Els escoltes de Calaf porten tot l’any d’aniversari. Dissabte van culminar-lo amb un dinar i una festa en què es va homenatjar les generacions que han precedit els actuals caps. Un gest que els honora.

Em va semblar que tots els discursos tenien un punt en comú, més enllà de les anècdotes i experiències personals de cadascú: l’orgull i l’agraïment per haver pogut formar part de l’agrupament escolta de Calaf.

No és fàcil destriar de la funció d’alcalde el fet de ser pare de dos fills que van al cau de Calaf des que el moviment es va revifar ara fa sis anys.

Ara: el sentiment és semblant, en el sentit de reconeixement i agraïment per la feina que fan en pro dels infants i joves de Calaf, els nostres fills.

Probablement, la millor manera d’il·lustrar aquest reconeixement resideix en el fet que enguany totes les branques han quedat cobertes pel centenar d’escoltes que integren l’agrupament de Calaf.

L’objectiu fundacional del moviment escolta és “contribuir a l’autodesenvolupament dels nois i noies perquè assoleixin el màxim del seu potencial físic, intel·lectual, social i espiritual com a individus, com a ciutadans responsables i com a membres de les seves comunitats local, nacional i internacional”.

Aquesta funció educativa és fonamental sempre, però en un poble de les dimensions de Calaf, resulta essencial i decisiva. És una evidència que a Calaf l’han complert amb escreix durant els 35 anys d’existència.