L’última discrepància de fons que va sorgir durant el debat del pressupost del 2016 van ser les subvencions previstes per a les entitats. Hi hem consignat 63.000 euros, una quantitat semblant a la destinada durant l’any 2015.

La qüestió la va treure el GIC-VV d’una manera que nosaltres considerem improcedent perquè malgrat referir-se clarament al Casal, el seu portaveu va parlar en tot moment de “l’entitat”, sense anomenar-la directament, i nociva perquè atia la divisió i fomenta l’enfrontament entre entitats. Per a nosaltres, totes les entitats de Calaf tenen la mateixa importància i rebran un tracte equitatiu i adequat a les seves necessitats i a la funció que fan.

El fons de la crítica del GIC-VV tindria tot el sentit del món si fos veritat. Denunciava que dels 63.000 euros que es destinen a les entitats, 26.000 fossin per al Casal. La seva mala fe s’observa quan torna a fer la denúncia en el ple malgrat que en la Comissió informativa se’ls havia donat resposta i se’ls n’havia explicat la distribució.

Els 26.000 euros que rebrà el Casal de Calaf durant l’any 2016 es distribueixen de la següent manera: 3.000 euros de subvenció anual, en què s’inclou tant l’ajuda a les activitats que programen com al dret d’ús dels seus espais per a les activitats de l’Ajuntament i per a les d’altres entitats de Calaf, 5.000 euros d’ajuda extraordinària amb motiu de la celebració del 90è aniversari dels Pastorets i 18.000 euros destinats a eixugar el deute contret per l’Ajuntament des de l’any 2006.

És clar, aquest deute, s’ha d’explicar.

L’any 2006, l’Ajuntament de Calaf va firmar un conveni amb el Casal pel qual li concedia una subvenció de 30.000 euros anuals: 12.000 euros per a subvencionar l’ús de l’equipament, tant per part de l’Ajuntament com per d’altres entitats, 9.000 euros per a la promoció i realització d’activitats culturals i socials, i 9.000 euros destinats a l’execució d’obres i a l’adquisició de béns d’inversió per adequar les instal·lacions a la normativa vigent i a les noves tecnologies. Aquell conveni es va incomplir a partir del segon semestre del 2009.

L’any 2011, es va firmar un altre conveni en què la quantitat compromesa per l’Ajuntament era de 21.000 euros. S’havia suprimit el segon grup de subvencions.

Ara: aquell segon conveni tampoc no es va complir, ni des del primer dia. L’any 2011, se’ls van donar 300 euros i el 2012, 1.500 euros. Llavors, es va arribar a un acord per a no fer més grossa la pilota i eixugar el deute acumulat. Així, l’any 2013 es van pagar a compte 6.000 euros i des de l’any 2014 s’està saldant a raó de 18.000 euros anuals.

Aquesta és l’explicació del que ens hem trobat.

A partir d’aquí, el nostre propòsit és doble. El primer, ordenar i regular les subvencions que es concedeixen a les entitats. Per això hem elaborat i hem aprovat en ple (amb l’abstenció de CiU i el vot en contra de GIC-VV) un reglament de convenis i subvencions, i firmarem amb totes les entitats que ens ho sol·licitin i que compleixin els requisits establerts en el reglament un conveni en què es fixarà la relació de suport mutu, la quantitat de la subvenció atorgada i per quina activitat.

Ultra la voluntat d’aquest govern municipal de posar ordre i rigor en la concessió d’ajudes, hi ha a més l’obligatorietat de complir una normativa que data de l’any 2007, malgrat que s’ha anat incomplint de manera reiterada i general. Això vol dir que sense conveni no hi haurà subvenció i que una subvenció no justificada s’haurà de retornar. També vol dir que s’hauran de donar explicacions de les subvencions donades des de l’any 2007 i que vés a saber amb què ens trobarem.

I el segon, és la voluntat de transparència amb què volem tenyir el nostre mandat. És clar que la transparència requereix clarificació. Dit d’una altra manera: l’ús gratuït que els clubs de bàsquet i de futbol sala fan del Poliesportiu i el que el club de futbol fa de les instal·lacions de Les Garrigues, per exemple, s’han de considerar una subvenció? Nosaltres creiem que sí i que ha de ser quantificada (lloguer o cànon, manteniment, despesa corrent…) i regulada a través d’un conveni.

La transparència no pas com un objectiu en ella mateixa, ni estadístic, ni virtual, sinó com una forma de govern, l’única que és possible. O sigui, que si una subvenció no la podem explicar, no la concedirem. I les que concedim, les explicarem.