En el darrer ple municipal celebrat el dilluns 14, vam aprovar l’ordenança de circulació amb els cinc vots a favor de Junts per Calaf, les tres abstencions de CiU i els tres vots en contra de GIC-VV.

Aquesta distribució de vots mereix un comentari. Tant CiU com GIC-VV van considerar, durant el debat previ a la votació, que aquesta ordenança és sobrera i inadequada. Però, a l’hora de votar, mentre els regidors dels veïns amb veu van optar per no deixar fer, els convergents van triar no bloquejar-nos la iniciativa. És un matís rellevant.

Ara l’ordenança estarà un mes en exposició pública perquè tothom qui ho cregui necessari hi pugui presentar al·legacions i contribuir a millorar-la.

Durant el debat, els portaveus del GIC-VV i de CiU van dir que aquesta era una ordenança per a una ciutat i no pas per a Calaf, que la seva aplicació seria molt complicada i que les sancions que s’hi preveuen són exagerades i tenen un afany recaptatori.

La resposta és fàcil i contundent. De fet, a Calaf ja hi ha vigent una ordenança de circulació, aprovada l’any 2000 quan era alcalde l’actual portaveu del GIC-VV, Josep Casulleras. Si llavors calia, no entenem perquè ara no cal. Però, tant se val perquè és veritat que aquella ordenança no s’ha arribat a aplicar mai, entre d’altres coses, perquè no hi havia annexat cap quadre de sancions. Governar un municipi sempre és complicat, ningú havia dit que fos senzill, especialment si la feina es deixa a mig fer.

D’afany recaptatori rere l’ordenança, no n’hi ha. En el pressupost que hem preparat per a l’exercici 2016 hi ha previstos 1.500 euros d’ingressos en concepte de sancions. Perquè l’afany que hi ha de veritat és el d’ordenació. De dotar-nos d’un instrument que ens permeti regular el trànsit de Calaf i l’ocupació de l’espai públic amb la voluntat que hi surti guanyant la convivència entre veïns i s’hi respectin els drets de tothom.

Em penso que amb un exemple recent s’entendrà per què volem aquesta ordenança.

Durant el temps que han durat les obres de la rotonda de l’estació, els camions han tingut prohibida la circulació pel centre de la vila. Vam avisar les empreses i comerços, vam fer posar els senyals corresponents amb els itineraris alternatius i vam demanar als Mossos d’Esquadra un seguiment especial, almenys els primers dies. Creiem que és evident que força camions van desoir les peticions i van incomplir els senyals, sense que des de l’Ajuntament ho poguéssim impedir, ni sancionar.

A banda d’aquest episodi puntual (o no tant), des que som al govern hem constatat la indefensió en què es troben els veïns quan no poden treure el cotxe del seu garatge malgrat pagar la taxa de gual perquè en tenen un d’estacionat al davant o de vianants que han de baixar de la vorera perquè hi ha cotxes aparcats al damunt. No cal estendre’s amb els exemples perquè qui més qui menys ha viscut situacions semblants.

Són conductes que no ens hem de permetre i que no tenen res a veure amb el nombre d’habitants de la vila. Calaf és prou gran i té una activitat diària prou intensa com perquè el trànsit estigui regulat i que des del govern municipal se’n vetlli el compliment. Per exemple, i de forma paral·lela, pretenem habilitar moltes més places d’aparcament gratuït aprofitant els solars en desús.

En tot cas, la nostra voluntat és de posar ordre. És el mateix que hem pretès amb el reglament de subvencions i convenis, ja en vigor, i amb el de participació ciutadana, pendent d’aprovació. I amb tots els que tenim previst de proposar. Com una ordenança de civisme en què estem treballant.