“Un tresor de tots vostès per a tots vostès”

Alcaldes i regidors de l’Alta Segarra, membres del Consistori, representants del Leader i  totes les persones que us heu aplegat a la Plaça Gran,

bon dia i benvingudes a l’acte d’inauguració de Les Botigues de la Plaça Gran.

Al mes de febrer, durant la Festa de Santa Calamanda, vam fer l’obertura de les primeres quatre botigues (La Bodega, L’Escola aula de repàs, La Impremta Juan Oller i La Merceria Cal Garriga) i avui fem la inauguració oficial del projecte Les Botigues de la Plaça. Un tresor recuperat, amb la incorporació dels tres darrers establiments que ens faltaven per museïtzar, la pastisseria Cal Mestres, l’ultramarinos Cal Feu i el colmado i l’estudi de pintura de Cal Sala.

Si fa quatre mesos els deia que aquest és un projecte que ens fa una il·lusió molt especial, ja es poden imaginar que avui, el dia que el culminem, la satisfacció és màxima.

Aquest és un projecte que ens ha costat molt de dur a terme. El vam començar a pensar i treballar cap a finals de l’any 2015. Calia convèncer la famílies propietàries i obtenir el finançament necessari.

Les famílies el van veure clar i s’hi van apuntar de seguida i amb elles tot han estat facilitats. Volem que tothom ho sàpiga i els ho volem agrair públicament, avui, que en fem la inauguració oficial.

Pel que fa el finançament, ja va costar més. Però també hi ha hagut bona comprensió i acollida i ha sigut un procés creixent. Vull dir que a mesura que el projecte ha anat prenent forma, que ha passat de la idea i el paper a la materialització física, les institucions l’han vist clar i també s’hi han engrescat.

Per tant, volem agrair al Leader i a la Diputació que hagin cregut en el projecte, que ens hagin fet confiança i que ens hagin ajudat de manera decisiva amb el seu finançament per recuperar aquest tresor dels calafins que ens havia quedat amagat.

Sé que hem explicat diverses vegades quin propòsit ens ha guiat i què és el que ens proposem, però em penso que paga la pena que hi insistim avui una altra vegada.

Aquest és un projecte que pretén revitalitzar el casc antic i projectar Calaf a partir d’una aposta que és turística i cultural alhora.

Creiem, per les experiències pròpies i per les experiències que coneixem d’altres municipis, que la recuperació comercial dels nuclis antics és complexa i que els estímuls econòmics per a la instal·lació de comerços nous, o per a la renovació dels existents, no acaben d’anar del tot bé. Quan la gent deixa d’anar-hi a comprar, per les raons que sigui, revertir-ne la tendència és molt difícil.

Per això, vam optar per museïtzar les botigues, per recuperar-les tal com eren quan es van tancar.

Per tant, en aquest sentit, aquest projecte és una aposta turística.

L’experiència que tenim fins ara és positiva. Pel poc temps que portem, tot ens indica que anirà bé. Deunidó del nombre de visitants que hem tingut des de febrer. I el ressò que hem obtingut als mitjans de comunicació és notable. Anirà bé.

Però, també és una aposta cultural. I aquest és el vessant més important del projecte, el que per a nosaltres té més sentit.

Aquest segon objectiu és el que ens va engrescar perquè és el que dota de valor aquest projecte, i que l’explica en tota la seva dimensió: volem dir la recuperació d’un patrimoni material i immaterial de Calaf, un patrimoni que és de tots els veïns de Calaf, no només dels veïns de Casc Antic, i és la preservació de la memòria col·lectiva de la vila.

En volem subratllar la dimensió cultural. En aquesta plaça i en aquestes botigues hi ha els orígens, la identitat, la memòria, els costums, les formes de fer i de ser que els veïns de Calaf s’han anat transmetent de generació en generació.

És aquest complex entramat d’idees i d’identitats i de relacions personals el que volem preservar, posar en relleu i transmetre a les generacions futures.

És a dir. En aquestes botigues hi ha condensada la cultura de la vila de Calaf en el sentit més ampli i més precís de la paraula.

Per tant, es tracta d’un projecte de vila que la vila s’ha de fer seu.

I és un projecte viu, que entre tots l’hem de fer créixer. No s’acaba ni en aquestes set botigues –de fet, ja tenim alguna proposta per afegir-hi algun altre establiment– ni ens els objectes i materials que hi ha exposats, ni tan sols en aquesta plaça. Voldríem estendre’l a la plaça de les Eres i al carrers de Sant Jaume, per exemple.

Abans he agraït la bona disposició de les famílies propietàries dels establiments, i el suport econòmic del Leader i la Diputació.

Hi ha més persones a qui els hem d’agrair el seu esforç per la culminació d’aquest projecte.

Hi ha totes les persones que han aportat objectes i materials per a ser exposats. Els ho agraïm moltíssim, perquè gràcies a la seva col·laboració fan que aquestes botigues tinguin vida. Vull dir que no són col·leccions d’època. Darrere de bona part dels objectes hi ha una història personal que podem relatar. I això té un valor de poble extraordinari, que el fa únic.

Hi ha la feina que han fet el Pere i la Maite de Cat Patrimoni. A ells els hi devem no només la feinada d’adequar i museïtzar les botigues, a ells els hem d’agrair que fossin a l’origen del projecte.

I també vull fer una agraïment públic a tot l’equip de govern, totes les regidories s’hi ha implicat perquè aquest és un projecte transversal, els serveis tècnics que estan sota la direcció de la regidora Teresa Torrijos, per exemple, hi han dedicat moltes hores.

No obstant, faig un esment especial de la regidora de l’àrea econòmica, Montserrat Mases, perquè es va fer seu el projecte des del primer dia, se’l va creure i hi ha treballat de manera intensa i excel·lent. I aquí darrera meu en tenen la millor prova.

Creiem que Les Botigues de la Plaça Gran. Un tresor recuperat és un projecte encertat, que ajudarà a la recuperació del casc antic de Calaf. Amb les botigues no n’hi ha prou. Vam arreglar el carrer de Xuriguera i ara ens hem posat amb el carrer de Sant Pere. I projectem fer un aparcament a l’entrada del poble, pel carrer de Xuriguera. Tot hi ha de contribuir.

En tot cas, aquest tresor que recuperem avui és de tots vostès i per a tots vostès.

Moltes gràcies.

[Discurs pronunciat el 17 de juny de 2018, en l’acte d’inauguració de Les botigues de la Plaça Gran. Un tresor recuperat.]

 

Anuncis

“Que l’alzina s’enlairi ben amunt i ben forta”

Bon dia i benvingudes a una nova edició de la festa de l’Arrela’t, a Calaf, amb què celebrem els naixements de l’any 2017.

En primer lloc, deixeu-me expressar l’agraïment a tot el personal de l’Ajuntament que ha treballat durant mesos perquè aquesta festa sortís ben rodona: protocol, comunicació i la brigada, bàsicament.

A més tenint en compte que el temps no els ho ha posat fàcil, més ben dit, els ho ha fet ben difícil, amb un canvi d’escenari dimarts mateix.

Agrair també la col·laboració de l’Escola de Música i dels Geganters i Grallers de Calaf.

Nosaltres hem planteja’t aquesta festa com un acte en què també donem la benvinguda a un nou espai per a la vila. Va ser el cas d’aquest bosquet del Rentador i enguany havia de ser el voltant del Castell.

Però, les pluges d’aquests dies, a banda de fer anar malament les obres que s’hi estan fent, també van deixar el terreny massa enfangat. No ens hi haguéssim trobat bé i, per tant, el millor era tornar al bosquet.

Bé, celebrem l’arribada dels nadons del 2017 amb la plantada col·lectiva d’una alzina.

L’alzina és un dels nostres arbres autòctons. I això vol dir que ens representa perfectament en les seves característiques més clares.

Aquest és un acte carregat de simbologia.

Hi ha els significats que són mes evidents: l’arbre simbolitza el cicle de la vida; i l’alzina és un arbre que es caracteritza per la seva fortalesa i la seva longevitat, això és un esperit robust i resistent per afrontar els rigors de la terra i la meteorologia d’aquest país.

Però, també hi ha significats que no són tan visibles i que paga la pena posar en valor perquè, probablement, són els més decisius.

El primer, que us afecta a vosaltres, és que amb aquesta plantada feu un acte de compromís envers Calaf, us declareu arrelats per sempre més. Potser la vida us porta lluny de Calaf.

Però, si mai torneu, a banda de poder recordar la casa on vau viure els primers anys, també us podreu acostar en aquest bosquet i davant de l’alzina que avui heu plantat recordar que a Calaf és on teniu les vostres arrels.

I hi ha un segon significat que interpel·la el govern municipal de Calaf.

I és que ens correspon a nosaltres, i a tots els futurs governs que ens succeiran, vetllar perquè aquesta alzina creixi i vagi enfonsant les seves arrels i s’enlairi ben amunt i ben sòlida –com les dues altres que hi ha al seu costat i el roure que vam plantar l’any passat com a símbol de l’agermanament amb Soual.

Això és també el que hem de fer com a govern envers tots els veïns, treballar per al seu benestar i el seu progrés. I és el que procurem de fer.

Hem plantat l’alzina. Hem plantat arrels. Ara ens cal fer que aquesta alzina s’enlairi ben amunt i ben forta.

Moltes gràcies.

[Discurs pronunciat el 3 de juny de 2018]

Resposta al Delegat del Govern espanyol a Catalunya

Senyor Delegat del Govern espanyol a Catalunya,

He rebut la seva carta, amb data 22 de maig de 2018, amb què em recorda l’article 103 de la Constitució espanyola que consagra el principi de neutralitat de totes les administracions públiques.

La carta que vostè m’adreça fa un seguit de consideracions que em permetré de respondre-li perquè considero que apel·len a un debat que es bo que els responsables públics tinguem de manera oberta i transparent.

Per cert, jo usaré el tractament de vostè perquè no ens coneixem de res, més enllà d’haver seguit jo la seva trajectòria política a través dels mitjans de comunicació, i perquè crec –i és el que em van ensenyar els pares– que és el més correcte i educat.

En la seva carta vostè afirma que, “en els darrers mesos, els carrers i places dels nostres municipis, i fins i tot façanes d’alguns edificis públics, estan essent ocupades per aquesta simbologia partidista”. Es refereix a “banderes, pancartes i símbols de caràcter partidista de diferents ideologies”. I que “els Ajuntaments han de mantenir aquesta neutralitat en la gestió dels espais públics”.

Al meu entendre, aquesta afirmació conté dues conclusions que són discutibles, si més no.

En primer lloc, la neutralitat no vol dir absència de debat sinó la no intervenció a favor d’un o altre bàndol. Per tant, i en segon lloc, és clar que l’espai públic, en tant que centre de la vida política, social i comercial, és l’àgora privilegiada i idònia per a l’expressió del debat públic.

Vull dir que la neutralitat que els Ajuntaments hem de mantenir –no pas perquè ho digui cap Constitució– ha de consistir, precisament, en permetre i garantir l’expressió de les diferents expressions amb total llibertat.

Pel que fa el cas de Calaf, l’informo que aquesta llibertat d’expressió s’està exercint de manera cívica i respectuosa envers l’espai públic i envers tothom.

Com vostè, també considero que el més important és vetllar per la convivència en els nostres municipis. Per això, aprofito l’avinentesa per informar-li que l’únic risc per a la convivència que hem tingut a Calaf ha estat provocat per unes persones que han vingut de fora amb l’única intenció d’atemptar contra la llibertat d’expressió dels nostres veïns, de la qual acció n’han fet ostentació a través de les xarxes socials.

Ja que em dona l’oportunitat de plantejar-li qüestions del nostre interès i que es diu disposat a ajudar-nos, li pregaria que actués en el sentit d’impedir que aquests grups organitzats puguin actuar amb la impunitat amb què ho estan fent i que són un risc flagrant i perillós per a la convivència de viles com Calaf.

Atentament,

Jordi Badia Perea

Alcalde de Calaf