Aquest dilluns al vespre vam debatre sobre el model de tanatori que volem per Calaf en el transcurs del Ple ordinari del mes de setembre. Vam confrontar dos models distints. Era el compromís que havíem adquirit l’equip de govern amb el grup de CiU.
El debat que es va suscitar i el resum dels temes tractats en el Ple es pot llegir a les notícies del web de l’Ajuntament
i escoltar en el següent enllaç:
https://soundcloud.com/ajuntament-de-calaf/ple-140915mp3
Nosaltres vam exposar les raons per les quals no considerem ni adequat ni òptim el propòsit de CiU d’autoritzar la construcció d’un tanatori privat a la parcel·la que hi ha entre la gasolinera de l’Àrea de Guissona i el Punt Mecànic Borràs. Hi tenim objeccions de tipus legal, d’ubicació i de concepte. I en proposem un de públic amb gestió privada atorgada a través d’un concurs per ubicar-lo a l’edifici de l’antic Parc de Bombers.
CiU va exposar les seves raons i ens va fer preguntes i observacions que em penso que vam respondre de manera clara i contundent i, encabat, em vaig quedar amb la sensació de no saber per què prefereixen el tanatori que ens volien fer aprovar al cap de quinze dies d’haver pres possessió del govern.
Una impressió semblant me la vaig endur després d’escoltar les intervencions de la portaveu del GIC. Malgrat que en alguns moments semblava donar-nos la raó, la seva abstenció va quedar clara quan es va veure que no es volien posicionar ni a favor de l’un, ni de l’altre, que seria tant com dir que entre un model de tanatori i l’altre no sabrien pas per quin decidir-se.
Ara: més enllà dels arguments dels uns i dels altres, el que vaig constatar és el que qualsevol observador de la política sap de sempre: que els debats són exercicis retòrics adreçats als partidaris de cadascú. Vull dir que el vot dels regidors dels tres grups estava decidit abans de començar i que res del que podíem dir havia de servir per canviar-ne el sentit. Però la política, i encara menys la municipal, hauria de ser un espai per a la recerca de les millors opcions i projectes després de la discussió i la confrontació d’idees de manera honesta. Tots ens hi hauríem d’esforçar.