Benvinguda als Reis Mags

On Per Jordi Badia PereaIn DiscursosDeixa un comentari

Bona tarda, sigueu benvinguts al saló de Plens de l’Ajuntament de Calaf.

Us estem agraïts que hàgiu vingut. Cada any us ho agraïm, però enguany ho fem amb encara més fervor degut a la greu situació que patim per la pandèmia del covid. Moltíssimes gràcies per la vostra màgia i la vostra generositat.

Us agraïm que hàgiu mantingut la cavalcada i els rituals que són propis d’aquesta diada, bo i adaptant-los a les circumstàncies en què ens trobem i a les mesures de prudència i prevenció a què estem obligats.

Vull subratllar l’exemple que doneu en portar posada la mascareta, mantenir la distància física, haver-vos pres la temperatura en entrar a la Casa de la Vila i que els vostres patges s’hagin quedat a fora per complir amb la norma de no ser més de deu persones en aquest espai tancat.

Com veieu, tenim les finestres obertes per poder ventilar de manera convenient aquest Saló de Plens municipal, i això malgrat el fred intens que fa fora.

En aquesta taula que tinc a mà dreta hi ha el pa i la sal que us oferim com a senyal de benvinguda a la nostra vila, uns pans que us han preparat els tres forns que hi ha a Calaf, Cal Fidel, Ca la Florentina i el Forn de Cabrianes. I també hi teniu la clau de la vila perquè pugueu deixar els vostres presents a tots els nens i nenes de Calaf.

Aquest és un any estrany. Un any que farà de mal recordar.

Som a punt de viure la nit més bonica de l’any i, no obstant, hi entrem amb un dolor que se’ns fa difícil d’apaivagar. Perquè ens pot el record de les persones que demà no es podran llevar amb els fills o nets i llegir-los nervis, il·lusió i innocència en la mirada i el gest. Compartir-hi una xocolata desfeta després d’haver obert el munt de regals que ens haureu deixat. Persones que haurien de ser entre nosaltres i que no hi són perquè el covid se les ha endut massa d’hora i sense que els toqués. Aquesta nit enyorem massa familiars, massa amics, massa coneguts, massa veïns que de no ser aquest maleït virus tindríem entre nosaltres encara.

Majestats, ens hem portat bé. Ens línies generals, crec que tots hem fet bondat en una situació complicada i difícil d’empassar. Al març i a l’abril ens vam tancar a casa i des que en vam sortir hem seguit les obligacions i les recomanacions que ens han manat les autoritats.

Ens hem quedat sense les fires que fèiem cada any, no vam obrir la piscina a l’estiu malgrat la calor i no vam celebrar la Festa Major.

Demà no cal que aneu al Casal perquè enguany hem suspès les representacions dels Pastorets. Tampoc no vam celebrar ni el DesFOLCat, ni la Festa Major de la Pineda, ni els 3×3 de futbol i de bàsquet, ni les ballades de sardanes a la Plaça Nova, ni la trobada de puntaires a la Plaça dels Arbres. I el Casino no ens ha pogut ajudar a escampar la boira amb la seva programació d’espectacles musicals i teatrals.

I, malgrat aquest desastre tan inesperat, les entitats del poble s’han desviscut per nosaltres i ens han permès esbargir-nos i mantenir-nos actius físicament i cultural.

Les associacions esportives han mantingut els entrenaments i les sortides. Les associacions culturals i de lleure ens han proposat activitats adaptades a les restriccions o en format virtual.

Els comerços, les empreses, els autònoms, les escoles d’idiomes, els bars i els restaurants han hagut de tancar durant períodes llargs o bé han hagut de fer mans i mànigues per complir amb uns horaris d’obertura que a vegades costa de comprendre. Però, ho han fet.

Estem desconcertats, dolguts, espantats, resignats… experimentem un cúmul d’emocions que són difícils d’expressar i encara més de fer-nos passar.

Però, els calafins i les calafines hem fet bondat i ens n’hem sortit prou bé. Aquesta tarda mateix n’hem tingut un bon exemple: els veïns s’han quedat a casa i us han seguit des dels balcons o bé des del canal de Youtube de l’Ajuntament.

Els seus representants municipals, i jo com alcalde, els ho volem agrair davant vostre. Estem orgullosos de les associacions, dels comerços, de les empreses, dels autònoms, dels bars i restaurants, dels nostres infants i joves, de la nostra gent gran, i del poble que tenim.

Tot i això, sabem que aquesta travessa no s’ha acabat. S’han començat a posar vacunes i això ens dona esperança. Comprenem les dificultats logístiques que comporta vacunar tota la població. Són mesos i mesos de feina en què sorgiran entrebancs que per força alentiran el procés.

Hem de comptar que bona part d’aquest any 2021, si no tot, ens el passarem mig oberts, mig tancats. Ja ho comprenem i ho assumim i farem el que calgui i els que ens manin. Però, malgrat això, gosem demanar-vos que aquest any 2021 l’escola i l’institut no hagin de tancar cap dia, que els avis es puguin trobar amb els seus fills i els seus nets, que el personal sanitari pugui descansar, que la cultura revifi i que el Casal i el Casino puguin omplir les seves sales, que el desFOLCat torni impregnar de música les places de la vila, que els sardanistes ens convidin a la fresca dels dimecres d’estiu, que es reprenguin les competicions esportives, que puguem celebrar la Festa Major i que ens puguem trobar pels carrers i encaixar-nos les mans i abraçar-nos i fer-nos petons.

Tot això, però només això us demanem per aquest 2021 amb la promesa que seguirem fent bondat. Aquest any, no cal que ens porteu carbó perquè ja n’hem tingut prou i massa durant aquests darrers deu mesos.

Majestats, abans de cedir-vos la paraula, deixeu-me encara agrair, en nom del govern i de tota la corporació municipal la feinada, la col·laboració i la comprensió de les persones que integren la Comissió de Reis.

En un any difícil, amb l’esforç i el talent de moltes persones, hem garantit la vostra arribada a Calaf i que poguéssiu fer una cavalcada pels carrers de la vila adaptada a les circumstàncies, que ha pogut arribar a totes les cases gràcies a la retransmissió que s’està fent a través de les xarxes socials.

I, alhora, malgrat la complexitat del moment, hem estat capaços d’introduir-hi tots els canvis i adaptacions que s’hi havien de fer per raons d’ètica i de dignitat.

Moltíssimes gràcies.

Sobre la suspensió de la Festa Major

On Per Jordi Badia PereaIn ArticlesDeixa un comentari

La decisió de suspendre la Festa Major no ha estat gens fàcil. De fet, ens hi hem resistit fins que l’evidència ha estat incontestable. Ens sentim frustrats i tristos, però també estem convençuts que hem pres l’única decisió possible. Perquè, com vam dir el dia 22 en anunciar el tancament dels parcs públics, en qüestions de salut pública, aquest govern sempre actuarà amb excés de zel. Preferim pecar de prudents que no pas haver de lamentar més endavant no haver pres una determinada mesura.

Al darrere de la Festa Major de Calaf hi ha moltes persones que hi treballen i molta feina que es comença a fer just l’endemà. El programa de la Festa Major d’enguany el teníem completament tancat a primers d’aquest any. Com totes les edicions precedents.

Quan al mes de març va arribar a casa nostra la pandèmia del covid – 19, la regidoria de Cultura es va posar a treballar en un programa alternatiu. Sabíem que, per bé que estiguéssim al setembre, no podríem fer com si res no hagués passat. Massa veïns no hi serien. I el virus seguiria ben actiu. Per tant, ni podria ser gaire major, ni podríem fer gaire festa. Per prudència i per respecte.

Havíem tancat un programa més reduït amb l’esperança de poder-lo dur a terme. Menys actes i menys atractius per a les persones de fora del municipi. A més, els havíem disposat en tres escenaris, per a edats i gustos diferents, i de manera simultània per evitar aglomeracions. Però, la situació en què ens trobem ens obliga a ser prudents i a estalviar-nos qualsevol mena de risc. A més, tampoc no concebem celebrar una Festa Major amb actes amb aforaments limitats, en què tothom que ho desitgi no hi pugui assistir.

També hi havia un acte d’homenatge a tots els sanitaris i les persones que durant aquests mesos ho han passat malament i de reconeixement a tots els veïns i veïnes que s’han desviscut per ajudar i col·laborar en totes les tasques que es van posar en marxa des del primer dia a través del Bon Veïnatge.

De fet, en una primera decisió, vam mantenir aquest homenatge com a únic acte de la Festa Major d’enguany, el dilluns a la nit. No obstant, després de reflexionar-hi, ens vam adonar que tampoc no podria ser perquè, lògicament, hagués estat un acte que hagués aplegat uns quants centenars de veïns. I no ens podem permetre córrer cap risc. No podem propiciar aglomeracions. Malauradament, no som al final d’aquesta pandèmia. Ens queden molts mesos encara de patiment. Ja trobarem el moment idoni per fer l’acte i la inauguració de l’espai de memòria que teníem previst.

La distància física, l’ús de la mascareta i la neteja de mans i la desinfecció són essencials. La millor prevenció. L’única que tenim ara mateix. Però, la realitat ens demostra que no n’hi ha prou. Que el virus s’escampa igualment. Que l’única manera efectiva d’aturar-lo i trencar les cadenes de contagi és reduir dràsticament els contactes socials. De moment, no n’hi ha cap altra.

Quan el dia 22 de juliol vam anunciar el tancament dels parcs públics, a Espanya hi havia 224 brots actius a tot Espanya. Ahir, dia 30 de juliol, el ministeri de Sanitat va informar que a Espanya hi havia 412 brots actius, amb 4.800 casos associats, i que des de la fi de l’Estat d’alarma n’hi havia hagut 527. És a dir, que en divuit dies, els brots s’han duplicat.

La situació a Calaf i a tota la Catalunya central no és alarmant, a hores d’ara. Estem per sota de les mitjanes que hi ha a Catalunya. Tanmateix, que no sigui alarmant, no vol dir que no haguem d’estar preocupats o que puguem fer com si a nosaltres no ens hagués de passar o no ens pogués succeir el que ocorre a d’altres zones del país. No vivim en una bombolla. Ens movem contínuament. El risc, malauradament, existeix i l’hem de tenir ben present. Perdre’n consciència és el primer pas per caure-hi.

Sobre el tancament dels parcs públics

On Per Jordi Badia PereaIn ArticlesDeixa un comentari

En qüestions de salut pública, aquest govern sempre actuarà amb excés de zel. Preferim pecar de prudents que no pas haver de lamentar més endavant no haver pres una determinada mesura.

Som plenament conscients que la decisió de tornar a tancar parcialment els parcs públics causa enuig i incomoditat. Entenem les crítiques i la incomprensió que pot haver generat. Però és una decisió meditada des de fa dies, com a resposta a l’evolució de la pandèmia del covid – 19 al conjunt del país i a les poblacions del nostre entorn, més que no pas a la situació pròpia de Calaf.

Hem de ser conscients que el virus es manté actiu i que conserva tot el potencial d’encomanar-se. El degoteig de brots i contagis és constant. Des de fa setmanes, n’hi ha a diari. Ara aquí, ara allà. No volem que en sorgeixi cap a Calaf. Perquè si ens veiem forçats a prendre decisions més dràstiques, si ens obliguen a algun tipus de confinament o de tancament, per més parcial que sigui, les conseqüències econòmiques i socials serien devastadores.

Per això creiem que val més advertir i prevenir, actuar per recordar que no ens podem relaxar, que no pas haver de lamentar.

Les dades amb què ens movem són les oficials. Som conscients que varien d’una font a l’altra i que massa vegades no quadren. Vam exigir a l’inici de la pandèmia als diversos organismes competents que ens donessin les dades més precises possibles, per conèixer la realitat de la nostra vila i poder actuar en conseqüència, tant per mantenir informada la població, com per adoptar les mesures més ajustades. Però, se’ns van negar per una qüestió de protecció de dades que ni entenem, ni compartim, però que hem d’acatar.

La comunicació ha millorat darrerament. Però, encara som lluny del que seria òptim. Tenim les dades acumulades que, probablement, s’incrementen amb casos que són de setmanes o mesos enrere. I, des de fa uns dies, un còmput que sembla més actualitzat sobre les variacions setmanals i els índexs de transmissió. Les dades de Calaf, ho repetim, no són dolentes. Però Calaf és una vila dinàmica i oberta, amb contacte permanent amb poblacions amb situacions ben diferents.

És a partir d’aquestes dades oficials i del que observem arreu i als municipis propers que prenem decisions en el marc d’actuació de les nostres competències i amb els mitjans de què disposem. Les competències en consum i sanitat són de la Generalitat. Però, vetllem perquè les entitats, els bars i els establiments comercials compleixin les normes de seguretat que tenen estipulades i advertim (podem denunciar, però no podem sancionar) les persones que no respecten les distàncies de seguretat o no duen ben posada la mascareta.

No obstant, hi ha una part de responsabilitat individual i col·lectiva que per més competències i mitjans humans que tinguéssim, no podríem suplir.

Fa uns dies, vam identificar sis joves i vam advertir per carta els seus pares dels fets i de la sanció a què s’exposaven. Aquest dissabte a la matinada, a l’hora d’obertura del mercat, hi havia una dotzena de nois i noies d’edat adolescent que encara no havien anat a dormir. Cap d’ells duia mascareta, ni mantenia tampoc les distàncies de seguretat. Diumenge al matí, la llosa que cobreix el pou que hi ha en un solar del carrer de Laureà Figuerola va aparèixer trencada. Pel que vam poder saber, una colla d’adolescents havien fet caure els dos pilars d’obra. Però, no tenim manera de saber qui va ser.

Ni tenim capacitat humana, ni tenim prou recursos econòmics per cobrir la part de responsabilitat que correspon a les famílies, però tampoc li pertoca a l’Ajuntament assumir-les. Per això actuem en aquells punts i en aquells espais en què confirmem que no podem garantir ni podem controlar la seguretat sanitària de tothom.

En el moment de tancar aquest post, llegeixo una última hora del ministeri de Sanitat que informa de 224 brots actius a tota Espanya, 23 més que dilluns. No en volem cap a Calaf.