Senyor Diputat de Cultura, president de la Fundació Casal de Calaf, senyores i senyors.

Bon dia i moltes gràcies.

Ser el darrer a parlar té un inconvenient i un avantatge.

L’inconvenient és que, pràcticament, ja s’ha dit tot i ben poc resta a afegir. Més encara quan aquest matí hi ha hagut una desena d’intervencions d’una qualitat altíssima, de persones que tenen un coneixement profund del fet cultural dels Pastorets, no només teòric perquè molts d’ells els han viscut dalt de l’escenari, com a actors. O bé de qui m’ha precedit, un actor amb una trajectòria reconeguda i d’èxit.

Ara: l’avantatge és, precisament, que com que ja s’ha dit tot i s’ha dit d’una manera excepcional, no cal afegir-hi res, o poca cosa. Per tant, me’n guardaré prou de voler ser original.

El que jo voldria fer és, en primer lloc, reivindicar la capitalitat de Calaf. Calaf és la capital dels Pastorets, indiscutiblement.

Hi ha aquest teatre, que és una meravella des de la platea fins a l’escenari. Perquè Calaf té Pastorets té aquest teatre i perquè té aquest teatre pot fer uns Pastorets amb un muntatge i una escenografia de tanta qualitat i d’una espectacularitat sorprenent.

Hi ha la qualitat dels actors i els directors. La qüestió de la qualitat sempre és relativa. No obstant, crec que paga la pena recordar que quan es va fer un càsting a nivell català, amb actors de pastorets d’arreu del país, per aquell projecte de TV3 per fer els pastorets del segle XXI, Calaf va aportar-hi fins a 6 actors, dos dels quals (l’Eloi Fonoll i el David Vilaseca), com a actors de papers principals.

Hi ha la intensitat i la passió, el rigor i la professionalitat amb què es viuen a Calaf els Pastorets, des de baix i des de dalt de l’escenari, pels carrers i a les cases de la vila.

Hi ha els Pastorets infantils, com a prova. Perquè, de fet, no són una pastorets infantils si no uns Pastorets de debò interpretats per nens. Tal és el nivell d’exigència que hi posen, des del director als actors passant per tot l’equip de suport i de col·laboradors, i la qualitat interpretativa, escènica i tècnica amb què els treuen.

Hi ha l’encert d’haver programat aquestes jornades, l’excel·lència de les ponències que s’han pronunciat, el poder de convocatòria i l’esforç de millorar i modernitzar un fet tan nostre com els Pastorets.

I hi ha, en definitiva, aquests 90 anys de representacions acumulades. Vol dir una fidelitat gens fàcil de mantenir, d’un mèrit enorme, perquè vol dir que s’han hagut de superar molts obstacles i dificultats, vol dir molts veïns treballant de forma infatigable fent una feina impagable, vol dir uns veïns que s’estimen els Pastorets i que estimant els Pastorets estimen Calaf.

Ara fa un any, en aquest mateix Casal, vau presentar el llibre dels cuplets dels Pastorets, un recull de l’Antonino Mestres (un dels lluquets històrics) amb il·lustracions del Lluís Selvas.

Aquest llibre que per a alguns pot semblar poca cosa a mi em sembla que té un valor doble: d’una banda, perquè mostra la importància que els calafins donen als Pastorets pel fet que s’hagin conservat un centenar llarg de cuplets, des del 1934, que aviat és dit, perquè vol dir que hi va haver unes persones que van tenir la paciència i la visió d’aplegar-los i guardar-los a casa seva quan el més normal era que s’haguessin perdut entre sarrons i samarres.

I, d’una altra banda, perquè són una crònica succinta de la vida de Calaf. No hi ha cultura, ni tradició petita: tota manifestació cultural, per més popular que sigui, conté una concepció del món determinada que ens explica i que, com diuen els versos de Vicent Andrés Estellés que hi ha gravats en el bar d’aquest Casal, ens fa prendre consciència de no ser res si no som poble.

Per tant, per totes aquestes raons, i d’altres que m’estalvio per no fer-ho més llarg, indiscutiblement, Calaf és la capital dels Pastorets.

I el que volia dir en segon lloc és agrair a la Diputació de Barcelona, i molt especialment al diputat Juanjo Puigcorbé perquè hi ha tingut molt a veure, l’ajuda que ha atorgat per a l’edició d’enguany i la seva presència en aquest acte, perquè li dóna gruix i el posa en relleu.

I agrair a la Fundació del Casal i a tot l’equip que feu els Pastorets des de fa tants anys l’esperit de superació amb què els afronteu i el respecte amb què els encareu any rere any. Esperem amb delit a veure les novetats que heu introduït en l’escenografia i la música.

La sessió d’aquesta tarda, d’homenatge a totes les persones que han intervingut en alguna representació dels Pastorets, és un acte de generositat i d’afirmació alhora pel que té de reconeixement a la feina i l’estima donada.

Un poble sense memòria és un poble que per força haurà de ser injust i que no tindrà accés a la veritat.

Els Pastorets són part de la veritat de Calaf.

Moltes gràcies.