Fa un parell de mesos que vam prendre possessió del govern municipal de Calaf. I el que podem dir és que les expectatives que ens havíem creat, en il·lusió i entusiasme, es van quedar curtes.

En aquests dos mesos, els cinc regidors de Junts per Calaf – Acord Municipal hem esmerçat totes les hores que hem pogut al govern de la vila. La impressió ha estat com la de pujar en un tren en marxa. Per això, malgrat haver-ne agafat el comandament amb fermesa des del primer dia, la inèrcia encara ens mena. No hi fa res, aviat serem nosaltres qui el conduirem.

Som conscients que la nostra acció de govern és a penes perceptible per a la majoria de vilatans. No podria ser d’una altra manera. Tanmateix, de feina ja n’hem fet i força.

Primerament, hem analitzat i hem avaluat l’organització interna. Hem arribat a dues conclusions: que, en general, el personal de què disposa l’Ajuntament és d’una vàlua enorme i que, no obstant, hem de procedir a reorganitzar l’estructura d’acord amb els nostres criteris els quals, per entendre’ns i dir-ho suaument, vindrien a ser força més cartesians. Ho estem fent.

També ben aviat vam aturar dos projectes que l’anterior equip de govern havia engegat i amb els quals no estem del tot d’acord. En un, la discrepància és de fons; en l’altre, és d’oportunitat i d’incompleció.

Discrepem amb el model de tanatori privat que el govern de CiU havia deixat a punt per a l’aprovació del departament d’Urbanisme. No creiem que un tanatori s’hagi de concedir a través d’una mera llicència d’activitats. Nosaltres pensem que es tracta d’un servei públic que s’ha d’atorgar a través d’una concessió administrativa després un concurs públic. I no creiem que hagi d’instal·lar-se en una parcel·la del polígon industrial si el podem ubicar a l’edifici dels antics bombers. Ja es veu que es tracta d’una discrepància ideològica de fons. Ens hem compromès amb el grup municipal de CiU a portar la qüestió a debat en el ple de setembre i així ho farem.

El segon projecte és el de la rotonda de l’estació. La farem. Les obres començaran passada la Festa Major. L’hem analitzat i hem conclòs que es tracta d’un bon projecte, malgrat que el de menys (fins i tot el de més) sigui la rotonda que hi incorpora i l’engega. No n’hi havia cap necessitat. Ara, l’obra ja estava encomanada i l’hem hagut de tirar endavant. Però, abans, l’hem parlada amb els serveis tècnics de la Diputació i hem pactat un pla d’actuació per als propers mesos amb l’objectiu de completar-la i donar-li sentit amb, primer, un estudi de mobilitat a la vila que haurà de servir per endreçar-hi el trànsit, les zones de vianants, les zones d’aparcament, etcètera, i, finalment, un projecte per convertir la carretera de Manresa en un passeig, és a dir, fer-la transitable per als vianants d’una punta a l’altra, des de la Colònia a la Pineda. Qui ho llegeixi correctament entendrà que nosaltres haguéssim fet el procés a la inversa: primer el pla de vila, després el passeig i, per acabar, el tram de l’estació: allò de tenir un projecte de poble darrere de cadascuna de les actuacions que es fan: construir un poble i no pas apedaçar-lo.

I, finalment, i per no estendre’m més i no ser exhaustiu, que temps i espai hi haurà, és clar que també hem avaluat la situació econòmica que ens hem trobat. La motxilla pesa força més del que ens havien dit. I això que ni tenim els resultats de l’auditoria que hem encomanat, ni hem acabat d’obrir tots els calaixos.

Quedem-nos amb l’entusiasme que dèiem en començar: El contacte amb els veïns, la sensació de servei a les persones és tan enriquidora i apassionant com ens havíem imaginat. És clar que això tot just comença. En som plenament conscients.