El deute financer de l’Ajuntament, al 50 per cent

En el ple ordinari de dilluns que ve donarem compte de la liquidació del pressupost de l’any 2017. Tots els resultats són positius. No obstant, el que entenem com a més destacable és que el deute financer de l’Ajuntament ha quedat situat en el 49,99 per cent dels ingressos (2.029.035,36 euros).

Quan vam agafar el govern municipal el juny del 2015, ens vam trobar un endeutament financer del 96,95 per cent (3.094.801,46 euros). Llavors, ens vam posar com a objectiu acabar el mandat amb el deute per sota del 50 per cent. Ho hem assolit un any abans.

A banda, ens queda sumar-hi el deute no financer. El deute total que vam heretar era d’un 129,56 per cent (4.136.023,59 euros). També l’hem reduït de manera substancial. A 31 de desembre del 2017 era del 64 per cent (2.597.565,46 euros). El deute no financer que ens queda (568.530,10 euros) és el que hi ha amb Aigües de Manresa i que, malgrat el paguin els abonats a la companyia a través del rebut d’aigua, el considerem propi de l’Ajuntament. No desistim a resoldre’l de manera satisfactòria per a tothom.

Estem satisfets, òbviament, de la gestió feta perquè alhora que hem reduït el deute hem recuperat la capacitat d’inversió, que l’any passat va ser de 655.042,52 euros. Però, entenem que aquest 50 per cent, aquests més de 2 milions d’euros, encara són un llast excessiu i que, per tant, hem de mantenir-nos ferms en la mateixa política de prudència i contenció.

Les altres dades positives de la liquidació del pressupost del 2017 són un romanent de tresoreria per a despeses generals (que reflecteix la situació financera real en què es troba l’Ajuntament a curt termini) de 740.046,69 euros, un estalvi net positius de 23.114,06 euros i una capacitat de finançament de 481.284,06 euros.

També destaquem el rigor pressupostari que s’expressa amb un grau de compliment del 80,89 per cent de la despesa prevista i un 82,36 per cent del ingressos previstos.

Anuncis

Casa nostra, casa vostra?

Aquest matí m’ha entrevistat TV3. Han vingut a Calaf a fer un reportatge sobre la família siriana que tenim acollida des del setembre. Han estat a la casa que els vam facilitar en règim de lloguer social, han seguit la mare en el moment d’acompanyar els seus fills a l’escola i, encabat, han estat amb el pare, a qui vam contractar per a la brigada municipal. Tant el contracte de lloguer com el contracte de treball tenen una durada de dos anys. La previsió és que l’emetin diumenge que ve, en els Telenotícies.

El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, va parlar de Calaf ahir en una roda de premsa com a model d’acollida d’èxit.

Agraeixo les paraules d’Amorós, però no em causen satisfacció. Més aviat em provoquen sorpresa i perplexitat i sí, també, un punt de decepció.

Acollir aquesta família va costar més del que seria raonable. Primer, per trobar-ne una que encaixés a Calaf i amb el que nosaltres podíem oferir. Fins a cert punt, és comprensible. Les garanties han de ser màximes. El que ja no ho és tant, o gens, és el temps i els entrebancs que hem trobat per poder contractar en Samer. La família és a Calaf des de començaments de setembre, però en Samer no va tenir tots els papers en regla fins a mitjans de desembre.

Entenem que la política no consisteix a fer proclames i escampar eslògans i adherir-se a campanyes, sinó a traduir-les en accions concretes. Si diem que volem acollir, acollim en la mesura de les nostres possibilitats. És el que hem fet a Calaf. No hi sé veure quin mèrit hi ha en haver-ho fet. Potser és que no tenim consciència d’estar fent política sinó de fer feina i de procurar de fer el que ens vam comprometre a fer.

Les associacions, espai per al vincle entre les persones

Bon dia,

En primer lloc, donar-vos les gràcies per haver-nos convidat a participar de la vostra festa.

En segon lloc, felicitar-vos l’excel·lent temporada que heu tingut, en tots els sentits, per la qualitat dels espectacles de què ens heu fet gaudir i pel nombre d’espectadors que heu acumulat, tant els Pastorets dels grans com els infantils.

Agraeixo també les paraules que ha tingut l’Antonino Mestres, sobre la reflexió que vaig fer-vos l’any passat en aquest mateix dinar, sobre el cooperativisme.

Ser el darrer a parlar té els seus avantatges, un és que com que s’ha dit ja tot, només cal afegir els agraïments i ja està.

Però, m’agradaria sumar una reflexió a les que ha fet de manera brillant han fet els qui m’han precedit.

Voldria posar l’accent en el fet associatiu perquè no sé si en som del tot conscients.

A més, la reflexió em sembla oportuna perquè el dinar d’avui ha coincidit amb el cap de setmana en què hem celebrat la II Nit de l’Esport i la Cultura de Calaf i l’Alta Segarra per premiar i reconèixer la tasca que durant l’any han fet les més de quaranta associacions que tenim a Calaf

Em sembla rellevant el context en què ens trobem per posar en valor la feina que feu als Pastorets i al Casal i al con junt de les associacions de Calaf.

Avui som en un moment en què tots estem més pendents de publicar a les xarxes socials què fem, on som, què pensem, amb qui estem… ho expliquem tot de nosaltres i, per contra, no dediquem totes aquestes energies a escoltar els altres.

A través de les xarxes socials estem permanentment connectats, però això no es tradueix amb un ventall de relacions més extens ni, probablement pitjor, en relacions de qualitat major.

No en faig una crítica, no sé si és bo o no, encara que personalment no m’agradi, només constato una realitat social creixent.

Ara: el que també observo és que associacions com el Casal de Calaf i activitats com els Pastorets, amb tot el que comporta de mesos d’assajos i col·laboracions i cooperacions entre totes les persones que els feu, sou un vehicle per trencar o per pal·liar aquests efectes de la societat que van creant les xarxes socials, perquè les associacions us convertiu en un espai idoni per a la creació de vincles entre les persones.

Per tant, és clar que feu una funció importantíssima coma escola per a vessants diversos, sou escola d’actors, de directors, de tècnics de so  o de llum, com ha explicat fa un moment el Jordi Rotés… però, no oblideu mai quina és la funció més decisiva que jugueu, que és aquesta de ser espai per a les relacions entre les persones.

Moltes gràcies.

[Paraules pronunciades durant el dinar de Pastorets de l’11 de febrer de 2018]