El 3×3, un torneig entranyable

Bona tarda,

En primer lloc, felicitar els equips guanyadors en les diferents categories, felicitar també el millor jugador del torneig, l’Isidre Marsiñach l’Isi, però, sobretot, felicitar tots els participants perquè ens heu permès gaudir de quatre dies de futbol i d’esport de veritat.

I, seguidament, vull felicitar i agrair a la Penya Barcelonista de Calaf i comarca la feina enorme i excel·lent que heu fet una edició més, i ja en són catorze, que aviat són dites.

En nom de l’Ajuntament, que vol dir en nom de tot el poble de Calaf, us agraïm l’organització d’aquest torneig que durant quatre dies ens aplega a la plaça de Barcelona ’92.

Aquest 3×3 és un torneig entranyable per múltiples raons.

Personalment, ja ho sabeu, durant uns quants anys vaig ser a l’altre cantó, amb els organitzadors, com a membre de la Penya. Des de en fa dos, hi participo com a alcalde –sense deixar de ser pare de jugadors, aquest any dels dos–.

Tanmateix, més enllà dels sentiments que cadascú pugui experimentar envers d’aquest torneig, a mi em sembla que n’hi ha uns quants de col·lectius, que probablement tothom comparteix, que el fan entranyable per a tothom.

Perquè el que hi vivim, en aquesta mena d’inauguració de l’estiu a Calaf, és un acte d’agermanament i d’amistat comuna que ens explica com a poble i que ens fa créixer com a vila.

Miraré d’explicar-ho amb un exemple. Al llarg de tots aquests anys, hem vist com els nens s’han anat fent grans, com a futbolistes i com a persones. D’un any a l’altre els veiem créixer i evolucionar.

Després hi ha equips que veus que cada any es fan amb la intenció de guanyar el torneig, en la categoria que sigui, però n’hi ha d’altres, i no són pas pocs, que un any rere l’altre els formen els mateixos jugadors; i això vol dir que són amics de veritat.

[L’any que ve, en motiu de la quinzena edició, potser aquesta fidelitat al torneig i als valors de l’esport es podria reconèixer d’alguna manera. És una idea que llanço als organitzadors.]

És entranyable també pel que té de record de Jordi Borràs, el memorial del qual compleix a l’edició present el desè aniversari. És un gest que us honora i que us converteix en una entitat modèlica.

I, finalment, també ho és per l’emplaçament, la plaça de Barcelona ’92. Sigui per la construcció tancada en forma d’U, o bé sigui pels tres bars que hi ha, és un punt neuràlgic de la vila que ens convida al recolliment i la trobada amb els amics i convilatans.

En aquest sentit, vull remarcar que aquest any es compleix el 25 aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92 i, per tant, també el 25è aniversari d’aquesta plaça.

Aquells jocs també van acabar sent entranyables per tots els qui vam tenir el privilegi de poder participar-hi.

Encara que no ho podrem arribar a saber mai, a mi em sembla que la clau de l’èxit del 3×3 rau també, en molt bona part, en l’emplaçament, en el fet que es faci a la plaça de Barcelona ’92.

Dels jocs se’n recorden els rècords, les victòries, les medalles… però, dels Jocs Olímpics de Barcelona ens n’han quedat també moments inoblidables com la cançó Amics per sempre o els atletes ballant al damunt de l’escenari en la cerimònia de clausura.

És a dir, que el que ens en queda d’una manera més intensa és l’esperit olímpic que es va viure durant la celebració dels Jocs.

L’esperit olímpic vol dir prendre’s l’esport com a vehicle de superació personal i col·lectiva; allò del més de pressa, més alt, més fort. Però també com a expressió d’amistat i cooperació; allò de que el més important és participar.

Salvant totes les distàncies i sense cap intenció de fer una comparació que no tindria sentit, crec que aquest esperit olímpic també el vivim cada any durant la celebració del 3×3 i és una altra de les raons de l’acceptació que té aquest torneig.

Qui sap si perquè es fa en aquesta plaça que porta el nom de Barcelona ’92 l’hi ha empeltat.

Per cert, anunciar-vos que el govern municipal tenim previst de fer els propers mesos un acte de reconeixement i celebració dels 25 anys de la plaça de Barcelona ’92.

Finalment, l’edició d’enguany ha comptat amb la participació de 76 equips. Més que el rècord, el que aquesta xifra vol dir és un repte i una feinada enorme que un any més la gent de la Penya ha superat amb una nota altíssima.

No sé si aquest torneig pot créixer gaire més i com ho ha de fer si és que ho ha de fer. En tot cas, sapigueu que des de l’Ajuntament us farem costat en tot el que puguem i en tot el que creiem que és raonable, tenint en compte tot el que hem dit abans i tenint en compte que es tracta de conviure entre tots els vilatans i totes les associacions de Calaf.

Moltes gràcies.

[Discurs pronunciat en el tancament del 14è torneig 3×3 i 10è memorial Jordi Borràs, el diumenge 9 de juliol de 2017]

En el tancament de l’any Figuerola

Bona tarda, benvinguts a l’acte de tancament de l’Any que hem dedicat a commemorar la figura de Laureà Figuerola amb motiu del bicentenari del seu naixement.

El vam iniciar amb molta il·lusió i el tanquem amb la satisfacció d’haver fet la feina que ens havíem proposat, malgrat que quan s’arriba al final sempre creus que podies haver fet algun acte més, haver convidat algun ponent més, etcètera.

Però, globalment estem satisfets i agraïts a tothom qui hi ha col·laborat i s’hi ha implicat:

  • el personal tècnic de l’Ajuntament amb els regidors Jordi Fitó i Montserrat Mases al capdavant,
  • les persones que han estat part activa de la commemoració i que han tingut la generositat de compartir el seu talent i els seus coneixements sobre Laureà Figuerola i la seva obra
  • i, finalment, a la seva família per la bona predisposició i facilitats donades des del primer dia que els vam anunciar la voluntat de destinar tot un any a commemorar la figura del seu avantpassat, i pel seu compromís amb Calaf.

Quan s’arriba al final d’una commemoració com aquesta, la pregunta que ens hem de fer és què ens quedarà? Bé, de fet, és la pregunta que cal fer-se abans de començar perquè surti bé: què volem que en quedi?

La regidora Montserrat Mases ha fet un resum prou extens de tot el que hem fet durant aquest any.

Fent-ne una síntesi, hem de concloure que des d’un punt de vista del que és tangible, d’aquest any ens quedarà la placa a la casa dels Figuerola, l’escultura que acabem d’inaugurar o la declaració de fill il·lustre… o el cuplet dels Pastorets… i, des del punt de vista dels intangibles, ens enduem un coneixement més profund de la figura i l’obra de Figuerola gràcies a les conferències dels professors Jaume Mas i l’Anton Costas o l’exposició sobre la pesseta, magnífica per cert.

Ara: crec que hi ha un altre valor, intangible també, potser menys evident: aquest any Figuerola ha estat per a Calaf una mostra pública d’estimació i d’assumpció inequívoca de la figura de Figuerola.

Això comporta una obligació i una responsabilitat municipal. I és que si bé la commemoració de l’any Figuerola acaba avui, aquesta mostra d’estimació i d’assumpció de la seva figura i de transmissió de la seva obra i el seu pensament s’han de mantenir ben presents i ben vius en el nostre dia a dia.

És el nostre propòsit i, de fet, si tot va bé, per la Festa Major hi haurà alguna sorpresa relativa a Laureà Figuerola. I fins aquí estic autoritzat a parlar.

Reitero els agraïments a tot el personal de l’Ajuntament que hi ha intervingut, els col·laboradors sense els quals no haguéssim pogut muntar els actes que hem fet i, per descomptat a la família Figuerola per la predisposició absoluta i la col·laboració excel·lent que hem trobat.

Abans d’acabar i donar pas al següent acte, voldríem fer el lliurament a la família Figuerola del certificat de la declaració oficial de Laureà Figuerola com a fill il·lustre de la vila de Calaf.

Moltes gràcies!

[Discurs pronunciat el dimarts, 4 de juliol de 2017, amb motiu del tancament de l’Any Figuerola.]

Reconeixement al Bike Calaf

Bona tarda, sigueu benvinguts a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Calaf, a l’acte institucional de reconeixement al Bike Calaf en motiu de la seva participació i organització de la Powerade 2017 entre Sant Sebastià i Calaf.

En general, aquests actes de reconeixement institucional es fan quan algun representant local, sigui un esportista individual o un equip, aconsegueix un triomf que enorgulleix la vila.

Atès que el vessant més visible de l’esport és el competitiu, és lògic que així sigui. Però, només fins a cert punt.

Perquè creiem que l’essència de l’esport no és la competició i que el concepte de triomf o d’èxit té múltiples arestes, no només la de la victòria.

Per això us vam convocar l’any passat, per això vam celebrar la Primera Nit de l’Esport i la Cultura i per això us hem tornat a convocar avui: perquè us volem reconèixer públicament les gestes que heu completat les darreres setmanes.

És clar que les proeses que han fet el Jordi Estany o les quatre integrants de l’equip femení (Concepció Alemany, Imma Estany, Núria Estrada i Gemma Vilés), segons classificats en una de les proves de resistència amb bicicleta de muntanya més dures que es fan a casa nostra, tenen llum pròpia i ens han causat una admiració extraordinària.

Però és que aquestes darreres setmanes ens heu fet emocionar un munt de vegades: hi ha imatges i gestos que j retindrem per sempre més: penso en la dedicatòria a la Roser Vives, per exemple. I si això ho podem dir els qui tan sols les hem viscudes com a espectadors, imaginem què no fareu els qui les heu protagonitzades.

Abans he dit que l’essència de l’esport no és la competició. Ja entenc que és una afirmació que donaria per a una discussió llarga i profunda. Fins i tot, em penso podria ser objecte d’una tesi sobre ètica esportiva.

Ho penso sincerament. Entenc que l’essència de l’esport és la millora personal i col·lectiva i que aquesta millora, aquest aprenentatge continu, només és possible des de l’esforç diari i des de la cooperació.

En aquest sentit, el Bike Calaf sou un exemple i un model a seguir.

En l’acte d’avui, us reconeixem la participació i l’organització de la Powerade Sant Sebastià – Barcelona.

Per cert, tothom qui creia que Calaf, gràcies a vosaltres, havia estat designada la millor estació d’hidratació en les dues edicions anteriors perquè era la primera i ho tenia més fàcil que cap de les altres, perquè els corredors arribaven més agrupats, en aquesta que éreu l’última ho heu tornat a demostrar i us n’heu fet mereixedors. Hem d’esperar els resultats de l’enquesta que l’organització ha fet entre els corredors, però l’ambient que vau aconseguir crear a la plaça dels Arbres durant més de dotze hores, la implicació que vau obtenir de part dels calafins, va ser sensacional.

Deia que avui us reconeixem la participació i l’organització de la Powerade Sant Sebastià – Barcelona, però també voldríem que us el preguéssiu com un reconeixement i un agraïment per l’organització de la primera Brevet Calaf – Soual o per la recollida i portada de la Flama del Canigó, i per tot el que feu durant l’any per Calaf.

D’aquí a uns moments, us anirem cridant per fer-vos el reconeixement de manera oficial i lliurar-vos un diploma i un obsequi; anomenarem vint-i-nou persones, tot i ser conscients que farem curt perquè sou molts més.

Amb la voluntat de simbolitzar aquest reconeixement i agraïment de l’Ajuntament cap a tots vosaltres, membres del Bike Calaf que viviu el ciclisme amb l’esperit de superació i cooperació essencials a l’esport, volem fer obsequi d’aquest quadre al vostre president.

Moltes gràcies!

[Discurs pronunciat el dilluns 26 de juny de 2017 en motiu de l’acte de reconeixement institucional als membres del Bike Calaf per l’organització participació a la Powerade Sant Sebastià – Barcelona 2017]