Aquest dimarts, vam celebrar el darrer Ple de l’actual mandat. Vol dir que ha estat el meu darrer Ple com a alcalde de Calaf.
Com bé sabeu, al mes d’octubre vaig comunicar que no em presentaria a la reelecció. Des de llavors, molts de vosaltres m’heu aturat i m’heu comentat que ho enteneu perquè ja en dec estar cansat i perquè n’hi deu haver un fart, i tot de comentaris semblants que fan referència al cansament. No hi ha res d’això. Al contrari, mantinc la mateixa il·lusió -si no més!- del primer dia i la mateixa sensació de privilegi pel fet de poder treballar al servei de les persones de Calaf, el lema que m’ha guiat -que ens ha guiat- des de les eleccions del 2015. Tampoc hem esgotat la feina. La pandèmia ens ha pres dos anys i hi ha almenys dos projectes que ens han quedat a mig fer, com la Residència per a la Gent Gran i la Biblioteca 1-O que, com us podeu imaginar, m’hagués fet una il·lusió extraordinària poder concloure i inaugurar. O prosseguir en el camí per garantir que Calaf tindrà aigua suficient i de qualitat per sempre. De projectes i d’idees per seguir fent la vila que volem per als nostres fills i néts no me’n falten -no ens falten. Però, no serien raons per continuar, sinó excuses per no deixar-ho.
Quan em vaig presentar per primera vegada a les eleccions, vaig dir que, si els veïns de Calaf em feien confiança, m’hi estaria dos mandats com a molt. Perquè crec que anar més enllà no és bo ni per a un mateix, ni per a la candidatura, ni per al poble. Crec que és bo i positiu anar renovant els lideratges. Tot i que respecto que hi hagi polítics que s’hi estiguin més de dos i de tres mandats. Al capdavall, ens presentem a unes eleccions i són els votants els qui ens posen o ens treuen dels càrrecs. Ara: procuro ser conseqüent i actuar segons com penso. Aquesta és l’única raó que hi ha darrera la decisió de no presentar-me a la reelecció. No ha estat una decisió ni fàcil ni difícil, només coherent. Fa anys, un amic meu em va dir que un dia em moriria d’un atac de coherència! Jo sempre he preferit posar-hi una mica d’humor i dir, com n’Eugeni Xammar, que sempre procuro d’estar d’acord amb la meva opinió!
Bé, tot això només vol ser una introducció, potser massa llarga, per fer els agraïments que vaig transmetre ahir al final del Ple.
En primer lloc, als meus companys de Junts per Calaf, als qui han format part del govern durant aquests 8 anys, als qui han integrat les dues candidaatures electorals i als qui, sense ser ni al govern ni a la candidatura, ens han ajudat a elaborar els programes electorals i els plans de mandat. Perquè, encara que en els municipis l’alcalde tingui el màxim protagonisme, aquesta ha estat una feina col·lectiva.
En segon lloc, als membres de l’oposició. És clar que no ens hem entès i que la col·laboració ha estat entre difícil i nul·la. Tanmateix, els agraeixo la dedicació a l’Ajuntament perquè crec que treballar per als nostres convilatans és una de les feines més honroses i lloables a què una persona es pot dedicar. No és hora de retereure res a ningú, al contrari. Assumeixo la meva responsabilitat en la falta d’entesa amb els dos partits de l’oposició, i em sap greu no haver sabut guanyar-me’n la confiança i no haver-hi pogut col·laborar. I entenc que, essent l’alcalde, també en sóc el primer responsable.
En tercer lloc, als treballadors de l’Ajuntament. Podeu estar convençuts que tenim un cos professional ben preparat. Són una garantia perquè les persones que accedim al govern de la vila estiguem ben assessorats i que les decisions que prenguem siguin executades amb eficàcia i rigor. Eviten que ens equivoquem i fan que prenguem les decisions millors.
I, finalment, als vilatans i vilatanes de Calaf. Us agraeixo la comprensió i la col·laboració que he obtingut sempre, quan m’heu trucat per telèfon, quan m’heu vingut a veure al despatx, o quan m’heu aturat pel carrer per plantejar-me un problema o per suggerir-me una solució. Ha estat un privilegi immens haver estat vuit anys al servei de les persones de Calaf! Moltíssimes gràcies!!!
Jordi Badia Perea 