“Tenim un poble i l’hem de preservar”

Regidors, senyores i senyors, companys i amics, familiars.

Moltes gràcies per la vostra assistència a aquest acte solemne de constitució de l’Ajuntament de Calaf.
Tot ha anat bé. I tot anirà bé.

Abans de passar a enumerar quines seran les línies mestres de la nostra acció de govern, vull, primer, felicitar els companys del GIC – Veïns amb Veu pels resultats obtinguts a les eleccions del 24 de maig. I els companys de CiU i en especial, l’alcaldessa Maria Antònia Trullàs, també els vull donar, a més a més, les gràcies pels dotze anys que han destinat a treballar per Calaf i les seves persones. Els ho agraïm.
A tots us convido des d’avui mateix a unir esforços per fer el Calaf que tots volem i que tots ens hem proposat.
I segon, vull expressar un agraïment molt profund i molt sentit a tots els calafins que el dia 24 de maig van anar a votar, no només als 687 que van confiar el seu vot a Junts per Calaf, perquè el propòsit i el compromís que avui adquirim és amb totes les persones de Calaf.
Un agraïment també per a totes les persones que durant la campanya i els dies posteriors ens han ajudat i ens han animat a tirar endavant el projecte de poble que ens hem fixat. No els enumeraré perquè fóra massa llarg i segur que me’n deixaria algun.

També vull fer un reconeixement especial als vint-i-un membres de la candidatura de Junts per Calaf. Treballar amb vosaltres ha estat enriquidor i apassionant, un plaer que continuarem experimentant perquè la feina no s’ha acabat, la feina tot just comença. Confio que podrem comptar amb tots vosaltres, Calaf us necessita.

Finalment, per tancar el capítol d’agraïments, vull adreçar-me també als amics i a la família que m’hi han animat i que m’han fet costat; sense ells, no hagués fet el pas endavant.

I, és clar, a la Laura. I al Gerard, el Ton i la Jorgina. Perquè res no té sentit si no és amb ella i amb ells.

DSC09860vLa nostra acció de govern, fonamentada en el programa amb què ens vam presentar i en les propostes de la resta de grups que puguem incorporar fruit del diàleg i la negociació a partir d’avui, es basarà en quatre eixos: justícia social, transparència i participació, Alta Segarra i procés d’independència.

Justícia social. Perquè avui la societat té com a amenaça principal la fractura per culpa de les desigualtats creixents i desorbitades. Una desigualtat que és, en primera instància, econòmica i que s’expressa en uns índexs d’atur i de pobresa escandalosos i que corren el risc de cronificació, però que en darrer terme ens porta a una fractura social i cultural inadmissibles i molt perilloses de cara a la convivència i la cohesió. Des dels ajuntaments s’hi pot actuar, hi ha mecanismes i es poden fer polítiques que ajudin a pal•liar-ho i a corregir-ho. Aquesta serà la nostra primera preocupació.

Transparència i participació. És senzill: no farem res que no puguem explicar, i tot el que fem ho explicarem. Sabreu què fem i per què ho fem. Que a tothom li sembli bé o que a tothom li vagi bé, ja serà més difícil. Ja hi comptem. Però ningú podrà dir-nos que no saben què fem ni per què ho fem. I ho farem tots junts, us demanarem que col•laboreu i que ens ajudeu.

Alta Segarra. L’Alta Segarra existeix, no és cap entelèquia, i Calaf n’és la capital. Exercirem la capitalitat que ostentem. Una de les primeres decisions serà la de convidar els alcaldes de tots els pobles de la comarca de l’Alta Segarra a una reunió per saber quins estan disposats a empènyer per assolir-ne el reconeixement i per pactar, mentre no arribi la creació de la comarca, quines polítiques i quines accions i serveis podem mancomunar a través de la mancomunitat intermunicipal voluntària segarrenca.

I, en darrer lloc, la independència de Catalunya. Des de l’Ajuntament de Calaf farem costat al Parlament de Catalunya i al nou govern que sorgeixi de les eleccions del 27 de setembre per exercir l’autodeterminació de Catalunya i poder-nos proclamar lliures i sobirans.

El procés de transició nacional no ens distraurà de la nostra feina de governar Calaf i de servei a les persones. Però si el país ens requereix, si el Parlament i el govern ens necessiten, no ens agafaran distrets.

Com sabeu, a més de periodista, també sóc escriptor. De fet, la definició més exacta que m’aplicaria a mi mateix és que faig de periodista i sóc escriptor.

En la ficció, el que funciona és l’oposició de contraris: el bo i el dolent, l’heroi i l’antiheroi, la bruixa i la princesa, l’alt i el baix, el guapo i el lleig… Ho va demostrar l’antropòleg Claude Lévi-Strauss. D’altres autors com Vladimir Propp, Roland Barthes, Tzvetan Todorov o Algirdas Greimas ho van enriquir amb les seves anàlisis. Propp, per exemple, en analitzar un centenar de contes russos va descobrir que en totes les narracions hi havia set papers arquetípics que s’anaven repetint.

Per què ho dic tot això? Ara ho explico.

Tothom dóna per fet que la realitat sempre supera la ficció. També tothom admet que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat.

Ni l’una ni l’altra són certes. Perquè per més persones que s’arribin a creure una mentida, la mentida continua sent mentida. I el qui la propaga, un mentider.

Igualment, no és que la realitat superi la ficció, el que succeeix és que mentre des de la ficció aspirem a la versemblança, des de la realitat massa sovint copiem els comportaments que són propis de la ficció. Vull dir que adoptem les dialèctiques que li són inherents, aquestes del guanyar o perdre, del si no estàs amb mi és que estàs contra mi.

N’hem de fugir. La vida i la convivència social són molt més riques i, per això, molt més complexes. No es poden reduir a l’oposició de contraris, o a mitja dotzena d’arquetips.

Hem de barrar el pas a les dialèctiques que són pròpies del futbol: no és veritat que només es pugui guanyar o perdre.

Davant de la competència imposada per la ideologia neoliberal des de finals dels anys setanta hem d’oposar-hi la cooperació entre les persones, davant de l’individualisme exacerbat hi hem de plantar l’associacionisme. Davant de la mentida, hi hem d’oposar la veritat i la transparència. Enfront de la crispació i la voluntat d’emmerdar i enfrontar veïns contra veïns… el que deia aquell, prudència i moderació. I un somriure.
Tenim un poble i aquest és el nostre bé comú més valuós. L’hem de preservar.

L’eina és el diàleg i l’entesa amb tothom. No hi defallirem. Governarem per a tothom. Vam ser una candidatura sorgida del poble. Governarem pel poble, des del poble. Aquest edifici és ple de despatxos, com pertoca a un Ajuntament. Però el nostre despatx principal el posarem al carrer, per treballar amb vosaltres i per vosaltres: Junts per Calaf, al servei de les persones.

Moltes gràcies.

S’aixeca la sessió.

Jordi Badia Perea
Alcalde de Calaf

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s