La fibra òptica, un salt endavant

Honorable vicepresidenta del Govern, Alcalde, Delegada del Govern, autoritats, senyores i senyors,

Bona tarda.

En primer lloc, els vull agrair en nom dels veïns de Calaf i dels de la resta de municipis que integrem la comarca natural de l’Alta Segarra, l’oportunitat que em brinden de poder expressar la satisfacció i l’esperança que per a nosaltres representa la culminació del desplegament de la xarxa de fibra òptica a través de l’Eix Transversal.

Creiem que si som capaços de desenvolupar-ne tot el potencial, aquesta infraestructura pot marcar un abans i un després per als municipis de la nostra comarca els quals, tret de Calaf i Prats de Rei, amb 3.500 i 550 habitants, respectivament, són micropobles.

Perquè es pugui entendre l’abast d’aquesta ambició, em permetré fer una breu referència a la història.

Calaf està situada al bell mig de Catalunya, en un encreuament de camins que ha estat vital històricament.

A Calaf s’hi creuen les vies que van de nord a sud i d’est a oest.

Per aquesta situació privilegiada Calaf sempre ha estat un indret favorable a l’intercanvi comercial.

Per aquesta raó els romans hi van edificar, en l’actual Prats de Rei, un dels seus municipis de l’interior més importants.

Tampoc és debades que l’any 1711 hi tingués lloc una de les batalles més transcendents per al futur del país, malgrat que aquella victòria de les tropes aliades no servís per evitar la desfeta del 1714.

Comunicativament, la posició de Calaf és notable. Les infraestructures de què disposem, així ho remarquen.

Tenim l’Eix Transversal a tocar, el qual ens ha acostat una capital com Girona, que fins llavors teníem llunyíssim. L’A2 ben a prop i la línia de tren Barcelona – Lleida travessant la vila.

I, no obstant totes aquestes infraestructures, la realitat per als veïns de Calaf i dels pobles de la seva influència és que els transports públics no satisfan les seves necessitats, ni per la freqüència, ni pels horaris, ni per la velocitat.

Les comunicacions a través dels serveis públics amb les nostres capitals de referència, Manresa, Igualada i Cervera, són clarament insuficients i deficients o inexistents. Més encara amb Barcelona o Lleida.

Per als veïns de l’Alta Segarra, el transport privat és imprescindible. El transport públic no és una alternativa ni viable, ni possible a l’hora d’anar a treballar o estudiar. El projecte de l’Eix ferroviari, tal com va ser plantejar al seu dia, si no es corregeix, no resoldrà cap de les mancances que tenim.

No m’agafin aquestes afirmacions com una crítica o com l’expressió de cap greuge. Al contrari. La intenció és tota una altra.

Es tracta de posar en relleu el desplegament de la xarxa de fibra òptica que estem presentant, de subratllar tota la importància i transcendència que aquesta infraestructura pot tenir i ha de tenir, especialment per a zones com la que represento, eminentment rural, constituïda per micropobles amb nuclis disseminats i masos dispersos.

Però, a la vegada, amb un polígon industrial en fase de desenvolupament i amb una situació geogràfica que el fa prou atractiu, i amb una xarxa de cases rurals nombrosa i ben travada que converteix l’Alta Segarra en un territori amb una capacitat d’atracció turística notable.

Per a tots aquests operadors, disposar d’una xarxa de fibra òptica és absolutament vital. De fet, la primera petició que ens fan avui tant les empreses com les cases rurals és poder disposar d’una xarxa de fibra òptica.

Ara, gràcies al desplegament a través de l’Eix Transversal, podrem satisfer aquesta necessitat que comprenem ineludible. Ja hi estem treballant.

I, en darrer terme, l’apel·lació a les mancances del servei de transport públic a l’Alta Segarra pretenen ser una reflexió sobre tot el camí que ens queda per recórrer com a país. I que hem de veure com una oportunitat per a desenvolupar-nos.

Les infraestructures de comunicació serveixen per cosir el territori. L’equilibren. Doten als seus habitants de les mateixes oportunitats educatives i laborals. El lloc on viure es converteix en una elecció personal.

És a dir: tenir unes infraestructures públiques de comunicació de qualitat i útils per als habitants de tot el territori ens convertiran en un país més lliure, econòmicament més equilibrat i socialment més just.

El desplegament de la xarxa de fibra òptica a través de l’Eix Transversal és un salt endavant en la direcció adequada.

Moltes gràcies.

[Discurs pronunciat durant l’acte de presentació del desplegament de la xarxa de fibra òptica a través de l’Eix Transversal, fet a Manresa el dimecres 24 de maig]

Deu anys d’amistat amb Soual

Alcalde, regidors, autoritats, senyores i senyors,

Bon dia.

Sento una satisfacció immensa de ser avui aquí amb tots vostès. I no ho dic pel fet d’haver superat el repte de venir en bicicleta.

Fa just un any, amb l’alcalde Jean – Luc Alibert ens vam comprometre a celebrar el desè aniversari de l’agermanament de Soual i Calaf amb la solemnitat que l’efemèride es mereix.

En aquest sentit, vull agrair públicament la feina que han fet des de fa molts mesos el personal dels dos Ajuntaments, en especial, l’ Eliane Salvat de Niort i l’Anna Salsench, i els geganters i grallers de Calaf, la Coral Ressons i les associacions Calamanda i Bike Calaf que avui ens acompanyen per la col·laboració i la implicació que han tingut perquè la celebració del desè aniversari del nostre agermanament amb Soual sigui ben lluït.

També vull fer una menció especial al Ramon Catalan, del Bike Calaf. Perquè ell és el responsable de la Brevet Calaf – Soual que quaranta-tres ciclistes hem completat. Fa just un any, durant la celebració de l’Arrelat (una festa que els soualesos tindreu l’ocasió de viure quan ens visiteu d’aquí a quinze dies), el Ramon em va proposar la celebració d’aquesta brevet. S’hi va posar i l’ha feta realitat. Vol dir que Calaf i Soual formen part del calendari internacional del moviment randonneur, una comunitat ciclista tan nombrosa com transmissora de valors com esforç, solidaritat, compromís, cooperació, amistat… Per cert, si algú es creia que aquesta Calaf – Soual era una brevet d’una sola edició, sapigueu que el Ramon ja en barrina una segona edició… de 600 quilòmeres!

La setmana passada, la UE Calaf va participar en el torneig de futbol que anualment organitzeu.

Aquest cap de setmana, som aquí una mostra modesta però representativa de les associacions culturals i esportives de Calaf.

En nom de la delegació que encapçalo, dels membres del govern i dels veïns de Calaf us agraeixo l’acolliment que ens heu dispensat i el gest que heu tingut de posar el nom de la nostra vila a un dels vostres carrers. Moltes gràcies!

Ara fa uns dies, vaig llegir al mur del Facebook de l’alcalde Alibert la pregunta d’un veí de Soual en què li preguntava per a què serveix l’agermanament?

Subscric al cent per cent la seva resposta: establir lligams d’amistat, obrir-se al món, intercanviar experiències, compartir valors…

Tanmateix, jo crec que la pregunta és oportuna i que ens l’hem de fer i hem de donar-hi una resposta contundent.

És a dir. El que proposo és que aprofitem aquest desè aniversari per fer un pas més enllà i que aprofundim en les nostres relacions d’amistat i fraternitat.

Crec que tenim molts àmbits en els quals créixer i que els hem d’explorar.

L’amistat entre Soual i Calaf es remunta de vint anys enrere, almenys. Fa deu anys, aquella amistat es va enfortir i consolidar amb l’agermanament de les dues viles.

Crec que el millor homenatge que podem fer a les persones que van posar la llavor d’aquesta amistat, la millor manera que tenim d’agrair-los la visió que van tenir, és que la consolidem i l’estenguem.

 D’aquí a quinze dies, sereu vosaltres els qui vindreu a Calaf per mostrar-vos als calafins. Ens fa una il·lusió enorme tenir-vos a casa nostra. Espero que estiguem a l’alçada de la rebuda que ens heu dispensat.

Moltes gràcies!

[Discurs pronunciat durant els actes de celebració del desè aniversari de l’agermanament amb Soual, el diumenge 21 de maig]

Vot de poble: Quin significat

Com cada any, el dilluns 1 de maig els veïns de Calaf vam pujar a Sant Sebastià. L’acte central i el que justifica la trobada dalt del turó de centenars de calafins és el pelegrinatge des de la plaça Gran, a peu de l’ajuntament i l’església de Sant Jaume, amb les estacions i pregàries, i la missa a l’ermita de Sant Sebastià.

És clar que l’origen de l’aplec és religiós. Sant Sebastià és una capella votiva erigida pels jurats de Calaf a l’entorn de l’any 1690 en agraïment al sant per haver deslliurat la vila de la pesta que va assolar el país l’any 1651. Des de fa més de tres-cents anys, cada 1 de maig els calafins pugem a Sant Sebastià per renovar el vot de poble que van fer els nostres avantpassats.

És clar que aquest significat religiós s’ha anat diluint amb el temps i que com la majoria d’aplecs i celebracions del calendari catòlic han anat perdent aquella connotació primigènia i s’han anat convertint en trobades populars on la part folklòrica i festiva hi té el protagonisme més gran.

Les raons i les conseqüències d’aquesta transició donen per a un debat apassionant i enriquidor sobre d’on venim i cap a on anem com a societat. Tanmateix, ni és el moment, ni és l’espai per fer-lo.

Em penso que el que és important és adonar-nos del valor indispensable que l’aplec de Sant Sebastià té per als vilatans de Calaf, i no només perquè ens ajuda a entendre la cultura d’on provenim. Sobretot perquè aquest vot que renovem any rere any, sigui en processó religiosa o bé per ballar-hi sardanes, participar de les activitats de circ o fer-hi una costellada amb la colla de familiars i amics, és una demostració de respecte envers la nostra història i un acte d’autoafirmació que ens explica i ens permet reconèixer-nos en tant que poble.