precisament, el sopar de final de temporada que vau fer l’any passat.

En aquest any, hem fet molta feina, encara que molta ha estat interna, d’endreça i organització.

Tanmateix, no hem fet tota la que hauríem volgut i hem constatat, amb decepció, que l’administració és massa lenta. Ara: no ens hem d’enganyar, perquè al capdavall les administracions, com les entitats, les fem anar les persones.

Entre les feines d’endreça i organització hi ha, per exemple, la regulació de les relacions amb les entitats.

Primer vam aprovar un Reglament de convenis i subvencions i, immediatament, ens vam posar a redactar i negociar convenis amb les entitats.

Aquesta setmana hem firmat els tres convenis que regularan la relació entre l’Ajuntament i la UE Calaf: el de subvencions, que estipula la quantitat econòmica que s’aporta des dels fons municipals, que s’anirà renovant anualment per ajustar-nos a les vostres necessitats, i els de cessió del camp de futbol i les instal·lacions, i el del bar.

Som conscients del canvi de paràmetre que ha significat la regulació de les relacions entre les entitats i l’Ajuntament a través de convenis per a tot, però creiem que és la manera més adequada i prudent de fer-ho; a banda que la llei ens hi obliga.

En aquest sentit, vull agrair públicament la Junta Directiva de la UE Calaf per la bona predisposició que demostrat a l’hora de negociar els tres convenis.

Dit això, el que vull ara és donar l’enhorabona a tots els futbolistes i tècnics per l’excel·lent temporada que heu fet.

Ho dic pensant no en els resultats que ha obtingut cadascun dels equips, sinó en la feina que s’ha fet des dels més petits fins al primer equip.

És clar que a tots ens faria il·lusió i ens enorgulliria que el primer equip pugés a Segona, i durant moltes jornades hem xalat de valent i ens hi hem esperançat, i aplaudim l’esforç que heu fet. Però també valorem que hàgiu tingut un segon equip sènior i que hàgiu recuperat l’equip juvenil.

Vull dir que entre dos objectius que són compatibles, que es poden plantejar tots dos alhora, entre tenir un equip en totes les categories d’edat i l’ascens a segona, l’obsessió hauria d’anar cap al primer.

Perquè la feina que fa la UE Calaf per a la formació i l’educació dels nostres fills, per la convivència i la cohesió social, és impagable i imprescindible.

L’ascens a Segona ha de ser una aspiració i un estímul que engresqui l’entitat i els futbolistes i a la vila sencera, i des del govern de l’Ajuntament us ajudarem en tot el que sigui possible i raonable, però no s’hauria de convertir en una obsessió.

Si seguiu treballant com ho esteu fent, l’ascens caurà com a premi merescut.

L’obsessió ha de ser complir amb la responsabilitat que significa agafar un nen en categoria baby i educar-lo i formar-lo a través del futbol durant les diferents etapes per les quals passa.

És una responsabilitat enorme que tenim tots els qui directament o indirecta formem part de la UE Calaf, no només els tècnics i responsables: directius, pares, espectadors… tots ens hem de sentir interpel·lats.

No és una responsabilitat estanca, no comença i acaba en una hora determinada, la dels entrenaments i els partits, i en l’equip propi.

Vull fer notar que els esdeveniments d’aquest cap de setmana a Marsella, els enfrontaments entre les aficions angleses i russes amb l’excusa del futbol, no ens són aliens, no s’hi val a dir que això no és futbol o que no va amb nosaltres, al contrari, també és futbol i també ens interpel·la directament, ens ha de fer reflexionar molt profundament i analitzar quins comportaments tenim i quines influències transmetem als nostres fills.

Aquesta feina d’educació i de formació a través del futbol és la més important de totes les que feu, la més decisiva, i és la feina per la qual us valorem més.

Enhorabona i moltes gràcies!

[Discurs pronunciat el diumenge 12 de juny, en motiu del dinar de final de temporada de la UE Calaf]