Des de fa uns anys, quan arriba Tots Sants debatem entre si mantenir la tradició de la castanyada o bé llançar-nos de ple a la festa importada del Halloween, que prenem com allò modern. Plantejat en aquests termes, sempre m’ha semblat un debat equivocat. Vull dir confrontar la castanyada amb el Halloween, o les tradicions més arrelades en el nostre imaginari amb la presumpta modernitat de les que ens arriben de fora (de la cultura celta, en aquest cas).

Crec que les tradicions s’han de mantenir amb la fidelitat que és lògica i que s’han de renovar amb les influències de les tradicions que ens arriben de fora i que es van incorporant d’una manera natural, que vol dir fent-les pròpies i adaptant-les a la manera de ser nostra. D’aquest fenomen, que succeeix arreu i en totes les experiències de consum massiu, els científics n’hi diuen glocalització (fer local allò que ha esdevingut global).

Aquest cap de setmana a Calaf celebrem la Fira de Tots Sants. Hi conviuran les castanyes i els panellets amb les carbasses de totes les mesures, pesos i formes i convertides en sopa. I al vespre, a la Plaça Gran, mesclarem l’esport més popular amb el joc de fer por, les cerveses artesanes, els vins i tastets de plats innovadors amb el record de la pesta que va assolar Calaf durant deu mesos del 1651. Tradició i modernitat. Com creiem que ha de ser.