La proposta de pressupost de l’Ajuntament de Calaf per al 2016 no contempla cap ingrés en concepte de cànon per la gestió del servei integral de l’aigua de Calaf. És una anomalia que s’ha d’explicar molt bé, si no per a comprendre-ho, almenys sí per entendre’n el per què.

Ens hem de remuntar al 2004. Aquell any, l’Ajuntament de Calaf va deixar de pagar a Aigües de Manresa una primera factura. Aquella primera factura impagada porta data de 28 d’abril de 2004. Fins al 31 de desembre de 2011, les factures impagades a Aigües de Manresa es van anar acumulant fins a generar un deute de 656.413,23 euros.

El setembre de 2013, l’Ajuntament de Calaf i Aigües de Manresa, que per un acord del ple municipal de 25 de febrer de 2011 s’havia convertit en “mitjà propi de l’Ajuntament”, van firmar un contracte – programa en què s’estableix un cànon pel servei integral de l’aigua de Calaf per valor de 656.413,23 euros.

Alhora, Aigües de Manresa avançava a l’Ajuntament la totalitat del cànon, saldava el deute acumulat i es retribuïa de la despesa efectuada compensant-se’l i finançant-se’l a raó de 50.285,36 euros anuals durant 20 anys, resultat d’aplicar un interès del 4,606 per cent. Aquests 50.285,36 euros es repercuteixen en el pressupost que Aigües de Manresa elabora per calcular la tarifa de Calaf, 20.000,36 en el de l’aigua i 30.285 en el del clavegueram.

Aquest contracte – programa va entrar en vigor l’1 de gener de 2014.

Aquesta és la raó per la qual, lamentablement, en el pressupost de 2016 no hi hem pogut preveure cap ingrés derivat de la concessió del servei de l’aigua.

Perquè, en puresa, no estem davant d’un cànon per la concessió d’un servei sinó d’un préstec per a saldar un deute (per això coincideixen al cèntim deute i cànon) que retornen els abonats al servei d’aigua i clavegueram.

Fa unes setmanes, Aigües de Manresa ens va presentar una proposta d’augment de la tarifa de l’aigua del 5 per cent de mitjana. El vam rebutjar. De manera que durant l’any 2016, el rebut de l’aigua i el clavegueram no s’apujarà.

L’objectiu que ens hem fixat l’actual equip de govern és reconduir la relació heretada amb Aigües de Manresa, sense descartar cap escenari. Això vol dir, en primer terme, amortitzar en la mesura de les capacitats el deute vigent per, d’una banda, rebaixar la càrrega financera que suporten els abonats al servei, i, d’una altra banda, per alliberar recursos que es puguin invertir en el manteniment de les xarxes d’aigua i clavegueram.

En aquest sentit, paga la pena fer saber que el pla director considera que l’import òptim d’inversió anual hauria de ser de 58.817 euros anuals però que, no obstant, només se n’han invertit 39.000 l’any 2014, 38.240 l’any 2015 i que aquest 2016 també se n’han previst 38.240, és a dir, que en tres anys s’haurà acumulat un dèficit d’inversions de 60.000 euros.